Benvinguts al bloc d’OBRINT TRAÇA. Som un grup de persones que ens uneixen les mateixes aficions, l’esport i la muntanya. L’objectiu d’aquest bloc és ser l’eina per organitzar i exposar les nostres activitats. Aquest equip és obert a tothom amb ganes de passar-s’ho bé i que vulgui córrer una estona amb companyia.




dimecres, 24 de juny de 2009

MONTSERRAT-REUS [100KM]

El passat dissabte dia 20 és va celebra l’edició 20 d’aquesta emblemàtica prova de llarga distància.
Els obridors que es van afrontar al repte van ser el Roberto i la Txell. La prova els va portar a coincidir en la meitat del recorregut, moment en el qual, van començar una tasca d’equip i van aconseguir acabar la prova amb una gran marca 13h47m, essent dels primers 15 participants arribats, i la Txell la primera noia. Tota una gesta.

La Txell ens relata:
Ring, Ring, kikiriki !!!!!!

Sona el despertador a les 6:15 del mati, uff!!!

Quin pal! On vaig amb aquestes hores? s’ha de tenir ganes aixecar-se per anar a caminar 100 km!

Preparo les bosses i me’n vaig pitant, volia ser puntual. Els de la organització em feien el favor de portar-me amb cotxe perquè vaig quedar-me sense tiquet de bus. Quin despiste estic feta!!! No em tornarà a passar més!

Abans de començar la XX marxa de resistència de Montserrat- Reus, que per mi era la cinquena, el meu objectiu era fer menys temps que l’any passat, em conformava amb una hora menys!! Jijiji que friki!

Abans de començar em van donar ànims des del Puigmal -que faria jo sense la meva floreta!!- i la nit anterior, des del pàrquing del cremallera de Núria.

Per fi son les 12 del migdia, només començar ja estic corrent, això no pot ser Txell!!! Que tens 100 km per davant........ però ja afluixaré! Arribo al C1, a Piera, nomes porto 12 km, però estic be!! I decideixo tornar a trotar, fa molt de sol, però es suportable, m’hidrato be per no agafar cap “pajarito” i al C2, em diuen que soc la primera noia, com mola!! Em bec una coca-cola (ordenes de los cracs), agafo fruita, faig de comecocos i a seguir......

M’animo més encara fins al C4!! Allí em retrobo amb el Roberto, no pot ser... Què li passa? Té molèsties al bessó, diu que li fa coses rares, ai ai ai..... Li dic que vingui amb nosaltres, així es recuperarà i s’animarà. Efectivament, es va recuperar.

Pujant al C5 a Montagut, vaig parlar amb el meu pare, i como no!! Vaig començar a riure i li vaig dir on era... va al·lucinar!!

Son les 8:30 h de la tarda, arribo a Santes Creus al C6 i es de dia!!!!! que fort!!! No m’ho crec ni Jo!!!

Em retrobo amb els meus pares i els “compis”, que els havia perdut a la baixada. L’únic que m’espera es el Roberto, que servicial!!!

Em canvio les bambes, m’alimento una mica, bec coca-cola, i a tirar millas...............

Arribem Alió al C7, segueix sent de dia!!!! però em poso el frontal (no trigarà a fer-se fosc). Em noto una mica tocada, però segueixo igual: “no hay dolor y si hay, te jodes”.

Sortim del poble caminant, però el Roberto no para de dir-me: “ya queda poco Txell!!!” i comencem a trotar.

Al C8, Vallmoll, arribo animada, amb ganes d’acabar. Segueixo els passos dels meus ídols, una mica de coca-cola, alguna cosa per la panxa i cap a Vilallonga!

Allí hi ha la Jorgina (una amiga de sempre), que em fitxa, alimentem la màquina, però no badem massa.

Els últims 12 km, se’m van fer bastant pesats, gràcies al Roberto i als dos angelets que tenia al cap des del principi de la marxa, que em deien: tu pots, tu pots!!!

Vaig realitzar els 100 km en 13:47 minuts, conjuntament amb el Roberto.

PD: “Si jo patia, els demés patien encara més” [by Txell]

Crònica del Roberto
Publica un comentari a l'entrada