Els obridors que es van afrontar al repte van ser el Roberto i la Txell. La prova els va portar a coincidir en la meitat del recorregut, moment en el qual, van començar una tasca d’equip i van aconseguir acabar la prova amb una gran marca 13h47m, essent dels primers 15 participants arribats, i la Txell la primera noia. Tota una gesta.
La Txell ens relata:
Ring, Ring, kikiriki !!!!!!
Sona el despertador a les 6:15 del mati, uff!!!
Quin pal! On vaig amb aquestes hores? s’ha de tenir ganes aixecar-se per anar a caminar
Preparo les bosses i me’n vaig pitant, volia ser puntual. Els de la organització em feien el favor de portar-me amb cotxe perquè vaig quedar-me sense tiquet de bus. Quin despiste estic feta!!! No em tornarà a passar més!
Abans de començar
Abans de començar em van donar ànims des del Puigmal -que faria jo sense la meva floreta!!- i la nit anterior, des del pàrquing del cremallera de Núria.
Per fi son les 12 del migdia, només començar ja estic corrent, això no pot ser Txell!!! Que tens
M’animo més encara fins al C4!! Allí em retrobo amb el Roberto, no pot ser... Què li passa? Té molèsties al bessó, diu que li fa coses rares, ai ai ai..... Li dic que vingui amb nosaltres, així es recuperarà i s’animarà. Efectivament, es va recuperar.
Pujant al C5 a Montagut, vaig parlar amb el meu pare, i como no!! Vaig començar a riure i li vaig dir on era... va al·lucinar!!
Son les 8:30 h de la tarda, arribo a Santes Creus al C6 i es de dia!!!!! que fort!!! No m’ho crec ni Jo!!!
Em retrobo amb els meus pares i els “compis”, que els havia perdut a la baixada. L’únic que m’espera es el Roberto, que servicial!!!
Em canvio les bambes, m’alimento una mica, bec coca-cola, i a tirar millas...............
Arribem Alió al C7, segueix sent de dia!!!! però em poso el frontal (no trigarà a fer-se fosc). Em noto una mica tocada, però segueixo igual: “no hay dolor y si hay, te jodes”.
Sortim del poble caminant, però el Roberto no para de dir-me: “ya queda poco Txell!!!” i comencem a trotar.
Al C8, Vallmoll, arribo animada, amb ganes d’acabar. Segueixo els passos dels meus ídols, una mica de coca-cola, alguna cosa per la panxa i cap a Vilallonga!
Allí hi ha
Els últims
Vaig realitzar els
PD: “Si jo patia, els demés patien encara més” [by Txell]
4 comentaris:
Txell: Els professors del master "com passar de caminador a corredor" que has realitzat aquest hivern, et donem la matricula d'honor. Felicitats i per molts kms més.
FELICITATS DE NOU, CRACK !!!
moltes feliçitats,m'entrenaré per l'any vinent a vere si podem anar juntes almenys fins a santes creus!!! feliçitats comecocos!"
Txell, tal i com et vaig, moltes felicitats, ets un meja crack! Aquest temps és brutal.
Per cert, n'erem 3 d'Obridors!!!
Jo vaig pecar de novato i vaig estar massa temps...
Jordi Correig
Publica un comentari a l'entrada