Benvinguts al bloc d’OBRINT TRAÇA. Som un grup de persones que ens uneixen les mateixes aficions, l’esport i la muntanya. L’objectiu d’aquest bloc és ser l’eina per organitzar i exposar les nostres activitats. Aquest equip és obert a tothom amb ganes de passar-s’ho bé i que vulgui córrer una estona amb companyia.




divendres, 28 de febrer del 2014

VI Cursa de muntanya La Cameta Coixa.

Desprès de les 4 infiltracions al peu esquerra que m’ha tingut 5 setmanes en “dique seco” arribo a la cursa de la Cameta Coixa amb nomes 15 dies d’entrenament i amb nomes 114km a les cames des de principi d’any.
Aprofitant que la família de mon pare es de Miravet passo la nit a casa de ma padrina Teresita i així aprofito per recollir el dorsal a l’ajuntament i anar a la conferència a càrrec del fisioterapeuta Joan Ramon Margalef, especialista en dolor miofascial i a la xerrada de la selecció catalana de curses sobre els reptes del 2014.
Diumenge em llevo a ¾ de 8, quin plaer no tenir de matinar i aixecar-me a les 4 de la matinada com a les marxes de la CCCR. Arribo a l’Arenal a ¾ 9 i veig el riu emboirat i 1º C, almenys no fa el vent infernal de l’edició del 2013 i la previsió meteorològica es molt favorable.
Aquest any la sortida es al Castell templari, pujo per la Senequeta i quan arribo al Castell hi ha una ambientació medieval que et transporta a l’època dels cavallers templaris.
La sortida es des de el pati d’armes, un helicòpter en sobre vola minuts abans de la sortida i un canó per commemorar el 1714 ens dona el tret de sortida. Sortim tots en tromba del Castell i primer embús al passadís d’accés al pati d’armes, la gent comença a cridar AU AU AU, el crit de guerra de la pel· lícula los 300, s’em fica la pell de gallina i les emocions a flor de pell.
Els primers metres son per asfalt i en baixada i ràpidament deixem l’asfalt que ja no el veiem en tota la cursa i entrem a un sender de pujada sense dificultat tècnica i comença l’espectacle. Em deixo anar, no forço massa la màquina, després de la lesió he vingut a gaudir, poc a poc em sento a gust pujant el ritme a mesura que el sol escalfa l’ambient, he encertat de ple amb la roba i em trobo molt a gust.
Vaig parant sense encantar-me massa a tots els avituallaments que trobo, m’hidrato bé i menjo lo suficient per no defallir als últims kms.
Portem ja tres pujades i toca el tram de la cronoescalada, i la zona on hi ha els 2 cuixots, però, ja els han agafat!!! Un el Toni Calderon i l’altra la noia de la selecció catalana. Com em sento sobrat de forces tiro fort a la crono i vaig avançant altres corredors, de sobte se sent el gaiter, ja arribo a la Talaia i a d’alt de tot em trobo el Gerard, l’home de ma cosina, que esta gravant la gent que puja. Uff arribo d’alt la Talaia quasi a 4 grapes, els últim metres son infernals, estic fos, però, satisfet, desprès veig que he fet el 64 millor temps, déu ni do pel poc rodatge que porto.
Un cop acabada la cronoescalada, passem per un tram aeri per la cresta de la Talaia, es molt tècnic i amb unes vistes impressionants al riu, estic fos, la cronoescalada m’ha deixat sense forces i he de baixar una mica el ritme.
La baixada de la cresta es la part més tècnica de la cursa i noto la falta d’entrenament, tot i així aguanto amb dignitat i encaro la última pujada amb ganes, (enguany ja no es puja al Castell, l’any passat aquesta última pujada sem va fer eterna) e inclús a la baixada faig un esprint i entro per l’arc d’arribada com un campió!!!
A l’arribada ens donen la bossa del corredor, una bossa plena d’obsequis, pastes de Miravet, cereals, arròs del delta, caldo, un pot de nutella, olives, etc!!!!! Es nota que al circuit de els terres de l’Ebre cuiden el corredor i tot el que pagues a la inscripció es reverteix amb el corredor.

Un cop dutxat toca omplir l’estomac i gaudir del menjar que ens han preparat els de la Cameta Coixa i el pròxim any hi tornarem, i pel que sembla estarà dins el calendari de curses de muntanya de la FEEC.




By:  Pere Borrell
http://www.boira.eu/vicametacoixa/

dilluns, 10 de febrer del 2014

V CURSA DEL PASTISSET


Diumenge 26 de Gener 2014

BENIFALLET-CARDÓ-CREU DE SANTOS
Distància: 25 Km
Desnivell positiu: 1.776 m
Alçada màxima: 940 m
Alçada mínima: 20 m

Es la primera vegada que faig aquesta cursa, en la seva 5à edició, ja es prou ja que és 
la 1ª cursa que corro en gener, en casi 5 anys que competeixo. Sempre he començat 
la temporada en Febrer o Març.
Animat per diversos companys de Obrint Traça a fer-la i amb molt bones referències, 
me l’han recomanada en escreix.

He quedat amb Esio a les 7 a Reus, d’allà sortim amb Alexandra a recollir Joe i Núria 
de Cambrils.

Arribem a Benifallet i anem a buscar bossa corredor. Trobo a Ester que també corre, 
i que ens veurem a la sortida.Pitralls a lloc, són les 9 i toca sortida!! Esio, Alexandra i 
Núria surten a les 9.30 a la Marxa (14,5 km 580m D+).

Sortim Ester, Joe i Jo junts, recorrem el 1er km fins a un tap que es fa en un camp 
d’ametllers, campi qui pugui i practicament ens perdem de vista entre nosaltres fins 
casi 5 km amunt.

Avanço per un barranc sec acanalat de pedra calcària, tram tècnic de botar entre 
pedra i pedra i grimpar, casi 3 km de recorregut. L’ascens pel barranc salva uns 120 
m de desnivell positiu. En acabar el barranc sortim a un tram de pista curtet, on em 
trobo Ester. Vaig progressant mica en mica en ritme, sense llançar cap cartutx encara.
Després del petit tram de pista, comença un senderó amb pujades i baixades fins a 
cota 272m, comença un tram dur de pujada per un camí tècnic amb força pedra fins 
un replà, Cardó de Monclús 440m (aquest tram es compartit per la tornada de Creu 
de Santos). Deixo aquest tram compartit. Una mica més amunt trobo a Joe, al Km 8-9, i l’animo a a que em segueixi. Comença lo bó, sendera pujada continua de 3km i casi 300m de desnivell, zigazejant, i jo anant trotant amb passes curtes. Em trobo bé 
i avanço força corredors, un d’ells recordo que em va dir: - Ves fent! Quan arribis a la 
cresta t’ho recordaré!

Arribo al Coll del Murtero 730m, un tros de pista i baixa una mica fins trobar-me 
amb un senderó amb molta roca i matolls que s’enfila per una carena continua que 
es manté per sobre uns 800m d’altitud, espectacular i amb formacions rocoses 
maquíssimes. Tram molt tècnic i trencacames (això deu ser la cresta que deia aquell, 
que ja no m'ho va poder recordar, perquè em va perdre de vista). Vaig fent a bon ritme 
i acotxat a vegades per que no em prengui el vent, arribo a la Creu de Santos 942m en 
1h48’, sense pausa tiro avall que m’esperen 4km de baixada fins al balneari de Cardó i 
uns 300m de desnivell negatiu. Per dins de boscos d’alzines molt obac i terra tou.
Arribo al Balneari 470m, faig uns 500 m de carretera i torna a baixar dins un bosc de
pins amb molts troncs a terra, pedra i fang. Baixo fins a 350m i aquí vé lo bó, amb tot 
carregat de la Creu de Santos i la baixada brutal que he fet, tinc davant 2.5 km de pujada fins a Coll d’Odres 520m. Torno a posar el molinet i puntetes i a trotar! Vaig trobant-me gent i un cop passat aquest coll, tiro avall a sac un altre vegada fins al tram compartit, segueixo baixant fins deixar aquest tram i segueixo una pista de terra agrícola i a trams encimentada que em tortura de mala manera les cames. Aquí ara venen dos pujadetes curtes que es fan eternes i dures, una d’asfalt terrible! Km 19 comença senderó de baixades tècniques i petites pujades, tram de casi 5 km fins a Benifallet, sense deixar el trote i caminant 0, entro al poble baixant a tot drap fins 
l’embarcador, on m’espera la meta.

Entro a meta amb temps de 3h03’ i un bon 56è lloc a la general.