Benvinguts al bloc d’OBRINT TRAÇA. Som un grup de persones que ens uneixen les mateixes aficions, l’esport i la muntanya. L’objectiu d’aquest bloc és ser l’eina per organitzar i exposar les nostres activitats. Aquest equip és obert a tothom amb ganes de passar-s’ho bé i que vulgui córrer una estona amb companyia.




dijous, 28 de maig del 2009

CURSA DE PAÜLS [23,1KM D+/-3.800m]

El Marc ens relata:
Diumenge-24 de Maig a Paüls.

6:45am Sona despertador.

7:30am Havent esmorzat pa torrat amb melmelada i suc de taronja, hem recull l’Albert Giron amb la seva furgo i cap a terres de l’Ebre.

8:45am Sortida de les noies mentre fem el cafetó amb la màquina expres (de bar) que l’organització ha plantat damunt una taula a línia de sortida.

9:45am Sense haver pràcticament calentat, sona el “pistoletazo” de sortida, empitonant el poble cap avall per a tornar-lo ha remontar tot i començar a posar el personal al seu lloc. Hem trobo bé, hi la sortida brusca no sé m’atreganta gaire, fent els 2 primers kilòmetres amb en Toni Arbonès, que seguidament marxa.

-La primera pujada, amb 800positius del tirón, tot i notant-me molt be cardiobascularment, hem carrega molt el tendó d’equiles i la part inferior dels bessons que no hem deix apretar la marxa hi he d’anar regulant fins a coronar la Mola Grossa.
-Al trencar avall, Km6, de seguit hem marxa la tensió acumulada i vaig apretant, tot i que amb compte a les zones mes tècniques, ja que encara porto bendadge taping al turmell i no tinc ganes d’engegar-ho tot a norris........ Frec a frec amb en Biel de Mas-Virgili, que corríem junts amb BTT i ell hem guanyava....... Finalment el deixo enrere.

-A partir d’aquí anem fent pujades i baixades d’uns 300m de desnivell per senderes tècniques coronant 5 pics més, fins al Km18 a partir del qual afrontem l’última baixada, on porto l’Arturo Sanz de l’Alcanar enganxat darrera (l’havia adelantat a l’última pujada), amb l’alè al clatell vaig apretant cara avall, per un sender molt corredor, amb bon ferm que m’afaboreix imposant ritme fort.......Passem a un corredor que semblava parat del ràpid que baixàvem...... Ensec ja no notava l’alè, li dono un tomb mes de rosca i ja anava sol fins a l’entrada del poble que veig en Narcis Querol, corredor millor que jo en totes les proves disputades i 4º de la copa...... Segueixo apretant, però em falten metres per a poder-lo atrapar, s’em queda a 2 segons.
-Finalment meta amb 2h40’ i 17ºposició, molt satisfet per lo sencer que hi arribo, sense pagar el desgast de la setmana anterior i anant progressant prova rere prova.

-L’Albert, que s’estrenava amb curses d’aquest calibre, fa un carrerón (3h22), sencer i content amb ganes de tornar-hi.

12:30pm Dutxa d’aigua freda descontracturant i cicatritzant per algú que altre.

13:00pm Entrepà de botifarra i llonganissa boníssim.

13:30pm Carreguem unes caixes de cireres de la terra i un pot de mel i fem la vuelta a casa.

[by Marc]

+ Fotos i classificacions

dilluns, 25 de maig del 2009

ZEGAMA-AZKORRI 2009 [42,2kM; D+/-5.472m]

El Xavi ens relata;
Un any més, Zegama.
Aquest cop anàvem tot un equipàs, l'Obrint Traça a la millor cursa de muntanya que es fa al menys a la Península.
La Txell, el Joan i un servidor vam arribar el divendres nit i vam fer una mca de turisme el dissabte, visitant diferents poblets i monuments.
El diumenge ens despertàvem amb un cel emboirat, típic a Zegama, i en un no res ja estem a la sortida.
Mirem l'aurresku i campanades del rellotge del poble i sortida, dono sort al Joan i a la Txell, i com sempre la sortida es de bojos, la gent surt a tope.
Jo per primer cop calmo les ànsies, i surto a ritmet suau inclòs les primeres rampes a caminar, volia arribar bé al final.
Baixem a Otzaurte on creuem la carretera i molt públic ens està animant, entre ell moltes cares conegudes.
Be ara ja comença un puja baixa infinit on les cames es van notant per unes fagedes i prats d'herba fantàstics.
Finalment corono el primer cim, Aratz, aquí a la baixada em llanço, i arribo a Santu Spiritu, però aquí noto principi de rampa a un isquio, ai ai ai.
Canvio la forma de la passada i el tipus d'esforç per intentar que es recuperi l'isquio i bec i menjo, i a fer l'Aizkorri, ara vaig pujant a ritmet bé, cim amb 3h02min i a crestejar.
Amb les crestes camino ràpit i avanço algú, i ve la baixada d'ostiongorri, aquí per primer cop no me la foto cap cop i baixo molt bé. I a partir d’aquí decideixo posar un punt més al meu ritme.

La cosa funciona, començo a avançar grupets i a arreplegar víctimes, però en sec un bessó se'm garratiba, afluixo, torno a tirar i ara l'altre bessó, així que afluixo durant 1 km.

Ara a la pujada vaig caminant i a estones trotant, fins a coronar, per primer cop se m'ha fet curta aquesta pujada i baixant amb els bessons carregats em costa i començo a un ritme molt tranquil, per que no em vingui una rampa de veritat, així la musculatura s'acostuma i hi ha menys risc de rampa. Als 5 minuts de baixar ja em sento bé i començo a augmentar la baixada, i a avançant als que al principi m'han passat.
Ara sí, em noto bé i fort, així que tiro a fons fins a Zegama, on arribo amb 5h19 fent el meu millor temps en aquesta cursa.
Satisfet i cansat, ara surto i veig a la Txell, em sap greu perquè la veig una mica disgustada, a Santu Spiritu l'han tallat per un minut al control.
L'animo i tampoc passa res, fa mig any que córrer i fer mitja Zegama no està gens, gens malament. A més, com ella és una campiona, això li servirà de motivació, així que ara si que ens em de preparar...
Em canvio i torno a la meta per veure l'entrada triunfal del Joan (6h13), arriba també arrampat però content, i és que aquesta cursa no deixa indiferent a ningú,i estar allí, sentint els crits d’ànim de la gent, i veient el recorregut, això és massa i sinó que li diguin a la Txell perquè venieu.... [by Xavi]

Àlbums de fotos:

Altres cròniques, notícies i classificacions:
Classificacions
L'opinió de Lluís Aloy
Crònica del MIKEL ERENTXUN

dijous, 21 de maig del 2009

HORES PRÈVIES A ZEGAMA I PAÜLS

Aquest cap de setmana hi han dos plats forts de la temporada, Zegama (Guipúscoa) i Paüls (Tarragona). Dos proves que son a la llista de les catedrals de les curses de muntanya, i per tant, s’han de fer com a mínim un cop a la vida. Per sort tenim representació O-T en les dues, i dic sort perquè a Zegama hi havia un sorteig de 175 dorsals per 1.500 aspirants!!!.

Pels que no sapigueu de què va el tema, us deixo els vídeos de les edicions de l’any passat.

ZEGAMA [42,2KM D+/-5.472m]



PAÜLS [23,1KM D+/-3.800m]


Molta sort a tots!!!!

Salut i cames;
JoanB

dimarts, 19 de maig del 2009

II CURSA DE VILAPLANA [14,5KM D+820m]

La Inma ens relata:
Era un fantàstic matí d’un diumenge qualsevol, en el que els amants de la natura i l’esport teníem una cita “Vilaplana-La Mussarra”.
Vam quedar ben aviadet per que no s’enganxessin els llençols, abans de les 9, per fer la primera xerrameca i un bon cafetó.



Txell comença bé el matí, es va deixar el dorsal a casa, aiii en que estaries pensant?.

Marc es disposa a fer un gran esmorzar, clar, com ell ja havia fet lo seu el dia abans. Sí, va fer l’IronCat, un fletxa!.

Continuant amb la cursa, ens preparem tots, escalfem una mica, més ben poc, prenem posicions i…tret de sortida!. Xavi ja es desmarca del grup i surt dels primers.

Mar, Txell i jo mateixa anàvem juntes, pujada va pujada bé, les pujades no acabaven, i pujar i més pujar. Jo hem distreia amb l’Ipod de Txell que el portaba a tota pastilla per així no escoltar als del voltant, ni moixons ni res.

Entre beure aigües i tiran’s aigüa anàvem passant les pujades i el calor, fins que vam fer cap a Castillejos, oportunitat per respirar una mica i descansar les cames. Aquí vaig avançar una miqueta, i quan anava ven concentrada en lo meu, trobo un noi en contradirecció. Ja m’he equivocat, vaig pensar, i no estaven les cames per fer kms extra, però no, era Joan. Sorpresa! Joan venia directe de Capafonts per fer de “rana gustavo” si, de reporter gràfic de l’equip.
Va fer unes quantes fotos, i sobretot va animar molt, moltíssim. Vinga que ja quasi som a la Mussara!. Poc més endavant sento una “bocina”, era Marc, que després de l’esmorzar va tenir ganes de pujar i animar al personal.

Un pic a la Mussara no ens quedava altre que baixar pel camí de les Tosques, el camí no estava marcat però era fàcil d’endevinar, pedra, pedra i més pedra.

Aquí és on jo vaig fer de les meves, vaig poder avançar uns quants corredors, vaig xalar moltíssim amb tanta baixada i els excursionistes que animaven pel camí.

Xavi va al·lucinar més que mai i sense fer l’Indi va fer la seva particular baixada, es va posar “Tête de la Course”. Llàstima que la baixada no fos més llarga per poder treure més distància al primer, devia pensar Xavi es va posicionar primer, però seguit de ben a prop pel segon que el va avançar.
I aquí tenim la gran arribada, entra el primer i Xavi a segons d’ell.

Jo vaig acabar quarta de les noies amb la cinquena trepitjant-me els peus.

Mar i Txell poc després meu, van arribar sobradetes d’energia i amb un gran somriure que és del que es tracta. Ja només quedava disfrutar dels amics que ens vam ajuntar i esperar l’entrega de premis. [by Inma Castaño]








Denúncia d'en Joan: Aprofito aquest espai per denunciar la gent incívica que tira les ampolles fora dels controls. Com espectador actiu en vaig arreplegar unes quantes. També errada de l'organització de no posar una paperera a 30 metres del control i la gent havia de retrocedir per deixa l'ampolla (control Garrigots). Entre tots hem de deixar la muntanya com l’hem trobat, sinó aviat hi hauran problemes per l’organització de curses i no podrem practicar aquest esport que tant estimem.

dilluns, 18 de maig del 2009

IRONCAT [3,8km swim+180km bike+42,2km run]

El Marc ens relata:

CRÒNICA IRONCAT
Dissabte-16 de Maig a l’Ampolla.

4:30am Sona despertador.

5:00am
Carreguem trastes i cap a l’Ampolla. Al cotxe menjo uns crosanets amb xoco i un plàtan + recuperation de beguda per anar rehidratant la màquina.

6:00am
Obertura de boxes, on preparo tota la infrastructura de la llarga jornada i hem poso el primer mono de faena, el neo, xip, ulleres i gorro, conjuntament amb un bany de baselina com a lubricant de la màquinaria.

6:45am Apretón al Policlin.

7:00am
Inici de la natació, sortint en calma en zona intermitja, rebent un parell de clatellades i un parell de patades per anar despertant-nos. Però tot bé, nedant tranquilón per no desgastar massa, però tampoc sense perdre el temps... Surto dels 3800m d’aigua el 111 de 148 en un temps 1h13’. Trotant cap a boxes mentre hem vaig traient el neo, molt sencer i content del primer sector, previst prèviament en 1h20’- 1h30’ pels ritmes que tenia. Hem poso tota la infrastructura ciclista mentre em menjo un sanwich d’atún i tomàquet junt amb un suc de taronja (importantissim per mantenir la compostura en curses llargues, al ser hidrats d’assimilació lenta i no acabar amb l’estomac destrossat pels gels + globo irreparable per hipoglucemia).


8:15am
Mitjançant l’albornós com si fos al bany de casa, hem canvio de mono hi hem poso el de licra per afrontar els 180Km de bici, mitjançant 6 toms de 30km. Cada 15km teníem un avituallament amb plàtans, gels, etc... Això més els trocets de barreta Power bar i bossa d’anacardos salats que portava, vaig validar els 180km amb pintxasso inclòs a la 5ª volta, on la pràctica hem va servir reparar ràpidament en menys de 5’. L’alimentació correcte i portant el teu ritme son la clau per triunfar en curses de llarga distancia. Hem va sortir una mitja de 30km/h fent el 97 de 148, amb un temps de 6h. De veure portava 2 bidons, un fixa amb mel i aigua que hem va durar tota la bici, anant fent xupitos per mantenir el nivell de sucres a la sang, funciona. I l’altre alternant isotonic i recuperation, per mantenir nivell de sals i no tenir rampes a la llarga. La clau de la cursa, a part de la constància en l’entreno està clar, amb els seus corresponents elevats volums, assimilant-los sense cremar-te, que no es fàcil. Va ser el puré de patata que hem vaig prendre a l’última volta de bici, hem conec i no es la primera vegada ni l’última que ho faig. Uns 350g de patata natural cuita al microondes, on conserva tota la seva energia i propietats, batuda amb aigua i sal envasat en bossa de ZIP, formen un mega-gel natural que no afecta als mals de panxa, es bo i una font d’hidrats d’assimilació lenta impressionant, que en aquesta alçada de cursa ningú porta dins la seva maquina, hi ha la cursa a peu va ser la clau. Tires, tires, i notes que la màquina respon com si portessis un camió de la Camsa ple d’energia.
Psicologicament a més, cada cop ets més gran, saps que has fet les coses be i xales com un nano adelantant a autèntiques màquines de muscul= més pes que han d’arrastrar, que van molt be per rodar amb bici a 35km/h però que els traiciona a l’hora de córrer ràpid.

2:15pm
Entro a boxes amb la panxa plena, ha, ha, ha!!!! Ja sabia ke faria un bon córrer. Canvio de calçat, hem poso la gorreta hi ha recollir víctimes durant 42km. N’haurien d’haver estat 180 a peu i 42 en bici..... En aquesta doctrina, es tractava de fer 6 toms de 7km, amb avituallaments a cada 3,5km. Aquí portava gels Power bar i dos bidonets de 150ml cadascun, un amb cola sense gas i l’altre amb recuperation. Els portava dins el mallot mateix sense cinturó ni res. Els anava gastant en cada tomb on la fantàstica assistència de ma germana l’Anna, el Felipe i la meva xicota la Mar, m’anaven reposant atentament. Finalment, 11º millor temps de la marató amb un temps de 3h18’.

5:38pm Entrada a META


Un final molt feliç, obtenint el diploma IRONMAN amb un total de 10h 38’, amb poc patiment i gracies a tots els que vareu donar-me ànims tan dins com fora de la cursa. Hi al RAFA PRADO, un grandissim triatleta, finisher de varies proves d’aquest calibre, que m’ha fet d’entrenador a la recta final prèvia a la prova, doblant sessions a tort hi ha dret.

JA HO SABEU, UN REPTE MÉS PER QUI VULGUI QUI PUGUI, PERÒ SENSE PLAYBAK !!!

diumenge, 17 de maig del 2009

HORES POSTERIORS AL IRONCAT

El nostre company Marc ha aconseguit l’objectiu de ser finisher al IRONCAT, aquests son els seus resultats:

Temps total 10h 38min posició 45 de la general.
Natació 1h 13min
Bicicleta 6h 6min
Marató 3h 18min (posició 11 d’aquesta disciplina)


Els teus companys de batallitas et donem l’enhorabona i que puguis complir molts reptes més.

dijous, 14 de maig del 2009

HORES PRÈVIES AL IRONCAT

Aquest dissabte dia 16 de maig, el nostre company Marc Balaña prendrà part en aquesta prova tan dura:
IRONCAT = 3,80 km natació + 180 km bicicleta + 42,2 km corrent
Et desitgem molta sort i que les dures jornades d’entrenament et donin els fruits que esperes.
Per anar fen boca us deixo un vídeo que he trobat de l’any passat, esperem que aquest any no plogui:

dimarts, 12 de maig del 2009

CURSA DE MUNTANYA DE BERGA [28KM D+2.150m]

Nova cursa que substitueix a l’anterior i prestigiosa Marató de Muntanya de Berga. Tot i no ser la marató, l’organització ens va posar un circuit molt dur. Al final, per un variant que van fer a última hora, segons GPS gairebé 32 km !!!.
Ens presentem els 3 guanyadors del sorteig de Zegama Xavi, la Txell i jo (Joan) amb la intenció de fer un bon entrenu per la cursa de la setmana que ve.
Dissabte a la tarda preparem la nau nodriza i cap a Berga hi falta gent. Desprès de comprovar que petita és la plaça de la patum, anem a buscar un amarre per la nau i a fer el sopar previ a les grans fites, pasta party in the furgo. Gràcies a la Txell ja domino l’anglès. Va està tota la nit plovent i al mati un cel enfosquidot, grissot, tapadot ens va deixar uns ruixats mentre recollíem dorsals. Així que prenen guants i paravents, ja que ens van dir que al cim hi havia molta neu.
La Txell surt a les 8:45 en una petita representació femenina, però totes molt valentes d’enfrontar-se a un repte com aquest. El Xavi i jo sortim a les 9:00. Segons el control horari, el primer control es tanca a les 9:30 i està situat al santuari de Queralt. Així que com a locos comencem a pujar les escales del santuari, 9:20 “ostia que no arribo”, 9:25 “on està lo santuari?”, 9:28 arribo al santuari amb lo cor al puny. Descanso una mica i observo que no hi ha tall horari (primer rumor fals). En aquest punt passo del crono i em dedico a agafar un ritme còmoda. A poc a poc anem passant per boscos impressionants, baixades de fang i arrels humides, on posa a prova a tots els corredors de seca, com nosaltres del Baix Camp.
En aquest punt em trobo la Txell, la veig molt tocada i la intento animar, sé que la seva gran arma és el cap i ho podrà aconseguir. L’animo, li recordo que mengi al control i segueixo al meu ritme. En aquest punt observo que tota l’estona estic fent la goma amb un corredor del club veí Trail Running Mas Virgili de Valls, és el Tavi. Ens presentem i comencem una col·laboració gairebé fins els últims 5 kms.
Arribem a la supermegapujada de la jornada 600mts de desnivell en 1,5km. Això va ser com el cavall pels toros, va posar tothom a lloc. Molts es paraven a recuperar l’alè, d’altres feien renecs i per postres el Quico Solé baixava xiulant animant les ànimes. Arribo als Rasos de Dalt i no veig la neu per enlloc, petites traces però res de neu fins els webs com s’havien dit (segon rumor fals). Al control, el club de fans de la Txell, em diuen que porto el Xavi a 3 minuts, i penso “o estic molt fort i no ho sabia o el Xavi li passa alguna cosa”, segur que és lo segon, agafo forces i cap a pillar al Xavi. Com que tot lo que puja baixa, comencen baixades de grimpades, herba, arrels i tot tipus d’obstacles. La duríssima baixada del últims 4 km em va deixar els quàdriceps a punt de sortir de les malles i ja no vaig poder seguir més al Tavi de Valls. A part, en aquest punt una rampa a la cuixa em va recordar que soc mortal. Arribo molt cansant, però amb molt bones sensacions i sobretot, amb el genoll sencer. Al final no vaig poder agafar el Xavi per 10 minuts. Cal dir que el Xavi durant la cursa es va notar molt cansat i no podia agafar un bon ritme, però això no cal que ho sapigueu... jejeje.
I la Txell?
Doncs va acabar la cursa com no podia ser d’una altra manera. Al trobar-se el club de fans es va animar i va començar a disfrutar de la cursa, oblidant els mals moments del principi. A l’arribada ens volia matar per portar-la a una cursa així però després de la dutxa i del dinar que ens va oferir l’organització, ja va tocar de peus a terra i va ser conscient del que havia aconseguit, SER UNA SKYRUNNER.

Felicitats als obridors pels resultats, i a l’organització per la prova tant bonica, divertida i durilla que ens han ofert.




Classificacions:
General homes
1.- Xavier Espiña (3:11:54)
.
63.- Xavi Solé (4:08:31)
79.- Joan Boqué (4:18:56)

General dones:
1.- Neus Parcerisas (3:59:55)
.
11.- Txell Martí (5:33:20)




dilluns, 11 de maig del 2009

CURSA DE MUNTANYA D'ALMOSTER [13,5KM D+531m]

El Pere ens relata:
Em llevo 7AM (per variar), fleca, croissant i mig i surto a les 8AM cap a la cursa, doncs no se l'hora d'inici. A l'alçada de Castellvell em trobo el Marcel que em diu que és a les 10, arribo a les 8:30 i veig marxar carrer amunt els caminadors. Em trobo al Joan Carles i comentem la jugada mentre retirem el dorsal. Enmig dels 20' d'estirar-me al cotxe per fer temps, rebo la trucada d'en Ricard que ja ha arribat. I a la sortida em trobo la Mar i la Vero, serem 3 Obrint Traça avui, miro els adversaris i veig un dels ploms que em sona corredor de 1h17' en mitja, buff. De la resta de gent coneguda i forta avui no els veig. Donen la sortida, surto al capdavant i sense massa esforç entro el 1er al sendero, que estrany, sols em segueix un corredor, que un cop dalt de la 1era pujada m'anima a seguir-lo i que ens anem sols, i si, sol el deixo anar que aquell ritme no és per mi, vaig segon i mirant enrera veig al Joan Carles, i darrera seu 2 corredors amb ganes de progressar. Progressem per senderons improvisats i pistes, una amb ciment. Arribo al cim de la cursa, km 3,85 aprox, en 2on lloc i amarat de suor, veig que darrera meu la situació segueix igual, i el primer ha dit "hasta luego Lucas, y si te he visto no me acuerdo". Desprès d'agafar, beure i remullar-me d'aigua, aprofito la baixada per vista per fer més notòria la distància, ja es sap que amb el mateix temps, hi ha més metres. Anem avançant per senders i pistes conegudes, a l'alçada de dalt del Picarany, km6, noto que porto 2 pedres de les que molesten a les bambes, penso que si hi ha una pujada dura puc parar uns segons per treure-me-les mentre recupero l’alè. No serà així, doncs al passar per dalt del mirador el Picarany, veig que ve per la rampa el JC. No em puc entretenir, baixo ràpid i progresso una mica fins que el perdo de vista, hi ha un lloc al final d'un sendero que em despisto i em perdo, sort que rectifico ràpid i sols són uns segons. Ja no tornaré a veure ningú, excepte els caminants que anem avançant, que ens animen, i que en les zones tècniques flipen com passem, i això que soc jo qui baixo, que si fóssiu la resta, Xavi, etc, no donarien crèdit. Em giro un cop més i no veig ningú, si no em passa res, arribaré 2on i ja sols queda baixada, poso ritme de creuer, per inclús fer els km11 i 13 per sota de 4'/km. Arribo entre aplaudiments, victoriós i feliç. Ràpidament retrocedeixo a veure si veig venir al Joan Carles per ajudar-lo a l’esprint final, però l'han adelantat a l'últim km i avui ja ho ha donat tot, farà 5è i recollirà trofeu. A Obrint Traça també hi haurà més trofeus, aquest de la part femenina de l'equip, ja us passarem la foto. Per acabar, dutxes, llesques de pa torrat amb llonganissa i porro de vi (ben calent :-/) Millor beure cocacola. Tothom que conec, va acabar, i tot i el patiment, estaven molt satisfets i contents amb el recorregut, doncs va quedar guapo!! Felicitats al Pep pel disseny del circuit.

Salut,

Pere
PD: Van ser força els coneguts que ens vam trobar, i es que dona goig córrer per les nostres contrades. Ricard, Marcel i família, Montse de l'Armobal, etc...

PD: El guanyador era de Manlleu.

2 150 RODRIGUEZ SABATE PERE 29-07-74 2 M OBRINT TRAÇA 1:06'25.99

85 73 GILABERT COBACHO VERONICA 23-01-80 11 F OBRIN TRAÇA 1:37'13.78

86 5 ALSINA LLURBA MARIA DEL MAR 12-06-78 11 F OBRINT TRAÇA 1:39'07.24

Classificacions i web cursa

dissabte, 9 de maig del 2009

CAP DE SETMANA 09-10 MAIG

Un cap de setmana ple de curses on es fa difícil escollir en quina participar. Aquestes son algunes de les curses on hi haurà representació nostre:

ALMOSTER

MONT-RAL

BERGA

MOLTA SORT A TOTS I SI PLOU, DONCS A FER BONA CARA.

dissabte, 2 de maig del 2009

CURSA ERMITA ST JOSEP (MONTBLANC) [10KM EN RUTA]

El Pere ens relata:
Em llevo a les 7:20, vaig a comprar 2 croissants a la fleca, i menjats a les 7:45 em dona un marge de 2h15 per fer la digestió prèvia a la cursa. Marxo amb el cel tapat, i a mesura que em vaig acostant a Montblanc, la pluja es va animant. Allí deixo el cotxe en un dels grans estacionaments que te l’organització i sols són les 9:05, per un cop no aniré amb presses. Recullo dorsal, em trobo força coneguts, entre ells un dels organitzadors que em comenta que s'ha canviat el recorregut, i que ja no es fa la pujada de 2km per la ctra de Rojals, en canvi és fa un circuit de 4 a 5km per camins, que avui seran enfangats. Ens trobem amb Miquel i ens saludem i a tenir sort! Comença força puntual, amb pluja, jo surto a segona fila, però a ritme dels dimonis, allò és una bogeria, entre la sortida estreta i que l’asfalt està enfangat, sembla un cross, els corredors del davant el tiren el fang a la cara i per tot arreu. L'equipació obrint traça, que estreno avui, queda tenyida de marró ben aviat, i les bambes voladores, també queden maques de c...Passo el 1er km en 3'17'', i situat per allà a la posició 20,el 2on km vaig a pel següent grup i estranyament, el grup capdavanter també se m'apropa, van relaxats, jo vaig petat i passo en 3'11''. Aquí s'acaba el descens i comença el planeig i els temps més "normals",3'29'' al km3, em comencen a avançar alguns corredors, ara em passa el Antonio dels ploms, i l'animo doncs el veig fort, em passa el Ronald dels ploms, el qual m'anima a apretar. M'enganxo, i a partir d'aquí serà una alternança constant entre els 3, anem atrapant algun corredor, i passem els km amb els següents temps (3'51'', 3'55'', 4'03, 4'16'', 3'27'', 3'56'', 3'41'', i 12" segons el forerunner). A falta d'un km, al Antonio li ha pujat el quadriceps i ha tingut que gairebé aturar-se. I el Ronald, m'ha animat a seguir-lo per agafar al corredor que ens precedia, jo no podia més i li he dit que ho intentes ell, al final ha kedat a 4 segons, jo he arribat uns quants segons pel darrera, i l'Antonio ha arribat uns 20 segons darrera meu. Ens saludem, ha estat una competició de lluita i ajuda entre colegues! :-P
A la poca estona arriba el Miquel, clavant el ritme mitja a 4'/km. Tal com dieu per aquí esta fort!!! Avui corríem per la meva especialitat, quan correm per muntanya, la cosa canviarà. A l'arribada, coca amb xocolata, una motxila que m'anirà molt bé, i cap a les dutxes a 1km i pico, suma i segueix. Finalment sorteig on no em toca rés i un tomb inclòs tast de vins per la fira medieval. Dissabte i diumenge recuperació fent alguna sortideta amb btt, avui feien cursa de 10km a Salou, però em vaig ressentir de l'aquiles i millor no forçar.

Salut i km,

Pere

PD: Properes curses 10 maig Almostreck, 17 maig marató la Forestal (Sort)

WEB DE LA CURSA
Lloc - Drs - Nom_Cognoms -------- Temps ---- mKm --- LlocCat - NomClub
13 - 222 - Pere Rodriguez Sabate --- 00:37:24 - 00:03:45 - 7-M3 - OBRINT TRAÇA
30 - 179 - Miquel Montés Navarro - 00:40:10 - 00:04:01 - 15-M3 - OBRINT TRAÇA