Benvinguts al bloc d’OBRINT TRAÇA. Som un grup de persones que ens uneixen les mateixes aficions, l’esport i la muntanya. L’objectiu d’aquest bloc és ser l’eina per organitzar i exposar les nostres activitats. Aquest equip és obert a tothom amb ganes de passar-s’ho bé i que vulgui córrer una estona amb companyia.




dimarts, 19 de maig de 2009

II CURSA DE VILAPLANA [14,5KM D+820m]

La Inma ens relata:
Era un fantàstic matí d’un diumenge qualsevol, en el que els amants de la natura i l’esport teníem una cita “Vilaplana-La Mussarra”.
Vam quedar ben aviadet per que no s’enganxessin els llençols, abans de les 9, per fer la primera xerrameca i un bon cafetó.



Txell comença bé el matí, es va deixar el dorsal a casa, aiii en que estaries pensant?.

Marc es disposa a fer un gran esmorzar, clar, com ell ja havia fet lo seu el dia abans. Sí, va fer l’IronCat, un fletxa!.

Continuant amb la cursa, ens preparem tots, escalfem una mica, més ben poc, prenem posicions i…tret de sortida!. Xavi ja es desmarca del grup i surt dels primers.

Mar, Txell i jo mateixa anàvem juntes, pujada va pujada bé, les pujades no acabaven, i pujar i més pujar. Jo hem distreia amb l’Ipod de Txell que el portaba a tota pastilla per així no escoltar als del voltant, ni moixons ni res.

Entre beure aigües i tiran’s aigüa anàvem passant les pujades i el calor, fins que vam fer cap a Castillejos, oportunitat per respirar una mica i descansar les cames. Aquí vaig avançar una miqueta, i quan anava ven concentrada en lo meu, trobo un noi en contradirecció. Ja m’he equivocat, vaig pensar, i no estaven les cames per fer kms extra, però no, era Joan. Sorpresa! Joan venia directe de Capafonts per fer de “rana gustavo” si, de reporter gràfic de l’equip.
Va fer unes quantes fotos, i sobretot va animar molt, moltíssim. Vinga que ja quasi som a la Mussara!. Poc més endavant sento una “bocina”, era Marc, que després de l’esmorzar va tenir ganes de pujar i animar al personal.

Un pic a la Mussara no ens quedava altre que baixar pel camí de les Tosques, el camí no estava marcat però era fàcil d’endevinar, pedra, pedra i més pedra.

Aquí és on jo vaig fer de les meves, vaig poder avançar uns quants corredors, vaig xalar moltíssim amb tanta baixada i els excursionistes que animaven pel camí.

Xavi va al·lucinar més que mai i sense fer l’Indi va fer la seva particular baixada, es va posar “Tête de la Course”. Llàstima que la baixada no fos més llarga per poder treure més distància al primer, devia pensar Xavi es va posicionar primer, però seguit de ben a prop pel segon que el va avançar.
I aquí tenim la gran arribada, entra el primer i Xavi a segons d’ell.

Jo vaig acabar quarta de les noies amb la cinquena trepitjant-me els peus.

Mar i Txell poc després meu, van arribar sobradetes d’energia i amb un gran somriure que és del que es tracta. Ja només quedava disfrutar dels amics que ens vam ajuntar i esperar l’entrega de premis. [by Inma Castaño]








Denúncia d'en Joan: Aprofito aquest espai per denunciar la gent incívica que tira les ampolles fora dels controls. Com espectador actiu en vaig arreplegar unes quantes. També errada de l'organització de no posar una paperera a 30 metres del control i la gent havia de retrocedir per deixa l'ampolla (control Garrigots). Entre tots hem de deixar la muntanya com l’hem trobat, sinó aviat hi hauran problemes per l’organització de curses i no podrem practicar aquest esport que tant estimem.

Publica un comentari a l'entrada