Benvinguts al bloc d’OBRINT TRAÇA. Som un grup de persones que ens uneixen les mateixes aficions, l’esport i la muntanya. L’objectiu d’aquest bloc és ser l’eina per organitzar i exposar les nostres activitats. Aquest equip és obert a tothom amb ganes de passar-s’ho bé i que vulgui córrer una estona amb companyia.




dijous, 29 d’octubre del 2009

ULTRA TRAIL SERRA DE MONTSANT [CRÒNIQUES I FOTOS]

El Marc ens relata:

CRÒNICA AMB SALSA DEL UTSM (105Km +3150 11h20’ 1ºclas.)
Dissabte-24 d’octubre a Cornudella del Montsant.

7:00am Sona despertador.
Esmorzaret normal, amb torrades, melmelada de figues casolana, suc taronja. Mos vestim prèvia untada de vaselina i marxem cap a Cornudella amb la Mar, que també corria la carrereta de 105Km totalment per voluntat pròpia.

9:00am Lo Briefing.
Entregada l’alimentació a ma germana i mon cunyat que em faran d’assistència durant tota la carrera, escoltem el típic briefing i cap a la sortida i falta gent. Aquesta cursa, igual que la Cavalls, eren objectius clars de l’any i tenia la confiança en mi mateix de portar l’entrenament suficient acumulat per afrontar la prova amb garanties, al mateix temps que em coneixia el recorregut al 100% ja que l’havia fet anteriorment en varies etapes. Com tots sabeu, aquí no existeix el factor sort o fruit de la casualitat i si els deures estan fets i s’adeqüen a la magnitud de la prova (setmana de càrrega màxima 25h+4h d’invisible= estira, abdom, etc...). Això si i importantissim, la setmana prèvia a la cursa només 5h d’entreno suau i 3h d’invisible, amb el dill, dim, dime sense hidrats i dij, div full hidrats i aigua = “supercompensació”......Lo que venia dient, la sort és dels que la busquen i el que la sigue la consigue....

10:00am Sortida.
Ara toca explicar tot el que hem après. Aquest any he après algo que m’ha donat molta confiança amb mi mateix i és què si el cos assimila els volums d’entreno, recupera bé, etc...La cursa es converteix en un pur tràmit, ja que portes tota la setmana descansant, estirant, menjant be.....i has fet entrenaments cansat, amb gana, etc....Per tant tens molts números de què surti bé. Això si, entrenaments durs per carreres dolces.....Quan entreno, molts cops penso en l’objectiu i això motiva molt. Anem al grà.
Sortim ràpid, me la jugo una mica, estic fort i no hi ha massa gent d’alt nivell, això si tres o quatre difícils de batre, entre ells: l’Adolf Aguiló, l’Oliva i en Toni Contestí de Mallorca amb un marcón de 27h al UTMB. La carrera es va estirant i em quedo el 4º davant els tres anomenats.

La Morera del Montsant.
Porto un ritme fort, però hem sento bé, anem remuntant cap a la Cogulla i davant no veig cap referència, pujo baixant una marxa i guardant, que, el que guarda sempre té i això és més llarg que un dia sense pa.

La Cogulla.
Esmorzo una barreta i avall, a uns 400m veig algú que córrer, està força lluny. Aquesta baixadeta es força tècnica i confusa, jo ja l’he feta dos cops i em conec les pedres, baixo rapidet i sense perdre la traça. Arribant a la pista atrapo al 3º, és l’Oliva d’Alcanar, que no va lent, però jo, porto un ritme superior, xerrem una mica, i ens anem separant, vaig 3º.

Escala-Dei.
Arribo molt sencer i amb el camel encara mig ple de malto i isotònic, Agafo un trocet de coc energètic i tiro, fins a la Vilella Alta es pot córrer molt, i ho faig.

Vilella Alta.
Arribant veig l’Adolf i en Toni que surten del Poble remuntant el camí encimentat, ja els he retallat algo, no van tan forts.
Faig un trago de Supradin i tiro amunt caminant. A mitja pujada hi ha una bifurcació, tiro cap on marca la cinta, però m’allunyo del track, em paro, algo falla, surt un pagès i diu que han canviat la cinta. Els 2 primers doncs s’han equivocat.

Vliella Baixa.
Vaig 1º.
Em comenten que ja han retrobat el camí i els porto a 3’. Jo segueixo al meu ritme, pensant que m’atraparan i em passaran, això d’estar el 1º no sabeu la pressió que fot, sóc novato!!!... Remunto la Figuera a ritmet, però sense tirar coets, no som ni a mitja cursa.

La Figuera.
Vista impressionant, el sol ja fa de les seves, avituallo i tiro.

Cabeces.
Una calor de mil dimonis, canvi de camel, estava sec. Resulta que m’he deixat lo puré d’arròs al cotxe!!!!..., merda, entro doncs a l’avituallament i menjo 2 grapats de cacaus, traguet de caldo que portava i amunt, parant en 4 fonts a mullar-me i fer un trago.

La Bisbal de Falset.
La temperatura no afluixa, però tampoc veig ningú per darrera, em noto bé.

Margalef.
Cacaus salats i caldo.

Pantà de Margalef.
Pixadeta, coc energètic i cola. Excursioneta de 13Km fins al km82 Ulldemolins. Aquí tinc un globo guapo, a més no tinc referències dels que em segueixen, camino fins i tot al planer, deixant-me caure a les baixades. La calor, amb les 8h de ritme em passen una factura que he de pagar, possiblement, aquest és un dels punts que només s’entrena a les curses i es 100% força mental superar-lo. Vaig fent a ritme lent que junt amb la pèrdua de força del sol i la zona ombrejada per la que anem, em va refent. Em prenc un gel.
En uns 45’ aprox. des del pantà, milloro considerablement i troto fins i tot a les pujades de les continues sifonades d’aquesta zona llarga.
Aprofitant que estic recuperat, penso en positiu, porto molt bon temps i només queda una pujada hi ha sobre a Ulldemolins hi ha pasta per menjar.....No tinc referències de temps amb el segon, però em conec, tinc un bon final i quan ensumo la meta el gas s’em queda enganxat a fons independentment de la posició....Amb tota aquesta positivitat mental, menjo més cacaus salats, bastants, i no paro d’hidratar. Tot el tram des de l’ermita a Ulldemolins d’asfalt ho corro tot a ritme viu fins al control.

Ulldemolins.
Ració de pasta i caldo amb plàtan de postre.
Em donen referència, lo segon a 45’.., ja noto el gust de la glòria.
Agafo bastons sense entretindrem i amunt a ritme, amb 45’ al Pi de la Carabasseta parant a posar el frontal. Difícilment m’atrapa ningú, però tinc forces i ho donaré tot fins al final, deixant la marca més digne possible. Corrent cap Albarca estic encara tipet de la pasta, tot i així em prenc un gel....És com aquell que te la llar de foc plena de llenya cremant i encara en posa un altre a sobre.

Albarca.
Fitxo i segueixo cap a meta a ritme molt alt.

Meta.
1º Classificat i una cursa quasi perfecte, que dona molta força i confiança per a seguir preparant objectius ultres.
***** By Marc *****


El Joan ens relata:
Amb tantes vivències viscudes podria fer un llibre. Intentaré fer-vos un resum. Podríem dividir la cursa en dos fases. FASE 1 “abans de Cabaces”: etapa amb forts desnivells, molta calor i orientació. Aquí vam patir de valent. L’organització va avisar que era una cursa amb només 2 avituallaments sencers, tot i que jo anava molt preparat d’aliments, les galetes i aigua de les fonts dels controls no eren suficients. Una mica isotònic o versió econòmica (aigua amb sucre o sal) ens haguessin facilitat molt el camí. Quan més cadàver estava em va arreplegar el José i durant tota la cursa ja no ens vam separar.
Sort del superdinar de Cabaces. Aquí vaig menjar com si fos un bufet lliure i sobretot em vaig veure més de 9 gots de tots els líquids, estava sec. Amb el botó dels pantalons desfet, vaig començar la ... FASE 2 “desprès de Cabaces”: fins al pantà de Margalef va ser un trote alegre saltant de poble en poble tot conversant amb el nou amic José. Desprès del pantà, el terreny va ser més muntanyeru i molt més dur. En aquest punt el meu company de batalla li va començar mal al genoll. Va utilitzar el buff com embenatge i vam afluixar el ritme. Tota l’estona ell em deia que tires que jo estava més fresc, però jo li deia que això ho acabaríem junts. Amb la 7ena posició ja em contentava, només el deixaria si s’acostava algun perseguidor, però no es veia cap frontal. A Ulldemolins vaig tenir la sorpresa de la visita del meu club de fans de Capafonts (la meva dona Lídia, el Jordi, l’Aina, la Marta, la Laura, el Joan Francesc, el Joan Francesc Jr i la sogra) La sogra em va portar un tuper amb fesols, però li vaig dir que no m’ho podia menjar que podria haver risc d’incendi al Pi de la Carabasseta.... Amb les forces carregades comencem l’últim tram. A la pujada a l’ermita de Mare Déu del Montsant, el meu company José estava patint, i em vaig dedicar a espenyar-lo moralment i de reüll, vigilar si venia un frontal perseguidor. Arribem al control d’Albarca, i sorpresa, el club de fans i el Jaba-lee s’havien esperat una altra vegada a veurem. Últims ànims i baixada triomfal a l’arribada. És flipant la sensació de portar més de 100 km i veure que el cos encara et respon, això només ho sabem els qui ho hem provat. Per aquest motiu ens agraden aquests tipus de proves i ens enganxen tant. [by Joan]

FOTOS MARC

FOTOS XAVI

dimarts, 27 d’octubre del 2009

PRIMER ANIVERSARI BLOC OBRINT TRAÇA

El passat divendres 23 d’octubre vam celebrar el primer aniversari de la creació d’aquest bloc i primera pedra de l’equip OBRINT TRAÇA. El projecte que va començar en un sopar d’amics i un tovalló de paper, va anant prenent forma fins arribar on som, un punt on era impensable imaginar en aquell sopar. Els resultats aconseguits per l’equip aquest cap de setmana al Ultra trail Serra de Montsant ha estat la millor forma de celebrar-ho.

Durant aquest primer any hem assolit el principal objectiu, ampliar el cercle d’amics aconseguint gaudir dels entrenaments i de les competicions.

Felicitats obridors !!!!!!!!!!!

Primera publicació del bloc

Explicació del logo O-T

Adjunto algunes propostes dels primers noms i logos.


diumenge, 25 d’octubre del 2009

ULTRA TRAIL SERRA DE MONTSANT [105KM D+3.185M]

Resultat impressionant de l’equip Obrint Traça en aquest Trail. El Marc primer classificat de la general masculina i la Mar i la Txell segona i tercera respectivament de la general femenina. La resta d’obridors han demostrat que son d’una altra pasta, essent tots FINISHERS en una prova, que la forta calor i el trenca cames continu del circuit, va fer abandonar a més d’un 28% dels participants.
Pròximament publicarem les cròniques.

Classificacions

Classificació masculina:
1.- Marc 11:20
.
7- Joan 14:42
19- Joan Baptista 17:25
20.- Antonio 17:25
26.- Enric 18:13
28.- Jordi C. 18:13
38.- Roberto 20:20










Classificació femenina:
1.- Montse Sisteré 17:12
2.- Mar 18:35
3.- Txell 18:52














CORRECCIÓ DE L’EDITOR.

Em vaig deixar la publicació del quart pòdium de l’equip!!!!!. Paral·lela a la Ultra es va disputar un Trail de 32km i D+1.000m. La nostra companya Ester Terri va fer un merescut tercer lloc de la general de femenina. Felicitats campiona i perdona'm el descuit .







PREMSA
Diari de Tarragona, El 9 i El Punt
El Punt Digital
CórrerXmuntanya

dijous, 22 d’octubre del 2009

I Cursa de Muntanya de Riudecanyes


Acabada de treure del forn la crònica Riudecanyes-Escornalbou:


Diumenge una hora abans de la cursa estic a casa buidant el rentaplats i m'agafa el puntazo d'endur-me a la meva gossa Fita a la cursa, per tant, deixo a la dona i l'Etna a casa i cap a Riudecanyes que falta gent.

Pipi i caqueta abans de sortir i s'inicia la cursa, al principi ens quedem darrera de tot per no liar-la entre els corredors però la gossa vol estirar, que es per això que la vaig portar, jeje... o sigui que anem cap al pantà i al primer avituallament la gent que hem avançat ens tornar a passar, això serà lo habitual en tots els avituallaments i altres paradetes que farem per ensumar, fer les seves necessitats, treure-li la corda d'entre les cames... per cert que més tard em vaig assabentar que en dos dels avituallaments li vaig donar per veure una mena de red bull sense gas. Vaig estar patint tot el final de cursa imaginant que li sortirien els ulls de les orbites.

La pujada i el tomb per dintre el castell molt maco i molt dur, ho vaig fer amb un corredor de Tarragona, Francisco, que s'en va anar a la baixada que era tècnica, perquè jo
volia ser prudent i no acabar rodolant amb la gossa costa avall. En un punt de la baixada enredo a tres corredors, un d'ells l'organitzador de la cursa de Bràfim i els faig fer un tomb "extra", espero que em deixi participar l'any vinent.

Finalment tornem de nou vorejant el pantà i creuem l'arc d'arribada i aquí comença l'autèntica festa... per la Fita, es converteix en l'atracció per molts dels participants a la cursa i la caminada que estaven esmorçant o simplement esperaven l'entrega de copes i el sorteig de premis i VINGA LLONGANISSA A DOJO PER LA FITA!!! Fins a 5 llonganisses és va endrepar a canvi de donar potetes i fer cara de bona nena, quin festival de tocino!!!

Estic convençut que repetiré binomi home-animal en altres curses i potser en aquesta mateixa cursa doncs per les dates va molt bé pels animals, doncs la temperatura va ser molt agradable.


PD: A la foto li faltar l'uniforme OT, hauré de passar per l'Armobal a buscar l'equipació "d'hivern" per mi i per la gossa ;--)

Fotos

Classificacions

dilluns, 19 d’octubre del 2009

HORES PRÈVIES AL UTRA TRAIL SERRA DEL MONTSANT (UTSM)

Aquesta setmana es disputarà l’Ultra Trail Serra del Montsant (UTSM). La prova consisteix en fer el tomb al parc natural de la Serra del Montsant, enllaçant tots els pobles del voltant i de quan en quan, entrar a l’interior de la serra per descobrir alguns dels millors racons, graus, ermites i punts més alts.
+ INFO
L’orografia del terreny, permet fer un ampli seguiment de la prova amb fàcil accés. En cada poble es pot esperar el pas de corredors, i en la majoria de casos, amb temps d’espera inferiors a les 2 hores. Una bona forma de passar el dissabte. En el següent enllaç, trobareu tota la informació i ubicació dels controls de pas. (Dades Tècniques)


Pels qui no estigueu massa convençuts de participar-hi, i amb moltes places encara disponibles, us deixo el reportatge fotogràfic de l’entrenament que vam fer aquest diumenge d’una part del circuit. Ja veureu, que la zona val molt la pena, amb trams de senderó, pistes, pujades, baixades, graus i molts i molts pobles, i sobretot, les fantàstiques vistes del Montsant.

FOTOS DEL TROTE 18/10/09 MONTSANT

Recorregut:
La Vilella Baixa (cotxe1) - La Figuera – Cabacés – La Bisbal de Falset – Margalef – Cim de la Cogulla – Escaladei (cotxe 2)

dijous, 15 d’octubre del 2009

CURSA DE TIVISSA 2009 (L’ANÀLISIS)

La fantàstica prova de Tivissa, a part de tot lo comentat en l’article anterior, també ens ha ofert un control de pas digital, facilitant les dades de tots els corredors amb la classificació de la cursa.
Això permet tenir la informació de l’evolució de la cursa de tots els corredors i com a entrenador de l’equip, veure si alguna cabreta s’ha adormit i es mereix un càstig.

Aquest és l’anàlisis de l’equip Obrint Traça que va participar a la cursa (cliqueu sobre la gràfica per ampliar-la):
Escratx trams: El Xavi és va marcar el millor temps en tots els controls. Però al Pujador de la Conca li va anar de 30 segons amb mi (Joan). Després em devia sentir l’olor, i va fer una atxasu que va obrir sendera per la cresta. Jo i Isma fent la goma durant tota la cresta. La Inma observant la batalla des del darrera. La Mar va demostrar que és una gran baixadora i va recuperar distància amb la Inma. El que no diuen els números, es si aquestes baixades voladores son perquè el Marc la portava dins del camel.

Evolució cursa: Totes les posicions es van mantenir durant la cursa a excepció del meu avançament al Isma a la Foradada. Les nenes O-T han de millor a les pujadotes, ja que a partir del inici de la cresta, la diferencia entre nens i nens es va ampliant. Els resultats em diuen que ningú va dormir i per tant, us felicito per la cursa realitzada.

VIDEOS DE LA CURSA DE TIVISSA 2009

dilluns, 12 d’octubre del 2009

4a CURSA DE TIVISSA [22.400m D+1.730m]

Aquest diumenge s’ha disputat la cursa de muntanya de Tivissa, una de les curses més tècniques de la nostra zona. La particularitat d’aquesta prova és que més de la meitat del circuit transcorre per una cresta, la qual transforma els corredors amb cabretes, on els salts, patinades, grimpades i esgarrinxades són l’ordre del dia.
Al final, tots explicant i ensenyant les nostres senyals de batalla mentre disfrutem d’un fantàstic i merescut pa amb tomàquet i llonganissa.
La cursa d’aquest any era un homenatge als bombers David Duaigües i del Pau Costa, que van perdre la vida en tràgic incendi de l’estiu passat a Horta de Sant Joan. A l’inici de la cursa, es va fer un minut de silenci molt emotiu que va posar els pèls de punta als 300 corredors.

Felicitar a l’organització, que any rere any, aconsegueix oferir-nos una de les millors curses de muntanya, pel fantàstic i tècnic circuit, bossa del corredor, instal•lacions i manduca del final de festa.

FOTOS O-T

Classificacions
HOMES
1.- Just Sociats 2:09:12
.
28.- Xavi 2:35:51
67.- Joan 2:49:37
84.- Isma 2:54:40
183.- Marc 3:34:47

DONES
1.- Lola Brusau 2:52:16
.
7.- Inma 3:22:25
16.- Mar 3:34:38

El Rastrejador ens relata:
Per fi va arribar el dia. Aquesta cursa és d’aquelles que ja la marques quan canvies de calendari i l’esperes durant tot l’any. Els comentaris a l’arribada són del tipus “que dura que és, estic fet pols, mai més...” però l’any següent, tots ens tornem a veure, som una mica masoquistes. Jo fa poquet què estic en aquest mondillo, i a base d’osties vaig descobrint com funciona. El títol de l’ostia, o lliçó, d’aquest cap de setmana ha estat “ Cuidadin si hi ha sol + vent”. A diferència de l’any passat, vam tenir un sol esplèndid, amb unes vistes espectaculars. A la cresta, de senyera en senyera i tiro porque me toca, feia un fort vent, i jo pensava “o que bé, quina fresqueta”. Desprès vaig descobrir que la fresqueta era per la gran quantitat de suo que s’estava evaporant. Això, just abans del cim de La Tosa (Foto), em va causar una deshidratació, provocant una forta baixada del rendiment i la possibilitat de rampes musculars en qualsevol moment. No eren les millors condicions per afrontar la forta i tècnica baixada del final de cursa, però amb les cames mig descontrolades, em llenço a avall. Arribo al control de mitja baixada, i a Sant Hilari dos gots d’aquarius. Enfilo l’última baixada i em trobo un tram de tartera a remuntar. En aquest punt els adductors s’engarroten i haig de caminar a passes molt curtes. A la baixada començo a agafar ritme i sembla que el problema s’ha solucionat, però als últims 200m d’asfalt intento esprintar, però igual que un tableru d’un avió de l’equipo A, se’m van encendre totes les alarmes i llums dels sensors de les cames, així que afluixo a velocitat de creuer, m’avança el grup de 6 perseguidors però planejant aconsegueixo creuar l’arriba mig corrent.
Llàstima d’aquest final, ja que durant tota la cursa anava progressant i avançant molta gent que l’any passat van quedar per davant meu. Pel pròxim any bidó, sobretot si fa sol i vent. [by Joan]

divendres, 9 d’octubre del 2009

27/09/09 CURSA D'ALCANAR [31Km D+1.650m]

El marc ha agafat lo turbo amb les cròniques i inclòs ens ha fet arribar algunes de pendents. Per anar fent boca del que ens espera aquest diumenge a la Cursa de muntanya de Tivissa, us adjunto la crònica de la cursa d’Alcanar celebrada el passat 27 de setembre, per començar a bullir la sang.

Diumenge 27 de setembre a Alcanar.

Mos trobem a la terra de corredors de muntanyes per excel•lència, on hi ha lo milloret de Catalunya en aquesta disciplina i com no, davant de possiblement el circuit més dur de l’Open Terres de l’Ebre.

Inicialment ha sortit una cursa molt ràpida ja que els primers 6Km eren de sendera i pista pràcticament plana, però calia acumular els 1.650m de desnivells positius i en els següents 12Km han estat un calvari de pujades i baixades tècniques, agotant fins el més fort dels atletes.

Els últims 13Km plans i de baixada amb algun “repetchón” intercalat, que ha fet mal a més d’un, provocant incendis de motor.

Finalment, molt content amb la 9ºposició i 5ºsenior amb 3h18’, fent el 2º millor temps en els últims 5Km. Cosa que em donava garantia i confiança de que portava un bon entreno de fondo per l’objectiu principal de la setmana pròxima, pel qual portava tot l’estiu preparant amb ganes i il•lusió, ja que era el terreny que m’agrada “La Cavalls del Vent”.

Després una gran festa a la plaça de la Vila, amb absolutament de tot, fisio, menjar i beure tan com en volguessis.

Per mi, la millor carrera de les Terres, tan pel circuit, marcatge i festa organitzada...

Per cert, en aquesta em sembla que vaig ser l’única representació OT.

[By Marc].


dimecres, 7 d’octubre del 2009

ULTRA-CRÒNICA CAVALLS DEL VENT (80Km D+5.800m)

Dissabte-3 d’octubre a Baga.
20:00pm (divendres) Lo Briefing.
Ens disposem a escoltar el briefing de la carrera, en el que sempre
s’acaba dient el que tots ja sabem, però que tant ens agrada que ens expliquin lo que pillarem i així estar mes negitosos la nit abans.
En aquest, es veu molt de “PRO” que llueixen els últims models de Sabatilles Salomon, samarretes finisher i xalecos varis....

7:45am Sona despertador.
8:00am Baixem amb l’Antonio a atracar el bufet de l’hotel de Baga. Pugem de nou al dormitori a despedir-nos del sr.Roca, dutxeta i baselina als engranatges, no fos cas que gripéssim.

10:30am Amb el dorsal penjat, ja som dins el control de pas “lo matadero”. Previes últimes instruccions a ma germana Anna i mon cunyat Felipe, com assistència de gran ajuda en aquest tipus de cursa. El poc material obligatori que ha imposat l’organització, així com els premis en metàl•lic als 8 primers, sent de 1.500€ al primer, fa que es vegin equipaments de lo mes lleugers, molts d’ells amb el just bidonet de 0,5l. Jo amb pals i 1,5l d’isotònic amb malto al camel, que hem Plantejo tenir-ne prou fins a mitja cursa.

11:00am Inici de la festa i maricon l’últim. Sortim fort, encarant els primers 1.800m positius de calentament fins al refu del Niu. Observo que porto unes 50 unitats al davant i no vaig precisament de passeig. D’aquests només uns 15 amb bastons, algo que hem sorprèn, ja que tot i que la Cavalls te fama de corredora els 5.800m de positiu i 80Km s’han de fer i hem sembla que en aquesta, també han posat la meta al final, cosa que molts sembla ser que no recordin....

- Pujo a ritme constant i coincideixo amb la Corinne Favre 1ª femina
(1ª tres cops a l’Ultra de la Diagonal a l’illa Reunión), tot i que ella sobrada sense bastons i anem jugant al ara passes tu, després t’adelanto jo fins al refu Rebost, que simplement agafo un tros de plàtan i li trec 25m. Seguim pujant i trobant ja algun “foc de palla prematur” que no sap on s’ha ficat o be si però s’arrepenteix d’haver deixat els bastons al cotxe. Jo hem noto els bessons carregats, però suposo, que es el que toca.

1:10pm Arribo al refu Niu de cota 2.500m i punt més alt de la cursa, posició 30, mantenint la distancia amb la Corinne a 200m darrera meu, sé que és una bona referència de ritme constant. Traguet d’isotònic directament de la garrafa per no perdre temps i optimitzar el líquid del camel i mitja barreta Power Bar de coco amb cafeïna, per no perdre ritme, hem noto be, havent fet una pujada regulant. Aquí el que ha arribat 9º (meva posició final) ja hem treu 12min, curiós oi....

2:41pm Arribo al refu Serrat, després de passar el puja i baixa de les Penyes Altes, sense deixar el ritme i avançant unes 6 unitats + 4 que hi ha al control avituallant. Aquí i tinc l’assistència de ma germana i el cunyat Felipe, es l’hora de dinar “ja que la energia no és crea, ni desapareix, sinó que es transforma”. Doncs si, com sempre dic, una de les claus de l’èxit en curses de llarga distància es tenir energia per transformar i per això cal menjar...Jo opto aquí per dos talls de coc de la casa Overstim-s de xocolata, boníssim, hipercalòric i de fàcil digestió. Els agafo junt amb
un bidó de Recuperation (sals) hi ho prenc fins al següent control que es a 30’, així segueixo optimitzant aigua del camel. Fa calor i cal hidratar bé per no baixar el rendiment.

3:17pm Arribo al refu Cortals, entrego el bidó buit a l’assistència i agafo mig plàtan de postre i gas....Ah, pel trajecte he passat a dues unitats mes, es a dir 30-10-2 = vaig el 18 i amb ganes de km. El sortir de menys a més té una gran avantatge, les sensacions físiques son més bones i mentalment és impressionant la força que et dona anar passant atletes.

5:01pm Arribo al refu Prat, Km40 de carrera on els desnivells més importants ja els hem superat. En aquest tram he tingut una mica de fluixera que superat fàcilment baixant un punt el ritme i introduint un gel de mitja tarda, natural i sense cafeïna (es important controlar aquest tema, la cafeïna va molt be però ens accelera el cor, això vol dir mes fatiga a llarg plaç, es com els sucres, van molt bé controlats perquè no baixi el nivell de glucemia de la sang i per tant, el rendiment. La cola sense gas presa un trago als controls assegura una dosi adequada d’aquests dos components tan importants).
L’assistència no m’ha arribat a temps i hem toca improvitzar......
(Aquí el planing era canvi de camel complert carregat i amb tot el material obligarori per duplicat, junt amb el frontal mes pesat per la nit). Per un moment hem quedo parat, tothom hem mira, en aquell moment estava sol amb tot d’espectadors per a mi, hem diuen que si tinc bossa amb material, dic que no tinc res....Doncs simplement trec la bossa del camel i l’omplo d’isotònic, hem bec dos sucs de fruita, mig plàtan més i surto cap al pas de Gasolans de 500positius.
Remuntant, als 10’ sento que arriba la Corinne al control previ, que poc a poc li vaig fent forat. Jo vaig sol, però darrera ja fa 10Km que porto un corredor modo paparra que no dona ni un sol relleu, esperant que acabi petan de madur, per poc sociable.

6:00pm Un cop coronat el pas dels Gasolans, plego bastons, planejo 2km + baixada de non-stop d’uns 7Km fins al refu Estasen sense afluixar ritme, a la paparra te fluixera i es queda endarrera.
Aquí cau mitja barreta Power bar per berenar. Al control ni paro, començo a fer anar la calculadora i amb els temps que tinc d’entreno al circuit, si no falla res hem veig sub-12h i això motiva que te cagas...
Monto pals de nou i surto com una moto cap al refu. Grasolet, 500m de desnivell de baixada per sendera super dreta. Només sortir del control hem trobo a tres atletes, un d’ells del Diedre i els altres dos que només portaven bidó, anaven els 3 junts, jo anava encès, temps de dir bona tarda al atrapar-los i adeu al haver-los passat, anaven a un altre ritme, suposo que començant a pagar els estragos matinals. Hem vaig haver de controlar, ja que el cap hem demanava més i més...Ara anava el 12 i amb ganes de top-ten !!

6:33pm Ja som al Grasolet, sol, plegat d’espectadors i amb el sol que encara Brillava, quina canya hem trobava FULL, l’entreno d’hores aquí és on es nota i sabia que encara quedava tute per poder atrapar algú mes.... Faig un caldo Aneto.
Ma germana l’Anna, tornava a ser a disposar, i aquí tocava un sopar hipercalòric que junt amb lo bé que anava muscularment seria una energia 100% transformable en força....Es tractava de 300g de mega-gel de puré de patata casolà (classe kenebec, cuita al micro per no perdre ni gota de midó, completada amb sal marina i hidratada amb aigua per convertir-la en puré) que el prenc per anar fer-li la feina tot començant la pujada del coll de la Bauma... En aquest control si que faig canvi de camel carregat amb isotònic neutre i malto de la casa Overstim-s.

7:01pm Control Coll de la Bena, saludo i segueixo baixant amb un ritme alt. Fins a una ensopegada i amorrada a terra inclosa sense incidens per voler apurar al màxim la llum diürna que hem marca la parada per posar frontal i aprofito per fer unes postres de gel cafeinat de power bar per afrontar aquesta nit de lluna plena i pujada al refu Sant Jordi pels mítics empedrats. Aquesta pujada de 500m positius la faig en 50min, super bé, amb relliscada i enculada creuant el riuet dels empedrats.

9:08pm Ja sóc al refu Sant Jordi hem sorprenc, trobant-me a 3 atletes, entre ells la matxine correcamins d’en Jaume Folguerola (recordman Matagalls-Montserrat aconseguit en aquesta edició fent els 83,4km amb +2750 en 8h20’) que es l’únic de reaccionar a temps i seguir-me l’estela ja que jo aprofitant la vinantesa d’avançar 3 posicions a la classificació, vaig arrancar avall com una moto, això si prèvia l’ingesta energètica de mitja barreta. Tot i que teòricament calia regular per agafar forces pels últims 300m de desnivell positiu que quedaven, hem notava fort i amb l’autoestima pels núvols vaig tirar com si faltés 1Km per meta. Mentre, anava veient l’estela del frontal del Jaume que costava perdre de vista. S’acaba la baixada i ha remuntar els 300m
hem noto bé i tiro donant-ho tot, penso que fins i tot si n’atrapés un altre entraría 8º amb els 150€ de premi. Però el més important és no perdre aquesta 9º posició. Corono l’última pujada, el frontal del Jaume no el veig, vaig fort, últim gel a la vena, trago d’aigua i gas a fondo en uns 7Km fins a meta, on els últims 4Km son de carretera vaig apagant el frontal perquè els perseguidors, si es que n’hi ha cap, no tingui referències.

10:10pm FINISHER amb 11h10’ i amb el millor últim parcial en 1h2’20’’.

Donar gràcies a les persones que ho han fet possible, principalment a la Mar, la meva dona, que ara també córrer i tanta paciència ha hagut de tenir en les hores del meu entrenament. També a l’Anna i el Felipe. Així com felicitar a tots els finishers d’aquesta impressionant cursa perfectament organitzada, amb la salvetat de que no fessin categoria sènior.

L’any vinent a pel top 5, ja tinc excusa per entrenar !!!

JA HO SABEU, UN REPTE MÉS, PER QUI VULGUI, QUI PUGUI.

***** By Marc *****

dilluns, 5 d’octubre del 2009

CAVALLS DEL VENT (LA CURSA) [80KM D+5.800m]

Aquest cap de setmana s’ha disputat la famosa travessia dels Cavalls del Vent en cursa. Els tres obridors que es van afrontar el repte, van assolir l’objectiu d’acabar-la. Felicitats a tots, finishers!!!. Esperem les seves cròniques amb ànsia.
Destacar el super temps que va fer el nostre company Marc. Els durs entrenaments de l’estiu li estan donant el resultat merescut.

FOTOS nq92km
Marc 11h10m

Isma 15h32m
Antonio 17h31m

VIDEO

dijous, 1 d’octubre del 2009

Hores prèvies a la cursa “CAVALLS DEL VENT”


La mítica travessa de Cavalls del Vent es transforma per primera vegada en cursa en el marc de les Salomon Nature Trails.

Aquest cap de setmana el Parc Natural del Cadí-Moixeró, obrirà les seves portes a una cursa que busca la comunió entre esport i naturalesa, entre la competitivitat i la cura al mitjà natural. Entre l'esforç i el respecte. El desafiament seran 80 quilòmetres i un desnivell positiu de 5.800 metres, amb sortida des de Bagà.

Els obridors que s’enfrontaran aquest desafiament seran el Marc, l’Antonio i l’Isma. MOLTA SORT A TOTS!!!

NOVETAT
Agafa les crispetes i la birra i clica en el següent enllaç:
SEGUIMENT DE LA CURSA EN DIRECTE