Benvinguts al bloc d’OBRINT TRAÇA. Som un grup de persones que ens uneixen les mateixes aficions, l’esport i la muntanya. L’objectiu d’aquest bloc és ser l’eina per organitzar i exposar les nostres activitats. Aquest equip és obert a tothom amb ganes de passar-s’ho bé i que vulgui córrer una estona amb companyia.




dijous, 29 d’octubre de 2009

ULTRA TRAIL SERRA DE MONTSANT [CRÒNIQUES I FOTOS]

El Marc ens relata:

CRÒNICA AMB SALSA DEL UTSM (105Km +3150 11h20’ 1ºclas.)
Dissabte-24 d’octubre a Cornudella del Montsant.

7:00am Sona despertador.
Esmorzaret normal, amb torrades, melmelada de figues casolana, suc taronja. Mos vestim prèvia untada de vaselina i marxem cap a Cornudella amb la Mar, que també corria la carrereta de 105Km totalment per voluntat pròpia.

9:00am Lo Briefing.
Entregada l’alimentació a ma germana i mon cunyat que em faran d’assistència durant tota la carrera, escoltem el típic briefing i cap a la sortida i falta gent. Aquesta cursa, igual que la Cavalls, eren objectius clars de l’any i tenia la confiança en mi mateix de portar l’entrenament suficient acumulat per afrontar la prova amb garanties, al mateix temps que em coneixia el recorregut al 100% ja que l’havia fet anteriorment en varies etapes. Com tots sabeu, aquí no existeix el factor sort o fruit de la casualitat i si els deures estan fets i s’adeqüen a la magnitud de la prova (setmana de càrrega màxima 25h+4h d’invisible= estira, abdom, etc...). Això si i importantissim, la setmana prèvia a la cursa només 5h d’entreno suau i 3h d’invisible, amb el dill, dim, dime sense hidrats i dij, div full hidrats i aigua = “supercompensació”......Lo que venia dient, la sort és dels que la busquen i el que la sigue la consigue....

10:00am Sortida.
Ara toca explicar tot el que hem après. Aquest any he après algo que m’ha donat molta confiança amb mi mateix i és què si el cos assimila els volums d’entreno, recupera bé, etc...La cursa es converteix en un pur tràmit, ja que portes tota la setmana descansant, estirant, menjant be.....i has fet entrenaments cansat, amb gana, etc....Per tant tens molts números de què surti bé. Això si, entrenaments durs per carreres dolces.....Quan entreno, molts cops penso en l’objectiu i això motiva molt. Anem al grà.
Sortim ràpid, me la jugo una mica, estic fort i no hi ha massa gent d’alt nivell, això si tres o quatre difícils de batre, entre ells: l’Adolf Aguiló, l’Oliva i en Toni Contestí de Mallorca amb un marcón de 27h al UTMB. La carrera es va estirant i em quedo el 4º davant els tres anomenats.

La Morera del Montsant.
Porto un ritme fort, però hem sento bé, anem remuntant cap a la Cogulla i davant no veig cap referència, pujo baixant una marxa i guardant, que, el que guarda sempre té i això és més llarg que un dia sense pa.

La Cogulla.
Esmorzo una barreta i avall, a uns 400m veig algú que córrer, està força lluny. Aquesta baixadeta es força tècnica i confusa, jo ja l’he feta dos cops i em conec les pedres, baixo rapidet i sense perdre la traça. Arribant a la pista atrapo al 3º, és l’Oliva d’Alcanar, que no va lent, però jo, porto un ritme superior, xerrem una mica, i ens anem separant, vaig 3º.

Escala-Dei.
Arribo molt sencer i amb el camel encara mig ple de malto i isotònic, Agafo un trocet de coc energètic i tiro, fins a la Vilella Alta es pot córrer molt, i ho faig.

Vilella Alta.
Arribant veig l’Adolf i en Toni que surten del Poble remuntant el camí encimentat, ja els he retallat algo, no van tan forts.
Faig un trago de Supradin i tiro amunt caminant. A mitja pujada hi ha una bifurcació, tiro cap on marca la cinta, però m’allunyo del track, em paro, algo falla, surt un pagès i diu que han canviat la cinta. Els 2 primers doncs s’han equivocat.

Vliella Baixa.
Vaig 1º.
Em comenten que ja han retrobat el camí i els porto a 3’. Jo segueixo al meu ritme, pensant que m’atraparan i em passaran, això d’estar el 1º no sabeu la pressió que fot, sóc novato!!!... Remunto la Figuera a ritmet, però sense tirar coets, no som ni a mitja cursa.

La Figuera.
Vista impressionant, el sol ja fa de les seves, avituallo i tiro.

Cabeces.
Una calor de mil dimonis, canvi de camel, estava sec. Resulta que m’he deixat lo puré d’arròs al cotxe!!!!..., merda, entro doncs a l’avituallament i menjo 2 grapats de cacaus, traguet de caldo que portava i amunt, parant en 4 fonts a mullar-me i fer un trago.

La Bisbal de Falset.
La temperatura no afluixa, però tampoc veig ningú per darrera, em noto bé.

Margalef.
Cacaus salats i caldo.

Pantà de Margalef.
Pixadeta, coc energètic i cola. Excursioneta de 13Km fins al km82 Ulldemolins. Aquí tinc un globo guapo, a més no tinc referències dels que em segueixen, camino fins i tot al planer, deixant-me caure a les baixades. La calor, amb les 8h de ritme em passen una factura que he de pagar, possiblement, aquest és un dels punts que només s’entrena a les curses i es 100% força mental superar-lo. Vaig fent a ritme lent que junt amb la pèrdua de força del sol i la zona ombrejada per la que anem, em va refent. Em prenc un gel.
En uns 45’ aprox. des del pantà, milloro considerablement i troto fins i tot a les pujades de les continues sifonades d’aquesta zona llarga.
Aprofitant que estic recuperat, penso en positiu, porto molt bon temps i només queda una pujada hi ha sobre a Ulldemolins hi ha pasta per menjar.....No tinc referències de temps amb el segon, però em conec, tinc un bon final i quan ensumo la meta el gas s’em queda enganxat a fons independentment de la posició....Amb tota aquesta positivitat mental, menjo més cacaus salats, bastants, i no paro d’hidratar. Tot el tram des de l’ermita a Ulldemolins d’asfalt ho corro tot a ritme viu fins al control.

Ulldemolins.
Ració de pasta i caldo amb plàtan de postre.
Em donen referència, lo segon a 45’.., ja noto el gust de la glòria.
Agafo bastons sense entretindrem i amunt a ritme, amb 45’ al Pi de la Carabasseta parant a posar el frontal. Difícilment m’atrapa ningú, però tinc forces i ho donaré tot fins al final, deixant la marca més digne possible. Corrent cap Albarca estic encara tipet de la pasta, tot i així em prenc un gel....És com aquell que te la llar de foc plena de llenya cremant i encara en posa un altre a sobre.

Albarca.
Fitxo i segueixo cap a meta a ritme molt alt.

Meta.
1º Classificat i una cursa quasi perfecte, que dona molta força i confiança per a seguir preparant objectius ultres.
***** By Marc *****


El Joan ens relata:
Amb tantes vivències viscudes podria fer un llibre. Intentaré fer-vos un resum. Podríem dividir la cursa en dos fases. FASE 1 “abans de Cabaces”: etapa amb forts desnivells, molta calor i orientació. Aquí vam patir de valent. L’organització va avisar que era una cursa amb només 2 avituallaments sencers, tot i que jo anava molt preparat d’aliments, les galetes i aigua de les fonts dels controls no eren suficients. Una mica isotònic o versió econòmica (aigua amb sucre o sal) ens haguessin facilitat molt el camí. Quan més cadàver estava em va arreplegar el José i durant tota la cursa ja no ens vam separar.
Sort del superdinar de Cabaces. Aquí vaig menjar com si fos un bufet lliure i sobretot em vaig veure més de 9 gots de tots els líquids, estava sec. Amb el botó dels pantalons desfet, vaig començar la ... FASE 2 “desprès de Cabaces”: fins al pantà de Margalef va ser un trote alegre saltant de poble en poble tot conversant amb el nou amic José. Desprès del pantà, el terreny va ser més muntanyeru i molt més dur. En aquest punt el meu company de batalla li va començar mal al genoll. Va utilitzar el buff com embenatge i vam afluixar el ritme. Tota l’estona ell em deia que tires que jo estava més fresc, però jo li deia que això ho acabaríem junts. Amb la 7ena posició ja em contentava, només el deixaria si s’acostava algun perseguidor, però no es veia cap frontal. A Ulldemolins vaig tenir la sorpresa de la visita del meu club de fans de Capafonts (la meva dona Lídia, el Jordi, l’Aina, la Marta, la Laura, el Joan Francesc, el Joan Francesc Jr i la sogra) La sogra em va portar un tuper amb fesols, però li vaig dir que no m’ho podia menjar que podria haver risc d’incendi al Pi de la Carabasseta.... Amb les forces carregades comencem l’últim tram. A la pujada a l’ermita de Mare Déu del Montsant, el meu company José estava patint, i em vaig dedicar a espenyar-lo moralment i de reüll, vigilar si venia un frontal perseguidor. Arribem al control d’Albarca, i sorpresa, el club de fans i el Jaba-lee s’havien esperat una altra vegada a veurem. Últims ànims i baixada triomfal a l’arribada. És flipant la sensació de portar més de 100 km i veure que el cos encara et respon, això només ho sabem els qui ho hem provat. Per aquest motiu ens agraden aquests tipus de proves i ens enganxen tant. [by Joan]

FOTOS MARC

FOTOS XAVI
Publica un comentari a l'entrada