El marc ha agafat lo turbo amb les cròniques i inclòs ens ha fet arribar algunes de pendents. Per anar fent boca del que ens espera aquest diumenge a la Cursa de muntanya de Tivissa, us adjunto la crònica de la cursa d’Alcanar celebrada el passat 27 de setembre, per començar a bullir la sang.
Diumenge 27 de setembre a Alcanar.
Mos trobem a la terra de corredors de muntanyes per excel•lència, on hi ha lo milloret de Catalunya en aquesta disciplina i com no, davant de possiblement el circuit més dur de l’Open Terres de l’Ebre.
Inicialment ha sortit una cursa molt ràpida ja que els primers 6Km eren de sendera i pista pràcticament plana, però calia acumular els 1.650m de desnivells positius i en els següents 12Km han estat un calvari de pujades i baixades tècniques, agotant fins el més fort dels atletes.
Els últims 13Km plans i de baixada amb algun “repetchón” intercalat, que ha fet mal a més d’un, provocant incendis de motor.
Finalment, molt content amb la 9ºposició i 5ºsenior amb 3h18’, fent el 2º millor temps en els últims 5Km. Cosa que em donava garantia i confiança de que portava un bon entreno de fondo per l’objectiu principal de la setmana pròxima, pel qual portava tot l’estiu preparant amb ganes i il•lusió, ja que era el terreny que m’agrada “La Cavalls del Vent”.
Després una gran festa a la plaça de la Vila, amb absolutament de tot, fisio, menjar i beure tan com en volguessis.
Diumenge 27 de setembre a Alcanar.
Mos trobem a la terra de corredors de muntanyes per excel•lència, on hi ha lo milloret de Catalunya en aquesta disciplina i com no, davant de possiblement el circuit més dur de l’Open Terres de l’Ebre.
Inicialment ha sortit una cursa molt ràpida ja que els primers 6Km eren de sendera i pista pràcticament plana, però calia acumular els 1.650m de desnivells positius i en els següents 12Km han estat un calvari de pujades i baixades tècniques, agotant fins el més fort dels atletes.
Els últims 13Km plans i de baixada amb algun “repetchón” intercalat, que ha fet mal a més d’un, provocant incendis de motor.
Finalment, molt content amb la 9ºposició i 5ºsenior amb 3h18’, fent el 2º millor temps en els últims 5Km. Cosa que em donava garantia i confiança de que portava un bon entreno de fondo per l’objectiu principal de la setmana pròxima, pel qual portava tot l’estiu preparant amb ganes i il•lusió, ja que era el terreny que m’agrada “La Cavalls del Vent”.
Després una gran festa a la plaça de la Vila, amb absolutament de tot, fisio, menjar i beure tan com en volguessis.
Per mi, la millor carrera de les Terres, tan pel circuit, marcatge i festa organitzada...
Per cert, en aquesta em sembla que vaig ser l’única representació OT.
[By Marc].
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada