Benvinguts al bloc d’OBRINT TRAÇA. Som un grup de persones que ens uneixen les mateixes aficions, l’esport i la muntanya. L’objectiu d’aquest bloc és ser l’eina per organitzar i exposar les nostres activitats. Aquest equip és obert a tothom amb ganes de passar-s’ho bé i que vulgui córrer una estona amb companyia.




diumenge, 30 de maig del 2010

DESCENS KM VERTICAL TAGA-RIBES [5,5 KM D-1.100m]

Aquí van unes fotos d'un obridor pels cims de Nuria, en concret pel Taga en la baixada vertical Taga-Ribes del passat diumenge 23, 1.100 m. negatius en 5,5 km., al final en 24 minuts. [by Xavi Aguilo]

+ fotos

Lloc web














dilluns, 24 de maig del 2010

ALMOGÀVER AUTOSUFICIENT [67,7KM D+2.820m]


Domini aclaparador d’Obrint Traça en aquesta nova prova de les Muntanyes de Prades. L’Almogàver autosuficient és la modalitat competitiva del Brogit de la Vall, circular de quatre etapes per la vall del riu Brugent.

Es podria dir que la cursa és un pupurri de la marxa de la Selva, la Reus-Prades-Reus i la mitja marató de Mont-ral.

La modalitat en cursa, va començar en 3 refugis a les 6 del matí i s’havia de fer el circuit en sentit horari. Els creadors del circuit han intentat enllaçar els millors racons de la vall, aconseguint un itineri molt espectacular i amb fort desnivell, amb constants baixades al riu i posteriors ascensions als punts més alts dels voltants. La forta calor va convertir l’aire fresc de la muntanya en un forn de 225ºC, sort de les fonts i del riu que ens van ajudar a refrigerar les màquines. Finalment els resultats dels Obridros han demostrat que la llarga distància, és un dels nostres plats forts:

Classificació:
1.- Germà Guarch.....8h22
2.- Marc.....8h29
3.- Roberto.....9h58
4.- Antoni Julbe.....10h02
5.- Joan.....10h04

F1.- Olga Mankó.....11h05
F2.- Mar.....12h10

Felicitar molt especialment a l’organització, els principis no són fàcils i han posat moltes ganes. Sobre les perdudes que hem sofert en alguns punts del circuit, cal tenir en compte que no és fàcil marcar gairebé 70 km, molt d’ells per camins gairebé nous (pas de jabali), es a dir, camins sense marques permanents. Pel meu parer estava molt ben marcat, cal millorar les cruïlles, però sinó veies una cinta en pocs minuts, volia dir que anaves malament i tocava retrocedir.
Als controls ens preguntaven com anàvem i escoltaven molt atentament els consells de com millorar el marcatge, avituallaments, etc.... Esperem que sigui la primera de moltes edicions i sobretot, que l’any vinent tingui més resposta en inscripcions, el circuit i l’organització s’ho mereixen. Salut [by Joan]

FOTOS MARC I MAR

BLOC DEL BROGIT

La Mar ens relata:
Divendres després de sopar vora les 24h anem a dormir el Marc encara s’ha de pelar lo cap jo me’n vaig a dormir ja que ales 4:15 sonarà el despertador. RING.RING.RING, buffff!! Avui no tinc el dia, hem sento que el cap no rutllarà, tinc sensacions estranyes.

Quina peresota s’aixequem, dutxa, esmorzem i cap a Mont-ral falta gent, arribem massa d’hora, estrany, sempre anem justos ens donen les bosses ens comenten 4 coses i a les 6 en punt, sortida dels futurs almogàvers!!!!!!!!

El marc i el Jordi (Riudecols) van els primers, penso: ( Jordi, deix anar al marc si no patiràs…) jo hem quedo l’última i anem direcció a Capafonts on tenim el privilegi de poder sentir el brogit de la vall passant pel toll de l’Olla, ens trobem el primer control, menjo 4 avellanes i cap als Cogullons, en arribar a l’ermita de l’Abellera hi ha un mini-avituallamet aprox km 23 i vull plegar, estic cansada i el cap hem diu que no i que no i que no, després d’omplir el camelback d’aigua i assentar-me una estona penso; total pel que em queda, podria seguir….. (50Km) i així ho faig marxo caminant menjant-me un entrepà dels meus, direcció al pròxim control, Els Cogullons. Aquí hem menjo un power-gel i una barreta i ara toca la riba tot passant per Rojals, enganxo a un noi i anem junts fins al refugi els Masets, on em diu que plega, jo segueixo fins a Mont-ral, etapa una mica dura per les pedres que hi ha per baix el riu i per la mala senyalització, em torno a perdre tiro endarrera i em trovo la Reyes que acompanya a un noi, hem diuen que ja anava bé, ja que ells portàven GPS. A 4 km d’arribar a Mont-ral em trobo el Marc que em ve a esperar i em porta una cola-loca que em dona l’energia suficient per poder arribar a ser una almogàvera. Un cop arribada al refugi em bec una boníssima cerveseta i em dutxo i anem a recollir el premi ja que hem quedat 2on i 2ona, ens regalen 2 caps de setmana en ½ pensió en un refugi del itinerari.
Seguidament comença la veritable prova de foc, 8 hores de feina després de 12hi10min corrent, una nit molt llarga però desitjant que siguin les 6:30 del matí per poder-me ficar al llit i dormir 11 hores com un angelet. [by Mar]

divendres, 21 de maig del 2010

La 5ena marató ZEGAMA-AIZKORRI d’en Xavi

Aquest any, el nostre company Xavi, creuant la línia d’arribada d’aquesta prestigiosa marató no només ha aconseguit ser un finisher més, sinó que ha aconseguit sumar la seva cinquena MARATÓ ZEGAMA-AIZKORRI de forma consecutiva.

Des d’aquí dedicar-li unes línies a mode d’homenatge i esperem que siguin moltes més les curses a la butxaca. Felicitats campió!!!! [by J&B]

ZEGAMA 2010
ZEGAMA 2009
ZEGAMA 2008
ZEGAMA 2007
ZEGAMA 2006

dilluns, 17 de maig del 2010

ZEGAMA AIZKORRI MENDI MARATOIA

Per mi aquest any ha estat la 5a. marató a Zegama, penseu que potser em faràn un carrer al poble i tot.
Però aquest era l'any que l'afrontava amb més temor, més que el primer cop, quan encara no sabia ni que volia dir una marató de muntanya.
I és que el meu nivell d'entreno es basa en sortir 1 o 2 cops a la setmana amb tirades màximes de 1h30, i a ritmet suau de de fa molts mesos.
Aixi que anava acollonit i pensant que potser no acabava. A més els dos dies abans plovent sense parar i al Aizkorri nevant i nevant, felicitar als organitzadors sobre tot,
en qualsevol altre cursa que és fa per Catalunya haguessin cambiat el recorregut, me n'alegro molt que algú s'arrisqui, això passa perque ho viuen amb el cor!
Finalment l'expedició OT es va reduir a 1 corredor més 7 acompanyants, contant els meus pares principals culpables de que em foti en el fregat.
L'amb ient precursa es respira i m'emociona, em trobo moltissims amics, vaig saludant i saludant sense parar, em venen ganes.
Les 9 del matí i toquen les campanades del ajuntament i sortida, surto molt tranquil i amb el freno de mà posat.
Aixi vaig xerrant ara amb un ara amb l'altre i amb la tranquilitat veig que van caient els kilometres com no res, ja estem al encreuament de Otzaurte km 8 i encara explico acudits!
Ara toca pujar a Aratz amb molta calma, rient i disfrutant, i en un no res arribo al primer cim de cursa, a la baixada sense voler se m'afluixa el freno de mà i no em dono compte que vaig fletxat, i es que la boira no veure el recorregut estar tot enfangat, amb herba, pebres i aiigua per tot arreu i plovent em fan sentir bé.
Ja enfilo Aizkorri on cada any he patit moltissim però aquest any ho pujo molt finet i amb sensacions agradables tot i el fangal que hi ha al terra que patina per tot arreu, en una pendent dura he d'espenyer a un altre corredor que nomes feia pases i li patinava i no avançava, en Pedro de Venezuela, em dona les gràcies i em segueix fins dalt.
Abans del cim comença la neu, neu i més neu, que bonic tot, quin espectacle, arribo a Aizkorri on em trobo en Massa i en Yves ajudant al avituallament, quins grans homes, que m'animen i em diueb que m'ho passi bé, després de xerrar una mica avanço per la cresta nevada, disfruto molt intentant mig correr, ja sabeu que la dificultat em motiva.
Ara ve la baixada d'ostingorri, tota plena de neu, impossible estar de peu, aixi que directament veig traçades de cul i m'hi posso, m'embalo, m'embalo més, no puc frenar faig força amb les mans damunt la neu gel i no freno, vaig dirigint la direcció per no menjarme pedres amb el cul fins que veig una muntanya de neu i alli si em freno, bufff, menys mal.
Però intento possarme de peu i rellisco i torno a patinar abaix i abaix, fins que em torno a frenar, ara m'en vaig a una pedrera a la dreta i faig el troset de baiada que em queda per un pedral, però passo de la sensació de risc i embalamenta de la neu-gel en una pendent infernal per la canal on som.
Arribo a baix i ara ve un terreny corredor, em foto un gel i a correr, el ritme és bó!!! i vaig avançant fins arribar a la pujada d'Andratz, on pujo a ritmet suau caminant, queda poca poca gent animant sota la pluja, però els esperono els hi dic "quedais pocos pero los mejores oso ondo aupa pues", es tornen boigos animant-me dientme de tot, caminant al meu costat,
marcantme el ritme, esperonant-me, em fan saltar la llagrima. Ara ja toca baixar on poso la directa fins a Zegama en una baixada amb moltissim fang (com sempre) i on em relaxo i vaig amb el turbo possat avançat a la gent acollonida amb el fang fins quasi a 4 km de meta on en un repetxo m'avança una noia, la Rosa Navarro, que l'habia acabat d'avançar a la baixada, carai!!
Li dic, si que encara tens força i m'explica que l'any passat també habia fet 5;30 i que aquest any anava de tranquis, total que l'espero a la baixada i li vaig marcant el ritme fins a meta aixi s'ens fan distrets els ultims km, ella em comenta del fang, "fins i tot tinc ganes que arribi l'asfalt!" jejeje!!!
Entro a Zegama més content que mai, i més sencer que mai amb 6h20min, però ha estat l'any que ho he gaudit més!!!
Agur!

CURSA VILAPLANA-MUSSARA [14KM D+773m]

El Pere ens relata:
Ahir, després de menjar els meus casí 3 croissants vaig sortir amb reserves, doncs hi havia força nivell i desprès de la diarrea/vomitona del divendres, dels pinçaments que noto al os de la cua, i desprès d’entrenar sols dilluns i dimarts, el cos no sabia com estava, tot i que em sentia bé.

Total, va sortir un grupet nombrós de més de 10 corredors al davant, i després anaven alguns corredors “sueltos” i desprès jo.

A la pujada a la Mussara, no caminaria mai, excepte algun punt que és impossible correr pq has de superar repises, és una filosofia particular, això de no caminar. Total que pujant anava agafant algun corredor que caminava i en un tomb en vaig passar 3 de cop.
En la pista pre-darrera pujada, vaig volar....pel terra, però sols van arribar a tocar les mans al terra i vaig seguir corrent sense perdre ni un segon.

Allí m’avançaria de nou un company de competicions que sempre ens anem avançant alternativament.

Van retallar el tram de 1km del poble-refugi-poble, i ja m’estava bé. A la primera baixada tècnica, van desviar un petit tram del track oficial de la web, total que el forerunner em pita fora de recorregut, retrocedeixo i i em trobo corredors que em venien de cara dient-me que anava b´r i jo els dic q portava el track i que ens havíem desviat, però retrocedint trobem una cinta que indicava, que si que anava bé, era el track que ja no servia. Allí vaig perdre 32’’.

M’ajunto amb un colega del Costa Daurada que les 2 primeres curses del circuit havia deixat enrera a la part final, però avui, tot i seguir-lo una estona, en la 2ona baixada tècnica el perdo de vista.
I també ens vam avançar diversos cops amb un noi del CA Montblanc que en mitges queda dels 10 primers, però vaig veure que a la muntanya porta altres ritmes, excepte els trams pisteros, així que el vaig avançar en aquesta segona baixada tècnica, i vaig posar velocitats properes als 3’30’’/km els 2 darrers quilometres per que no m’agafes e intentar veure algú al davant, on vaig veure un que em vaig quedar a pocs segons al creuar l’arribada, i em va anar bé no avançar-lo, el perquè?...
.. doncs perquè vaig quedar el 13è i em vaig emportar el dinar o sopar per 2 persones al restaurant Ganxet de Reus ...UEEEEEEEE!!!!!!
Al arribar coca amb recapte, beguda, samarreta xillona, i una birreta i vermouitillo amb el Toni al bar.

Felicitar a la resta de OTs, que també ho van fer molt bé, i que ja esperem que per la propera edició del circuit hi hagi classificació per equips!!!

Salut i força al canut! [Pere]




















LES FOTOS DELS OBRIDORS (Pere, Cervatillo, Joan, Joan Bap., Toni, Jordi C., Marc-Mar, Akane i Montse-Enric)

Classificacions i + fotos

dijous, 13 de maig del 2010

2ª CRONOESCALADA VILAPLANA-MUSSARA

Aprofitant que els dimecres acostumem a quedar amb els amics del TROTE EXTREM per compartir la fantàstica zona d’entrenament de la Mussara, aquesta setmana hem realitzat la 2ona CRONOESCALA VILAPLANA-MUSSARA. La pujada és realitza pel fantàstic camí de les tosques i l’arribada és al xalet de les Airasses, punt més elevat del poble de la Mussara. El recorregut és aproximadament de 6 km i 650 m de desnivell positiu.
Un total de 20 corredors, 10 troterus i 10 obridors, ens vam mesurar les forces en un apassionant duel.

Classificació
01. JAUMEB 41'14" (Trote Extrem)
02. ISMAEL 42'46" (Obrint Traça)
03. JAUMEG 43'03" (Trote Extrem)
04. IVAN 43'20" (Obrint Traça)
05. MARC 43'30" (Obrint Traça)
06. JORDIRKTS 46'12" (Trote Extrem)
07. JOAN 46'19" (Obrint Traça)
08. ENRIC 46'30" (Trote Extrem)
09. XAVIER 47'57" (Obrint Traça)
10. JOSEPMªB 48'08" (Trote Extrem)
11. ALBERT1 48'37" (Obrint Traça)
12. ALBERT2 49'06" (Obrint Traça)
13. EUGÈNIA 49'33" (Trote Extrem) F-1
14. JOANJO 49'36" (Trote Extrem)
15. SANTI 49'51" (Obrint Traça)
16. JORDIB 52'36" (Trote Extrem)
17. SALVADÓ 56'44" (Trote Extrem)
18. MARIA 59'01" (Trote Extrem) F-2
19. INMA 1h02'06" (Obrint Traça) F-3
20. MAR 1h02'46" (Obrint Traça) F-4

Aquest any l'amenaça de pluja ens va obligar a fer un descent volador i no vam pensar amb la foto. Adjunto foto de la primera edició.


NOTICIES DIVERSES:

1.-Aquest any la cursa de l’Alba (24km D+1.000m) ha tingut representació OT, amb l’obridor IVAN. La seva posició a la general va ser el 19 amb un temps de 02:13:19. Les seves paraules i crònica son “moló mucho”.

Felicitats campió.



















2.- Aquest any la marató de ZEGAMA tindrà representació OT amb els obridors Jabalee i Ester Terri.

Molta sort!!!!

dimarts, 11 de maig del 2010

I CURSA DEL VENT [22 km. D+1.400 ]


El Xavier Aguiló ens relata:

Els Reguers, 9 de maig de 2010

El diumenge vaig participar a la I Cursa del Vent que pel perfil anunciat a la web era de les que m’agraden per distancia i desnivell. A l’hora de la veritat va ser com esperava però com tot, s’ha de fer i la realitat del terreny, la meteo i tots els altres factors que intervenen, com sabeu, poden fer endurir o suavitzar una cursa de muntanya. Així que passo a resumir-vos-la breument:

A les 6:00 sona el despertador, em llevo esmorzo un cafè amb llet, unes torrades i un plàtan, les sensacions no son bones per què he dormint quatre hores, la nit anterior vam tenir un sopar fora de casa i ja se sap que aquestes coses s’allarguen (sobretot quan estàs a gust). A les 7:00 surto cap a Els Reguers, 86 km., hi arribo a les 8:20, aparco i vaig a recollir el dorsal, veig moltes samarretes verdes però no son d’O.T. son del Trail La Senia, Extrem team Tivissa i altres, també molt de vermell i negre de la UEC Tortosa.

La cursa comença ràpid per que baixa fins a la riera però de seguida s’enfila i fort, es fa la primera tria, el camí puja en línia recta i permet veure els que van davant i el desnivell que d’entrada has de salvar imposa prudència, sento que un noi comenta que la va fer la setmana passada i que fins després del Farrubio no cal pensar en apretar. Efectivament la primera pujada és exigent i per tant cal conservar forces per a la segona que sobre el mapa és més dura. L’expectativa es confirma amb escreix i arribo al punt més alt de la cursa a tope de pulsacions però amb forces a les cames i havent avançat 5 o 6 corredors. Estic sorprès per que a les pujades acostumo a perdre alguna posició i en aquesta ocasió no es va donar, així que recupero en l’avituallament i em llenço cap avall. Igual que la primera, aquesta segona baixada és molt tècnica, amb dos trams de corda realment durs i pedregosos combinat amb parts més planes però de terreny inclinat i incòmode, a l’últim tram ensopego i faig un “vol sense motor”, aterro en un pedregal, quan m’aixeco tinc els palmells de les mans encetats en carn viva i un fort cop al genoll però veig que no hi ha res trencat i decideixo continuar, al següent avituallament em rento les ferides i em tiren aigua oxigenada, un tram de riera on costa portar el ritme i de seguida, una última pujada en línia recta duríssima (tres trams amb corda) fins a arribar al km. 18 on comença la última baixada també tècnica però menys que la segona. Els últims 2 km. son planers, el genoll comença a queixar-se, tot i així guanyo una posició però acabo molt adolorit. Al final 3:00:15 i posició 30, 23 sènior, tot i que tinc molt clar que aquesta no és la meva guerra a un sempre li agrada millorar.

En fi, una cursa més dura del que semblava a priori però molt ben organitzada, molts avituallaments, massatge, molt menjar i beure al final, per cert, la dutxa amb aigua freda!. A més, un bon entrenament per al meu proper repte, el descens vertical Taga-Ribes del dia 23 de maig (1.100 m de baixada en 5,5 km.). Qui s’anima? [by Xavier]

Lloc web

divendres, 7 de maig del 2010

TRAIL MITJA LLUNA [80KM D+4.500m]

La nostra companya MAR finisher 3era en el Trail Mitja LLuna!!!!
Aquest cap de setmana s’ha disputat a la localitat d’Alcoy l’Ultra Trail Muntanyes d’Alacant de 160km amb un temps màxima de 40h i la prova “petita” Trail Mitja Lluna de 80km, amb un temps màxim de 24 hores.
Les dures condicions climatològiques, amb molta calor pel matí i una important calamarsa a la tarda, van fer abandonar a molta gent. Per fer-vos una idea, només un 25% dels corredors van acabar la prova en la modalitat UTMDA i un 75% en la TMLL.

Obrint Traça ha tingut representació a la prova TRAIL MITJA LLUNA amb la participació del Marc i la Mar. El Marc no tenia el dia, i amb una mala nit i un viatge cansat, va abandonar la prova. En canvi la Mar, va poder vèncer les inclemències meteorològiques i les nombroses traves del camí, assolint una molt merescuda 3era posició en la general femenina, amb un fantàstic temps de 15h26m. Amb 4 dies ja podem afirmar que és tota una experta en el món de TRAIL. [by Joan]

Classificacions

diumenge, 2 de maig del 2010

CURSA ERMITA DE SANT JOSEP – MONTBLANC [10KM]

El Toni ens relata:
Pugem amb la família i el Pere cap a Montblanc i un altre amic meu, el Lluís, vindrà des d'Ulldemolins. Abans de la sortida creia que la cursa era 100% asfaltera i planeta, però va a ser que no. 10,9,...1,0 i "AL TURRON" tiren confeti que el Pere portarà tot el matí enganxat a sobre i jo aprofitant que la primera part del recorregut tira més aviat cap avall surto com un llamp .
Fins el km2 vaig per sota de 4' (3:43 i 3:50)' i el km3 a 4:10. A partir del km4 el desnivell serà més cap amunt, però encara porto un ritme volador, però a partir del km5 i sobretot al km6 faig un PATATUUF guapo. A més de que anava a un ritmillo alt per a mi, per sorpresa meva ens porten per camins durant uns quants quilòmetres amb unes rampes curtes però potents que em trenquen totalment el ritme i sobretot em tiren per terra la cursa que jo m'havia fet al cap. A partir d'aquest moment desconnecto, (no tenia gens de ganes de patir només venia a córrer i a més aquesta cursa no estava dintre dels meus objectius).
A l'arribada m'esperava un altra sorpresa mentre jo em cruspia molt gustosament tota la teca que l'organització ens va dona, la mosca negra feia feina a les meves cames fins a 4 mossegades em van fotre que estic "disfrutant com un boig".
L'any vinent si puc tornaré i plantejaré una altra cursa i per si les mosques portaré una garrafa de DDT.

See you runners!!! [by Toni]

Classificacions i lloc web

El Pere ens relata:
Avui hem estat alguns obridors a la Cursa de Montblanc de 10km amb els 5 primers asfalteros,i els següents rotllo cross per camins.
Avui croissant i mig, cap a casa del Toni on pujaré al seu cotxe per anar a Montblanc acompanyat de la Etna, Montserrat i Toni.
Ja a la cursa, escalfament saludant coneguts i cap a la sortida, a ritme endimoniat, intento frenar-me, tot i així,1er km a 3'22'. Ens creuem amb Toni k ha sortit com una moto i ja passarà la crònica. Al km 2 em passen alguns corredors, i vaig sumant segons als parcials, al km 3 i 4 em sento fort i deixo enrera algun conegut i m'ajunto amb un amic del facvac fins al 5, on passo en un molt bo 18'20'', però ja sé que a la segona meitat no podré seguir el ritme, però aquí m'enfonso poc a poc, fent 4'19'' i ja no serà fins al km 8 k tindré millors sensacions i on podré mantenir la posició, arribant el 15è, fent 1minut més que l'any passat. Aquest any amb el mateix temps hauria fet top ten i poder copa. Un altre cop serà, em falta velocitat! massa muntanya?
A l'arribada coca amb xocolata i pastes i begudes varies. Armilla-polar molt xula vermella, i una tassa. Cursa molt recomanable!!!

Salut,
Pere