Benvinguts al bloc d’OBRINT TRAÇA. Som un grup de persones que ens uneixen les mateixes aficions, l’esport i la muntanya. L’objectiu d’aquest bloc és ser l’eina per organitzar i exposar les nostres activitats. Aquest equip és obert a tothom amb ganes de passar-s’ho bé i que vulgui córrer una estona amb companyia.




diumenge, 26 de juny del 2011

VOLTA A CATALUNYA A PEU I REPTE SOLIDARI ACONSEGUITS.


Crònica del final de festa segons l'AlbertB:
Eren les 14h quan la Rosa ja m’estava esperant a la sortida de la feina. Deixa el cotxe i amb el meu tot carregat fins al “tope” ple de menjar, carretera i cap a Roquetes!! Quan entrem a Tortosa, truca el Pere que va amb el Jordi (Riudecanyenc i nou fitxatge de OT!jeje) que estan ja al punt d’arribada. Un cop fetes les salutacions, ens canviem i decidim anar tots 4 amb el cotxe del Jordi fins a Benifallet, ja que ni la Tere, ni l’Albert tenen el mòbil disponible. Arribats al punt de la via verda de Benifallet, ens duem una sorpresa, ja que veiem la furgoneta oficial de la volta!!! Hem coincidit al punt exacte!! Buff!! Menys mal perquè no ho teníem del gens clar.

Un cop allí ens trobem a tota la comitiva (Albert, Tere, Xavi, família, Fèlix, UEC, Trail Roquetes, etc...) que el primer que fan es donar-nos una càlida benvinguda amb un gran aplaudiment!! Veiem que no faltava de res!! S’han fotut un tiberi i uns quants tancs de cervesa merescuda, perquè el Lorenzo apretava de debò!! Les primeres notícies és que el Xavi va sobrat! Porta un ritme que fa treure la llengua (més tard ho vam comprovar). L’Albert ens explica una mica la seva gran experiència i ens ensenya el peu, que encara que ja fa més bona pinta per fora, de dins continua el mal. La Tere com sempre contenta com un gínjol!!
Al cap d’una estoneta la foto oficial de sortida i som-hi que falta gent! El sol apreta de debò i les temperatures son molt altes. L’únic descans que tenim és quan passem per algun túnel on l’aire fresquet ens refrigera els motors. Fins Xerta tot és així, anant xerrant, coneixent gent, escoltant experiències de l’Albert, etc... Arribats a Xerta, ja ens espera una orquestra que ens fa ballar una estoneta i tiren uns quants “petards” de benvinguda! Molt bon ambient, sobretot quan diuen que anem molt bé de temps i decidim parar un ratet; moment que decidim fer les primeres cerveses a la terrassa d’un bar.
Continuem la marxa passant per algun poble més; en tot el recorregut es va introduint gent a la comitiva i cada cop són més els que ens animen des de la carretera o punts estratègics per on passem. El Xavi va fenomenal, inclús algun moment l’hem de frenar perquè arribarem al poble massa aviat!! La Tere deixa la furgo i també s’incorpora a córrer, l’Albert xerra amb tothom des de la bici. Així afrontem els últims Km’s fins arribar a l’entrada de Roquetes, finalment, després de 15 dies d’aventures, experiències, moments difícils i molts més de bons i entranyables, s’acaba l’aventura que ha mantingut a molta gent unida, i ha aconseguit més de 3000kg de menjar amb fins solidaris.
 
L’Albert baixa de la bici com pot i afrontem tots junts l’entrada al poble. És molt emotiva, tots el nens del club d’atletisme estan esperant al Puça i al Xavi, i s’uneixen a la festa. També escoltats per la policia travessem el poble fins arribar al centre. Lloc on ens estan esperant tres o quatre centenars de persones per donar la benvinguda als tres grans protagonistes d’aquesta bonica història. 
Tothom els felicita, s’obre cava, surten a la tele, fotos i l’ambient festiu comença a envoltar tots els que estàvem allí. Va ser llavors quan es van iniciar el reconeixement de tots el implicats, principalment dels tres valents. Flors, plaques, discursos molt emotius i agraïments a tothom els que han col·laborat. Especial agraïment al Trail Roquetes per reconèixer públicament la col·laboració d’OT en aquest repte de tots, quan els hi va tocar parlar amb ells.
Després de tot això va rajar la cervesa, el menjar i el que fes falta allí on ens trobaven. La gent del TR es van fotre una bona currada!!! No va faltar de res!! Com el caràcter innat de la gent de les Terres de l’Ebre. Aquesta crònica vull que serveixi d’especial agraïment a tots el que heu col·laborat el dissabte, i tots el dies que porteu treballant amb aquest projecte.
Finalment va arribar l’hora de marxar, ens despedim dels tres grans protagonistes, que molt agraïts ens donen les gràcies per la nostra col·laboració a tot el club Obrint Traça. I quan ja marxàvem, ens criden que volen que sortim a la foto oficial del Trail Roquetes, una cosa que a mi personalment em va fer molta il·lusió i és un detall més, que es suma als que faran que aquests dos clubs tinguem una especial relació en el futur. De moment ja estem compromesos a tenir representació al Km Vertical que organitzen ells, al Novembre, aneu-vos preparant escaladors d’OT que això pinta bé!! Fins aviat, que això sembla que no s’hagi acabat aquí. [by Albert.B]


 Més links d'interes:
Després de la festa, els nostres obridors ens van dir pel xat:
Albert.B: Ahir va ser un dia esplèndid!!! gràcies en gran mesura a la gent del T-R que van tenir grans detalls amb nosaltres!!! També com no a l'Albert, la Tere, el Xavi. També al Valentí per portar el menjar des de Tarragona, i a l'Armobal per fer de punt logístic als de Reus i voltants!!! També a tots els que van assistir i ajudar a la causa. Ja hem fixat calendari pel km vertical!!!



Pere: Ahir va ser un plaer compartir uns kms finals del GR99 amb els Gine's, Tere, Roquetencs, UECs i cia, i amb la Rosa, Albert i Riudecanyencs. Ah i vam portar força caixes de menjar gràcies a tothom k va col.laborar: Joan (presi), Montse i cia (Armobal), i a tothom que ha posat el seu gra d'arròs (mai millor dit), segur que hi haurà gent molt agraïda per això. En aquesta societat que ens indigna, queda esperança.

divendres, 24 de juny del 2011

ÚLTIMA ETAPA DE LA VOLTA A CATALUNYA A PEU

Els protagonistes

Demà dissabte, si no hi cap imprevist d’última hora, els germans GINE i tota l’esplèndida comitiva de suport TERE & CO, arribaran a Roquetes, on 15 dies endarrera va ser el punt de sortida de la volta a Catalunya, i per tant, es tancarà la volta. S’haurà complet un somni d’un corredor que no té por als reptes i ens ha demostrat, com ell diu, “només aquells que intenten fer el que pensen, podran saber si poden fer-ho”.
Gràcies a l’esforç que ha fet el Puça de penjar les seves cròniques diàries, ens ha fet enganxar-nos cada vespre davant de l’ordenador per saber com li havia anat l’etapa. Amb aquestes cròniques, hem rigut, hem plorat, hem patit i ens hem emocionat. Ha estat com una gran pel•lícula, ha tingut tots els ingredients. Ara falta el final feliç, i pel que s’està palpant en l’ambient, la festa a Roquetes serà de les grosses. Al llarg de l’última etapa, Flix-Roquetes, s’aniran afegint amics a la comitiva. Un grup d’Obrint Traça es desplaçarà per participar en aquest final històric i fer els últims quilòmetres al costat dels protagonistes. Aprofitarem per baixar i entregar tot l’aliment que hem pogut recollir a Reus, MOLTES GRÀCIES A TOTS ELS DONANTS.
Si hi voleu anar, llegiu les següents instruccions, indicades per la gent del TRAIL ROQUETES. Volem destacar el gran treball que ha fet aquesta gent de Roquetes amb la difusió i implicació amb el repte. Gràcies companys i ens veiem dissabte.
_______________________________________________________________
Trail Roquetes diu:
Hi ha molta gent que vol rebre el dissabte a n'aquests campeons:
Clubs que vingueu de fora:
A partir de les 16h30m i fins les 17h45m apròx. hi haurà gent del Trail Roquetes a l' entrada de Roquetes (Terrasses del Pub Da Vinci). Entrant a la dreta.
A l' altra banda hi ha un aparcament.
Si algú vol acompanyar els darrers km per la via verda als campeons que vingue a les 16h30m i els intentarem portar a un lloc per on hagin de passar.
Gent que vulgue estar a l' arribada:
A les 18 hores pel voltant del mercat, desprès de l' arribada anirem a La Lira on hi haurà cervesa i alguna sorpresa.
Gent que vulgue còrrer el darrer km, des de la via verda (matadero) fins al mercat:
A les 18 hores al "matadero", seu del Parc Natural, via verda.
_______________________________________________________________

ÀNIMS XAVI, ÀNIMS PUÇA!!!

dimecres, 22 de juny del 2011

REPTE DEL PUÇA - CANVI DE CORREDOR PERÒ EL REPTE SEGUEIX

Dijous 23: Ponts-Mollerussa FINALITZADA
Divendres 24: Mollerussa-Flix  FINALITZADA
Dissabte 25: Flix-Roquetes amb una gran festa sobre les 6 de la tarda aproximadament. (+info)  

Seguiment de les etapes i missatges de suport.

Crònica del relleu (les fotos del peu ho expliquen tot)

Si voleu coneixer una mica més l'Albert, no us perdeu aquest vídeo.


Dimecres 22 pel matí:
Acabem de rebre la notícia que teníem por d'escoltar. Després de més de 800 Km el peu del Puça ha dit prou, i ja no pot córrer ni gairebé caminar. Segur que ho ha provat tot, però arriba un moment on la lesió pot creuar la frontera i no haver marxa endarrera en la recuperació.  Quan ho ha enunciat, el seu germà XAVI s'ha ofert per enllestir els 200 Km que resten fins Roquetes i tancar la volta Catalunya. Per tant el repte solidari segueix:
 
Repte solidari = 1360 Km/15 dies = 2.500 Kg d’aliments pels nens del Sàhara

Molts ànims a tota l'expedició. Segur que esteu plens de ràbia, però el que heu fet fins aquí és molt gran i ara toca la cirereta del pastis. Us esperem a tots a Roquetes.


Albert (737) i el seu germà Xavi (736) a la Reus-Prades-Reus d'aquest any.

A Reus tenim un aparador del repte: 
La gent d'Armobal ens han obert les portes per fer la recollida d'aliments. També s'han involucrat amb el projecte i han fet una mica d'aparador explicant el repte solidari del Puça per informar a tots els clients i vianants. Inclús han posat un mapa de Catalunya i amb xinxetes indiquen la etapa de la jornada. Quin detallassuuu.

Volem agrair el suport que sempre ens ha ofert la gent d'Armobal i especialment en aquesta causa.
Ja tenim 5 caixes d'aliments, però encara en podem aconseguir moltes més. Hem allargat la data límit a dijous per la tarda. Ànims que la suma de tots farà que això sigui un gran repte.

ENLLAÇOS:
Explicació del repte i instruccions de la recollida d'aliments (aquí)
Blog del Puça on cada dia ens explica la seva experiència (aquí)
Blog del Trail Roquetes, equip de suport al Puça i caserna general de la recollida d'aliments (aquí

dissabte, 18 de juny del 2011

COL.LABOREM AMB EL REPTE SOLIDARI DE L’ALBERT GINÉ

Última hora: Avui dimarts 21 el Puça gairebé no pot ni caminar degut a la inflamació del peu, i per tant, no ha pogut sortir a fer l'etapa. Un equip de Roquetes ha anat a ajudar-lo. Esperem que el deixin com a  nou. Demostrem-li que no està sol, enviem-li ànims al seu blog.

Dilluns vespre: Etapa 10/15. El PUÇA ja està a les portes de la Seu d'Urgell. El peu li ha dit prou, però ell seguirà encara que sigui caminant. Ànims valent.
 

COL.LABOREM AMB EL REPTE:
Per als que no us heu assabentat, el nostre amic i company de fatigues Albert Giné “El Puça” de la UEC Tortosa, està intentant realitzar la volta a Catalunya corrent, més de 1.300 quilòmetres en 15 dies, amb la finalitat de recollir com a mínim 2.500 kg d’aliments pels nens del Sàhara.

Seguint amb admiració el seu esforç diari, hem vist que no ens podíem quedar de braços plegats i per tal de donar-li una empenteta, hem decidit obrir un centre de recollida d’aliments a Reus per donar servei als col·laboradors que no puguin desplaçar-se a la seu central de recollida, pavelló de Roquetes.

El centre de recollida és la botiga d’esports ARMOBAL del carrer Cambrils nº4 de Reus (977.75.03.59/mapa). Degut a revetlles i festius la data límit serà el dijous dia 23 pel matí.

NOTA: Els aliments han de ser de llarga caducitat tipus arròs, pasta, llegums, conserves, etc... i sobretot, sense envasos de vidre.

Dissabte dia 25, un equip d’Obrint  Traça es desplaçarà a Roquetes per participar en l’arribada de l’Albert i fer el lliurament de tot l’aliment aconseguit. (Si algú hi vol anar, que ens deixi un comentari)

Ànims Puça i ja veus que no estàs sol.

PD: Cada dia després de la dutxa i recuperar forces, l’Albert fa una crònica de l’etapa de la jornada. Si voleu saber quines aventures ha tingut avui, cliqueu AQUÍ

PD: La iniciativa ens la suggerit l'Eva de Castellvell, moltes gràcies.

PD: Agrair la participació en el projecte de la botiga Armobal.

PD: Felicitar la iniciativa dels dos obridors (Pere i Albert.B) que van fer un grapat de quilòmetres amb el protagonista el diumenge i dilluns passat respectivament. Van ser els seus grans d’arena i ara toca els nostres.

dijous, 16 de juny del 2011

COL.LABOREM AMB EL REPTE SOLIDARI DE L’ALBERT GINÉ

Hem republicat la crida perquè havíem detectat que en les “llistes de blogs” dels nostres seguidors sortia la crònica de la cuita al sol, i per tant, no s’estava fen difusió d’aquesta crida tan important.

No hem eliminat aquesta entrada per tal de deixar constància dels fantàstics missatges que ens heu fet arribar aquest dijous i divendres.

Moltes gràcies i seguim amb la tasca que encara hi ha molta feina a fer.

Enllaç a la nova entrada.

dimecres, 15 de juny del 2011

CUITA AL SOL 2011 [CRÒNICA ALBERT.B]

Son les dues quan arribem al Àreu la Rosa, la Sandra, Inko i un servidor. Només aparcar veiem el gran repte que ens espera; pujar al Monteixo, es veu tan gran i tant alt que fa por!! I més quan veiem el petit que es veuen la gent que esta començant a pujar, suposo per agafar lloc per animar a la pujada. Amb il·lusió anem a agafar els dorsals, i petits regals que ens van donar.

Ens preparem i a les 15:40h surten les noies com un coet!! La Sandra i la Rosa també comencen a córrer, encara que sembla que dura poc, ja que a pocs metres, es troben amb una paret quasi vertical per començar a pujar. Normal amb un desnivell de 1600m aprox amb 5km doncs es el que hi ha!jejeje
A les 16h sortim els nois, Inko y jo; tots dos junts sortim potser una mica enrere, la cual cosa fa que trobem uns taps importants al començament de la cursa, quan la cosa comença a pujar de valent!! Però de seguida la cosa s’estira i cada corredor pot agafar el seu ritmillo.
Tot el següent es pujar, pujar i pujar, fins que quasi a la meitat ens trobem a la Sandra i la Rosa, junt amb el metge de la cursa que es de Cambrils i pugen tots junts.
Parem a l’avituallament i em sorprèn veure només garrafes d’aigua i garrafes amb un líquid taronja de polvos. De menjar només 4 llaminadures al terra que no es poden ni menjar!! Total, trec una barreta que per sort havia agafat i me la menjo per continuar.
Continua la pujada i finalment arribem a dalt del Monteixo. Allí mes de lo mateix, dos llaminadures i una garrafa d’aigua.
Als pocs minuts arriba Inko, i comencem a baixar per trobar la Sandra i la Rosa. Als pocs metres les trobem i comencem a pujar tots quatre fins arribar de nou al cim.
Tots molts contents ens fem unes fotos i les pobres noies no troben ja ni llaminadures per menjar, sort que portaven uns huesitos! Es qüestió de no encantar-se perquè fa molt fred i comencem tots quatre junts a baixar.

La baixada molt dura, ja que al Pirineu les coses canvien i no es pot baixar tant ràpid com estic acostumat, també es fa molt llarga, res a veure amb les que he fet per la zona de Tarragona. Buff!! La que me espera en Andorra penso....
En tot el que dura la baixada tampoc vam trobar cap avituallament, el que va fer que no fos del tot agradable.
Finalment ens posem a sopar la botifarrada, que es va quedar amb una botifarra i quatre mongetes amb una mica d’enciam. Per postres una poma. Vamos, que per 10euros per cap que vam pagar els hi va sortir rodó a la organització!!
Després de sopar agafem el cotxe i cap a Sort a fer el “ressopó” a l’apartament ja que amb la gana que portàvem i el que ens van donar no vam tenir ni per aperitiu!jejeje

A destacar:
- L’amabilitat dels participants i l’ambient festiu que hi trobes. Tothom anima i quan encara estàs pujant, els que ja baixen que han acabat et donen molts ànims.
- Lo impressionant que és el paisatge i el petit que et sents quan estàs allí dalt i veus d’on has començat.
A millorar:
- Els avituallaments, molt però que molt pobres. Afegir-hi un a la baixada.
- Els regals, només un buff, lo demés eren productes que caduquen en dos mesos.
- Per el que donen, perquè no cal senyalitzar la cursa, i per els avituallaments. Tindria que ser una cursa que la inscripció costes 15euros i no 40euros. (Senyors organitzadors, veniu a qualsevol cursa de la zona de Tarragona (Dips, Baronia, La Mola, RPR i sabreu que es un avituallament com Déu mana i a meitat de preu)).
Sento ser tant crític amb aquesta crònica però em vaig tenir la sensació que era una cursa per treure “pasta” i no una mica que ho entenc, sinó treure pasta gansa, que crec que no es la finalitat.
Tret d’això tot molt maco i bona organització, en definitiva ens ho vam passar molt bé. [by Albert.B]

dilluns, 13 de juny del 2011

MISSATGERS DEL CISTER - BTT "CRONIQUES"


CRÒNICA TONI & ETNA:
A les 6 en peu per anar l'Etna i el papa cap a l'Espluga i presi posa'm falta perquè no vaig tenir temps de fer el banderí OT, aiiiix quina llàstima!!!

Sortíem de l'Espluga per fer un tomet fins al monestir de Poblet on l'abat deia 4 coses i a les 9 tothom a córrer. Jo quan vaig arribar al monestir el personal ja tornava a arrencar sense esperar-me i l'Etna devia pensar papa no t'enteres.

La nena portava de tot lo necessari per una cursa dins el carretó: El kikonico, una piloteta, unes pedres, dodotis, aigua (això si), el casc posat davant del nas i la cremeta del sol que el papa no va pensar a posar-li, jejeje.

A les baixades anava frenant per no fer efecte coctelera amb la nena i a les pujades qui em frenava era ella ;-) en una d'aquestes amb uns pedrots del quinze el carretó es va bolcar cap enrera i la nena es va enrecordar del dia que la vaig concebre :-P

El circuit curt era de 21kms, però entre la sortida neutralitzada i que literalment al preguntar a qui coneixia de l'organització em va dir "el quilometratge era més llarg però no t'ho vaig dir perquè sinó no haguessis vingut" és van convertir en 33kms i jo dient-li a la nena cada 2x3 que ja arribem, que ja havíem d'haver arribat...

A l'arribada la nena es va recuperar de tots els ensurts amb un fart de neules de xocolata, powerade del blau, galetes i a més va "gaudir" de l'espectacle d'una colla de paios sense robeta i depiladets gratant-se dels parts més nobles a les dutxes públiques amb vistes al cel de la piscina de l'Espluga.

Això sa mare si que no m'ho perdonarà mai :-P

Etna digués adéu i fes un petó!!! MUUUUUUA!!!

PD: Felicitar a l'organització per tot menys per les mesures ;-) i si podem i ens deixen l'any vinent repetirem amb dos ocellets al cistell. [by TONI & ETNA]

CRÒNICA MAR:

Dissabte tarda el Marc emboteix com pot les 2 bicis dins del "mini" ja que la "frago" està al mecànic i el twingo també!!!! paga extra a prendre pel sac, mecachins!!!!
Diumenge 6.30hdel matí , fem bosses mig esmorzem i anem cap a l'Espluga on ens trobem el Toni amb l'Etna, ens explica tot el que ha fet per poder arribar d’hora allí, bufffffffff!!!!!!!!! L'Etna amb careta de son deu pensar: papa que fem aquí tant d’hora???? i amb tanta gent??? però després de la cursa segur que va pensar; Això és massa, l’haguéssiu vist menjant-se les 2 neules  agafades una a cada mà, i regalimant-li la xocolata, estava moníssima. Toni tens una nena preciosa!!!! Bueno tornem a lo meu:
Anem direcció a Poblet amb temps neutralitzat, el cura fa la benedicció, 3 tocs de botzina i a pedalar a tota màquina!!!!!!!!
El marc hem fa d’urbà, hem diu; venga ara pujada, canvia plat, canvia pinyons, i es ell qui s’atura als controls a reposar-me el líquid. El primer avituallament, veig una noia.....penso......pedala pedala i no paris, que l’he de deixar enrere, i així ho faig apretant a fonduuuuuuuu!!!!!! AL segon avituallament hem diuen que vaig tercera, yupiiiiiiiiiiii!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Segueixo sense baixar el ritme, m’engolo una barreta ja que portava 2h i havia esmorzat poquet, (2 galetes dinosaures) costa d’empassar i molt, però cap avall, si no tindré pajarón assegurat. Bec molt de líquid ja que el sol apretava i en 3 hores i algo més ens plantem a l'Espluga. Fan una entrega de premis bastant original i hem declaren la 3ª missatgera del Cister 2011. Ara el pròxim repte amb btt serà la VIP EXTREM, on l’any passat les vaig passar magres, però enguany segur que amb la machine que porto volaréeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!!!!!
Moltes gràcies per les felicitacions!!!!!!! muakis!!!!!!!!!!! [by Mar]


Classificacions

dissabte, 11 de juny del 2011

dimecres, 8 de juny del 2011

MARATÓ DE LA BARONIA D'ESCORNALBOU "CRÒNIQUES"

Data: 29/05/2011
Dades: 43km D+1.950m

CRÒNICA JOAN.B
Tal com diu l’AlbertB, amb el síndrome del niu he estat molt liat amb reformes a casa. Per acabar-ho de rematar, 4 dies abans de la cursa, amb ell, vam fer el reconeixement de la “proposta circuit Vilaplana V2.0” i la seva duresa em va fer agafar un pajaron de categoria. És a dir, afronto la cursa amb un cansament extrem i les reserves al mínim, just per fer una mitja però les ganes de veure l’espectacle que ens havien preparat, vaig  decidir fer la  marató. Doncs com era d’esperar, al km 25 les cames van dir prou, i que no volien seguir. A partir d’aquest moment va ser un continu, parar, estirar, trotar, para, estirar, trotar, etc..... Justament en aquest punt, em vaig trobar el tàndem de primers auxilis als socis obridors, en PERE i el RAFAEL. Com que portaven fisiocrem, em vaig baixar les malles al mig del camí i em van fer una secció de fisio-massatgista que em va donar corda per 6 km més a part d’un far de riure. Gràcies companys. Per acabar-ho de complicar, al veure a la sortida que estava núvol i que els controls eren cada 7km, vaig deixar el bidó al cotxe. Error súper greu que no el faré mai més....uuufff. Quan estava al barranc de l’infern, nova variant de Pradell de la Teixeta, estava tan al límit que casi glopejo aigua dels tolls, sort que al sortir del barranc hi havia un cirerer carregat i vaig poder agafar forces per arribar a l’avituallament. D’aquesta manera tan pèssima, vaig anar menjant km, veiem com m’avançava molta gent i si podia, trotava amb ells. Un d’aquests trotes llargs el vaig fer amb la guanyadora, Olga Gasset, deu ni do quin currículum que té, impressionant. Finalment aconsegueixo arribar amb 5h17m. Els dos últims kilòmetres de baixada les cames han funcionat i acabo amb ràbia pq ara m’ho estava passant pipa.
Molt bona cursa on he après moltes coses. No vaig poder baixar de l’objectiu de les 5 hores però l’any que ve segur que ho tornarem a provar, i sobretot amb els bidons plens i entrenus realitzats.
Vull agrair a l’organització per la brillant idea d’enllaçar la Baronia amb una marató i agrair als nombrosos col·laboradors, sobretot els de Duesaigües, ja que eren un gran nombre i per fer-me emocionar, al veure que encara es recordaven de mi, desprès de més 25 anys de no estiuejar-hi. Gràcies a tots.

A DESTACAR
- Els nombrosos pobles que es passen
- La qualitat dels controls i el fet d’ubicar-los al interior dels pobles
- La idea de fer en cada edició, la sortida en un poble diferent.
- La botifarra del final.
    A MILLORAR
    - Ubicar un punt d’aigua entre Duesaigües i Pradell
    - Millorar la senyalització d’alguna cruïlla, sobretot la canalització d’aigua de la Torre de Fontaubella on es van equivocar molts participants
    - No utilitzar cinta de color groc-negre que gairebé no és visible al bosc.
    - Treure pista de la zona de l’Arbocet amb benefici de més quilòmetres a Serra de l’Argentera i Pradell, i per què no, fer el cim de la MOLA. Anar a Colldejou i no pujar a la Mola, és com anar al metge i no entrar a la consulta...jejeje. [by Joan]
        
      CRÒNICA ALBERT.B
      Són les 6:30 quan sona el despertador, i la mandra de llevar-me és més acusada que altres vegades, ja que la celebració del Barça i l’ambient festiu em va fer anar més tard a dormir del desitjable, però bueno de seguida les ganes de córrer van treure la mandra que portava a sobre. Arribo a Colldejou amb el coet al cul, com sempre!! Sóc un cas!! Agafo el dorsal, em fico el xip, saludo als obridors (Joan, Mar) i coneguts a la sortida. Quasi sense adornar-me ja estava corrent en plena cursa. Al principi hi ha una llarga baixada de varis quilometres, allí vaig anar una bona estona amb el Joan, fins que hi ha un moment que em separo uns metres. Continua la baixada i m’ajunto amb un corredor que em porta a un bon ritme, serà company de cursa gairebé fins al final. En cert moment de la baixada s’apareix una visió, dos paios, un corrent i l’altre en BTT a la inversa!! I ves per on! Són el Pere i el Rafel!!! Quina passada! Van ser el meus entrenadors i animadors durant la gran majoria del recorregut, em van donar suport logístic, ànims, consells, etc... Moltes gràcies al dos! Em vaig sentir com el Kilian durant uns quilòmetres (el somiar és gratis)jajajajaja
      Portava un ritme alegre, i em sentia molt còmode tant físicament com mentalment i la màquina em deia que podia apretar, això juntament amb que pujant al castell em vaig trobar a un company que sabia que anava en les primeres posicions va fer que la eufòria invadís el meu cos i em vaig llançar per la trialera fins l’Argentera a tot gas (fins i tot vam demanar pas a uns dels primers corredors de la mitja!jeejeje) El Pere radere meu va llançar-se com un jabalí i vam arribar els dos a baix al mateix temps. Vam disfrutar moltíssim ja que segurament aquella trialera és la meva preferida!!
      Quan iniciem la petita pujada a l’Argentera, els excessos no van tardar a fer-me efecte i al notar el canvi de ritme i suposo que porto molts quilòmetres acumulats aquestes últimes setmanes, els bessons de les dues cames en van fotre dues estrabades!!Bufff!! tots els ànims i eufòria es van venir a baix. Vaig parar a estirar i vam baixar el ritme. Semblava que el bessons s’havien posat a lloc, però continuava amb petits símptomes que em feien retindre i mantenir la por. Així va transcorre tota la cursa, intentant mantindre un ritme més o menys bo, per continuar a la mateixa posició. Evidentment amb els ànims i el recolzament del Pere i el Rafel vaig poder donar molt més de sí, que si hagués afrontat això tot sòl. La cursa va anar passant, disfrutant del paisatges i retenint per no fer-me mal. Finalment entre d’altres coses, gràcies a que no em vaig perdre quasi gens, només un parell de corredors em van passar i finalment vaig fer la setena posició, molt content!! Amb moltes coses per aprendre i millorar, que la setmana següent ja podrem posar a prova a la Reus-Prades-Reus. Esperem que les cames responguin a la última setmana de cursa llarga seguida (abans d’un break), després del Dips i Baronia en setmanes consecutives.
      Uns minuts més tard apareix el Joan per l’arribada. També ha patit una mica, ja que ara, preparant el niu... esta fent de pintor, manobre, muntador de mobles, etc... i a part del desgast físic que suposa, no pot entrenar el que voldria, tot i així ha fet un gran temps!! (i també ha sigut assistit per el tàndem Pere, Rafel).
      Al cap d’una estoneta arriba la Mar acompanyada del Marc en la tercera posició femenina i vestida d’expedicionària, ja que s’ha perdut un parell o tres de cops i ha gastat bastant temps. Li fan entrega de premis (un lot de cannabis per donar alegria) i ens fem les fotos oficials del club, ja tots amb millor cara!jejeje
      Ara queda un dinar que ens hem guanyat i una tarda de relax al sofà amb bany a la platja per recuperar les castigades cames!! [by AlbertB]


      MARATÓ DE LA BARONIA D'ESCORNALBOU




      divendres, 3 de juny del 2011

      MARXA DELS DIPS "L'ÚLTRA CRÒNICA D'EN OSCAR.M"

      Nota de l'editor: El nou obridor Oscar.M ens ha fet arribar la seva crònica de la marxa dels Dips celebrada el passat 21 de maig. Quan l'he rebut, he entès pq ha trigat tant, això és un llibre...uuufff però val la pena, no es deixa cap detall i ens explica la seva marxa gairebé al 100% de detalls. Amb aquest fitxatge hem guanyat un escriptor!!!!. Agafeu les crispetes i a gaudir de la lectura.


      Son les 3:30 de la nit i sona el despertador, per davant una dura jornada de caminar sense saber realment el que ens espera. Desprès de aixecar-me hem faig un cafè e intento esmorzar, però tinc l’estómac tancat, els nervis hem comencen a fer efecte i sense donar-li mes tombs desprès d’agafar tots els estris de guerra, surto en direcció  a Castellvell del Camp a recollir a la Txell. Hem quedat a les 04:45 i la Txell m’espera com un clau a la porta de Casa, acabem de carregar motxilles etc. I sortim en direcció a Pratdip. Arribem al poble al voltant de les 05:15 i comença el primer show, aparcar el cotxe, desprès de 20 minuts aconseguim deixar el cotxe en algun punt del poble, la veritat ben a prop de la sortida de la marxa. Acte seguit ens dirigim a recollir el dorsal, comencem a saludar gent ja que la experiència de la meva companya en aquest tipus  de marxes fa que sigui mundialment coneguda, desprès ens dirigim cap al cotxe a ultimar preparatius. Ja son casi be les 06:00 i anem cap a la sortida, continuem saludant companys de la Txell i de cop i volta se sent una veu pel Micro on ens indiquen que en breus instants començarà la marxa, ens donen petites instruccions i detalls del recorregut, es tracta d’una petita volta circular que surt de Pratdip en direcció a Cabrafiga i tornar a Pratdip, un altra que va de Pratdip cap a la ruta de les mines de ferro i torna a Pratdip i una ultima que va de Pratdip cap a Vandellòs ,Llaberia, i finalitza a Pratdip.

      Sona la sortida i comença la marxa, les meves primeres sensacions no les puc descriure ja que vam sortir corren i ja no tenia temps de pensar en res, només se m’acudia pensar en quin estofat m’havia fotut, però ja hi estava posat i ho havia de fer. Comencem la marxa en direcció  cap a l’interior del poble i de seguida sortim per la carretera, en breu ja ens desvien cap a un petit corriol i comença la festa pedres petits tolls d’aigua que hem d’esquivar i ja al cap d’uns instants el camí s’enfila cap amunt, la aglomeració de gent es comença a desfer, de cop i volta la marxa ja esta molt estirada i continua enfilant-se cap amunt. Al cap d’uns instants ja s’hi veu gent molt avançada, casi coronant el Cabrafiga, jo penso en els pedazo maquines que hi ha en aquesta marxa però com que m’he de donar la oportunitat continuo, cada vegada amb la mirada mes baixa i mes concentrat en el camí que trepitjo. Quan me vull adonar vaig darrera de la Txell i fem el cim, les vistes son espectaculars fabuloses, ames que ja es de dia ,es veu tota la costa la veritat que es podien fer unes fotos meravelloses però no teníem temps, la marxa es la marxa. Comencem a baixar en direcció a Pratdip molt ràpidament  tant que la Txell pateix un petit accident el qual no li impedeix continuar gràcies a la seva fortalesa i valentia, i de fet en 20 minuts ens plantem al poble, primer control i avituallament. Jo començo a jalar donuts dolços i recupero amb una mica d’aquarius, la Txell casi be no menja res, quatre fruits secs i una mica de coca cola.

      Sortim un altra vegada del poble en direcció a la ruta de les mines de ferro, ens tornem a enfilar per un corriol petit i la pujada comença a ser constant, anem tots dos sols i l’Oscar no te paraules, sort de la Txell que va donant una mica de conversa i la marxa es va fent mes amena. Es comencen a obrir valls entre les muntanyes fins que comencem a divisar pics entre ells El Pico de la Nieves, anomenat així per la meva companya el qual jo no havia vist  mai. Arribem a la cumbre i ens trobem a un company de la Txell amb el que seguim un rato tots tres junts, comença a canviar el ritme, aquest bon home ens va estirar un bon rato a pas lleuger i vam acabar corrent per una pista fins arribar al segon control i avituallament al poble de Llaberia, allà ens esperen entrepans i un bon tiberi de menjar, jo per variar entrepà fruits secs poma i molta hidratació, la Txell també s’hidrata be però lo de menjar…. Sembla que te forces per continuar amb l’estómac mig buit. Sortim de Llaberia dubtant si anem en direcció correcta i amb l’avistament de mes corredors confirmem que anem be, el camí es complica i de cop i volta ens trobem amb un grup de gent que com nosaltres havien perdut les marques del camí, retrocedim una mica i trobem de nou el camí, per davant ens queda una baixada tècnica que ens tornarà a portar a Pratdip, però abans de arribar a aquesta baixada coincidim amb un bon home, el Marti, que al llegir un cartell informatiu de “trams equipats” decideix continuar darrera nostre per si es trobava alguna dificultat. La seva companyia  es molt gratificant ja que la seva diversitat de conversa ens acompanyarà fins al final de la marxa. No trobem casi be trams equipats però el camí es dur de baixar, molt tècnic i continuem tots tres fins a arribar a Pratdip, pròxim punt de control i avituallament. Les cames ja comencen a patir el desnivell acumulat i la duresa dels corriols estrets i amb moltes punxes.

      Comença la tercera volta, la mes llarga i mes dura per cansament acumulat, el calor ja comença a apretar fort son mes les 12h del migdia i ens tornem a enfilar per un corriol que ens dirigeix a un canó, la veritat que es preciós i dur a l’hora d’entravessar-lo però el seu encant no et deixa pensar en el cansanci. Anem entrebesant-lo a mida que el calor ens va ensopegant al cap de valent i comencem a quedar-nos sense aigua i la poca que hi ha esta calenta, aquest tram es complica a l’hora d’ascendir es dur, molt dur i el desnivell es considerable. Quan acabem la pujada anem direcció a l’ermita de santa Marina i de camí tenim la bona sort de trobar-nos una font per la que rajava aigua fresca, ens apropem la Txell el Marti i jo i casi la buidem entre hidratar-nos i refrescar-nos. Continuem en direcció a l’Ermita i ens apareix en breus instants, allà ens espera aigua refrescs fruits secs xuxes i un control. Continuem ara en direcció a Vandellòs el camí continua sen dur però entre xerrar i contemplar paisatge ens anem tragant els kilòmetres com si res, pel camí ens ajuntem amb una colla de 3 persones mes i anant xerrant i caminant sense adonar-nos ens plantem a Vandellòs desprès de una baixada en la que els genolls (els meus al menos) es comencen a ressentir però no es motiu per parar, encara ens queda molt camí i el temps va corrent. A l’arribada a Vandellòs ens trobem amb L’Anna i el Ferran que just arribaven a l’avituallament del poble, ens fan fotos i ens omplen una mica de moral, va ser una ajuda emocional molt bona i ja de pas ens plantem a l’avituallament del poble on ens esperen entrepans síndria cireres dolços i molta hidratació. Ara sortim en grup  en direcció a Llaberia ja comencem amb mes optimisme i amb la panxa plena, sabem que desprès de Llaberia ja esta la marxa casi a punt d’acabar però una vegada mes ens espera una pujada de les maques, d’aquelles que creen un silenci durant una estona i això que anem unes sis persones però entre pujada i cansanci ens concentrem en el camí. De pujada trobem dos avituallaments i controls mes, amb molt de líquid i alguns dolços i fruits secs que son totalment necessaris per assolir la pujada a Llaberia. No tardem gaire en arribar al poble on ens espera un bon tiberi, jo per variar aprofito per omplir la panxa i hem tiro de cap a la truita de patates i un bon entrepà de bacon amb ceba i formatge a banda de mes fruits secs i dolços varis. Desprès de tot el tiberi ens donen una gran sorpresa, Quan ja pensàvem que només ens quedava baixar fins a Pratdip per finalitzar la marxa ens diuen que el camí ha crescut una mica i que hem d’arribar-nos fins a Colldejou. Ho afrontem amb optimisme i comencem a tirar, de cop i volta això s’allarga entre sis i vuit kilòmetres mes i de moment torna a ser pujada encara que no gaire dificultosa però si dura per l’esforç acumulat. Després d’arribar al cim comencem a baixar direcció a Colldejou al començament es un corriol estret però de mica en mica es va fent mes ampli fins a arribar a una pista forestal, allí anem tiran tots amb una mica mes d’alegria i optimisme, sabem que ja no queda gaire i anem xerrant una mica mes descansats. Finalment trobem un últim avituallament on ens indiquen el camí a seguir fins a arribar a Pratdip, encara hem de agafar un PR que es un corriol estretet però ja sense grans desnivells, mes aviat tot baixada fins al final. A mida que ens anem apropant al poble ja comença a canviar l’estat d’ànim, estem veient el final del túnel ja ho sentim assolit i en un tres i no res ens plantem al poble entre rialles i satisfacció. Finalment arribem al punt de control del poble on ens reben amb una merescuda ovació. La sensació d’emoció cansament i satisfacció s’ajunten i ho compensem amb una merescuda cervesa entre rialles i fotos. Per acabar toca una bona dutxa al poliesportiu i un bon entrepà de botifarra entre els reconeixements de la gent que continua arribant al fi de la marxa. Parlem amb un del organitzadors de la marxa on ens explica estratègies i dificultats que han tingut per traçar el recorregut.

      La meva mes sincera enhorabona a tot aquells que han contribuït a que aquesta marxa hagi estat possible així com a tots aquells participant que havent acabat la marxa o no han estat allí. Gràcies també al petit grup que ens ajuntat des de la meitat de la cursa per la companyia tan grata. I gràcies molt especialment a la Txell Marti que m’ha donat tot el suport necessari durant tota la cursa, ames que ho ha fet com una campiona, ja que venia accidentada des de els primers kilòmetres.

      Gràcies a tots.
      Molt atentament,  Oscar Martin.

      dimecres, 1 de juny del 2011

      XI CURSA DE PAÜLS "CRÒNICA DEL XAVI.A."

      En Xavi Aguiló ens relata la seva experiència i estrenu a la catedral de les curses de muntanya, PAÜLS 2011:

      Tenia clar que enguany faria aquesta cursa, per què tothom en parlava molt bé, per què és la que té més “pedrigree” de les que es fan a la província i per què era de les poques que em faltaven del circuit de les Terres de l’Ebre. Quan agafes la carretera que va de Xerta a Paüls i vas en direcció est, t’adones de la imponent presencia de les muntanyes, quan arribes al poble pots veure els grans desnivells que t’esperen [23km D+2.000m]. 
      Aparco, agafo el dorsal a baix, al Casal, i pregunto a un noi de l’organització per la sortida per que no veig l’arc, em diu, literalment: “agafa aquest carrer, a la dreta i amunt, després amunt i….(pausa)…i després sempre amunt fins a trobar la plaça, este poble sempre tira amunt”, tota una declaració d’intencions. 
      La cursa de seguida posa a tothom en fila de un i cap amunt i així fins als 1000 metres d’altura, la Punta de l’Aigua. A partir d’aquí un seguit de baixades i pujades fins a sumar tres pics més de 1000 metres, combinant la part obaga i la part solana de la serra, lo qual a més del desnivell implica canvis de temperatura, sol, ombra, humitat, vegetació, roca pelada, trams aeris, envoltats de núvols, espectacular. Totes les del Ebre tenen el seu encant, però per a mi, aquesta i Tivissa van un passet endavant de les altres.
      Jo enguany no porto una bona preparació i durant tota la setmana no em vaig descansar bé així que el dia de la cursa no tenia bones sensacions i vaig decidir plantejar-me-la com un entreno de qualitat per la Reus-Prades-Reus, això si, gaudint del recorregut en tot moment.
      Al final, 3:38:42 (l’any que ve toca millorar-ho).
      1er. Remigio Queral Ibàñez (RUNNING TEAM-LAFUMA)…......... 2:28:41
      2on. Josep Ma. Pijuan Pradell (BORGES TRAIL)………………... 2:25:00
      3r. Ahmed Elqayed (UEC TORTOSA)…………………………….  2:29:56