Benvinguts al bloc d’OBRINT TRAÇA. Som un grup de persones que ens uneixen les mateixes aficions, l’esport i la muntanya. L’objectiu d’aquest bloc és ser l’eina per organitzar i exposar les nostres activitats. Aquest equip és obert a tothom amb ganes de passar-s’ho bé i que vulgui córrer una estona amb companyia.




diumenge, 29 de març del 2009

6a MARXA LA SELVA DEL CAMP - MUNTANYES DE PRADES [67,5 KM D+/-4.900m]

La Txell ens relata :
Tenia moltes ganes de fer aquesta marxa només per poder-me retrobar amb els meus compis de patiments, amb el qui, cada vegada que faig una marxa, a més de passar-m’ho molt bé, aprenc coses noves.
Comencem els preparatius el dia abans: “PASTA PARTY” amb 4 compis que es van quedar a dormir a casa meva. Les 5 del matí i no sona pas el despertador, sinó que és el Miquel que obre totes les llums i em desperta! li dic bon dia i li faig un cafè. A les 5:30, comencen a sonar tots els despertadors. A les 6:00 marxem tots a cap a la Selva.
Allí em trobo a la resta (quina ilu!), tot són petons i abraçades. Agafo el dorsal i em preparo per sortir.
Les 7:05: començo la marxa amb l’Imma i comencem a corre una mica, però li dic que ja tindrem temps per córrer i baixem la marxa. A la pujada me la deixo enrera (espero que no es molestés) i vaig seguint... pel camí em trobo molta gent que conec, vaig una estona amb uns, una altra estona amb uns altres, però els vaig deixant i segueixo el meu ritme.
A l’arribar al control de Mont-ral em trobo uns homes que m’havia trobat a l’Albiol, i em diuen -“has fet tu més via corrents que nosaltres amb cotxe!!!”- em poso a riure i els dic que vinguin amb mi, però no s’atreveixen jajajaja.
Agafo un entrepà i me les piro ràpid que fa baixada! aquí es pot córrer i recuperar temps de la pujada que havia fet... va ser una barreja de corriols i pista, divertit i amè... però a l’arribar a la pista em vaig confiar, vaig voler fer de Superman, però no em va sortir be i em vaig fotre de lloros!!!
A Farena vaig agafar forces. Cap a munt a Cogullons se’m va fer una mica llarg, tram en el que em vaig retrobar a l’Enric (em va fer ilu). Feia estona que anava sola i quan ell marxava jo arribava, però bueno, vaig carregar ràpid les reserves amb un bocata de pa amb nocilla (umm que bo!!!) i vaig anar en busca de l’Enric.
Al final el vaig enganxar i vam anar junts fins a Prades, allí ell es va quedar i jo vaig agafar l’entrepà i vaig marxar, ja tindria temps per atrapar-me!
A partir d’aquí, per mi, comença la segona part de la cursa, i a partir d’aquí m’ho vaig passar molt bé i vaig riure moltíssim.
Anant cap a Capafonts vaig conèixer un noi d’Esparreguera, i resulta que ell havia sentit a parlar de mi!!! Ja ja ja ja i em deia que ara estava molt forta (ja ja ja ja).
Comencem a córrer, fa baixada i van apareixent compis que conec. Anem trotant fins el poble i arribem al control. Els dic que ara toca una bona pujadeta -“mengeu i agafeu un plàtan!”-.
Vaig amb l’Eduard i el Jaume Soler, anem pujant per la pista i els faig de guia turística, vaig estar de campaments un any per aquella zona, tot i que feia temps que no trepitjava aquells camins.
Comencem el corriol fins al pont de Goi, em poso al davant fins a dalt i... oooohhh! Que maco!!! El paisatge és xulíssim!
Arribem a les torres i comença a ploviscar, no passa res! agafem energia i cap a l’Albiol. Allí em trobo a l’Ester fent de paparachi i que em diu: -“es que estàs de xerrameca!!! jijiji. “-
Una vegada a l’Albiol ens ajuntem 4 i un altre amb un gosset amb qui portàvem des de Prades fent-nos estira i arronsa. Al principi anàvem amb marxa ràpida però desprès a la pista vam començar a trotar tots, amb un ritme que podíem parlar i riure.
I així fins arribar a la Selva, ens vam felicitar i amb un somriure d’orella a orella ens vam acomiadar, i alguns amb un plàtan a la mà!!!

Fins la propera!!!

Bueno, bueno… m’ha costat molt posarme a escriure la crònica (em feia molta vergonya) però per fi la teniu aquí. Espero que us hagi agradat, i si no, per a què la llegíeu! Jajajaja

P.D. Ah! I del plàtan, què en fem??? Ens ho has dit per córrer més lents.... jajajajaja [by Txell]


El Joan ens relata :
Aquest cap de setmana s’ha realitzat la 6a Marxa de la Selva – Muntanyes de Prades, amb una petita representació d’obridors/es; jo (Joan), Xaxi, Marc, Isma, Enric, Antonio, Txell i Inma. Llàstima que no sigui una prova competitiva perquè en aquesta disciplina tenim uns bons obridors de traces.

Felicitats a tots els finishers i a l’organització.

Aquestes proves tan llargues cadascú les afronta a la seva manera. La meva va ser així:
“Aquest any he tingut la sort d’obtenir un dorsal a la marató de Zegama. La gent que ja hi ha participat em diu que és una experiència única però que pillaré, ja que el nombrós públic que hi ha als cims et fan anar a un alt ritme. Doncs per entrenar això, res millor que fer la marxa a alt ritme i pillar, per veure que passa. Com que no soc un imprudent i no volia trucar al helicòpter del RAC, em vaig equipar pel que m’esperava. Vaig agafar el camel gran i el vaig omplir amb el mateix material que s’exigia Utra Trail de l’Aneto (prova de 65 km sense assistències), paravent, samarreta tèrmica, guants, i molt de menjar (casi les 4.000 kcal que obligaven al UTA). Comencem la cursa corrent suau, el Xavi i l’Isma diuen que se’n van a caçar al Marc que ja s’havia escapat. Jo em quedo amb el Xavi Espelta hi anem xerrant, avançant de grup en grup i parlant amb coneguts. Arribem a l’Albiol i veig que el Xavi i Isma sortien del control, el Xavi Espelta diu “potser anem una mica forts” però jo li dic que amb el Xavi a 100 metres l’hem d’agafar com sigui. A la baixada al Glorieta l’agafem, i el mestre Xavi em diu que estic boig, que fotaré un pet de tronada de Sant Pere. Arribem al riu junts, i a la pujada a Mont-ral hem diuen “hasta luego Lucas”. En aquest punt comença la meva cursa, afluixo el ritme fins trobar la velocitat de creuer, poso el pilot automàtic i a menjar quilòmetres. Arribo al control de Farena bastant tocat, menjo però no el suficient, ja que a la pujada als Cogullons arriba la temuda pajara. Agafo menjar del camel. En aquest moment veig que això serà més difícil del que em pensava, i començo a treballar el cap, a no pensar amb el que queda i el temps que porto sinó anar pas a pas. Durant tot el trajecte cap al Tossal vaig menjant barretes que hem van recuperant, però just abans de Tossal, ALARMA, dos pilotes de tenis al darrera de les cuixes. Camino una estona i vaig fent trotes suaus, a les rampes del Tossal aprofito per fer passes llargues i estirar a musculatura. Al cim em recupero i baixo a bon ritme fins a Prades. Com que fa fred, agafo l’entrepa de llonganissa i sense parar camino tot menjant-lo. L'entrepa fa efecte i mig recuperat baixo cap a Capafonts. A la font del poble omplo el Camel i començo la pujada cap al pont d’en Goi. Aquesta zona la conec molt, ja que els meus sogres hi tenen una casa a Capafonts i m’he fet un fart de tombar tots els racons del terme. Això m’ajuda a regular les forces perquè sé el que hi ha. Arribo al control pròxim a les antenes de la Mussara, menjo i paro una estona ja que estic bastant cansant. El sendero de baixa cap a l’Albiol m’anima i baixo força bé, sense fer el tonto que les arrampes estan a punt de sortir. Arribo a l’Albiol no perdo temps, ja que tinc ganes d’arribar. Les baixades de formigó abans de la Selva m’acaben de matxaca els pocs muscles que no ho estaven i finalment arribo a l’arribada. Sorpresa, em diuen que he fet una gran temps 8:30:00, com que portava el pilot automàtic no ho havia calculat i no ho sabia. Pel pròxim any la faré sense experiments i a ritme suau per veure el paisatge, ja que amb la funció de pilot automàtic només veus els 10 metres pel davant. Ja ho veieu, una cursa plena de pujades i baixades de desnivell i sobretot d’energia”. NOTA: Perdoneu-me si la crònica és molt llarga, però durant les més de 6 hores que vaig estar sol, per distreure el cap, anava pensant amb la crònica. Lògicament l’he retallat moltíssim. Els llibres els faré a la jubilació. [Salut i km; Joan Boqué]

info de la marxa


FOTOS 11/04/09: Noves fotos de l'Ester Terri.


CLASSIFICACIÓ

dilluns, 23 de març del 2009

CURSA DE BRÀFIM [14,2KM D+400m aprox.]

Resum cursa de Bràfim: Aixecar-se 7AM per disfressar-me de corredor, menjar 2 croissants, i anar a Reus a buscar el meu cosí i la xicota que ho faran a peu. Surto aprox 1/3 de la gent i quedo una mica embussat, cosa que m’ajuda a no cremar-me i faig una carrera en progressió. El circuit és més trencacames que altres anys, no camino ni un segon, això em serveix per fotre destralades a la pujada a la Torre, on l’únic que anava fort del meu voltant para a pixar i aprofito com l’anunci del reflex! Final amb pujada ciment ja coneguda i dura i alegria per acabar. Posició 17, temps 1h06’50’’ i el 3er en dutxar-se (aki tindria copa :-D) [by Pere R.]


+ info i classificacions:
http://www.cursabrafim.es/

+ fotos:
http://www.tinet.cat/~xavierf/Brafim2009/index_19.html
http://picasaweb.google.com/leogenia/CursaBrafim220309

dilluns, 16 de març del 2009

CURSA DE LA FORADADA [22,5KM D+/-2.200m]

Diumenge supermadrugon per anar a la cursa de Sant Carles de la Ràpita. Sort que ningú es va adormir i vam arribar puntuals. Pel camí vam trobar una espessa boira però desprès va sortir un fort sol que ens va fer decidir molt encertadament, de deixar les camisetes oficials O-T de màniga llarga i vestir-nos amb l’equip de paisà d’estiu, tal com anava l’Isma. Hem de començar la indumentària d’estiu urgentment, serà molt difícil de ser originals perquè cada cop hi ha més equips.

La cursa, un 10, circuit molt divertit i tècnic, bona atenció al corredor i sobretot, a la finalització, un vermut de categoria amb musclos per a tot cristo. Quin privilegi que tenim els seguidors d’aquest esport. En poques disciplines esportives i ha tanta germanor com a la nostra.

Felicitar a tot l’equip i en especial al Marc que ja ha entrat al Top Ten, cada cop més a prop del pòdium, i també felicitar a la Txell, que comença a provar sort a les curses de muntanyes desprès de molts èxits en les marxes de resistència.

Salut i cames !!! [Joan]

+ FOTOS

+ info i classificacions

diumenge, 15 de març del 2009

OBRINT TRAÇA VERTICAL

Ahir dissabte aprofitant el fantàstic dia que feia, vam organitzar una escala d’iniciació. La sortida va ser per la tarda a la zona de l’Arbolí. Els monitors van ser el Xavi i la Txell i els alumnes sense cap experiència el Joan (un servidor) i la Lídia. Al final ens va agradar tant que vam aprofitar fins l’últim raig de sol.




És una activitat molt divertida amb contacte amb la natura i els amics. També és molt aconsellable pel dia previ a una cursa, ja que fas estiraments i et passen les hores volant. El problema és que si no s’està acostumat, l’endemà et sortiran unes boniques agulletes al tronc superior, però pels corredors ja ens va bé treballar aquesta zona. Per la pròxima sortida ja farem una bona difusió i a veure si fem un bon grup d’escala per compartir més experiències.


NOTA: Tenim la crònica de la Cursa de la Foradada d'avui al forn.

dilluns, 2 de març del 2009

TRANSGRANCANARIA [123KM +-4800M nonstop]

Finalment la expedició OBRINT TRAÇA salta cap a l'illa de Gran Canaria, arribem a las Palmas i estem fent una mica de menjar (ejem, ejem) . Bé a les 12 de la nit sortiem de Maspalomas, al sur de l'illa i ràpidament anavem tots per la platja corrent, em deixo caure una mica del grup per anar lent i al sortir de la platja la Txell m'atrapa, va a bon ritmet corrent aixi que estic tota una hora corrent amb ella, ja em va bé per no pringar després penso... al finalitzar la riera i començar un barranquet ja em despedeixo i aumento la cadència sempre amb pas curt, primera pujada, on poso el pilot automàtic i començo a adelantar, vaig parlant amb coneguts i agafant a grupets, passo la presa de Ayagaures, ara ve un pujadon, pujadon però em noto bé i tiro amb forces, fins arribar a una pista que fa lleuguera pujada, aqui vaig caminant ràpid pero em venen atacs de son, sencillament increible, sort que ara ve un senderó de baixada tècnic i em fa despertarme!!! Finalment ve la baixada a Tunte, on agafo l'Isma que va tocat, em diu que no es troba bé, l'intento animar i l'estiro fins el poble, aqui el faig menjar i pendre algo calentet, però no es reanima i li dic que es tumbi una mica per veure si es recupera, però després m'entero que va deixar la cursa aqui, anims campió que et volem veure grimpant per les millors muntanyes!!!
Ara mes puja que puja i després una vall impressionant amb l'embalsament de Chira, espectacular, m'ensenyan que el Roque Nublo es al fons a la dreta, però abans anem al fons a l'esquerra a fer tots els pics, començo a veure que no sé on m'he fotut, ai, ai, ai...
Em noto bé i vaig tirant i menjant (potser poc), i fem i fem toquen 50 km fins al pròxim avituallament, tela, al final arribem a pujar el Roque Nublo, molt maco pero quina pujadeta... pujem al Roque i es veu que no feia falta i ara torna a baixar per pujar al Pico las Nieves, o la bola del mundo o los Pechos com ho diuen els canaris. Total 3 pujadons de nassos, al primer el passo i el segon em deixa ko, quan veig la tercera em visita l'home del mall i em toca ben tocat, total que m'asento i menjo una mitja hora. On perdo el grupet amb el Paco i Isidro dos lugarenyus que s'ho coneixen a la meravella, em recupero i enfilo la ultima rampa i tiro avall fins a Garañon, aqui em foto dos plats de pasta mentres parlo amb un noi de León i em diu que no menji tant, li dic que si, que si, i surto del avituallament recuperat i començo a correr, em noto bé, massa bé, corro a les pujades i a les baixades a sac, agafo l'Isidro que l'animo, va tocat d'una cama per una lesió de fa 2 messos força seria, però ell és un màquina, es un veterano de +60 (però en els seus temps 2:18 a la marató ahi keda eso barbero), total que em diu que tiri, vaig fort i tiro, agafo per enessim cop a la Marta i Josep Artigas, que també em diuen que tiri també, arribo a Teror, i menjo, aqui m'agafa l'isidro i m'ajunto amb ell, a part es entrenador de l'escola espanyola d'atletisme i em va explicant coses savies... A 10 km de meta em noto malament d'un besó de la cama esquerra i li dic a ell que tiri que pot fer sub 18h, jo m'adono conmpte que corrent em fa força mal i com que vull acabar però no vull fotre una lesió seria decideixo fer-ho caminant, a unes canalitzacions xungues agafo l'Olga que s'ho està passant malament i es que el recorregut per aqui es una mica xungu pel vertig. L'animo una mica i cap a meta al final amb 19h17 minuts i FINISHER del al TRANSGRANCANARIA, tot un carrerón !!! [Xavi Solé]

CURSA DE MIRAVET [19KM, D+ 1000M]

Per fi ja ha començat la temporada de les curses de muntanya. Tal com anunciàvem la setmana passada, aquest diumenge s’ha disputat la primera prova del circuit de curses de muntanya de les Terres de l’Ebre.

Per nosaltres va ser la presentació del club a tots els companys de batalla de les comarques, amb algunes sorpreses com un noi que em va dir que ens seguia pel blog. A poc a poc anirem agafant un nom dins d’aquest mondillo. De moment 2 dels nostres entre els 30 primers, per ensenyar de quin peu calcem.

Em sembla que tots ens esperavem una cursa curta i relativament fàcil i la sorpresa va ser un terreny molt tècnic, amb més del 90 % per senderons, amb continues pujades i baixades plenes de pedres planes, que amb la pluja matinal, semblaven plaques de gel. Felicitar a l’organització per qualitat dels avituallaments, per la bona senyalització i per la bellesa del circuit. Un punt a millorar com gairebé a totes les curses, l’aigua freda de les dutxes, però hem de pensar que és una prova més. (els valents que ens vam dutxar amb aigua freda hauríem de tenir una bonificació amb el temps de la cursa.... jejeje)

Recordar que si es vol sortir al blog s’ha de lluir la camiseta OBRINT TRAÇA.

Els participants equipats vam ser:

Marc (11.- 1:46:16)
El Marc diu: “Amb la mateixa rutina que el Pere, ja que ell feia de taxista, només comentar que en aquesta cursa tenia ganes de córrer, amb bones sensacions dels entrenaments, tot i que no del tot específics, kms de piscina i bici acumulats. Es va sortir ràpid i amb pujada com és de costum i les cames van endurir ràpidament, vaig aguantar el tirón i de menys a mes vaig anar guanyant posicions d'algun que altre fuego de paja.... Finalment 11º a punt d'atrapar els dos del davant. VAIG DISFRUTAR MOLT".

Pere (27.- 1:53:43)
El Pere diu: “Diumenge, 06:30, estic despert i no pq arribi de farra, sinó pq me’n vaig de muntanyes pardes. 7:30 partim de Reus, 5 sonats cap a la batalla de l’Ebre. A les 9, desprès d’un escalfament forçat, sortida, partim a una batalla, de terreny abrupte, mullat i perillós. Al km2, veig k el ritme dels del davant, no és el meu, ara em passa el Marc, que m’anima, ell va fort, a més va amb la destral a l’aire. Jo afluixo una mica, fins k al km7 m’aturo, m’assec, em trec les pedres…de la bamba, bec i surto a fer una cursa de resistència, de control, de no morir, bàsicament vull sobreviure i acabar. I com a recompensa: Dutxa d’aigua freda, llesques de llonganissa, i unes birres per refrigerar.
Salut i km”

Joan (67.- 2:06:28)
El Joan Diu: “Em sembla que el camí entre el cotxe i la recollida de dorsal em va gastar les calories que em van fer falta al final de la cursa, quins 200 metres més llargs!!!. Sempre he pensat que el cap és 75% de les forces, però a vegades també se't pot girar en contra i això és el que em va passar. Anava bastant bé i en una relliscada em vaig fer mal al canell recent operat. Això em va desmoralitzar molt i vaig agafar molta por a les baixades tan patinadores del circuit. A cada baixada només veia gent que em passava i el canell més inflamat. Al final vaig vèncer l’àngel del cap que em deia que abandones i vaig fer cas al dimoni per acabar la cursa amb molt de dolor. Ara a esperar que em baixi la inflamació i desitjar que tot hagi estat un ensurt”

Oscar (189.- 3:09:20)
L’Oscar és el germà del Xavi. En aquesta prova va acompanyar a uns amics per veure si s’inicien en aquest mon, és un bon inici. L’Oscar a poc a poc va agafant la forma. A veure si aviat tenim un pique de germans Solé Fabregat.
(Oscar com a portador de la camiseta, si tens una foto teva de la cursa, fes-me-la arribar i la publicaré. Si t’animes amb unes paraules millor)
+ FOTOS