CURSA DE MIRAVET [19KM, D+ 1000M]

Per fi ja ha començat la temporada de les curses de muntanya. Tal com anunciàvem la setmana passada, aquest diumenge s’ha disputat la primera prova del circuit de curses de muntanya de les Terres de l’Ebre.

Per nosaltres va ser la presentació del club a tots els companys de batalla de les comarques, amb algunes sorpreses com un noi que em va dir que ens seguia pel blog. A poc a poc anirem agafant un nom dins d’aquest mondillo. De moment 2 dels nostres entre els 30 primers, per ensenyar de quin peu calcem.

Em sembla que tots ens esperavem una cursa curta i relativament fàcil i la sorpresa va ser un terreny molt tècnic, amb més del 90 % per senderons, amb continues pujades i baixades plenes de pedres planes, que amb la pluja matinal, semblaven plaques de gel. Felicitar a l’organització per qualitat dels avituallaments, per la bona senyalització i per la bellesa del circuit. Un punt a millorar com gairebé a totes les curses, l’aigua freda de les dutxes, però hem de pensar que és una prova més. (els valents que ens vam dutxar amb aigua freda hauríem de tenir una bonificació amb el temps de la cursa.... jejeje)

Recordar que si es vol sortir al blog s’ha de lluir la camiseta OBRINT TRAÇA.

Els participants equipats vam ser:

Marc (11.- 1:46:16)

El Marc diu: “Amb la mateixa rutina que el Pere, ja que ell feia de taxista, només comentar que en aquesta cursa tenia ganes de córrer, amb bones sensacions dels entrenaments, tot i que no del tot específics, kms de piscina i bici acumulats. Es va sortir ràpid i amb pujada com és de costum i les cames van endurir ràpidament, vaig aguantar el tirón i de menys a mes vaig anar guanyant posicions d'algun que altre fuego de paja.... Finalment 11º a punt d'atrapar els dos del davant. VAIG DISFRUTAR MOLT".

Pere (27.- 1:53:43)
El Pere diu: “Diumenge, 06:30, estic despert i no pq arribi de farra, sinó pq me’n vaig de muntanyes pardes. 7:30 partim de Reus, 5 sonats cap a la batalla de l’Ebre. A les 9, desprès d’un escalfament forçat, sortida, partim a una batalla, de terreny abrupte, mullat i perillós. Al km2, veig k el ritme dels del davant, no és el meu, ara em passa el Marc, que m’anima, ell va fort, a més va amb la destral a l’aire. Jo afluixo una mica, fins k al km7 m’aturo, m’assec, em trec les pedres…de la bamba, bec i surto a fer una cursa de resistència, de control, de no morir, bàsicament vull sobreviure i acabar. I com a recompensa: Dutxa d’aigua freda, llesques de llonganissa, i unes birres per refrigerar.
Salut i km”

Joan (67.- 2:06:28)
El Joan Diu: “Em sembla que el camí entre el cotxe i la recollida de dorsal em va gastar les calories que em van fer falta al final de la cursa, quins 200 metres més llargs!!!. Sempre he pensat que el cap és 75% de les forces, però a vegades també se't pot girar en contra i això és el que em va passar. Anava bastant bé i en una relliscada em vaig fer mal al canell recent operat. Això em va desmoralitzar molt i vaig agafar molta por a les baixades tan patinadores del circuit. A cada baixada només veia gent que em passava i el canell més inflamat. Al final vaig vèncer l’àngel del cap que em deia que abandones i vaig fer cas al dimoni per acabar la cursa amb molt de dolor. Ara a esperar que em baixi la inflamació i desitjar que tot hagi estat un ensurt”

Oscar (189.- 3:09:20)
L’Oscar és el germà del Xavi. En aquesta prova va acompanyar a uns amics per veure si s’inicien en aquest mon, és un bon inici. L’Oscar a poc a poc va agafant la forma. A veure si aviat tenim un pique de germans Solé Fabregat.
(Oscar com a portador de la camiseta, si tens una foto teva de la cursa, fes-me-la arribar i la publicaré. Si t’animes amb unes paraules millor)

+ FOTOS