Benvinguts al bloc d’OBRINT TRAÇA. Som un grup de persones que ens uneixen les mateixes aficions, l’esport i la muntanya. L’objectiu d’aquest bloc és ser l’eina per organitzar i exposar les nostres activitats. Aquest equip és obert a tothom amb ganes de passar-s’ho bé i que vulgui córrer una estona amb companyia.




diumenge, 29 de març de 2009

6a MARXA LA SELVA DEL CAMP - MUNTANYES DE PRADES [67,5 KM D+/-4.900m]

La Txell ens relata :
Tenia moltes ganes de fer aquesta marxa només per poder-me retrobar amb els meus compis de patiments, amb el qui, cada vegada que faig una marxa, a més de passar-m’ho molt bé, aprenc coses noves.
Comencem els preparatius el dia abans: “PASTA PARTY” amb 4 compis que es van quedar a dormir a casa meva. Les 5 del matí i no sona pas el despertador, sinó que és el Miquel que obre totes les llums i em desperta! li dic bon dia i li faig un cafè. A les 5:30, comencen a sonar tots els despertadors. A les 6:00 marxem tots a cap a la Selva.
Allí em trobo a la resta (quina ilu!), tot són petons i abraçades. Agafo el dorsal i em preparo per sortir.
Les 7:05: començo la marxa amb l’Imma i comencem a corre una mica, però li dic que ja tindrem temps per córrer i baixem la marxa. A la pujada me la deixo enrera (espero que no es molestés) i vaig seguint... pel camí em trobo molta gent que conec, vaig una estona amb uns, una altra estona amb uns altres, però els vaig deixant i segueixo el meu ritme.
A l’arribar al control de Mont-ral em trobo uns homes que m’havia trobat a l’Albiol, i em diuen -“has fet tu més via corrents que nosaltres amb cotxe!!!”- em poso a riure i els dic que vinguin amb mi, però no s’atreveixen jajajaja.
Agafo un entrepà i me les piro ràpid que fa baixada! aquí es pot córrer i recuperar temps de la pujada que havia fet... va ser una barreja de corriols i pista, divertit i amè... però a l’arribar a la pista em vaig confiar, vaig voler fer de Superman, però no em va sortir be i em vaig fotre de lloros!!!
A Farena vaig agafar forces. Cap a munt a Cogullons se’m va fer una mica llarg, tram en el que em vaig retrobar a l’Enric (em va fer ilu). Feia estona que anava sola i quan ell marxava jo arribava, però bueno, vaig carregar ràpid les reserves amb un bocata de pa amb nocilla (umm que bo!!!) i vaig anar en busca de l’Enric.
Al final el vaig enganxar i vam anar junts fins a Prades, allí ell es va quedar i jo vaig agafar l’entrepà i vaig marxar, ja tindria temps per atrapar-me!
A partir d’aquí, per mi, comença la segona part de la cursa, i a partir d’aquí m’ho vaig passar molt bé i vaig riure moltíssim.
Anant cap a Capafonts vaig conèixer un noi d’Esparreguera, i resulta que ell havia sentit a parlar de mi!!! Ja ja ja ja i em deia que ara estava molt forta (ja ja ja ja).
Comencem a córrer, fa baixada i van apareixent compis que conec. Anem trotant fins el poble i arribem al control. Els dic que ara toca una bona pujadeta -“mengeu i agafeu un plàtan!”-.
Vaig amb l’Eduard i el Jaume Soler, anem pujant per la pista i els faig de guia turística, vaig estar de campaments un any per aquella zona, tot i que feia temps que no trepitjava aquells camins.
Comencem el corriol fins al pont de Goi, em poso al davant fins a dalt i... oooohhh! Que maco!!! El paisatge és xulíssim!
Arribem a les torres i comença a ploviscar, no passa res! agafem energia i cap a l’Albiol. Allí em trobo a l’Ester fent de paparachi i que em diu: -“es que estàs de xerrameca!!! jijiji. “-
Una vegada a l’Albiol ens ajuntem 4 i un altre amb un gosset amb qui portàvem des de Prades fent-nos estira i arronsa. Al principi anàvem amb marxa ràpida però desprès a la pista vam començar a trotar tots, amb un ritme que podíem parlar i riure.
I així fins arribar a la Selva, ens vam felicitar i amb un somriure d’orella a orella ens vam acomiadar, i alguns amb un plàtan a la mà!!!

Fins la propera!!!

Bueno, bueno… m’ha costat molt posarme a escriure la crònica (em feia molta vergonya) però per fi la teniu aquí. Espero que us hagi agradat, i si no, per a què la llegíeu! Jajajaja

P.D. Ah! I del plàtan, què en fem??? Ens ho has dit per córrer més lents.... jajajajaja [by Txell]


El Joan ens relata :
Aquest cap de setmana s’ha realitzat la 6a Marxa de la Selva – Muntanyes de Prades, amb una petita representació d’obridors/es; jo (Joan), Xaxi, Marc, Isma, Enric, Antonio, Txell i Inma. Llàstima que no sigui una prova competitiva perquè en aquesta disciplina tenim uns bons obridors de traces.

Felicitats a tots els finishers i a l’organització.

Aquestes proves tan llargues cadascú les afronta a la seva manera. La meva va ser així:
“Aquest any he tingut la sort d’obtenir un dorsal a la marató de Zegama. La gent que ja hi ha participat em diu que és una experiència única però que pillaré, ja que el nombrós públic que hi ha als cims et fan anar a un alt ritme. Doncs per entrenar això, res millor que fer la marxa a alt ritme i pillar, per veure que passa. Com que no soc un imprudent i no volia trucar al helicòpter del RAC, em vaig equipar pel que m’esperava. Vaig agafar el camel gran i el vaig omplir amb el mateix material que s’exigia Utra Trail de l’Aneto (prova de 65 km sense assistències), paravent, samarreta tèrmica, guants, i molt de menjar (casi les 4.000 kcal que obligaven al UTA). Comencem la cursa corrent suau, el Xavi i l’Isma diuen que se’n van a caçar al Marc que ja s’havia escapat. Jo em quedo amb el Xavi Espelta hi anem xerrant, avançant de grup en grup i parlant amb coneguts. Arribem a l’Albiol i veig que el Xavi i Isma sortien del control, el Xavi Espelta diu “potser anem una mica forts” però jo li dic que amb el Xavi a 100 metres l’hem d’agafar com sigui. A la baixada al Glorieta l’agafem, i el mestre Xavi em diu que estic boig, que fotaré un pet de tronada de Sant Pere. Arribem al riu junts, i a la pujada a Mont-ral hem diuen “hasta luego Lucas”. En aquest punt comença la meva cursa, afluixo el ritme fins trobar la velocitat de creuer, poso el pilot automàtic i a menjar quilòmetres. Arribo al control de Farena bastant tocat, menjo però no el suficient, ja que a la pujada als Cogullons arriba la temuda pajara. Agafo menjar del camel. En aquest moment veig que això serà més difícil del que em pensava, i començo a treballar el cap, a no pensar amb el que queda i el temps que porto sinó anar pas a pas. Durant tot el trajecte cap al Tossal vaig menjant barretes que hem van recuperant, però just abans de Tossal, ALARMA, dos pilotes de tenis al darrera de les cuixes. Camino una estona i vaig fent trotes suaus, a les rampes del Tossal aprofito per fer passes llargues i estirar a musculatura. Al cim em recupero i baixo a bon ritme fins a Prades. Com que fa fred, agafo l’entrepa de llonganissa i sense parar camino tot menjant-lo. L'entrepa fa efecte i mig recuperat baixo cap a Capafonts. A la font del poble omplo el Camel i començo la pujada cap al pont d’en Goi. Aquesta zona la conec molt, ja que els meus sogres hi tenen una casa a Capafonts i m’he fet un fart de tombar tots els racons del terme. Això m’ajuda a regular les forces perquè sé el que hi ha. Arribo al control pròxim a les antenes de la Mussara, menjo i paro una estona ja que estic bastant cansant. El sendero de baixa cap a l’Albiol m’anima i baixo força bé, sense fer el tonto que les arrampes estan a punt de sortir. Arribo a l’Albiol no perdo temps, ja que tinc ganes d’arribar. Les baixades de formigó abans de la Selva m’acaben de matxaca els pocs muscles que no ho estaven i finalment arribo a l’arribada. Sorpresa, em diuen que he fet una gran temps 8:30:00, com que portava el pilot automàtic no ho havia calculat i no ho sabia. Pel pròxim any la faré sense experiments i a ritme suau per veure el paisatge, ja que amb la funció de pilot automàtic només veus els 10 metres pel davant. Ja ho veieu, una cursa plena de pujades i baixades de desnivell i sobretot d’energia”. NOTA: Perdoneu-me si la crònica és molt llarga, però durant les més de 6 hores que vaig estar sol, per distreure el cap, anava pensant amb la crònica. Lògicament l’he retallat moltíssim. Els llibres els faré a la jubilació. [Salut i km; Joan Boqué]

info de la marxa


FOTOS 11/04/09: Noves fotos de l'Ester Terri.


CLASSIFICACIÓ

Publica un comentari a l'entrada