ZEGAMA AIZKORRI MENDI MARATOIA

Per mi aquest any ha estat la 5a. marató a Zegama, penseu que potser em faràn un carrer al poble i tot.
Però aquest era l'any que l'afrontava amb més temor, més que el primer cop, quan encara no sabia ni que volia dir una marató de muntanya.
I és que el meu nivell d'entreno es basa en sortir 1 o 2 cops a la setmana amb tirades màximes de 1h30, i a ritmet suau de de fa molts mesos.
Aixi que anava acollonit i pensant que potser no acabava. A més els dos dies abans plovent sense parar i al Aizkorri nevant i nevant, felicitar als organitzadors sobre tot,
en qualsevol altre cursa que és fa per Catalunya haguessin cambiat el recorregut, me n'alegro molt que algú s'arrisqui, això passa perque ho viuen amb el cor!
Finalment l'expedició OT es va reduir a 1 corredor més 7 acompanyants, contant els meus pares principals culpables de que em foti en el fregat.
L'amb ient precursa es respira i m'emociona, em trobo moltissims amics, vaig saludant i saludant sense parar, em venen ganes.
Les 9 del matí i toquen les campanades del ajuntament i sortida, surto molt tranquil i amb el freno de mà posat.
Aixi vaig xerrant ara amb un ara amb l'altre i amb la tranquilitat veig que van caient els kilometres com no res, ja estem al encreuament de Otzaurte km 8 i encara explico acudits!
Ara toca pujar a Aratz amb molta calma, rient i disfrutant, i en un no res arribo al primer cim de cursa, a la baixada sense voler se m'afluixa el freno de mà i no em dono compte que vaig fletxat, i es que la boira no veure el recorregut estar tot enfangat, amb herba, pebres i aiigua per tot arreu i plovent em fan sentir bé.
Ja enfilo Aizkorri on cada any he patit moltissim però aquest any ho pujo molt finet i amb sensacions agradables tot i el fangal que hi ha al terra que patina per tot arreu, en una pendent dura he d'espenyer a un altre corredor que nomes feia pases i li patinava i no avançava, en Pedro de Venezuela, em dona les gràcies i em segueix fins dalt.
Abans del cim comença la neu, neu i més neu, que bonic tot, quin espectacle, arribo a Aizkorri on em trobo en Massa i en Yves ajudant al avituallament, quins grans homes, que m'animen i em diueb que m'ho passi bé, després de xerrar una mica avanço per la cresta nevada, disfruto molt intentant mig correr, ja sabeu que la dificultat em motiva.
Ara ve la baixada d'ostingorri, tota plena de neu, impossible estar de peu, aixi que directament veig traçades de cul i m'hi posso, m'embalo, m'embalo més, no puc frenar faig força amb les mans damunt la neu gel i no freno, vaig dirigint la direcció per no menjarme pedres amb el cul fins que veig una muntanya de neu i alli si em freno, bufff, menys mal.
Però intento possarme de peu i rellisco i torno a patinar abaix i abaix, fins que em torno a frenar, ara m'en vaig a una pedrera a la dreta i faig el troset de baiada que em queda per un pedral, però passo de la sensació de risc i embalamenta de la neu-gel en una pendent infernal per la canal on som.
Arribo a baix i ara ve un terreny corredor, em foto un gel i a correr, el ritme és bó!!! i vaig avançant fins arribar a la pujada d'Andratz, on pujo a ritmet suau caminant, queda poca poca gent animant sota la pluja, però els esperono els hi dic "quedais pocos pero los mejores oso ondo aupa pues", es tornen boigos animant-me dientme de tot, caminant al meu costat,
marcantme el ritme, esperonant-me, em fan saltar la llagrima. Ara ja toca baixar on poso la directa fins a Zegama en una baixada amb moltissim fang (com sempre) i on em relaxo i vaig amb el turbo possat avançat a la gent acollonida amb el fang fins quasi a 4 km de meta on en un repetxo m'avança una noia, la Rosa Navarro, que l'habia acabat d'avançar a la baixada, carai!!
Li dic, si que encara tens força i m'explica que l'any passat també habia fet 5;30 i que aquest any anava de tranquis, total que l'espero a la baixada i li vaig marcant el ritme fins a meta aixi s'ens fan distrets els ultims km, ella em comenta del fang, "fins i tot tinc ganes que arribi l'asfalt!" jejeje!!!
Entro a Zegama més content que mai, i més sencer que mai amb 6h20min, però ha estat l'any que ho he gaudit més!!!
Agur!