La parella d'obridors que el dia de sant Joan van participar en la pujada corrent, diumenge van repetir però amb BTT. Aquestes en son les respectives cròniques.
El Pere ens relata:
Desprès d'una setmana on vaig portar la bici al Decathlon per revisió canvi i sols un entreno bttero pujant Castell Escornalbou (k dur!). Em llevo a les 07:20, tard per ser dia de cursa, però aquest de BTT no matinen gaire! Vaig a la fleca, i com encara no estan els croissants grans, me'n menjo 6 de petits i un cafè amb gel, avui provarem els efectes.
Recullo a Toni i cap amunt, arribem d'hora, recollim dorsals, ens donen la bossa de regals una mica pobre, a millorar per l'any que ve. Entre els gairebé 60 participants, em trobo a l'amic de Montblanc que estarà força més fort que jo. I l'organització em diu que sols som 9 per la combinada. A les 10:15 es dona la sortida "neutralitzada", però que jo no puc seguir i em quedo de la meitat enrera, però quan el terreny comença a mirar amunt, vaig progressant poc a poc. Abans trobem 2 "avariats", un pq ha caigut i es posa mal a l'espatlla i l'altre pq ha punxat i esta canviant el pneumàtic.
Així que arribem a la Pasquala, que serà la pujada del dia, i osti si serà dura, vaig adelantant a algun ciclista poc a poc, i comparteixo el plaer amb uns altres 2 que van pel meu voltant. Però en una de les rampes, al creuar buscant el camí bó, he de posar peu a terra, i pujo caminant uns metres, cosa que aprofitaran els 2 rivals per recuperar el terreny perdut i adelantar-me, pujo com puc, 1er intent d'arrencada, res, 2on intent i ja torna a funcionar el binomi home-màquina, amb patiments i suors, aconseguire atrapar i avançar un dels ciclistes, però no l'altre. Temps final 46', posició 17, i 2on a la classificació combinada amb la cursa a peu, darrera de l'amic de Montblanc, que si li havia tret 1,5 minuts a peu, avui me n'ha fotut 4 en bici.
Espero el Toni, arriba amara't de suor i patiment, això si havent complert amb la pujada criminal. Refrigeri i cap avall, esmorzar d'entrepà i geladet, i recollida del trofeu.
Salut i ara a tornar a la cursa a peu, que és lo meu! [by Pere]
El Toni ens relata:
Aquí va la crònica de la prova que tanca les dues combinades d'aquest juny a Miramar i Montblanc.
Quan anem a recollir els dorsals una persona de l'organització ja ens avisa que aquesta pujada és una "miqueta" més dura que la de Miramar i ja us dic que tenia raó.
El circuit i l'entorn són molt macos, però els 12kms de recorregut es converteixen en una trencacames que fa que t'exprimeixis al màxim en tot moment, i que no dir de les rampes de la Pascuala, jo les vaig veure de ben a prop doncs vaig tastar dues vegades les pedres del camí i no pas baixant sinó pujant, portava massa dures les fixacions dels pedals automàtics (ara ja les he afluixat) i a la que em trobava una d'aquestes rampes guapes, amb tot de pedres i la terra desfeta, jo estava tan maduret que quan intentava treure el peu del pedal ja era a terra i apa un altre cop cap amunt que no ha sigut res.
Al final l'esforç va ser recompensat amb el cim a l'ermita de Sant Joan on el primer a creua l'arribada va ser el petit dels Carnicer, el Jordi, i on el Pere va aixecar una copa com a 2on classificat de la combinada, jo ja em vaig sentir prou satisfet arribant encara que sigui darrera de tota aquesta colla de màquines.
Fins la propera!!! [by Toni]
El Pere ens relata:
Desprès d'una setmana on vaig portar la bici al Decathlon per revisió canvi i sols un entreno bttero pujant Castell Escornalbou (k dur!). Em llevo a les 07:20, tard per ser dia de cursa, però aquest de BTT no matinen gaire! Vaig a la fleca, i com encara no estan els croissants grans, me'n menjo 6 de petits i un cafè amb gel, avui provarem els efectes.
Recullo a Toni i cap amunt, arribem d'hora, recollim dorsals, ens donen la bossa de regals una mica pobre, a millorar per l'any que ve. Entre els gairebé 60 participants, em trobo a l'amic de Montblanc que estarà força més fort que jo. I l'organització em diu que sols som 9 per la combinada. A les 10:15 es dona la sortida "neutralitzada", però que jo no puc seguir i em quedo de la meitat enrera, però quan el terreny comença a mirar amunt, vaig progressant poc a poc. Abans trobem 2 "avariats", un pq ha caigut i es posa mal a l'espatlla i l'altre pq ha punxat i esta canviant el pneumàtic.
Així que arribem a la Pasquala, que serà la pujada del dia, i osti si serà dura, vaig adelantant a algun ciclista poc a poc, i comparteixo el plaer amb uns altres 2 que van pel meu voltant. Però en una de les rampes, al creuar buscant el camí bó, he de posar peu a terra, i pujo caminant uns metres, cosa que aprofitaran els 2 rivals per recuperar el terreny perdut i adelantar-me, pujo com puc, 1er intent d'arrencada, res, 2on intent i ja torna a funcionar el binomi home-màquina, amb patiments i suors, aconseguire atrapar i avançar un dels ciclistes, però no l'altre. Temps final 46', posició 17, i 2on a la classificació combinada amb la cursa a peu, darrera de l'amic de Montblanc, que si li havia tret 1,5 minuts a peu, avui me n'ha fotut 4 en bici.
Espero el Toni, arriba amara't de suor i patiment, això si havent complert amb la pujada criminal. Refrigeri i cap avall, esmorzar d'entrepà i geladet, i recollida del trofeu.
Salut i ara a tornar a la cursa a peu, que és lo meu! [by Pere]
El Toni ens relata:
Aquí va la crònica de la prova que tanca les dues combinades d'aquest juny a Miramar i Montblanc.
Quan anem a recollir els dorsals una persona de l'organització ja ens avisa que aquesta pujada és una "miqueta" més dura que la de Miramar i ja us dic que tenia raó.
El circuit i l'entorn són molt macos, però els 12kms de recorregut es converteixen en una trencacames que fa que t'exprimeixis al màxim en tot moment, i que no dir de les rampes de la Pascuala, jo les vaig veure de ben a prop doncs vaig tastar dues vegades les pedres del camí i no pas baixant sinó pujant, portava massa dures les fixacions dels pedals automàtics (ara ja les he afluixat) i a la que em trobava una d'aquestes rampes guapes, amb tot de pedres i la terra desfeta, jo estava tan maduret que quan intentava treure el peu del pedal ja era a terra i apa un altre cop cap amunt que no ha sigut res.
Al final l'esforç va ser recompensat amb el cim a l'ermita de Sant Joan on el primer a creua l'arribada va ser el petit dels Carnicer, el Jordi, i on el Pere va aixecar una copa com a 2on classificat de la combinada, jo ja em vaig sentir prou satisfet arribant encara que sigui darrera de tota aquesta colla de màquines.
Fins la propera!!! [by Toni]
+ INFO
1 comentari:
Moltes felicitats a tots dos, poc a poc serem btterus, a veure si acabo això d'Andorra i començem a fer més variat amb les bicis que ens ho podem passar de conya!!!
Publica un comentari a l'entrada