El Pere ens relata:Hola, ja estic de vacances i faré una crònica "curta" però clara.
Dissabte 23h, em poso per 1er cop a la meva vida a tocar el desviador de la cadena de la MTB que em rosava la cadena, finalment ho deixo com hem sembla.
Diumenge 6:30. Menjo 2 croissants, i cap a Reus a buscar el Toni, arribem a la sortida agafem dorsal i petard i arranca tothom com si s'acabes el mon, em quedo posicionat poder en les posicions 40 d'uns 100 i pico, i començo la remuntada pel pla, on no és el meu terreny, km1, pujo a plat gran i s'em queda trebada la cadena entre plat mitja i gran, m'aturo, m'adelanta gairebé tothom ,i desprès de suors i "mala ostia" aconsegueixo desenganxar la cadena i arrencar de nou, ara forçant la maquina, fins al km 4, quan ja torno a estar avançant posicions seriament, que se'm repeteix la situació, apreto fort els pedals i la cadena peta, no porto tronxacadenes. Passa el Toni i em diu si em pot ajudar, li dic que si no porta tronxacadenes que segueixi i ànims!. Ara ja ha passat tothom, arriba el cotxe escombra i tampoc porta res. Carreguem la btt, i faig la pujada a Miramar en 4 x 4!!! Recollim un noi que estava vomitant a les pujades fortes, això si que es passar-ho malament! Finalment, arribem al poble, em trobo al Toni, i un dels ciclistes em diu que té tronxacadenes i s'ofereix a arreglar-ho. M'arregla la bici, i vaig cap a l’entrepà, gelat, cerveseta, i donuts. I la samarreta tb, quin èxit ;-) El Toni us enviarà la crònica i la foto, doncs ell si que ha estat en la batalla, de les pujades infernals!!! Per mi serà un altre any! Salut. [by Pere]
El Toni ens relata:
Bones,
Jo ja li vaig dir al Pere la nit abans que millor no toca res, però volia posar la bici a punt i la que va liar ;-P
Valls a les 8:15: Baixem les bicis del cotxe, anem a buscar el dorsal, fem el pipi de rigor i quan anem a escalfar abans de la sortida el Pere no troba les claus del cotxe, ja no començava massa bé la cosa per a ell.
A les 9 la cosa comença i el Pere surt dels primers i jo per la cua del grup, però després d'una estona el Pere m'avança com una moto, ja havia tingut la primera pana i poc després el torno a veure al marge i ja no tornaria a pujar a la bici. Jo continuo i com surto del darrera vaig avançant alguns ciclistes i malgrat que el terreny en la primera part no era dur, les ratxes de vent en contra anàvem fent pupa. Quan arribo a la part final on es trobava pràcticament tota la pujada el meu objectiu era no posar el peu a terra fins a l'arribada, i així ho vaig fer, excepte a una de les pujades inicials on ja hi havia gent que caminava amb la bici al costat i en una d'aquestes un noi no es va posar al costat del camí a temps i vaig caure a camera lenta darrera seu (els pedals automàtics no en van ajudar massa). Les rampes continuen i vaig passant ciclistes i em trobo millor del que pensava, al final la cursa se'm fa curta i a l'arribada fins i tot em llanço a esprintar.
Al baixar al poble de Miramar trobo al Pere i ja té la bici arreglada, anem a buscar la bossa i endrapem el fato i amb la panxa contenta baixem cap a Valls i tornada a casa. L'organització molt bé i destacar que l'itinerari estava molt ben senyalitzat als punts conflictius i les classificacions penjades a internet la mateixa tarda. [by Toni]
Jo ja li vaig dir al Pere la nit abans que millor no toca res, però volia posar la bici a punt i la que va liar ;-P
Valls a les 8:15: Baixem les bicis del cotxe, anem a buscar el dorsal, fem el pipi de rigor i quan anem a escalfar abans de la sortida el Pere no troba les claus del cotxe, ja no començava massa bé la cosa per a ell.
A les 9 la cosa comença i el Pere surt dels primers i jo per la cua del grup, però després d'una estona el Pere m'avança com una moto, ja havia tingut la primera pana i poc després el torno a veure al marge i ja no tornaria a pujar a la bici. Jo continuo i com surto del darrera vaig avançant alguns ciclistes i malgrat que el terreny en la primera part no era dur, les ratxes de vent en contra anàvem fent pupa. Quan arribo a la part final on es trobava pràcticament tota la pujada el meu objectiu era no posar el peu a terra fins a l'arribada, i així ho vaig fer, excepte a una de les pujades inicials on ja hi havia gent que caminava amb la bici al costat i en una d'aquestes un noi no es va posar al costat del camí a temps i vaig caure a camera lenta darrera seu (els pedals automàtics no en van ajudar massa). Les rampes continuen i vaig passant ciclistes i em trobo millor del que pensava, al final la cursa se'm fa curta i a l'arribada fins i tot em llanço a esprintar.
Al baixar al poble de Miramar trobo al Pere i ja té la bici arreglada, anem a buscar la bossa i endrapem el fato i amb la panxa contenta baixem cap a Valls i tornada a casa. L'organització molt bé i destacar que l'itinerari estava molt ben senyalitzat als punts conflictius i les classificacions penjades a internet la mateixa tarda. [by Toni]
1 comentari:
Pere, has de regular la força de les cames que sinó ho destrossaràs tot!!!! Hauries pogut carregar la bici al coll i cames ajudeu-me, segur que encara n’hauries avançat un grapat.
Publica un comentari a l'entrada