Divendres a les 8 de la tarda, pugem a la Nave Nodriza del Xavi en direcció Cap de Rec, el viatge es fa una mica llarg (encara que jo passo la meitat dormint).
Arribem a les 11 de la nit, el primer que fem és preparar el mega sopar (pasta, pasta i pasta), i ens posem a fer nones.
Sona el despertador a les 5, una hora abans de la sortida!!!!!!!!!
Però no se com s’ho fem però sempre anem amb el temps enganxat al cul, de fet si que o se, com que anem saludant a tots els “compis” al final sempre tenim que acabar corrent.
A les 6 amb punt sona el xiulet, i començo a trotar, jo abans això no ho feia, que m’està passant????? Això d’anar a fer entrenos amb els cracs, funciona!!! No paro fins arribar al poble de Viliella, on hem trobo amb una cua, i como no!!! començo a xerrar i a riure amb els altres marxaries, finalment em fitxen, allí em retrobo amb el meu súper compi de UEC Anoia, en Jordi, en Joan de terrassa i un compi seu. Anem amb un ritme bastant fort i decideixo afluixar una mica, i al C.2, els deixo.
Lo que vull es gaudir del meravellós paisatge i que la muntanya em parli, escoltar-la, ja que vull formar part d’ella !!!Oh, que bonic es tot!!.
Arribem a les 11 de la nit, el primer que fem és preparar el mega sopar (pasta, pasta i pasta), i ens posem a fer nones.
Sona el despertador a les 5, una hora abans de la sortida!!!!!!!!!
Però no se com s’ho fem però sempre anem amb el temps enganxat al cul, de fet si que o se, com que anem saludant a tots els “compis” al final sempre tenim que acabar corrent.
A les 6 amb punt sona el xiulet, i començo a trotar, jo abans això no ho feia, que m’està passant????? Això d’anar a fer entrenos amb els cracs, funciona!!! No paro fins arribar al poble de Viliella, on hem trobo amb una cua, i como no!!! començo a xerrar i a riure amb els altres marxaries, finalment em fitxen, allí em retrobo amb el meu súper compi de UEC Anoia, en Jordi, en Joan de terrassa i un compi seu. Anem amb un ritme bastant fort i decideixo afluixar una mica, i al C.2, els deixo.
Lo que vull es gaudir del meravellós paisatge i que la muntanya em parli, escoltar-la, ja que vull formar part d’ella !!!Oh, que bonic es tot!!.
Començo a pujar on em retrobo amb la Natàlia, el Xavi de Sabadell i el rústic, m’ajunto amb ells on agafo un ritme bastant fluid, i a la vegada alegre, ja que no paro de riure i xerrar, es tot un personatge aquest home!!! Reomplim el bidó a la Font de la closa, i comencem a trotar a les baixades, ens trobem alguns repexons però anem fent, i així fins arribar a Les Escaldes, em retrobo amb gent coneguda, però no m’entretinc gaire,i em menjo un plàtan, una mica de fruits secs i molta, molta aigua, vaig a reomplir el bidó a la font on allí em trobo a l’Enric, faig 4 fotos i cap amunt que fa pujada, i els hi dic que ja m’enxamparan pujant i començo a tirar, per mi a qui comença la marxa, (porto dies pensant amb aquesta pujada, i lo que vaig patir), me la prenc amb calma, com diu el “tio bueno”, s’ha de començar com un vell i acabar com un jove. Al començament de la pujada em retrobo una altra vegada amb el rústic i els altres, i a més a més amb l’Enric i en Jaume i la Txell de telecos, primerament tots em passen i jo vaig fent, recordo que era molt llarga i em reservo. En sec el meu cos s’encén el turbo, bum, bum i........ començo a pujar a pujar.
Ara si que mola!!!! Torno a retrobar-me amb la gent i començo a fer de comecocos, jiji jiji, ara ja ric sola i m’ho passo be. I així fins arribar al refu de Perafita, omplo ràpidament el bidó, i m’enfilo cap a la última pujada, on torno a fer de comecocos, ñam, ñam, que bons!!!!
Fi de pujada on m’espero una mica a dos compis que tenia darrera per a que em facin una foto. Ara ja canvio el xip i em poso les piles, ara ja es tot baixada, intento baixar lo millor que puc, arribo al control, fitxo i me les piro, nomes em queden 8.5 km.
Sento una veu, que em diu Txell, Ostres!! Si es l’Antoni Buqueres, no pot ser!!!! Pobre, li han agafat unes quantes pajarés, l’animo, i anem junts, mes endavant em torno a retrobar amb el Jordi Ponts, i pel que queda,decideixo acabar la marxa amb bona companyia, i vaig amb ells fins arribar al refu de Cap de Rec, amb un total de 9 hores 30 minuts. [by Txell Martí]
Ara si que mola!!!! Torno a retrobar-me amb la gent i començo a fer de comecocos, jiji jiji, ara ja ric sola i m’ho passo be. I així fins arribar al refu de Perafita, omplo ràpidament el bidó, i m’enfilo cap a la última pujada, on torno a fer de comecocos, ñam, ñam, que bons!!!!
Fi de pujada on m’espero una mica a dos compis que tenia darrera per a que em facin una foto. Ara ja canvio el xip i em poso les piles, ara ja es tot baixada, intento baixar lo millor que puc, arribo al control, fitxo i me les piro, nomes em queden 8.5 km.
Sento una veu, que em diu Txell, Ostres!! Si es l’Antoni Buqueres, no pot ser!!!! Pobre, li han agafat unes quantes pajarés, l’animo, i anem junts, mes endavant em torno a retrobar amb el Jordi Ponts, i pel que queda,decideixo acabar la marxa amb bona companyia, i vaig amb ells fins arribar al refu de Cap de Rec, amb un total de 9 hores 30 minuts. [by Txell Martí]
NOTA; (Dissabte; Marxa del Cap de Rec) + (Diumenge; Entrenu recuperatiu i estiraments per uns quants cims d'Andorra) = Ultramalalts.
2 comentaris:
Quan sigui jove vull ser com vosaltres. Esteu locus!!!!
Bona crònica...Ah i ja hem diras on puc comprar un turbo...
Lo de començar com un vell i acavar com un jove es la clau de l'exit de l'ultrafons !!!
Bona feina, salut i milles.
Publica un comentari a l'entrada