Benvinguts al bloc d’OBRINT TRAÇA. Som un grup de persones que ens uneixen les mateixes aficions, l’esport i la muntanya. L’objectiu d’aquest bloc és ser l’eina per organitzar i exposar les nostres activitats. Aquest equip és obert a tothom amb ganes de passar-s’ho bé i que vulgui córrer una estona amb companyia.




dilluns, 22 d’octubre de 2012

CRÒNICA DE LA CURSA DE RIUDECANYES 2012 [by ALEXIS]


Aquesta setmana hem tingut bona batalla al Ultra Trail Serra del Montsant. A l'espera que els protagonistes ens enviïn les seves experiències adjuntem la crònica de l'Alexis a la cursa de Riudecanyes del passat 14 d'octubre.

Doncs ja s'ha acabat el campionat! La veritat és que se m'ha fet més curt del què m'esperava en un principi, però avui puc dir que si miro enrere, déu n'hi do el què he fet des del març d'aquest any fins a dia d'avui, ni més ni menys que 10 curses totes amb els seus pros i contres, però això ho comentaré a la crònica final, de resum de la temporada.

Bé, Riudecanyes. Què n'he de dir? Una cursa fantàstica, molt imprevisible pels trams sorprenents que amaguen aquestes muntanyes de la Baronia d'Escornalbou, Ni molt pesada ni molt lleugera, el ritme imposat ha estat ràpid per la majoria de corredors, excepte trams molt tècnics, com la baixada a l'Argentera, o la infinita pujada al Castell d'Escornalbou pel costerut sender de les carboneres, que jo no coneixia abans de fer la cursa. Més pista que sender, però amb unes vistes i uns paratges naturals impressionants, et posaven la pell de gallina quan érets als 500 metres d'alçada que fa el castell.

La sortida i els primers compassos de la cursa van ser molt forts, especialment per mi, però vaig voler estar a l'altura dels més ràpids i al quilòmetre 2 anava dels 10 primers, intentant mantenir un ritme força alt i competitiu. A l'arribar al primer avituallament, quedava relegat una mica més avall del 10, i el meu ritme va baixar perquè començava lo bo de la cursa, pujada i pujada fins dalt al castell. Baixada tècnica per un sender lateral al camí asfaltat de Duesaigües, i agafàvem més tard un trencant a l'esquerra que ens duia cap a una pujada terrible, primer en forma de pista, i després en forma de sender costerut i llis amb pedres (sender de les carboneres, +45% de pendent). El sender és obvi que el vaig fer caminant i reposant per mirar de tenir algo de forces per la baixada consegüent. A l'arribar al pàrquing del castell, altre cop bec un got d'aigua i cap dins al recinte, on m'esperava un tram de circuit diferent que no s'ha fet mai en una cursa de muntanya, almenys correguda per mi. A l'entrar a la plaça del castell (on t'apuntaven el dorsal per controlar-te), ens varen fer passar per dins de l'edifici i sortir per un camí lateral de terra que donava la volta sencera a la muntanya, vaja, 360º amb tota regla. Tornàvem a la plaça del castell i seguiem camí avall per anar altre cop al mateix avituallament i direcció al sender de baixada, molt tècnic i empedregat, s'havia de baixar amb compte però ràpid. Havia gastat bastantes forces fins llavors, i ja era a més de la meitat de la cursa. Allí m'esperava mun pare per estirar-me una mica fins la bifurcació cursa-caminada ubicada al safreig de Duesaigües, un tram molt planer i ràpid, que jo vaig decidir fer tranquil·lament i a ritme suau, encara que em va costar perdre els meus perseguidors. Novament un avituallament al gir, bec un got d'aigua, i pujada amunt primer per pista, després enllaçant amb el camí asfaltat que dóna a la carretera del castell, però varem anar a parar al mateix camí d'on vam venir el primer tram, és a dir, repetiem pista. També hi havia el mateix avituallament que d'anada. A partir d'allí, tot sol, vaig anar avançant a ritme pausat, de vegades caminant en alguna pujada, no em volia matar amb escreix perquè la feina de sortir a un gran nivell m'havia col·locat en una posició pràcticament immillorable (al voltant de la vintena de corredors). Molts em varen passar llavors, no tenia masses ganes d'apretar molt perquè encara quedava un tram ben pesat per arribar a la meta. Encaro les baixades agafant una pista lateral al camí de vinguda, i vaig a parar al camí de Duesaigües-Riudecanyes, on ens tornàvem a trobar amb els caminants. El camí vorejava el pantà, força sec aquest any, i fins passats uns dos quilòmetres, no em vaig tornar a trobar a mun pare, que es va esperar a la meitat del camí més o menys per acabar d'estirar-me fins l'arribada. Jo anava a un ritme tranquil, trotant, mentalitzava la meva última arribada d'aquest any. Només quedava l'última pujada difícil a la pista que donava als nous carrers del poble, baixada per un carrer molt recte i descendent, i encarava els últims metres per dins del poble fins l'arribada a la plaça de l'església, on hi havia instal·lada la carpa i el detector de xips. Al final, 34èna posició amb un temps de 01:52:10, força bo sent l'última cursa de muntanya.

 
 
Doncs bé, resultat, primer de la categoria i assegurant-me guanyar el què em vaig proposar a començaments d'any, el Circuit de Curses de Muntanya del Baix Camp 2012 en la meva categoria (M1=júnior). 


Alço la copa feliç i sabent que aquesta aventura s'ha acabat, però que l'any vinent en comença un altre amb un repte encara més apassionant i complicat de superar, perquè la següent categoria s'ho val (M2=sènior)!



Motes gràcies altre cop al meu papito per tot el que ha fet per mi!
Resultat final = Campió! haha :D


Classificacions
Publica un comentari a l'entrada