Tor des Geants 330Km, 24.000d+,
en menys de 150h (6 dies i mig).
Una bogeria,
feta realitat....
Aquí notes, que
perds anys de vida, o bé, que gastes la vida, més intensament....
Pròleg.
Si intentem interpretar la duresa i dificultat a la que
ens hem d’enfrontar, interpolant en com hem viscut hi he acabat curses de
160-170Km amb la meitat de desnivell, aquest repte resulta ser inviable, és a
dir, lo lògic, seria renunciar abans de començar amb els estudis a la ma, però....
com que la inconsciència i l’esperit de descobrir límits, cada cop està més de
moda, almenys ho intentarem...
La setmana
pre-cursa.
Passada tota la setmana de preparatius, no marxem cap
als Alps fins el dissabte a les 5h de la matinada, junt amb 3 companys de tgna
hi amb la meva furgo, on ja d’entrada em xupo els 900Km pràcticament del tirón,
arribant a 15h a Chamonix, on dinem... A les 5 som a Courmayer, lloc de
“partenza”, on recollim bossa on posarem material per a les “bases vida” i ens
col·loquen el braçalet d’identificació, ja tan avitual en totes les ultres i
que servirà per identificar-te en cada control de pas.
Aconsegueixo fer una siesta de 6h a 8h a la furgo,
m’aixeco i sopo pasta. Posteriorment vaig cap a la “pasta party” on saludo a la
resta de Catalans i Bascos, també apuntats a la que diuen que és “la carrera més
dura del mon”....
La Carrera.
Ha arribat l’hora, sabem quan sortim, però ni la
minúscula idea de quan podrem arribar a meta, els condicionants son tan
indefinits, que la fan una cursa única, possiblement que al mon...
Aquí hi ha lo més “valent-inconcient” del planeta, gent
de tots els continents...
Els volums d’entreno de la gran majoria son de vertigen,
però res iguala a 330km amb 24.000d+ que teòricament hauríem de mirar de fer
del tirón....
La teoria de gestió de cursa, de l’edició anterior que es
comenta pels que van pel davant es de dormir poc i sovint; es a dir, 1horeta
cada 12-15h aprox...Així no acabes de tocar fons amb la fatiga i tot el que el
son sigui superficial, només el fet d’estar estirat 1h sense pensar en res
l’organisme es refà notablement....
En el meu cas, tinc un error, no faig cas de la teoria hi
em deixo portar pels sentiments “molt mal fet” ja que aquí, has de funcionar
com un autòmata, els sentiments son per a la vida normal....
Arranquem, només ens esperen 14 pujades d’entre 1000 i
2000m de desnivell positiu i els seus corresponents descensos en negatiu, amb
14 colls de mes de 2500m d’alçada, dos d’ells un a 3000 i l’altre a 3300...
Resem perquè la meteo sigui bona, si no fos així, ja mos podem anant despedint
del repte....
A la sortida, la gent trota, camina.... tan fa, crec que
ningú sabem cap on ens dirigim, és un somni, un viatge irreal, que s’anirà
formant a mesura de passar, fred, calor, son.... es aquesta la força que et fa avançar, el pensar,
podré amb el monstre ???
Km 0-48 Courmayer-Valgrisenche
Des+ 3750
Des- 3295
Sortim de cota 1200m,
ascendim per sender a fila d’un, després pista i sender de nou fins a coronar “Coll d’Arp 2571m” Vaig el 110.
Descendim suaument fins a “La Thuile 1400m” hi ha gent que em passa tallant al recte, ja que
es herba i fa de bon fer, sobretot quan vas fresc i amb gana de km,,, però això
es paga segur.
Després de dues pujades, coronant a 2850m amb molta calor, i les seves corresponents dues baixades, arribo
a la primera base de vida “VALGRISENCHE
1600m” en posició
32, IN a les 19:14h i on comença a ploure fort i arriba la primera nit.
Em canvio el calçat, (portava les asics fuji pel primer
sector mes tècnic i hem posava les Hoka, que portaria fins al final)... Agafo
el “gore” i deixo el paravent, ja que la nit promet humida i freda...
Menjo un plat de pasta amb caldo, un pel massa al dente
(està crua) i un tall de coc energètic que porto a la bossa. Aprofitant que ha
afluixat algo de ploure, surto amb plujeta. OUT a les 19:51h del primer dia
(diumenge).
Km 48-102 Valgrisenche-Cogne
Des+ 4137m Acum. +7887m
Des- 4268m Acum. -7563m
Com he dit surto amb plujeta fina, que als 30’ es converteix
en forta de nou amb llamps i trons, estic a 2000m d’altitud, son les 23h i fot
un fred que pela... que m’obliga a parar sota un porxo de 50cm d’una casa abandonada,
per a posar-me tot el que porto de roba (manguitos, perneres per sota genoll,
guants llargs, gorro, buf polar i de nou el gore sobre la motxilla s-lap)...Pit
i collons i amunt....
Corono a 2850m i para de ploure... avall fins a 1600m km65,
per tornar amunt a buscar el Coll Entrelor de 3000m, avall a 1600m i amunt
a pel següent Coll Loson de 3300m i finalment avall fins a la
segona base vida “COGNE 1600m”.
Posició
28, IN a les 10:15h em noto força bé, i la posició em motiva. De nou un plat
de pasta amb caldo, un supradin per suplir algo de vitamines, avituallo sobres
de recuperation (isotonic-sals) fins la pròxima base vida i coc energètic de
postre, junt amb un batut hipercalòric.... ja veieu que el menjar no
s’escatima, és l’única forma de poder aguantar tal desgast energètic.... Una
dutxeta i sant tornem-hi, decideixo no dormir i aprofitar la llum de dia (fallo,
aquí hauria d’haver dormit una horeta)....
OUT
11:11h del segon dia
(dilluns).
Km 102-149 Cogne-Donnas
Des+ 1383m Acum. +9270m
Des- 2600m Acum. -10163m
Una pujada llarga però no massa complicada ens porta fins
a 2800m, de d’on emprenem una baixada impressionant de 30km i 2600d- del
tirón, amb trams que no eren excessivament verticals, acompanyats d’altres
d’escales picades a la pedra de descendien verticalment pel costat d’un riu
engorjat (45’ baixant escales sense parar....
Semblava que baixessis cap a l’infern... I lo que mos quedava...)
Cansats i tips de baixada, mos trobem un control, marcava
que encara quedaven 10km per la base vida, diuen que tot planer, però en
aquesta cursa tot és més del que diuen o del que et puguis arribar a
imaginar...En aquests 10km encara varem fer 300d+,,, psicològicament duríssima ....
Aquí vaig el 25, però em passa pel cap
plegar,,,, no estem ni a l’equador i la fatiga junt amb la son, tot i portar
un ritme de carrera suau. Ja porto 36h
sense dormir, la segona nit ja saluda, junt amb l’home del mall,,,, Havia apurat la son un pel massa, i potser ja
fos massa tard... Resisteixo els mals pensaments, camino força estona per pla i
ajusto veles, pensant, caldrà fer
una dormida llarga a la base de vida per a tornar a ser persona...
Arribem a un poble-ciutat pensant que ja som a la
base...Però... cal creuar-lo tot, 1,5km + 3km de ctra, fins arribar al següent,
que al final d’aquest, ja a les afores tenim la base vida.... Aquí et comences
a donar compte de la duresa de la prova en tots i cadascun dels sentits.
Entro a la base vida “DONNAS 250m”posició 25, IN 21:20h, de 2800 hem baixat a 250, s’ha
de viure.... Em fan entrega de la bossa hi em quedo assegut a una cadira 5
minuts sense fer res... Són moments d’aquells de lapsus, com si el cervell humà
es tractes d’un ordinador saturat de memòria que tarda moltíssim per a carregar
qualsevol document, en aquell moment estava fisicament “KO” però el xip intern
tenia clara la feina que quedava per fer i la gestió era clara, dormir unes
hores, per a tornar a funcionar....
Poc a poc, anem gestionant el tema, un parell
de suquets de préssec, pasta i un hiboprufeno abans d’agitar-mos a les 22:30h,
el despertador el poso a les 00:00h però se que necessitaré més hores de son i
la veritat es que el paro sense donar-me ni compte i em llevo a les 4h de la
matinada.... Les 5h30’ de dormida m’han
sentat genial. Em vaig posar al llit i només erem 2 més i jo, a les 4h de la
matinada hi havia el centenar de llits pràcticament ocupats, impressionava,
semblaven robots connectats a la corrent elèctrica per carregar les
bateries.... Brutal.
Com he dit em noto molt bé i amb ganes de
continuar a bon ritme, a partir d’aquí el concepte de la carrera ha canviat,
ara la posició serà la que surti en el pas dels km, el que tinc clar és tot el
que queda i que vull acabar... Passo pel
bany on em rento la cara, em poso coliri als ulls, em col·loco frontal, trec
graveta de les sabatilles, halibut pomada als peus, i baixo a la sala, un tros
de coc energètic i dos gots de suc em deixen llest per a continuar unes quantes
hores més,,,, surto junt amb un japones que anirem força estona junts...OUT posició 45,
a 4:45h del tercer dia
(dimarts).
Km 149-200 Donnas-Gressoney
Des+ 4584m Acum. +13854m
Des- 3585m Acum. -13748m
Després d’una ascensió iniciada a les 4:30h de la
matinada, pugem fins a cota “2350m
refu.Coda” on m’adelanta un italià amb el qual mig mi ajunto, dic mig,
perquè sembla que jugem al pilla pilla, jo baixo millor i ell hem recupera
pujant... Anem a bon ritmet i adelantem a en Jaume Garrosset del “Trote Extrem
Tgna” que no ha dormit encara i li està passant factura enlentint molt el
ritme.
A la llarga baixada fins a la base vida, el deixo endarrere
“GRESSONEY 1400m”, posició 36,
a 20:30h, aquí em trobo a en Salvador que esta menjant i després
dorm una mica. També havia arribat a la base vida anterior abans que jo, però
només descansant un parell d’hores, m’havia avançat... Ho portava molt ben
estudiat i va ser molt més regular que jo...
Jo em trobo bastant bé i amb ganes de seguir, tinc gana i
menjo bé: pasta, supradin, batut hipercalòric amb una mica d’aminoàcid i coc
energètic de postre, tot sortint de la base vida nomes en 45’... M’acompanya
en Samuel Arroyo durant una horeta.
Que venia de la Gore-tex amb la seva dona a animar-nos...OUT en posició 29 a les 21:17h del tercer dia (dimarts).
Km 200-236 Gressoney-Valtournenche
Des+ 2749m Acum. +16603m
Des- 2676m Acum. -16424m
Porto 200Km al cos i 15.000d+, la veritat es que em noto
prou sencer, la idea és clara anar avançant sense presses...
Vaig avançant passant 2 colls de 2800, de nit i amb molt
de fred. En el segon coll m’ajunto amb les 2 franceses (2ª i 3ª fèmines) baixant,
comento que em fan mal les plantes dels peus i riuen, diuen que això es el mínim
que em pot fer mal, i es que amb aquest quilometratge i desnivell, si tens la
sort de no haver generat llaues (jo no en tenia) l’empeine del peu et fa
punxades de la quantitat de passes a la que han estat sotmesos.... A elles els
miraves la cara i semblaven inmunes al dolor, semblaven faltades de sentiments,
com si de la quantitat de patiment que havien suportat durant la seva vida esportiva,
hagués immunitzat aquesta part del cervell, que dona la ordre del dolor....Jo
simplement ho intento copiar el millor que puc....Per cert, anaven sense pals,
i pujaven com a isards adaptats al medi.... Quan coronem aquest coll, entrem ràpidament
al refugi a veure te calent, son les 6:30h de la matinada del quart dia
(dimecres) a 2800m estem a 5ºC i
vent.... que et torna a fer memòria de que estàs fent la cursa mes dura del
mon.... Amb aquest fred, i la fatiga de pujar i que al cos no li entri res
d’alimentació,ha d’absorbir fins el cartileg de les orelles.... Al refu mirem d’engolir
amb el te una mica de pa sucat, per mirar de no caure defallits...Sortim i apa
1300d- més fins a la base vida, baixant em deixen tirat com una colilla...“VALTOURNENCHE 1500m” IN en posició 26 a 9:00h del quart dia (dimecres). Cansat
de tan baixar, directe a la dutxa calenta...Els pantalons curts compressius
Hoko m’avien deixat les parts algo llagades, un cop dutxadet, halibut pomada de
nou i canvi de pantalons per un d’atletisme normal + les compesport llargues
fins al turmell que ja no em trauria fins al final. També passo pel metge, que
hem fa la cura de dues llaguetes dels talons i una al dit petit, me les rebenten
hi em posen una gassa elàstica que va de fàbula...
Menjo i bec lo de sempre i a jeure una horeta, al
llevar-me veig que a l’altre punta de la sala hi ha un únic corredor estirat,
es en Salvador, que acaba d’arribar
fa només mitja hora, m’aixeco a parlar amb ell i decidim d’aprofitar la llum de
dia i arrancar junts. OUT en posició 34 a 12:20h.
Km 236-283 Valtournenche-Ollomont
Des+ 3404m Acum. +20007m
Des- 3534m Acum. -19958m
Fem l’ascensió fins a 2750m junts, però aquí, en Salvador anava més fresc, la seva
regularitat en les parades feia que tingues la maquinaria en més bon estat i
ens separem, jo vaig fent a un ritme més tranquil i ell es va allunyant.
Aquest sector es dels més impressionants de la carrera
pel que fa vistes i paratges de ciència ficció, vas fent petits colls de 300d+/- durant 10km a cota de 2750m, passant
varis BIBACOS lliures on implanten els controls de pas i menges pa de pagès amb
Formatge de la zona, llom assecat i caldo te calent (aquí les barretes i gel són
d’acudit, només dic que en tota la cursa nomes 3 barretes i 1 sol gel). Creuant
tarteres gegants i agafant senders i escaletes tallades a la roca, junt amb la
fatiga de la qual ja t’has fet amic,els que no si han avingut ja han plegat.
Acompanya aquest paratge del cor dels Alps Italians, que et dona forces d’on ja
no n’hi ha, veient com m’anava caient la
quarta nit, freda com no...
Descens de 2750m a 1500m, de nit, amb un primer tram una
mica perillós, per un sender en forma de zig-zag de gravilleta fina que anava
fent amagos a la sola delicada de les Hoka, anava solet, 500m més avall en una
parada d’herba les baques s’avien cruspit les vanderoles i donant tombs no vaig
ser capaç de saber cap on tirar, veien llums que baixaven del coll, vaig
decidir esperar intentant menjar una mica de barreta sota uns casa en ruïnes
que hem protegís algo del fred....Després de 15’ un francès sap
el camí i m’ajunto seguint baixant... Posa la música a la butxaca de la
motxilla i la sentim plegats tot cantant mentre baixem... Ens atrapa un Italià
i deixo que tirin ells dos,ja vaig acolladet i em despenjo baixant ara troto,
ara camino.... fins arribar a “CLOSÉ
1500m” on teníem menjar i una tenda gran de la Creu Roja, on vaig dormir
5h, mort de fred i tapat amb dues mantes, tornava a estar amb la reserva encesa
i vaig decidir acumular temperatura fins a la matinada, pensant pujar primer
tram de nit i que a la part més alta del coll que quedava abans de la base
vida, m’escalfes el sol...
Tapat amb les dues mantes, vaig demanar 3 gots aigua amb
sucre que em vaig prendre junt amb un altre antinflamatori, per engresar mínimament
la maquinaria en aquestes hores de son... La tenda era plena, unes 20 persones,
endollats a 380V, mai el dormir havia resultat tan vital com en aquesta
cursa,,, les cares ja eren conegudes, l’italia, el japonès, el francès.....
Tots apurant l’energia humana, aquí tots parlem el mateix idioma....
Arranco a les
6:00h del quart dia (dijous), hem quedaven 60km per endavant i uns 4000d+/- que faria d’una sola tirada
fins assolir la meta a les 3:00h de la matinada...
Surto junt amb un italià que anem plegats fins dalt del
coll a 2800m, fent un te calent i unes TUC salades, en un avituallament de la
pujada... Baixant ell marxa jo
vaig baixant amb la marxeta
fins a la base vida “OLLOMONT 1500m.” IN en posició 47 a 10:14h del cinquè dia (dijous), em
noto bé, menjo 2 plats de macarrons amb tomàquet, el supradin i el coc
energètic tot sortint de la base.... OUT en posició 44 a 11:00h.
Km 283-330 Ollomont- Courmayer
Des+ 2905m Acum. +22212m
Des- 3104m Acum. -23062m
Tip com un llop, ara toca ascendir a 2700m en 5km una
pujada dura per dins el bosc, per anar cremant poc a poc el que he ingerit.
Coronat, avall fins a 1750m on a l’avituallament m’assec i em foto un bocata de
pa amb formatge i una birra, abans d’empendre “L’AUTOPISTA” ni més ni menys que
15km de pista plana que vaig gestionant entre el camina i el trota, la son
m’apreta i les cames també.... A mitja pista paro m’agenollo al mig per estirar
els quadriceps i aprofito inclinant el tronc endavant adormint-me un
minutet...M’aixeco i troto fins al km303 “SANT
RHEMY. 18:00h. 1600m” ara queda un últim coll, el mític “COLL DE MALATRÀ cota 2936m” ascenció
de 1336m.
Una vall que faig mitja de dia, mitja de nit, la vall te
varis colls, el de Malatrà és el que es veu mes llunyà i alt a 15km....Es una
vall brutal, amb un primer tram més suau entre cases molt antigues de pagesia,
tot verd com un camp de futbol i un últim sector mes alpí, acabant amb un tram
vertical de via ferrata, que posa la ginda a LA CARRERA MÉS DURA DEL MON !!!! Corono a les 22:00h, la lluna plena
il·lumina tot el massis del Mont-Blanc que es veu just al traspassar el coll,
ÚNIC.
Queden 14Km per meta, però encara 1736d- per descendre.
Baixant, no menjo res de res, només tinc ganes de que
pugui parar, parar definitivament, parar definitivament a meta.
El cap em juga una mala passada, com que la baixadeta es
curteta, el reflex de la lluna al Mont-Blanc em juga una mala passada, em
sembla que és el reflex de la llum d’un control darrera un turó, segueixo avall
i tinc remordiments d’haver-me’l saltat... Decideixo girar i tiro amunt 20’ de rellotge i
en arribar al punt del reflex, em dono compte que es el Mont-Blanc, giro i
avall de nou, almenys tranquil....
Al refu de Bonati
menjo un caldo amb dauets de pa torrat que hem sap a glòria hi que hem portarà
fins a meta. 7Km de Bonati a Bertone es fan eterns, a Bertone, un te hi cap a meta, arribant
a les 3:00h de la matinada del 6º dia (divendres), una meta solitaria, inborrable per sempre mes, amb 113h i en la
posició 43gen i 14 de categoria.
__________________________________________________________________
Resum dels meus números:
1ª 48 Km, 2379d+, 2124d- sortida: 10:00 arribada: 19:14 temps: 9h14’
35min
parat.
2ª 54km, 4137d+,
4268d- sortida: 19:51 arribada: 10:15 temps: 14h29’
55min parat (dutxa).
3ª 47Km,
1383d+, 2600d- sortida: 11:10 arribada: 21:20 temps: 10h10’
7h 25’ parat (5h dormint).
4ª 51km,
4584d+, 3585d- sortida: 4:45 arribada: 20:30 temps: 15h45’
46min parat.
5ª 36km,
2749d+, 2676d- sortida: 21:17 arribada: 8:59 temps: 11h43’
3h 20min parat. (dutxa + arreglo llagues + 1h
dormint).
6ª 47km,
3404d+, 3534d- sortida: 12:20 arribada: 10:13 temps: 21h54’
47
min parat. (avans port anterior paro 5h (1:00a6:00) dormint 4h).Molt fred.
7ª 47km,
2905d+, 3104d- sortida: 11:00 arribada: 3:04 temps: 16h4’
TOTAL
PARAT SENSE DORMIR: 8H47’ més les
paradetes intermitges.
TOTAL
DORMINT: 10h en 5 nits i mitja (es a dir, mitja de 2h per nit)
__________________________________________________________________
Conclusió de la
cursa.
Errors comesos:
- 900Km de cotxe el dia previ de la prova, és evident que no van bé.
- Apurar massa el dormir fins el km150, al 100 i ha partir d’aquí cada 50km aprox. cal dormir una horeta...
- Al km150, em noto fus, penso que potser he apurat massa la càrrega d’entrenament fins última setmana.... però això no ho sabràs mai, almenys tenia garantia de km... al final però, més que satisfet amb el resultat, ja que tot hi havent tocat fons dos cops m’he refet molt bé hi he acabat bastant sencer, això si, el major patiment, aguantar la son i el doloret de la planta dels peus, que t’acompanya des de el km 150....
Aquí corria lo
més sonat i valent del planeta terra.
By Marc.
- Crònica d'en JaumeG del Trote Extrem
- Crònica de lo Manso de la UEC Tortosa
- Superseguiment de la cursa del Ramon de Huesca
- Web cursa
Enllaços d'interès:
- Precrònica de l'Enric - Crònica d'en JaumeG del Trote Extrem
- Crònica de lo Manso de la UEC Tortosa
- Superseguiment de la cursa del Ramon de Huesca
- Web cursa
7 comentaris:
M'assembla que haurem de limitar les cròniques a 1 paraula per km realitzat. bufff. Però s'agreix l'esforç del Marc en redactar-nos una aventura amb tants detalls. Gràcies i enhorabona.
El bistec es post-cursa ,oi?
Moltes felicitats per la cursa i la crònica!!!He passat una estoneta entretingut amb aquestes paraules que és llegeixen ràpid , però representen hores de patiments i sensacions!!!
espectacular crònica, és impressionant veure que quan tens el cap preparat qualsevol cosa (en aquest cas dormir una horeta) et fa sentir-te nou!
gran repte, felicitats! Segueixo el teu blog, passa't pel meu: www.trainingmataro.blogspot.com
Enhorabona de nou! Ja te la vaig donar a Vilallonga dissabte. El relat m'ha diexat acollonit!
Molt bon resum de 113hores d'esforços portant el cos al límit.
I veig que ja has agafat nota de coses a millorar suposo que per la propera edició ;-)
Enhorabona!!Per la crónica i sobretot per la cursa!!Jo també he passat una estoneta llegint i la veritat es que es fa curt!jejeje Una gran aventura que tindras per recordar tota la vida! Moltes felicitats!!
Felicitats per la Cursa i la Crònica, això com més llarg millor!!
Publica un comentari a l'entrada