Benvinguts al bloc d’OBRINT TRAÇA. Som un grup de persones que ens uneixen les mateixes aficions, l’esport i la muntanya. L’objectiu d’aquest bloc és ser l’eina per organitzar i exposar les nostres activitats. Aquest equip és obert a tothom amb ganes de passar-s’ho bé i que vulgui córrer una estona amb companyia.




dimarts, 27 de setembre de 2011

TOR DES GEANTS "CRÒNICA MARC"


Tor des Geants 330Km, 24.000d+, en menys de 150h (6 dies i mig).
Una bogeria, feta realitat....
Aquí notes, que perds anys de vida, o bé, que gastes la vida, més intensament....

Pròleg.
Si intentem interpretar la duresa i dificultat a la que ens hem d’enfrontar, interpolant en com hem viscut hi he acabat curses de 160-170Km amb la meitat de desnivell, aquest repte resulta ser inviable, és a dir, lo lògic, seria renunciar abans de començar amb els estudis a la ma, però.... com que la inconsciència i l’esperit de descobrir límits, cada cop està més de moda, almenys ho intentarem...

La setmana pre-cursa.
Passada tota la setmana de preparatius, no marxem cap als Alps fins el dissabte a les 5h de la matinada, junt amb 3 companys de tgna hi amb la meva furgo, on ja d’entrada em xupo els 900Km pràcticament del tirón, arribant a 15h a Chamonix, on dinem... A les 5 som a Courmayer, lloc de “partenza”, on recollim bossa on posarem material per a les “bases vida” i ens col·loquen el braçalet d’identificació, ja tan avitual en totes les ultres i que servirà per identificar-te en cada control de pas.
Aconsegueixo fer una siesta de 6h a 8h a la furgo, m’aixeco i sopo pasta. Posteriorment vaig cap a la “pasta party” on saludo a la resta de Catalans i Bascos, també apuntats a la que diuen que és “la carrera més dura del mon”....

La Carrera.
Ha arribat l’hora, sabem quan sortim, però ni la minúscula idea de quan podrem arribar a meta, els condicionants son tan indefinits, que la fan una cursa única, possiblement que al mon...
Aquí hi ha lo més “valent-inconcient” del planeta, gent de tots els continents...
Els volums d’entreno de la gran majoria son de vertigen, però res iguala a 330km amb 24.000d+ que teòricament hauríem de mirar de fer del tirón....
La teoria de gestió de cursa, de l’edició anterior que es comenta pels que van pel davant es de dormir poc i sovint; es a dir, 1horeta cada 12-15h aprox...Així no acabes de tocar fons amb la fatiga i tot el que el son sigui superficial, només el fet d’estar estirat 1h sense pensar en res l’organisme es refà notablement....
En el meu cas, tinc un error, no faig cas de la teoria hi em deixo portar pels sentiments “molt mal fet” ja que aquí, has de funcionar com un autòmata, els sentiments son per a la vida normal....

Arranquem, només ens esperen 14 pujades d’entre 1000 i 2000m de desnivell positiu i els seus corresponents descensos en negatiu, amb 14 colls de mes de 2500m d’alçada, dos d’ells un a 3000 i l’altre a 3300... Resem perquè la meteo sigui bona, si no fos així, ja mos podem anant despedint del repte....

A la sortida, la gent trota, camina.... tan fa, crec que ningú sabem cap on ens dirigim, és un somni, un viatge irreal, que s’anirà formant a mesura de passar, fred, calor, son....  es aquesta la força que et fa avançar, el pensar, podré amb el monstre ???

Km 0-48 Courmayer-Valgrisenche
Des+ 3750
Des- 3295

Sortim de cota 1200m, ascendim per sender a fila d’un, després pista i sender de nou fins a coronar “Coll d’Arp 2571m” Vaig el 110.
Descendim suaument fins a “La Thuile 1400m” hi ha gent que em passa tallant al recte, ja que es herba i fa de bon fer, sobretot quan vas fresc i amb gana de km,,, però això es paga segur.

Després de dues pujades, coronant a 2850m amb molta calor, i les seves corresponents dues baixades, arribo a la primera base de vida “VALGRISENCHE 1600m” en posició 32, IN a les 19:14h i on comença a ploure fort i arriba la primera nit.
Em canvio el calçat, (portava les asics fuji pel primer sector mes tècnic i hem posava les Hoka, que portaria fins al final)... Agafo el “gore” i deixo el paravent, ja que la nit promet humida i freda...
Menjo un plat de pasta amb caldo, un pel massa al dente (està crua) i un tall de coc energètic que porto a la bossa. Aprofitant que ha afluixat algo de ploure, surto amb plujeta. OUT a les 19:51h del primer dia (diumenge).

Km 48-102  Valgrisenche-Cogne
Des+ 4137m    Acum. +7887m
Des- 4268m     Acum. -7563m

Com he dit surto amb plujeta fina, que als 30’ es converteix en forta de nou amb llamps i trons, estic a 2000m d’altitud, son les 23h i fot un fred que pela... que m’obliga a parar sota un porxo de 50cm d’una casa abandonada, per a posar-me tot el que porto de roba (manguitos, perneres per sota genoll, guants llargs, gorro, buf polar i de nou el gore sobre la motxilla s-lap)...Pit i collons i amunt....
Corono a 2850m i para de ploure... avall fins a 1600m km65, per tornar amunt a buscar el Coll Entrelor de 3000m, avall a 1600m i amunt a pel següent Coll Loson de 3300m i finalment avall fins a la segona base vida “COGNE 1600m”.
Posició 28, IN a les 10:15h em noto força bé, i la posició em motiva. De nou un plat de pasta amb caldo, un supradin per suplir algo de vitamines, avituallo sobres de recuperation (isotonic-sals) fins la pròxima base vida i coc energètic de postre, junt amb un batut hipercalòric.... ja veieu que el menjar no s’escatima, és l’única forma de poder aguantar tal desgast energètic.... Una dutxeta i sant tornem-hi, decideixo no dormir i aprofitar la llum de dia (fallo, aquí hauria d’haver dormit una horeta)....
OUT 11:11h del segon dia (dilluns).

Km 102-149 Cogne-Donnas
Des+ 1383m    Acum. +9270m
Des- 2600m     Acum. -10163m

Una pujada llarga però no massa complicada ens porta fins a 2800m, de d’on emprenem una baixada impressionant de 30km i 2600d- del tirón, amb trams que no eren excessivament verticals, acompanyats d’altres d’escales picades a la pedra de descendien verticalment pel costat d’un riu engorjat (45’ baixant escales sense parar.... Semblava que baixessis cap a l’infern... I lo que mos quedava...)
Cansats i tips de baixada, mos trobem un control, marcava que encara quedaven 10km per la base vida, diuen que tot planer, però en aquesta cursa tot és més del que diuen o del que et puguis arribar a imaginar...En aquests 10km encara varem fer 300d+,,, psicològicament duríssima .... Aquí vaig el 25, però em passa pel cap plegar,,,, no estem ni a l’equador i la fatiga junt amb la son, tot i portar un ritme de carrera suau. Ja porto 36h sense dormir, la segona nit ja saluda, junt amb l’home del mall,,,,  Havia apurat la son un pel massa, i potser ja fos massa tard... Resisteixo els mals pensaments, camino força estona per pla i ajusto veles, pensant, caldrà fer una dormida llarga a la base de vida per a tornar a ser persona...
Arribem a un poble-ciutat pensant que ja som a la base...Però... cal creuar-lo tot, 1,5km + 3km de ctra, fins arribar al següent, que al final d’aquest, ja a les afores tenim la base vida.... Aquí et comences a donar compte de la duresa de la prova en tots i cadascun dels sentits.
Entro a la base vida “DONNAS 250m”posició 25, IN 21:20h, de 2800 hem baixat a 250, s’ha de viure.... Em fan entrega de la bossa hi em quedo assegut a una cadira 5 minuts sense fer res... Són moments d’aquells de lapsus, com si el cervell humà es tractes d’un ordinador saturat de memòria que tarda moltíssim per a carregar qualsevol document, en aquell moment estava fisicament “KO” però el xip intern tenia clara la feina que quedava per fer i la gestió era clara, dormir unes hores, per a tornar a funcionar....
Poc a poc, anem gestionant el tema, un parell de suquets de préssec, pasta i un hiboprufeno abans d’agitar-mos a les 22:30h, el despertador el poso a les 00:00h però se que necessitaré més hores de son i la veritat es que el paro sense donar-me ni compte i em llevo a les 4h de la matinada....  Les 5h30’ de dormida m’han sentat genial. Em vaig posar al llit i només erem 2 més i jo, a les 4h de la matinada hi havia el centenar de llits pràcticament ocupats, impressionava, semblaven robots connectats a la corrent elèctrica per carregar les bateries.... Brutal.
Com he dit em noto molt bé i amb ganes de continuar a bon ritme, a partir d’aquí el concepte de la carrera ha canviat, ara la posició serà la que surti en el pas dels km, el que tinc clar és tot el que queda i que vull acabar...  Passo pel bany on em rento la cara, em poso coliri als ulls, em col·loco frontal, trec graveta de les sabatilles, halibut pomada als peus, i baixo a la sala, un tros de coc energètic i dos gots de suc em deixen llest per a continuar unes quantes hores més,,,, surto junt amb un japones que anirem força estona junts...OUT posició 45, a 4:45h del tercer dia (dimarts).

Km 149-200 Donnas-Gressoney
Des+ 4584m    Acum. +13854m
Des- 3585m     Acum. -13748m

Després d’una ascensió iniciada a les 4:30h de la matinada, pugem fins a cota “2350m refu.Coda” on m’adelanta un italià amb el qual mig mi ajunto, dic mig, perquè sembla que jugem al pilla pilla, jo baixo millor i ell hem recupera pujant... Anem a bon ritmet i adelantem a en Jaume Garrosset del “Trote Extrem Tgna” que no ha dormit encara i li està passant factura enlentint molt el ritme.
A la llarga baixada fins a la base vida, el deixo endarrere “GRESSONEY 1400m”, posició 36, a 20:30h, aquí em trobo a en Salvador que esta menjant i després dorm una mica. També havia arribat a la base vida anterior abans que jo, però només descansant un parell d’hores, m’havia avançat... Ho portava molt ben estudiat i va ser molt més regular que jo...
Jo em trobo bastant bé i amb ganes de seguir, tinc gana i menjo bé: pasta, supradin, batut hipercalòric amb una mica d’aminoàcid i coc energètic de postre, tot sortint de la base vida nomes en 45’... M’acompanya en Samuel Arroyo durant una horeta. Que venia de la Gore-tex amb la seva dona a animar-nos...OUT en posició 29 a les 21:17h del tercer dia (dimarts).

Km 200-236 Gressoney-Valtournenche
Des+ 2749m    Acum. +16603m
Des- 2676m     Acum. -16424m

Porto 200Km al cos i 15.000d+, la veritat es que em noto prou sencer, la idea és clara anar avançant sense presses...
Vaig avançant passant 2 colls de 2800, de nit i amb molt de fred. En el segon coll m’ajunto amb les 2 franceses (2ª i 3ª fèmines) baixant, comento que em fan mal les plantes dels peus i riuen, diuen que això es el mínim que em pot fer mal, i es que amb aquest quilometratge i desnivell, si tens la sort de no haver generat llaues (jo no en tenia) l’empeine del peu et fa punxades de la quantitat de passes a la que han estat sotmesos.... A elles els miraves la cara i semblaven inmunes al dolor, semblaven faltades de sentiments, com si de la quantitat de patiment que havien suportat durant la seva vida esportiva, hagués immunitzat aquesta part del cervell, que dona la ordre del dolor....Jo simplement ho intento copiar el millor que puc....Per cert, anaven sense pals, i pujaven com a isards adaptats al medi.... Quan coronem aquest coll, entrem ràpidament al refugi a veure te calent, son les 6:30h de la matinada del quart dia (dimecres) a 2800m estem a 5ºC i vent.... que et torna a fer memòria de que estàs fent la cursa mes dura del mon.... Amb aquest fred, i la fatiga de pujar i que al cos no li entri res d’alimentació,ha d’absorbir fins el cartileg de les orelles.... Al refu mirem d’engolir amb el te una mica de pa sucat, per mirar de no caure defallits...Sortim i apa 1300d- més fins a la base vida, baixant em deixen tirat com una colilla...“VALTOURNENCHE 1500m” IN en posició 26 a 9:00h  del quart dia (dimecres). Cansat de tan baixar, directe a la dutxa calenta...Els pantalons curts compressius Hoko m’avien deixat les parts algo llagades, un cop dutxadet, halibut pomada de nou i canvi de pantalons per un d’atletisme normal + les compesport llargues fins al turmell que ja no em trauria fins al final. També passo pel metge, que hem fa la cura de dues llaguetes dels talons i una al dit petit, me les rebenten hi em posen una gassa elàstica que va de fàbula...
Menjo i bec lo de sempre i a jeure una horeta, al llevar-me veig que a l’altre punta de la sala hi ha un únic corredor estirat, es en Salvador, que acaba d’arribar fa només mitja hora, m’aixeco a parlar amb ell i decidim d’aprofitar la llum de dia i arrancar junts. OUT en posició 34 a 12:20h.

Km 236-283 Valtournenche-Ollomont
Des+ 3404m    Acum. +20007m
Des- 3534m     Acum. -19958m

Fem l’ascensió fins a 2750m junts, però aquí, en Salvador anava més fresc, la seva regularitat en les parades feia que tingues la maquinaria en més bon estat i ens separem, jo vaig fent a un ritme més tranquil i ell es va allunyant.
Aquest sector es dels més impressionants de la carrera pel que fa vistes i paratges de ciència ficció, vas fent petits colls de 300d+/- durant 10km a cota de 2750m, passant varis BIBACOS lliures on implanten els controls de pas i menges pa de pagès amb Formatge de la zona, llom assecat i caldo te calent (aquí les barretes i gel són d’acudit, només dic que en tota la cursa nomes 3 barretes i 1 sol gel). Creuant tarteres gegants i agafant senders i escaletes tallades a la roca, junt amb la fatiga de la qual ja t’has fet amic,els que no si han avingut ja han plegat. Acompanya aquest paratge del cor dels Alps Italians, que et dona forces d’on ja no n’hi ha, veient com m’anava caient la quarta nit, freda com no...
Descens de 2750m a 1500m, de nit, amb un primer tram una mica perillós, per un sender en forma de zig-zag de gravilleta fina que anava fent amagos a la sola delicada de les Hoka, anava solet, 500m més avall en una parada d’herba les baques s’avien cruspit les vanderoles i donant tombs no vaig ser capaç de saber cap on tirar, veien llums que baixaven del coll, vaig decidir esperar intentant menjar una mica de barreta sota uns casa en ruïnes que hem protegís algo del fred....Després de 15’ un francès sap el camí i m’ajunto seguint baixant... Posa la música a la butxaca de la motxilla i la sentim plegats tot cantant mentre baixem... Ens atrapa un Italià i deixo que tirin ells dos,ja vaig acolladet i em despenjo baixant ara troto, ara camino.... fins arribar a “CLOSÉ 1500m” on teníem menjar i una tenda gran de la Creu Roja, on vaig dormir 5h, mort de fred i tapat amb dues mantes, tornava a estar amb la reserva encesa i vaig decidir acumular temperatura fins a la matinada, pensant pujar primer tram de nit i que a la part més alta del coll que quedava abans de la base vida, m’escalfes el sol...
Tapat amb les dues mantes, vaig demanar 3 gots aigua amb sucre que em vaig prendre junt amb un altre antinflamatori, per engresar mínimament la maquinaria en aquestes hores de son... La tenda era plena, unes 20 persones, endollats a 380V, mai el dormir havia resultat tan vital com en aquesta cursa,,, les cares ja eren conegudes, l’italia, el japonès, el francès..... Tots apurant l’energia humana, aquí tots parlem el mateix idioma....
Arranco a les 6:00h del quart dia (dijous), hem quedaven 60km per endavant i uns 4000d+/- que faria d’una sola tirada fins assolir la meta a les 3:00h de la matinada...
Surto junt amb un italià que anem plegats fins dalt del coll a 2800m, fent un te calent i unes TUC salades, en un avituallament de la pujada... Baixant ell marxa jo vaig baixant amb la marxeta fins a la base vida “OLLOMONT 1500m.” IN en posició 47 a 10:14h del cinquè dia (dijous), em noto bé, menjo 2 plats de macarrons amb tomàquet, el supradin i el coc energètic tot sortint de la base.... OUT en posició 44 a 11:00h.

Km 283-330 Ollomont- Courmayer
Des+ 2905m    Acum. +22212m
Des- 3104m     Acum. -23062m

Tip com un llop, ara toca ascendir a 2700m en 5km una pujada dura per dins el bosc, per anar cremant poc a poc el que he ingerit. Coronat, avall fins a 1750m on a l’avituallament m’assec i em foto un bocata de pa amb formatge i una birra, abans d’empendre “L’AUTOPISTA” ni més ni menys que 15km de pista plana que vaig gestionant entre el camina i el trota, la son m’apreta i les cames també.... A mitja pista paro m’agenollo al mig per estirar els quadriceps i aprofito inclinant el tronc endavant adormint-me un minutet...M’aixeco i troto fins al km303 “SANT RHEMY. 18:00h. 1600m” ara queda un últim coll, el mític “COLL DE MALATRÀ cota 2936m” ascenció de 1336m.
Una vall que faig mitja de dia, mitja de nit, la vall te varis colls, el de Malatrà és el que es veu mes llunyà i alt a 15km....Es una vall brutal, amb un primer tram més suau entre cases molt antigues de pagesia, tot verd com un camp de futbol i un últim sector mes alpí, acabant amb un tram vertical de via ferrata, que posa la ginda a LA CARRERA MÉS DURA DEL MON !!!! Corono a les 22:00h, la lluna plena il·lumina tot el massis del Mont-Blanc que es veu just al traspassar el coll, ÚNIC.
Queden 14Km per meta, però encara 1736d- per descendre.

Baixant, no menjo res de res, només tinc ganes de que pugui parar, parar definitivament, parar definitivament a meta.
El cap em juga una mala passada, com que la baixadeta es curteta, el reflex de la lluna al Mont-Blanc em juga una mala passada, em sembla que és el reflex de la llum d’un control darrera un turó, segueixo avall i tinc remordiments d’haver-me’l saltat... Decideixo girar i tiro amunt 20’ de rellotge i en arribar al punt del reflex, em dono compte que es el Mont-Blanc, giro i avall de nou, almenys tranquil....
Al refu de Bonati menjo un caldo amb dauets de pa torrat que hem sap a glòria hi que hem portarà fins a meta. 7Km de Bonati a Bertone es fan eterns, a Bertone, un te hi cap a meta, arribant a les 3:00h de la matinada del 6º dia (divendres), una meta solitaria, inborrable per sempre mes, amb 113h i en la posició 43gen i 14 de categoria.
__________________________________________________________________





Resum dels meus números:

48 Km, 2379d+, 2124d-    sortida: 10:00 arribada: 19:14   temps: 9h14’
      35min parat.

2ª 54km, 4137d+, 4268d-    sortida: 19:51   arribada: 10:15  temps: 14h29’
      55min parat (dutxa).

3ª 47Km, 1383d+, 2600d-    sortida: 11:10  arribada: 21:20   temps: 10h10’
      7h 25’ parat (5h dormint).

4ª 51km, 4584d+, 3585d-     sortida: 4:45    arribada: 20:30   temps: 15h45’
       46min parat.

5ª 36km, 2749d+, 2676d-      sortida: 21:17  arribada: 8:59    temps: 11h43’
      3h 20min parat. (dutxa + arreglo llagues + 1h dormint).

6ª 47km, 3404d+, 3534d-      sortida: 12:20   arribada: 10:13  temps: 21h54’
    47 min parat. (avans port anterior paro 5h (1:00a6:00) dormint 4h).Molt fred.

7ª 47km, 2905d+, 3104d-      sortida: 11:00    arribada: 3:04    temps: 16h4’

TOTAL PARAT SENSE DORMIR:  8H47’ més les paradetes intermitges.

TOTAL DORMINT: 10h en 5 nits i mitja (es a dir, mitja de 2h per nit)
__________________________________________________________________

Conclusió de la cursa.

Errors comesos:
  • 900Km de cotxe el dia previ de la prova, és evident que no van bé.
  • Apurar massa el dormir fins el km150, al 100 i ha partir d’aquí cada 50km aprox. cal dormir una horeta...
  • Al km150, em noto fus, penso que potser he apurat massa la càrrega d’entrenament fins última setmana.... però això no ho sabràs mai, almenys tenia garantia de km... al final però, més que satisfet amb el resultat, ja que tot hi havent tocat fons dos cops m’he refet molt bé hi he acabat bastant sencer, això si, el major patiment, aguantar la son i el doloret de la planta dels peus, que t’acompanya des de el km 150....

Aquí corria lo més sonat i valent del planeta terra.


By Marc.

Enllaços d'interès:
- Precrònica de l'Enric 
- Crònica d'en JaumeG del Trote Extrem
- Crònica de lo Manso de la UEC Tortosa
- Superseguiment de la cursa del Ramon de Huesca
- Web cursa
Publica un comentari a l'entrada