MARATÓ DE LA BARONIA D'ESCORNALBOU "CRÒNIQUES"

Data: 29/05/2011

Dades: 43km D+1.950m

CRÒNICA JOAN.B

Tal com diu l’AlbertB, amb el síndrome del niu he estat molt liat amb reformes a casa. Per acabar-ho de rematar, 4 dies abans de la cursa, amb ell, vam fer el reconeixement de la “proposta circuit Vilaplana V2.0” i la seva duresa em va fer agafar un pajaron de categoria. És a dir, afronto la cursa amb un cansament extrem i les reserves al mínim, just per fer una mitja però les ganes de veure l’espectacle que ens havien preparat, vaig  decidir fer la  marató. Doncs com era d’esperar, al km 25 les cames van dir prou, i que no volien seguir. A partir d’aquest moment va ser un continu, parar, estirar, trotar, para, estirar, trotar, etc..... Justament en aquest punt, em vaig trobar el tàndem de primers auxilis als socis obridors, en PERE i el RAFAEL. Com que portaven fisiocrem, em vaig baixar les malles al mig del camí i em van fer una secció de fisio-massatgista que em va donar corda per 6 km més a part d’un far de riure. Gràcies companys. Per acabar-ho de complicar, al veure a la sortida que estava núvol i que els controls eren cada 7km, vaig deixar el bidó al cotxe. Error súper greu que no el faré mai més....uuufff. Quan estava al barranc de l’infern, nova variant de Pradell de la Teixeta, estava tan al límit que casi glopejo aigua dels tolls, sort que al sortir del barranc hi havia un cirerer carregat i vaig poder agafar forces per arribar a l’avituallament. D’aquesta manera tan pèssima, vaig anar menjant km, veiem com m’avançava molta gent i si podia, trotava amb ells. Un d’aquests trotes llargs el vaig fer amb la guanyadora, Olga Gasset, deu ni do quin currículum que té, impressionant. Finalment aconsegueixo arribar amb 5h17m. Els dos últims kilòmetres de baixada les cames han funcionat i acabo amb ràbia pq ara m’ho estava passant pipa.

Molt bona cursa on he après moltes coses. No vaig poder baixar de l’objectiu de les 5 hores però l’any que ve segur que ho tornarem a provar, i sobretot amb els bidons plens i entrenus realitzats.

Vull agrair a l’organització per la brillant idea d’enllaçar la Baronia amb una marató i agrair als nombrosos col·laboradors, sobretot els de Duesaigües, ja que eren un gran nombre i per fer-me emocionar, al veure que encara es recordaven de mi, desprès de més 25 anys de no estiuejar-hi. Gràcies a tots.

A DESTACAR

- Els nombrosos pobles que es passen
- La qualitat dels controls i el fet d’ubicar-los al interior dels pobles
- La idea de fer en cada edició, la sortida en un poble diferent.
- La botifarra del final.

A MILLORAR

- Ubicar un punt d’aigua entre Duesaigües i Pradell
- Millorar la senyalització d’alguna cruïlla, sobretot la canalització d’aigua de la Torre de Fontaubella on es van equivocar molts participants
- No utilitzar cinta de color groc-negre que gairebé no és visible al bosc.
- Treure pista de la zona de l’Arbocet amb benefici de més quilòmetres a Serra de l’Argentera i Pradell, i per què no, fer el cim de la MOLA. Anar a Colldejou i no pujar a la Mola, és com anar al metge i no entrar a la consulta...jejeje. [by Joan]

  
CRÒNICA ALBERT.B

Són les 6:30 quan sona el despertador, i la mandra de llevar-me és més acusada que altres vegades, ja que la celebració del Barça i l’ambient festiu em va fer anar més tard a dormir del desitjable, però bueno de seguida les ganes de córrer van treure la mandra que portava a sobre. Arribo a Colldejou amb el coet al cul, com sempre!! Sóc un cas!! Agafo el dorsal, em fico el xip, saludo als obridors (Joan, Mar) i coneguts a la sortida. Quasi sense adornar-me ja estava corrent en plena cursa. Al principi hi ha una llarga baixada de varis quilometres, allí vaig anar una bona estona amb el Joan, fins que hi ha un moment que em separo uns metres. Continua la baixada i m’ajunto amb un corredor que em porta a un bon ritme, serà company de cursa gairebé fins al final. En cert moment de la baixada s’apareix una visió, dos paios, un corrent i l’altre en BTT a la inversa!! I ves per on! Són el Pere i el Rafel!!! Quina passada! Van ser el meus entrenadors i animadors durant la gran majoria del recorregut, em van donar suport logístic, ànims, consells, etc... Moltes gràcies al dos! Em vaig sentir com el Kilian durant uns quilòmetres (el somiar és gratis)jajajajaja

Portava un ritme alegre, i em sentia molt còmode tant físicament com mentalment i la màquina em deia que podia apretar, això juntament amb que pujant al castell em vaig trobar a un company que sabia que anava en les primeres posicions va fer que la eufòria invadís el meu cos i em vaig llançar per la trialera fins l’Argentera a tot gas (fins i tot vam demanar pas a uns dels primers corredors de la mitja!jeejeje) El Pere radere meu va llançar-se com un jabalí i vam arribar els dos a baix al mateix temps. Vam disfrutar moltíssim ja que segurament aquella trialera és la meva preferida!!

Quan iniciem la petita pujada a l’Argentera, els excessos no van tardar a fer-me efecte i al notar el canvi de ritme i suposo que porto molts quilòmetres acumulats aquestes últimes setmanes, els bessons de les dues cames en van fotre dues estrabades!!Bufff!! tots els ànims i eufòria es van venir a baix. Vaig parar a estirar i vam baixar el ritme. Semblava que el bessons s’havien posat a lloc, però continuava amb petits símptomes que em feien retindre i mantenir la por. Així va transcorre tota la cursa, intentant mantindre un ritme més o menys bo, per continuar a la mateixa posició. Evidentment amb els ànims i el recolzament del Pere i el Rafel vaig poder donar molt més de sí, que si hagués afrontat això tot sòl. La cursa va anar passant, disfrutant del paisatges i retenint per no fer-me mal. Finalment entre d’altres coses, gràcies a que no em vaig perdre quasi gens, només un parell de corredors em van passar i finalment vaig fer la setena posició, molt content!! Amb moltes coses per aprendre i millorar, que la setmana següent ja podrem posar a prova a la Reus-Prades-Reus. Esperem que les cames responguin a la última setmana de cursa llarga seguida (abans d’un break), després del Dips i Baronia en setmanes consecutives.

Uns minuts més tard apareix el Joan per l’arribada. També ha patit una mica, ja que ara, preparant el niu... esta fent de pintor, manobre, muntador de mobles, etc... i a part del desgast físic que suposa, no pot entrenar el que voldria, tot i així ha fet un gran temps!! (i també ha sigut assistit per el tàndem Pere, Rafel).

Al cap d’una estoneta arriba la Mar acompanyada del Marc en la tercera posició femenina i vestida d’expedicionària, ja que s’ha perdut un parell o tres de cops i ha gastat bastant temps. Li fan entrega de premis (un lot de cannabis per donar alegria) i ens fem les fotos oficials del club, ja tots amb millor cara!jejeje

Ara queda un dinar que ens hem guanyat i una tarda de relax al sofà amb bany a la platja per recuperar les castigades cames!! [by AlbertB]


MARATÓ DE LA BARONIA D'ESCORNALBOU