Son les dues quan arribem al Àreu la Rosa, la Sandra, Inko i un servidor. Només aparcar veiem el gran repte que ens espera; pujar al Monteixo, es veu tan gran i tant alt que fa por!! I més quan veiem el petit que es veuen la gent que esta començant a pujar, suposo per agafar lloc per animar a la pujada. Amb il·lusió anem a agafar els dorsals, i petits regals que ens van donar.
Ens preparem i a les 15:40h surten les noies com un coet!! La Sandra i la Rosa també comencen a córrer, encara que sembla que dura poc, ja que a pocs metres, es troben amb una paret quasi vertical per començar a pujar. Normal amb un desnivell de 1600m aprox amb 5km doncs es el que hi ha!jejeje
A les 16h sortim els nois, Inko y jo; tots dos junts sortim potser una mica enrere, la cual cosa fa que trobem uns taps importants al començament de la cursa, quan la cosa comença a pujar de valent!! Però de seguida la cosa s’estira i cada corredor pot agafar el seu ritmillo.
Tot el següent es pujar, pujar i pujar, fins que quasi a la meitat ens trobem a la Sandra i la Rosa, junt amb el metge de la cursa que es de Cambrils i pugen tots junts.
Parem a l’avituallament i em sorprèn veure només garrafes d’aigua i garrafes amb un líquid taronja de polvos. De menjar només 4 llaminadures al terra que no es poden ni menjar!! Total, trec una barreta que per sort havia agafat i me la menjo per continuar.
Continua la pujada i finalment arribem a dalt del Monteixo. Allí mes de lo mateix, dos llaminadures i una garrafa d’aigua.
Als pocs minuts arriba Inko, i comencem a baixar per trobar la Sandra i la Rosa. Als pocs metres les trobem i comencem a pujar tots quatre fins arribar de nou al cim.
Tots molts contents ens fem unes fotos i les pobres noies no troben ja ni llaminadures per menjar, sort que portaven uns huesitos! Es qüestió de no encantar-se perquè fa molt fred i comencem tots quatre junts a baixar.
La baixada molt dura, ja que al Pirineu les coses canvien i no es pot baixar tant ràpid com estic acostumat, també es fa molt llarga, res a veure amb les que he fet per la zona de Tarragona. Buff!! La que me espera en Andorra penso....
En tot el que dura la baixada tampoc vam trobar cap avituallament, el que va fer que no fos del tot agradable.
Finalment ens posem a sopar la botifarrada, que es va quedar amb una botifarra i quatre mongetes amb una mica d’enciam. Per postres una poma. Vamos, que per 10euros per cap que vam pagar els hi va sortir rodó a la organització!!
Després de sopar agafem el cotxe i cap a Sort a fer el “ressopó” a l’apartament ja que amb la gana que portàvem i el que ens van donar no vam tenir ni per aperitiu!jejeje
A destacar:
- L’amabilitat dels participants i l’ambient festiu que hi trobes. Tothom anima i quan encara estàs pujant, els que ja baixen que han acabat et donen molts ànims.
- Lo impressionant que és el paisatge i el petit que et sents quan estàs allí dalt i veus d’on has començat.
A millorar:
- Els avituallaments, molt però que molt pobres. Afegir-hi un a la baixada.
- Els regals, només un buff, lo demés eren productes que caduquen en dos mesos.
- Per el que donen, perquè no cal senyalitzar la cursa, i per els avituallaments. Tindria que ser una cursa que la inscripció costes 15euros i no 40euros. (Senyors organitzadors, veniu a qualsevol cursa de la zona de Tarragona (Dips, Baronia, La Mola, RPR i sabreu que es un avituallament com Déu mana i a meitat de preu)).
Sento ser tant crític amb aquesta crònica però em vaig tenir la sensació que era una cursa per treure “pasta” i no una mica que ho entenc, sinó treure pasta gansa, que crec que no es la finalitat.
Tret d’això tot molt maco i bona organització, en definitiva ens ho vam passar molt bé. [by Albert.B]
13 comentaris:
Bona crònica i felicitats a tots 4, tots finishers que és el més important. Si que son pesseterus. A més, amb el canvi d'horari ja no és una cuita al sol sinó una cuita al crono, com totes les curses. A perdut la identitat. A veure si torna als orígens o malament o veig.
Per cert, els 80 i pico km que et vas fer el dilluns amb PUÇA van ser superrecuperatius....jejejeje. Ja m'explicaràs com t'ho fas per fer de "marxa en marxa i ultra trial pq me toca"...jajajaja
felicitats Albert & company!! és una llàstima que algunes organitzacions es permetin el luxe de robar d'aquesta manera i curses amb cert renom com la cuita del sol, però suposo que no els importa gaire perdre algun client que altre ja que el nom ja el tenen. Lúnic que tenim a envejar a aquesta gent és l'alçada perquè pel demés els passem de llarg.
Nosaltres també vam tenir un participant.. i coincidimt en tot... especialment en el tema llaminadures i tema sopar...
Que ben acostumats ens tenen les organitzacions per la nostra zona..
Si,si el trote amb l'Albert superecuperatiu!!jajajaja Pensa que m'ho vas dir tu això de trotar després d'un esforç Joan!jjajjaja
L'any que vé a veure si podem anar al cara amón que té pinta de ser més honrada.
Gràcies Enric, ens veiem el dissabte a la fredes-Pauls! Tens tota la raó només els envejo l'alçada perque el demés tenim unes curses molt preparades per la zona de tarragona!!
Enhorabona per la cursa Albert. He trobat la teva crònica buscant les tan esperades fotografies que ha de penjar l'organització. Jo també vaig fer la cuita i també la vaig disfrutar molt. Estic d'acord amb tú amb lo dels avituallaments però discrepo en quant a la crítica al preu. Jo també vaig trobar un xic cara la inscripció així que en vaig voler averiguar el motiu. I ho vaig comprendre tot quan em van explicar que tot el material necessari i avituallaments s'havien de pujar amb helicòpter, que a l'organització li van cobrar 1000 euros per poder aparcar en el descampat, que els organitzadors i controls van haver de pagar-se de la seva butxaca l'allotjament de divendres a diumenge i que potser a partir de l'any que ve, l'hauran de fer bianual perquè els últims anys ja ni tan sols obtenen benefici.
Si sumes tot això crec que es pot comprendre el preu.
No és pas una crítica, tan sols un aclariment. Espero que no et sàpiga greu.
I n'estic segura que els vostres avituallamets són acollonants, en això sí que els haurem de demanar que n'aprenguin de vosaltres.
Apa Siau!
Ah i per cert ( i no vull fer-me pesada) lo del "sopar", que també estic d'acord amb tú, no es cosa de l'organització, és la gent del poble que s'ofereix a donar aquest sopar per aquest preu, l'organització només en tramitava les peticions.
Bona nit!
Felicitats als quatre per arribar al cim, això d'anar amb parella si es pot està molt bé.
Joan que dius del canvi d'horari ja no se surt a mitja tarda per guanyar a l'ombra?
Llavors aquesta cursa perd el seu romanticisme, si que hi havia gent que tornava a mitjanit o passat però no ho entenc. I la xocolata desfeta del diumenge tampoc la donen???
PD: Albert estas com un toro xic!!!
Jo li tinc molt de carinyo a aquesta prova,la vaig fer en les primeres edicions i des de la meva ignorància veig el següent:
- El preu venia sent excessiu,però poder si que hi ha el tema de l'helicopter per les garrafes d'aigua,doncs ja fa anys q es diu,no se. Es normal q alla dalt sols tinguin aigua,sempre ha estat així,però caldria saber com s'ho fan al Cara Amon,on no esta tant alt i tb tenen camins fins a mitja cursa.El fet de tenir camins d'acces es el q fa q a les curses/caminades d'aki tinguem la possibilitat de muntar taules amb menjar i beure.
- El tema de l'horari,estic amb Toni q s'ha perdut el romanticisme,i caldria saber-ne el motiu,poder alguna persona perduda a mitjanit.Poder la solució seria 2 sortides,una pels - ràpids i q no volen q els agafi la nit,i un altra a l'horari antic,on cadascú assumeixi el seu risc.
- Voldria saber si aquest any hi ha hagut la xocolatada del diumenge,doncs li donava un plus,q justificava una miqueta el preu i on es creava un ambient molt xulo,però com ja no entra el camping baixant preu inscripció,poder amb la crisis ja no hi ha tanta gent q es quedi a dormir,la qual cosa va lligada amb l'hora d'arribada.Abans arrivant de nit,et quedaves allí. Tb cal indicar q semblava q els molestes als amos del camping q es fes la pernoctació,amb o sense motiu...??
Resumint: Entre la crisis i poder els malrotllos interns,s'esta perdent una de les millors curses de muntanya de les q agradava parlar.Curta però intensa,amb un pic força alt i on et creues amb tothom i una paisatges i poble increibles.UNA LLASTIMA SI ES DEIXA PERDRE!
Al contrari, no em molesten els aclariments, crec que es bo saber el perque de les coses, la informació sempre es bona. Potser així ja no m'ho miro en tant mala cara, pero continuo una miqueta en desacord partint de la base que amb sopar el federat pagava 40euros i el no federat 50euros (La Rosa i la Sandra pagant 50euros no van trobar ni una llaminadura). Si tu pagues per un helicopter, crec que et dona per una mica més que pujar 4 garrafes i dos bosses de llaminadures, no entenc d' helicopters pero suposo que deuen tenir una mica de capactitat de kg no?? Per altra banda el tema del sopar si corre a conte del poble, doncs allibero de culpa a la organització, això no treu que sigui culpa de uns o dels altres els 10 euros; per el que van donar va ser un preu excesiu.
Sobre el tema del parking crec que pagar 1000 euros per poder aparcar en un camp de pastura, es indignant, pero vaja es el que hi ha; crítica per la gent del poble per cobrar aquest "megapreu"!
Finalment el tema de la xocolatada, brillo por su ausencia. I l'avituallament de l'arribada (que aquí no necesitaven helicopter) tampoc va ser esplèndit. Un caldet (que estaba molt bo i dos llaminadures).
Finalement no tinc la sort de haber assistit a la Cara Amón pero per la info que he vist a la web sembla que ho fan una mica més econòmic i millor, pero vaja no puc parlar perque no hi he assistit, potser m'enduc una sorpresa.
Gràcies de nou per els aclariments, crec que aquests debats son bons i enriqueixen. Ara ja se que no tot es culpa de la organització, sino també de la gent del poble (l'especulació arriba també al pirineu). Animo als organitzadors a continuar endavant i millorant, anims.
Agafar un helicòpter per pujar l'aigua al cim em penso que és una mica exagerat, i estic amb l'Albert, ja que hi puja un helicòpter l'avituallament hauria de ser més generòs. Si comptes km/€ aquesta cursa té preu d'or. Penso que hi ha alternatives a llogar un helicopter, però representen més feina. Per exemple sé que a les curses de l'Ebre, els organitzadors, durant la setmana després de treballar, fan molts viatges amb garrafes a l'esquena per fer-les servir el dia de la cursa. També penso que abans de llogar un helicòpter hi han animals de càrrega que potser son més econòmics. També hi ha una altra solució que hi ha curses que l'apliquen, cursa en autosuficiència, és a dir, cadascú amb lo seu a canvi d'un preu LOW COST. La sensació d'aquesta cursa és la mateixa que tens al sortir d'un Restaurant i et fa mal el clatell.
Hola a tots els cuiter@s,
Aquest any he tingut el plaer de pujar el Monteixo a la cuita el sol, realment vaig gaudir moltíssim, tot una experiència, que recomano i animo a tothom a viure, però en el tema dels avituallaments li dono tota la raó a l'Albert, nosaltres vam pujar 3 persones i coincidiem que va ser vergonyós, quan jo vaig arribar al cim no quedaba ni una xuxe, sort que portaba barretes i a l'arribada, on no calia helicòpter vaig agafar el brou i li vaig demanar unes xuxes per les meves dues filles que m'esperaven i em van dir que només eren pels corredors, em vaig estalviar dir-li que la corredora encara no havia pogut tastar ni una sola llaminadura en cap avituallament i pels 40 euros que vaig pagar d'inscripció crec que em pertenyien un prell de caramels.
La cursa ESPECTACULAR, els avituallaments "CUTRES"
Ah! i gràcies per deixar-me escriure-ho aquó, tenia moltes ganes de dir-ho i no sabia a on fer-ho.
Siau!!
ENLLAÇ A VARIES FOTOS DE LA CUITA 2011
Publica un comentari a l'entrada