Benvinguts al bloc d’OBRINT TRAÇA. Som un grup de persones que ens uneixen les mateixes aficions, l’esport i la muntanya. L’objectiu d’aquest bloc és ser l’eina per organitzar i exposar les nostres activitats. Aquest equip és obert a tothom amb ganes de passar-s’ho bé i que vulgui córrer una estona amb companyia.




dijous, 2 de desembre de 2010

28/11/10 MARATÓ DONOSTIA

El Pere ens relata aquesta crònica amb pròleg i tot:
La crònica desprès d'aquest paràgraf: ... darrerament, els 2 darrers anys, m'havia mal acostumat a marató realitzada, marató amb MMP (Millor Marca Personal), i això s'havia d'acabar algun dia... bé doncs, em poso en els precedents de la marató, on hi busco el pq, però no excuses:
  • Aquest any he fet més muntanya en competicions curtes que mai, millorant l'estat de forma a mesura que avançava l'any.
  • A la cursa de l'Espluga finals de juliol, sempre és un test per mi, i ja vaig fer una de les meves millors marques, encar que un minut més que l'any passat
  • Desprès de les curses de muntanya, els darrers 2 o 3 mesos, he fet una preparació de cara al marató, una mica anarquica, com sempre, però a més, amb dificultats per trobar dies per entrenar molts kms, sols una setmana he passat dels 100 i de la resta, la majoria eren entre 50 i 80. Tenir un nen de menys d'un any també influeix.
  • Les darreres 4 setmanes han estat extranyes, el 24 d'octubre feia MMP en mitja, tot i estar refredat del dia abans, despres la setmana següent, vaig agafar una gastroenteriris que no em va deixar entrenar la setmana -4. La setmana -3 vaig fer força volum, i la setmana -2, vaig acabar amb una MMP en 10kms i ajuntant-ho amb 18kms a 5:45/km
  • Les darreres 2 setmanes, refredat fins la medula, amb mocositats, tos, algun dia una mica de febre... total sols vaig fer 7kms.
Crònica marató: Desprès d'esmorzar i dinar pinxos, i d'un bon sopar de pasta amb la gent de corredors.cat, vaig a dormir deixant tota la roba a punt. No puc dormir per atacs de tos, fins passades les 2am de llarg, i em llevo a les 6 per menjar la meva ració de croissants sense res i aigua. I a dormir una horeta més.
Agafo el cotxe i cap a dalt on arribo abans de les 8, per un dia soc puntual, no com als dinars i sopars corredors.cat on o em perdo o arribo tard.
Decideixo si tapat o no, al final em deixo una peça llarga sota tirants i m'agafo un imermeable d'un us.Deixo bossa al guardarropia i busco l'Isma per una foto i no el trobo.
Donen la sortida, i m'enganxo al grup sub 2:45', per provar que no quedi, aviat ja veig que vaig forçadet, i just abans del 1er pas per anoeta, veig la claka correcat i els deixo la peça de maniga llarga i a seguir patint. De cops me'n vaig enrera del grup, però recupero i em torno a situar en el megagrup de poder 50 corredors per 2:45. Les llebres ho porten molt bé, i va de conya pel vent estar dintre, i amb la 1era pluja, no et tapa, però talla el vent. Ja veig que màxim aguantare la mitja marató, on dit i fet, desprès de fer la goma, al avituallament se m'escapen i sols m'hi apropo una mica abans de l'estadi, però ja no els veure més.
Els ritmes, abans de 3'50'', ara passen a 4:12, 4:20 i així sent avançat per un munt de gent, a grups i tot, i gent correcat com chute,etc. Al km 25 em plantejo si val la pena seguir, serà un patir llarg i sense recuperació possible, llavors penso... he corregut 14 maratons i no he plegat mai. Pq fer-ho avui? Doncs no, no penso plegar, ara sols m'importa acabar, sense lesionar-me i intentar passar els kms el més alegre possible, gaudint la cursa i animant els corredors que conec. I així ho faig, passen quilometres i agafo la segona pluja, pujant al poligon aquell llunya, se'm posa la pell de gallina, doncs al meu ritme, ara aprop de 5'/km, ja no genero calor i tinc una mica de fred. Alli m'avancen el Koldo i la Kasumei i m'animen a seguir amb ells, dic que no puc, però quan em porten uns 10m ho intento, però no puc, giro a dalt i sols espero veure aviat la Concha, m'aferro als ànims de la gent, i ho agraeixo molt, passo el Túnel i enfocant la Concha em passa el grup sub 3h, i penso, no puc seguir-los, i sols els anims de la gent quan abandonem la concha i pugem pel carrer on hi ha més gent, fan que m'embravoni i animi a la gent al mateix temps que els meus parcials començen a millorar 4'31'', 4'21'' i em keden 2,195kms i tinc 10'20'' per fer-los per fer sub 3h, el que no entenc es que c...ns fa la llebre poder 300 m davant meu?¿?¿?.
Bé, ara començo a avançar corredors, m'animo, els animo, m'animen i això marxa per acabar amb 4:18 i 4:08, i fent la volta a l'estadi aixecant els braços i marcant un ritme de 3'45''/km aquests 300m.
Arribo, m'abraço amb Koldo, desprès Srafiki i molta gent que fa marca com l'Oscar Rdz. A la poca estona arriba l'Isma, no esta animat, ha afluixat a la part final, però li dic que no passa res, en vindràn més, i crec que havia arribat una mica cansat, amb molta competició a sobre.
Jo estic content, satisfet, no per fer marca, si no per no abandonar quan hauria estat molt fàcil i fer un sub 3h. Fa un temps comptava si tenia + sub 3 que per damunt, i la cosa si no ho hagues aconseguit hauria esta igualada (8 x 7). Ara ha quedat 9 maratons sub 3h (4 a Donosti) i 6 per sobre de les 3h.
Desprès vam anar, no sense perdrens al lloc de trobada per fer un bon dinar amb la colla correcat.
Ara a seguir lluitant, toca recuperar-se, mirar que ha fallat, quedarà la rabia per saber que hauria fer sense les malalties recents, segueixo encostipat, i si el pla d'entrenament ha tingut forats.
Un cop recuperat caldrà pensar en .... Sevilla o Barcelona, o qui sap!
Vull acabar la crònica FELICITANT A:
  • TOTS ELS QUE VAU FER MMP!!! Alguns amb molt de marge
  • TOTS ELS QUE VAU ACABAR LA VOSTRA PRIMERA MARATÓ!!! Sou unes besties i ara ja no podreu para de fer-ne.
  • TOTS ELS QUE VAU ACABAR, TOT I NO CONSEGUIR MMP o OBJECTIUS, Simplement acabar una marató és un EXIT que molts cops oblidem per la Marquitis del nassos.
  • A TOTS ELS QUE VAU ESTAR DE PUBLIC i AL SEGUIMENT QUE ES VA FER VIA MOBIL-WEB.
  • A L'ISMA per aconseguir acabar, tot i que veia que per un grapat de segons se li escapava el temps que buscava, desprès d'haver-se atrevit a anar a un ritme frenètic els primers quilometres.
Salut i fins la propera!
[by Pere]

WEB CURSA

Enllaç per si voleu comprar un poster del Pere o de l'Isma a grandaria natural.
Publica un comentari a l'entrada