Bon Nadal i coneixement amb els torrons.
Benvinguts al bloc d’OBRINT TRAÇA. Som un grup de persones que ens uneixen les mateixes aficions, l’esport i la muntanya. L’objectiu d’aquest bloc és ser l’eina per organitzar i exposar les nostres activitats. Aquest equip és obert a tothom amb ganes de passar-s’ho bé i que vulgui córrer una estona amb companyia.
dissabte, 25 de desembre del 2010
3er ENTRENU NADALENC O-T "LES FOTOS"
dimarts, 21 de desembre del 2010
3er ENTRENU NADALENC O-T "CONVOCATÒRIA"
Ja ha arribat la tercera convocatòria de l’entrenament que fem cada Nadal per tal de cremar moltes calories i fer lloc per el Ultra Tiberi que ens espera aquests dies.
FITXA TÈCNICA:
Dia: 25 desembre fum, fum, fum.
Hora: 9:00 a.m.
Sortida: Casal de Vilaplana
Recorregut: Vilaplana-(Campanilles o Garrigots)-Mussara-Tosques-Vilaplana
Material obligatori: algun accessori que ens recordi que és Nadal.
Material prohibit: tot accessori que es pugui degradar pel camí deixant restes no biodegradables, com per exemple cintes d’arbre de Nadal, esprais de neu, etc...
Roadbook:
9:10 Tret de sortida
10:30 Foto Mussara
11:15 Arribada
Dia: 25 desembre fum, fum, fum.
Hora: 9:00 a.m.
Sortida: Casal de Vilaplana
Recorregut: Vilaplana-(Campanilles o Garrigots)-Mussara-Tosques-Vilaplana
Material obligatori: algun accessori que ens recordi que és Nadal.
Material prohibit: tot accessori que es pugui degradar pel camí deixant restes no biodegradables, com per exemple cintes d’arbre de Nadal, esprais de neu, etc...
Roadbook:
9:10 Tret de sortida
10:30 Foto Mussara
11:15 Arribada
dijous, 16 de desembre del 2010
100 MILLES HIMÀLAIA "LA CRÒNICA"

Com ja sabeu el passat més d'octubre la Txell amb les seves amigues Kittys van aconseguir realitzar aquest repte, cursa de 5 etapes amb un total de 100 milles per la serralada del Himàlaia a l'Índia.
Hem intentat per tots els mitjans que la Txell ens fes una crònica i no hi ha hagut forma, inclús amb mesures tan dràstiques com desconnexió del Facebook o prohibició al 2011 de fer curses de més de 5 km, però res ha fet l'efecte.
En canvi l'Elvira, una de les integrants de l'equip Kittys, ha realitzat una mega crònica amb tota mena de detalls. La seva lectura et fa sentir un participant més. Per donar-hi més emoció, ha fet una crònica per etapa. Amb la seva autorització us adjuntem les cròniques per tal que les gaudiu. Agafeu cadira i crispetes que això és llarg.
Pròleg
Etapa 1
Etapa 2
Etapa 3
Etapa 4
Etapa 5
Agrair a l'Elvira per aquesta crònica tan treballada i felicitar a totes les components de l'equip pel repte aconseguit i amb fantàstics resultats. Segur que juntes podreu assolir molts reptes més i com a fans que som, ja tenim ganes de compartir-los amb vosaltres. Per cert, pròxim repte de l'equip al 2011 GORE-TEX TRANSALPINE-RUN.
Hem intentat per tots els mitjans que la Txell ens fes una crònica i no hi ha hagut forma, inclús amb mesures tan dràstiques com desconnexió del Facebook o prohibició al 2011 de fer curses de més de 5 km, però res ha fet l'efecte.
En canvi l'Elvira, una de les integrants de l'equip Kittys, ha realitzat una mega crònica amb tota mena de detalls. La seva lectura et fa sentir un participant més. Per donar-hi més emoció, ha fet una crònica per etapa. Amb la seva autorització us adjuntem les cròniques per tal que les gaudiu. Agafeu cadira i crispetes que això és llarg.
Pròleg
Etapa 1
Etapa 2
Etapa 3
Etapa 4
Etapa 5
Agrair a l'Elvira per aquesta crònica tan treballada i felicitar a totes les components de l'equip pel repte aconseguit i amb fantàstics resultats. Segur que juntes podreu assolir molts reptes més i com a fans que som, ja tenim ganes de compartir-los amb vosaltres. Per cert, pròxim repte de l'equip al 2011 GORE-TEX TRANSALPINE-RUN.
dilluns, 13 de desembre del 2010
ALGUNS OBRIDORS PER LA MITJA DE SALOU I MARATÓ CASTELLÓ



Finalment el carro volador ha estat indentificat. Són el t

FOTOS D'O-T
Fotos del Monrasin
Classificacions
I MARATÓ CIUTAT DE CASTELLÓ

2:55:58. Felicitats màquina!!!
Vídeo arribada
Web cursa
dimecres, 8 de desembre del 2010
SOPAR OT-2010
El passat divendres dia 3 vam realitzar el sopar fi de temporada OT-2010, amb un gran èxit de convocatòria.
Ja ens agradaria tenir aquest èxit d’obridors a les curses, però degut a les diferents disciplines esportives i estats de forma, això és molt difícil. Les úniques convocatòries on podem formar un gran grup són els sopars i festes, no sé perquè...jajaja.
Aprofitant que gairebé hi érem tots, farem l’etiquetatge de la foto per tal que ens coneixeu. Esperem al pròxim sopar poder veure noves cares, i sobretot, les moltes que no van poder venir.
Volem agrair la paciència de l'amo del Restaurant “Cal Vicari" de Mont-roig, ja que li vam despenjar els quadres i ens vam fer ocupes d’un endoll, per poder veure amb un projector les fotos de les expedicions a Himàlaia del Xavi i la Txell, per cert, molt xules i recordeu que encara esperem les respectives cròniques.
Ja ens agradaria tenir aquest èxit d’obridors a les curses, però degut a les diferents disciplines esportives i estats de forma, això és molt difícil. Les úniques convocatòries on podem formar un gran grup són els sopars i festes, no sé perquè...jajaja.
Aprofitant que gairebé hi érem tots, farem l’etiquetatge de la foto per tal que ens coneixeu. Esperem al pròxim sopar poder veure noves cares, i sobretot, les moltes que no van poder venir.
Volem agrair la paciència de l'amo del Restaurant “Cal Vicari" de Mont-roig, ja que li vam despenjar els quadres i ens vam fer ocupes d’un endoll, per poder veure amb un projector les fotos de les expedicions a Himàlaia del Xavi i la Txell, per cert, molt xules i recordeu que encara esperem les respectives cròniques.
Enric-Xavi-Miquel-Joan-Txell-Isma-Olga-Antonio-Isa
Roberto-Marc-Montse-Mar-Núria
Roberto-Marc-Montse-Mar-Núria
dijous, 2 de desembre del 2010
28/11/10 MARATÓ DONOSTIA
El Pere ens relata aquesta crònica amb pròleg i tot:
La crònica desprès d'aquest paràgraf: ... darrerament, els 2 darrers anys, m'havia mal acostumat a marató realitzada, marató amb MMP (Millor Marca Personal), i això s'havia d'acabar algun dia... bé doncs, em poso en els precedents de la marató, on hi busco el pq, però no excuses:
Agafo el cotxe i cap a dalt on arribo abans de les 8, per un dia soc puntual, no com als dinars i sopars corredors.cat on o em perdo o arribo tard.
Decideixo si tapat o no, al final em deixo una peça llarga sota tirants i m'agafo un imermeable d'un us.Deixo bossa al guardarropia i busco l'Isma per una foto i no el trobo.
Donen la sortida, i m'enganxo al grup sub 2:45', per provar que no quedi, aviat ja veig que vaig forçadet, i just abans del 1er pas per anoeta, veig la claka correcat i els deixo la peça de maniga llarga i a seguir patint. De cops me'n vaig enrera del grup, però recupero i em torno a situar en el megagrup de poder 50 corredors per 2:45. Les llebres ho porten molt bé, i va de conya pel vent estar dintre, i amb la 1era pluja, no et tapa, però talla el vent. Ja veig que màxim aguantare la mitja marató, on dit i fet, desprès de fer la goma, al avituallament se m'escapen i sols m'hi apropo una mica abans de l'estadi, però ja no els veure més.
Els ritmes, abans de 3'50'', ara passen a 4:12, 4:20 i així sent avançat per un munt de gent, a grups i tot, i gent correcat com chute,etc. Al km 25 em plantejo si val la pena seguir, serà un patir llarg i sense recuperació possible, llavors penso... he corregut 14 maratons i no he plegat mai. Pq fer-ho avui? Doncs no, no penso plegar, ara sols m'importa acabar, sense lesionar-me i intentar passar els kms el més alegre possible, gaudint la cursa i animant els corredors que conec. I així ho faig, passen quilometres i agafo la segona pluja, pujant al poligon aquell llunya, se'm posa la pell de gallina, doncs al meu ritme, ara aprop de 5'/km, ja no genero calor i tinc una mica de fred. Alli m'avancen el Koldo i la Kasumei i m'animen a seguir amb ells, dic que no puc, però quan em porten uns 10m ho intento, però no puc, giro a dalt i sols espero veure aviat la Concha, m'aferro als ànims de la gent, i ho agraeixo molt, passo el
Túnel i enfocant la Concha em passa el grup sub 3h, i penso, no puc seguir-los, i sols els anims de la gent quan abandonem la concha i pugem pel carrer on hi ha més gent, fan que m'embravoni i animi a la gent al mateix temps que els meus parcials començen a millorar 4'31'', 4'21'' i em keden 2,195kms i tinc 10'20'' per fer-los per fer sub 3h, el que no entenc es que c...ns fa la llebre poder 300 m davant meu?¿?¿?.
Bé, ara començo a avançar corredors, m'animo, els animo, m'animen i això marxa per acabar amb 4:18 i 4:08, i fent la volta a l'estadi aixecant els braços i marcant un ritme de 3'45''/km aquests 300m.
Arribo, m'abraço amb Koldo, desprès Srafiki i molta gent que fa marca com l'Oscar Rdz. A la poca estona arriba l'Isma, no esta animat, ha afluixat a la part final, però li dic que no passa res, en vindràn més, i crec que havia arribat una mica cansat, amb molta competició a sobre.
Jo estic content, satisfet, no per fer marca, si no per no abandonar quan hauria estat molt fàcil i fer un sub 3h. Fa un temps comptava si tenia + sub 3 que per damunt, i la cosa si no ho hagues aconseguit hauria esta igualada (8 x 7). Ara ha quedat 9 maratons sub 3h (4 a Donosti) i 6 per sobre de les 3h.
Desprès vam anar, no sense perdrens al lloc de trobada per fer un bon dinar amb la colla correcat.
Ara a seguir lluitant, toca recuperar-se, mirar que ha fallat, quedarà la rabia per saber que hauria fer sense les malalties recents, segueixo encostipat, i si el pla d'entrenament ha tingut forats.
Un cop recuperat caldrà pensar en .... Sevilla o Barcelona, o qui sap!
Vull acabar la crònica FELICITANT A:
[by Pere]
WEB CURSA
Enllaç per si voleu comprar un poster del Pere o de l'Isma a grandaria natural.
- Aquest any he fet més muntanya en competicions curtes que mai, millorant l'estat de forma a mesura que avançava l'any.
- A la cursa de l'Espluga finals de juliol, sempre és un test per mi, i ja vaig fer una de les meves millors marques, encar que un minut més que l'any passat
- Desprès de les curses de muntanya, els darrers 2 o 3 mesos, he fet una preparació de cara al marató, una mica anarquica, com sempre, però a més, amb dificultats per trobar dies per entrenar molts kms, sols una setmana he passat dels 100 i de la resta, la majoria eren entre 50 i 80. Tenir un nen de menys d'un any també influeix.
- Les darreres 4 setmanes han estat extranyes, el 24 d'octubre feia MMP en mitja, tot i estar refredat del dia abans, despres la setmana següent, vaig agafar una gastroenteriris que no em va deixar entrenar la setmana -4. La setmana -3 vaig fer força volum, i la setmana -2, vaig acabar amb una MMP en 10kms i ajuntant-ho amb 18kms a 5:45/km
- Les darreres 2 setmanes, refredat fins la medula, amb mocositats, tos, algun dia una mica de febre... total sols vaig fer 7kms.
Agafo el cotxe i cap a dalt on arribo abans de les 8, per un dia soc puntual, no com als dinars i sopars corredors.cat on o em perdo o arribo tard.
Decideixo si tapat o no, al final em deixo una peça llarga sota tirants i m'agafo un imermeable d'un us.Deixo bossa al guardarropia i busco l'Isma per una foto i no el trobo.
Els ritmes, abans de 3'50'', ara passen a 4:12, 4:20 i així sent avançat per un munt de gent, a grups i tot, i gent correcat com chute,etc. Al km 25 em plantejo si val la pena seguir, serà un patir llarg i sense recuperació possible, llavors penso... he corregut 14 maratons i no he plegat mai. Pq fer-ho avui? Doncs no, no penso plegar, ara sols m'importa acabar, sense lesionar-me i intentar passar els kms el més alegre possible, gaudint la cursa i animant els corredors que conec. I així ho faig, passen quilometres i agafo la segona pluja, pujant al poligon aquell llunya, se'm posa la pell de gallina, doncs al meu ritme, ara aprop de 5'/km, ja no genero calor i tinc una mica de fred. Alli m'avancen el Koldo i la Kasumei i m'animen a seguir amb ells, dic que no puc, però quan em porten uns 10m ho intento, però no puc, giro a dalt i sols espero veure aviat la Concha, m'aferro als ànims de la gent, i ho agraeixo molt, passo el
Bé, ara començo a avançar corredors, m'animo, els animo, m'animen i això marxa per acabar amb 4:18 i 4:08, i fent la volta a l'estadi aixecant els braços i marcant un ritme de 3'45''/km aquests 300m.
Arribo, m'abraço amb Koldo, desprès Srafiki i molta gent que fa marca com l'Oscar Rdz. A la poca estona arriba l'Isma, no esta animat, ha afluixat a la part final, però li dic que no passa res, en vindràn més, i crec que havia arribat una mica cansat, amb molta competició a sobre.
Desprès vam anar, no sense perdrens al lloc de trobada per fer un bon dinar amb la colla correcat.
Ara a seguir lluitant, toca recuperar-se, mirar que ha fallat, quedarà la rabia per saber que hauria fer sense les malalties recents, segueixo encostipat, i si el pla d'entrenament ha tingut forats.
Un cop recuperat caldrà pensar en .... Sevilla o Barcelona, o qui sap!
Vull acabar la crònica FELICITANT A:
- TOTS ELS QUE VAU FER MMP!!! Alguns amb molt de marge
- TOTS ELS QUE VAU ACABAR LA VOSTRA PRIMERA MARATÓ!!! Sou unes besties i ara ja no podreu para de fer-ne.
- TOTS ELS QUE VAU ACABAR, TOT I NO CONSEGUIR MMP o OBJECTIUS, Simplement acabar una marató és un EXIT que molts cops oblidem per la Marquitis del nassos.
- A TOTS ELS QUE VAU ESTAR DE PUBLIC i AL SEGUIMENT QUE ES VA FER VIA MOBIL-WEB.
- A L'ISMA per aconseguir acabar, tot i que veia que per un grapat de segons se li escapava el temps que buscava, desprès d'haver-se atrevit a anar a un ritme frenètic els primers quilometres.
[by Pere]
WEB CURSA
Enllaç per si voleu comprar un poster del Pere o de l'Isma a grandaria natural.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)