CURSA CASTELLVELL – FINAL CIRCUIT BAIX CAMP

Un cop recuperat de la cursa del passat 3 d’octubre, en Pere ens relata;

Dos de tres!:

Fa gairebé 7 mesos, em vaig presentar a la línia de sortida de la primera cursa del Circuit de Curses de Muntanya del Baix Camp, a la cursa de la Portella amb sortida a l’Hospitalet, i poc em pensava, que desprès d’aquell 12è lloc, acabaria lluitant pel podi final al circuit, però així és com ha estat. Ha estat com una avaluació continuada, lluitant en la majoria de curses amb el Juanfran i el Jordi del BTT Costa Daurada i amb el portuguès Nuno per la tercera posició.

A meitat del circuit de curses, la lluita pel primer lloc estava entre el Victor del C.A.Tarragona i el Xavi Prim del Borges Trail, i desprès anava la lluita del 3 al 6è lloc del podi amb els corredors esmentats i jo mateix.

Doncs bé, a poc a poc, el Borges Trail va incrementar al presència al circuit amb l’Octavi Fosses i amb el Jordi Pàmies. Així, en la darrera cursa, amb l’absència del Juan Fran i del Victor,i les darreres puntuacions més fluixes del Xavi Prim per la lesió del tendó d’aquiles, la cosa quedava així:
1 GONZALEZ LEON VICTOR 01/12/1979 2 M C.A. TARRAGONA.....467p
2 PRIM CUSIDO XAVI 21/04/1970 3 M BORGES TRAIL.....378p
3 RODRIGUEZ SABATE PERE 29/07/1974 3 M OBRINT TRAÇA.....350p
4 PAMIES CARRION JORDI 29/06/1977 2 M BORGES TRAIL.....335p
5 TORRES MONTIEL JOAN F. 06/02/1967 4 M BTT COSTA DAURADA.....316p
6 CASAS LÓPEZ SERGI 17/06/1985 2 M LLOP AVENTURA.....300p
Nota1: El Sergi Casas, es plantava a la darrera cursa, havent guanyat les 3 curses en que havia participat, però segons el reglament, havia de participar en un mínim de 5 curses per optar al premi de la general, o sigui que no tenia possibilitat d’accedir al premi tot i quedar entre els 5 primers llocs de la general, però poder si en la classificació de categoria on compten mínim 4 curses. Nota2: La meva classificació es deu a la regularitat, més que a una realitat de podis, doncs arribo amb un màxim de 3 sisenes posicions, i a part 1 novena, 1 dotzena i 1 tretzena posició (i dinar per 2 persones jejeje)

Bé doncs, amb aquesta situació, el primer lloc sols podria ser canviat si el Xavi Prim feia 1er o 2on. La lluita pel 2on lloc li havia de treure 28 punts d’avantatge al Xavi, cosa normalment impossible, però,...
I en la lluita pel tercer lloc, el Jordi no em podia treure més de 10 punts, això implicava arribar darrera seu, doncs difícilment pugui quedar jo davant en circumstàncies normals.

Així, estic nerviós, de fet porto una setmana neguitós amb aquesta cursa i aquesta sensació de pressió no m’agrada gens, sembla un examen, i no mola, m’agrada córrer lluitant per mi i el meu crono (curses Asfalt) o en curses úniques ja siguin de muntanya o asfalt, però el circuit pressiona i molt. Masses curses lluitant, i masses estant 3er de la general
En aquesta cursa vinc amb la Marta i el Roger, la Marta sap que és important per mi, i ha volgut venir, i jo li estic molt agraït.
Abans de la sortida amb trobo amb molts coneguts, entre ells Joan Baptista, Jordi Correig, la Imma i el Xavi Soler del nostre club.
És dona la sortida i sortim el Jordi Pàmies, el Sergi Cases i jo, marcant el ritme, li envio un petó a la Marta i el Roger, i corre que correras... ja en la pista de pujada penso “manolete, manolete, donde te mete!!!”, però aprofito aquest primer quilòmetre per distanciar-me de la resta de corredors, abans del primer quilòmetre ja em despenjo dels dos capdavanters i al cap de poqueta estona veig que es el Jordi qui deixa sol al Sergi davant la cursa.
Sento passes, em giro i veig per darrera que venen el Nuno i poc darrera el Xavi Prim,uff, uff. Veig que el Jordi no se m’estava molt més, però segueix poc a poc incrementant la distància. El Nuno em crida “eiiiiii” i jo li responc “eiiiii!!!”, però no l’espero, no puc esperar ningú, si volen ja m’atraparan, per darrera vel el Xavi i pot fer feina d’equip quedant per davant meu i fent pujar així el Jordi al podi final.
Ens plantem en el tallafocs, molt, molt dur, em giro en una petita zona on no tingui molta visibilitat per darrera i no veig ningú, bona senyal. Si ho fes amb un tram amb llarga visió, em veurien girar-me i seria senyal de debilitat, no interessa. i veig per darrer cop al Jordi Pàmies.
Així, quan per sort no es puja tot el tallafocs, girem a la dreta per començar una baixada tècnica, on patiré, doncs avui he portat bambes lleugers, d’asfalt i porto una recent retorçada de turmell de fa 2 setmanes. em faig una minitorçada, però puc seguir sense aturar-me i no notant dolor, aquí penso que m’atraparàn pel darrera, o com a mínim s’acostaran, intento anar el més ràpid possible, per que almenys no m’agafin referència visual, i així es frenin una mica.
Travesso per segon cop la riera del Salt, i començo a pujar pel mateix senderó que tant bé se’m va donar a la cursa de Almoster, em giro i no veig ningú, ja en pista, un caminant em diu que vaig 2on, “que? 2on? no pot ser!”, algú s’ha perdut, i vull saber qui és, és important. Pregunto més endavant a un caminant i em diu que qui ha passat ha estat el de vermell (Jordi), llavors dic, “buaaahhhh, si ve el Sergi per darrera m’atraparà!” i no vull que quedi entre el Jordi i jo, res, a seguir ràpid i patint com un c...ó. Em giro cops i més cops,i no veig ningú. Al agafar la pista de la Reus-Prades en diuen que el primer em porta poc, però ja se que tampoc tant poc, pel públic si, però pels corredors no. Segueixo corrent sol, faig la pujada, amb les cames fatigades a la “cova” de l’urbanització pugets, i em llenço pista “encimentada” avall, va que queda poc, faig curta i dura pujada a la font de Castellvell al costat del camí de prades, i pregunto si ve algú per darrera, em diuen que no, em giro i és així, però segueixo endavant, no vull “sustos”, just a la pujada a l’ermita em trobo el Jordi que en baixa i m’anima amb un “Vinga Pere!” i jo li responc “Vinga Jordi!”, fair play, pujo a l’ermita amb un ritme no gaire ràpid però constant, i baixo cap a l’èxit, arribo en 2ona posició i assaborint el resultat d’avui i de la classificació general amb la família,la gent OT i amics corredors.
Posteriorment arribarà l’Imma de OT en tercera posició, molt ben acompanyada pel Xavi Soler que li ha fet de llebre. Avui èxit OT total, doncs tots arribem a la arribada, amb bons resultats.
Un cop a meta, m’entero que el Sergi (Llop Aventura) s’havia perdut al baixar al Salt i havia seguit riera avall per acabar tornant per on havíem pujat, molta mala sort ha tingut, realment ell era el millor i mereixia el primer lloc, així com jo mereixia el 3er.
El Xavi Prim arriba 5è, remuntant posicions al final, tot i arribar a aquestes alçades de la temporada amb sobreentrenament,i es que el circuit que fa el Borges al llarg de l’any és molt dur, i ell va patir la lesió que li ha passat factura la darrera meitat d’any. Que es recuperi i torni a estar on es mereix el 2011.
Així doncs, comptant que poder hauria acabat 3er de la cursa i 3er de la general, avui ha estat un dia de 2 de 3, per això avui era el dia del concurs de castells.
Al final de la cursa, entrepà, pica-pica, aigua,beguda isotonica i cava!!!
A recollir copes al podi on pujo amb el Roger, la Marta ens fa de fotografia i llàstima que no vaig agafar una botella de cava, que si no mullo a tot cristo, però amb el Roger al coll era una mica difícil.
Ara ja el circuit...fins el 2011!!! però no crec que el faci tot, ha estat una experiència molt guapa, però molt dura :-P

Ara toca preparar la marató de Donosti, que vaig curt de preparació en distància i ritmes.

Salut,
Pere