Benvinguts al bloc d’OBRINT TRAÇA. Som un grup de persones que ens uneixen les mateixes aficions, l’esport i la muntanya. L’objectiu d’aquest bloc és ser l’eina per organitzar i exposar les nostres activitats. Aquest equip és obert a tothom amb ganes de passar-s’ho bé i que vulgui córrer una estona amb companyia.




diumenge, 3 d’octubre del 2010

DUATHLÓ D'ALTA MUNTANYA, QUERALBS-NURIA

El nou obridor AlbertG. ens relata la seva experiència:

SALOMON XM Duathlon Series® Queralbs, 26 de setembre 2010 Distancia: 36km (11mk BTT + 14km Running + 11km BTT)
Sortida: Queralbs (1200m)
Zona de transició: Fontalba (2.070m)
Punt més alt: Puigmal (2.913m)
Desnivell acumulat: 4000m aproximadament

Queralbs, 6:50 sona el despertador a la furgo. Som-hi! amunt! a fora 2ºC, buff!!

Esmorzo, preparatius i cap a la sortida. escalfo en pujada 15 min. 7:30 ja hi havien 300 persones a la meta! em col•loco a la dreta. 8:00 sortida, els 300 que tenia davant van sortint, els 100 primers ja deuen portar 1km, no m'estranya amb tanta gent inscrita! uns 600 espartans. Vaig fent, avançant gent i aguantant el ritme, no em vull desgastar massa amb la bici. Arribo a Fontalba transició a 9:14 h, el 223, perdo molt de temps; que si els pals, el paravent, l'avituallament, me n'adono que m'han passat ja molta gent, començo a remuntar, forçant massa, crec, després ho pagaré, Puigmal 10:28 h, el 191 lloc. Efectivament, baixant molt bé fins a 2400 m, comencen rampes isquios dret, ja estem!! pel meu cap, diu: Albert, no entrenes prou!!. Em paro, estiro, em passa un fart de gent, fins a Núria, el 306 lloc, passat Núria em recupero i començo a tirar fort, 100 m D+ i després puja i baixa amb tram planer i molt bo per córrer, passo força gent. Arribo a Fontalba de nou, 2a transició, veig forces bicis al parc, vinga Albert! cap a vall, m'esperen 11 km de descens per pista, alguns trams pedregosos i delicats, sobretot si vas a més de 40 km/h. Abans de baixar, em diuen que vagi en compte que hi ha una ambulància, hi ha ferits. Vaig baixant, rapidet, bombejant els frens estil ABS, vull arribar sense prendre mal, sobretot. Em passen tres kamikazes, amb bici doble suspensió, es clar, els que he deixat enrere corrent abans. A mitja baixada em trobo l'ambulància, em fan afluixar, a sobre el meu cap l’helicòpter apunt de evacuar un noi estirat a terra, deu ni do, està fotut el noi, quina pinya (a la meta algú comenta que se li havia sortit la roda del davant!). A partir d'això, encara poso més seny, i m'ho prenc com una aventura, m'oblido que estic en una cursa, ja arribaré. Entro a la meta el 259 lloc amb 4:17:39, em sento molt bé, he passat un bon dia, la meva primera duatló d'alta muntanya. L'any que ve tornaré, però amb més forces. [by Cervatillo]

Bloc d'en Cervatillo

Web cursa





4 comentaris:

Pere ha dit...

Ei Albert,Moltes felicitats x la cursa!
Algun any l'he de fer,pero ha de ser dura de collons!
I baixant amb mtb ja vas fer bé sent prudent,k correm i pedalem x diversio,no per fer-nos mal.
Anims i benvingut al teu bateig oficial OT!

Lola Steiner ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Lola Steiner ha dit...

Quina obsesió per passar gent! :)

CERVATILLO ha dit...

lola, qui ets? la de la cançó, jejej.. no me llames dolores... (es broma) no passo gent jo, quan senten el meu nassarro grinyolant com un senglar, s'espanten i em deixen passar.