Hola gent!
El passat diumenge 3 d'octubre es va fer la ca-co (caminada-córrer) pel MASSÍS DE LES MUNTANYES DE PRADES, em permeto el luxe d'escriure-ho amb majúscules perquè som uns privilegiats, uns afortunats de poder tenir aquests paratges tan increïbles com són les nostres muntanyes veïnes!!! Mira que he trepitjat llocs, muntanyes i racons i de veritat, us puc assegurar que m'he meravellat!
La cursa sortia de l'Albiol, la sortida era de 7 a 8, per no fer tap, es baixava per l'antic camí que va cap a l'Alcover, una sendera molt ràpida i amb algun pas tècnic que t'anaves trobant la gent que havia sortit a primera hora a un pas de marxa. Més tard, havies de creuar el riu Glorieta, vigilant de no relliscar, el meu peu esquerra va anar a l'aigua, què hi farem...així segur que no tindirem calor! Després benvinguts a la primera pujadeta a Mont-ral, encara estavem fresquests així que els nostres quadríceps feien de bastons i un, dos i amunt!!NON STOP!
Passat l'avituallament de Mont-ral, que tenien una síndria boníssima entraves a l'encant del racó del teix, un teix mil•lenari, amb un tronc que ni tres persones agafades de les mans el podien abraçar! Embolcallat d'un bosc semblant a l'habitacle d'un conte de fades, increïble!
Més tard, ens vam trobar un pas alternatiu, amb algun pas d'escalada i alguna part més tècnica de pedra, molt interessant i gens avorrida, que li donava un toc a la cursa, la feia diferent! Sortint de fer el cabreta, anaves pels cingles del Motllats topant amb les escletxes de les roques foradades la gran, l'amagada i la petita... què xulo!!
Passat aquest indret, trobaven un punt un pèl perdedor, les cintes eren un pèl complicades de trobar, havies d'anar cap al Puig de la Mussara, i si et coneixies la zona, el camí principal no t'hi duia pas, així que si feies cas a les teves cames... et jugarien una mala passada al saber que havies de recular a buscar el bon camí...
Un cop recuperat el camí ja et trobaves el GR 65-5 i el GR-172, en aquell moment ja portàvem mitja cursa, així que les cames ja començaven a estar tocadetes, el dia ja s'havia aixecat i el sol començava a picar!
La baixada va ser xula passant per un mas una mica deteriorat, el mas d'en Nebot... i ara sí, arribava la pujada, la rematada final, semblant al focs artificials que deixen la traca forta pel final, benvinguts al GRAU DE LA MARRADES, que en aquell moment li deia el grau de la marrana, perquè quina pujada... !!!!mare de déu i no sóc creient!!! uale, venga amunt i més i més... i que no s'acabava... buffffff!!! finalment veies el castell de l'ALBIOL que et donava forces i et deia va, que ja hi ets!
Els resultats molt bons, tot i ser una marxa, tenim en Santi que va fer 4t, el Sr.Buqueras que va acabar fresquissim amb una 16a posició i jo vaig fer la tercera noia, tot i que en aquesta i tantes altres marxes el lloc que ocupis no és l’important, simplement passar-ho bé! [by ESTER]
Fotos del circuit
El passat diumenge 3 d'octubre es va fer la ca-co (caminada-córrer) pel MASSÍS DE LES MUNTANYES DE PRADES, em permeto el luxe d'escriure-ho amb majúscules perquè som uns privilegiats, uns afortunats de poder tenir aquests paratges tan increïbles com són les nostres muntanyes veïnes!!! Mira que he trepitjat llocs, muntanyes i racons i de veritat, us puc assegurar que m'he meravellat!
La cursa sortia de l'Albiol, la sortida era de 7 a 8, per no fer tap, es baixava per l'antic camí que va cap a l'Alcover, una sendera molt ràpida i amb algun pas tècnic que t'anaves trobant la gent que havia sortit a primera hora a un pas de marxa. Més tard, havies de creuar el riu Glorieta, vigilant de no relliscar, el meu peu esquerra va anar a l'aigua, què hi farem...així segur que no tindirem calor! Després benvinguts a la primera pujadeta a Mont-ral, encara estavem fresquests així que els nostres quadríceps feien de bastons i un, dos i amunt!!NON STOP!
Passat l'avituallament de Mont-ral, que tenien una síndria boníssima entraves a l'encant del racó del teix, un teix mil•lenari, amb un tronc que ni tres persones agafades de les mans el podien abraçar! Embolcallat d'un bosc semblant a l'habitacle d'un conte de fades, increïble!
Més tard, ens vam trobar un pas alternatiu, amb algun pas d'escalada i alguna part més tècnica de pedra, molt interessant i gens avorrida, que li donava un toc a la cursa, la feia diferent! Sortint de fer el cabreta, anaves pels cingles del Motllats topant amb les escletxes de les roques foradades la gran, l'amagada i la petita... què xulo!!
Passat aquest indret, trobaven un punt un pèl perdedor, les cintes eren un pèl complicades de trobar, havies d'anar cap al Puig de la Mussara, i si et coneixies la zona, el camí principal no t'hi duia pas, així que si feies cas a les teves cames... et jugarien una mala passada al saber que havies de recular a buscar el bon camí...
Un cop recuperat el camí ja et trobaves el GR 65-5 i el GR-172, en aquell moment ja portàvem mitja cursa, així que les cames ja començaven a estar tocadetes, el dia ja s'havia aixecat i el sol començava a picar!
La baixada va ser xula passant per un mas una mica deteriorat, el mas d'en Nebot... i ara sí, arribava la pujada, la rematada final, semblant al focs artificials que deixen la traca forta pel final, benvinguts al GRAU DE LA MARRADES, que en aquell moment li deia el grau de la marrana, perquè quina pujada... !!!!mare de déu i no sóc creient!!! uale, venga amunt i més i més... i que no s'acabava... buffffff!!! finalment veies el castell de l'ALBIOL que et donava forces i et deia va, que ja hi ets!
Els resultats molt bons, tot i ser una marxa, tenim en Santi que va fer 4t, el Sr.Buqueras que va acabar fresquissim amb una 16a posició i jo vaig fer la tercera noia, tot i que en aquesta i tantes altres marxes el lloc que ocupis no és l’important, simplement passar-ho bé! [by ESTER]
Fotos del circuit
2 comentaris:
Ester felicitats per la cursa i sobretot per la crònica, ens fas ganes d'anar a descobrir aquests fantàstics racons que tenim al costat de casa. Per cert, vas quedar només a 5 minuts de l'equip del Trote Extrem. Últimament els germans terri s'ajunten molt amb els troterus. Quan pugueu passeu per les oficines del club que parlarem de la revisió del contracte i ampliació a 6M€ de la clàusula de rescissió.
Molt bé Ester!!!
Estas molt en forma!
Com li diu lo Presi, s'haurà d'aanr un dia, amb el track, almenys jo que em perdo molt. JA ens els pasareu el Santi o tu.
Publica un comentari a l'entrada