Aquest cap de setmana el Xavi i jo hem participat en aquesta prova, també coneguda amb els noms de “La marató de la Pica d’Estats” pels catalans i “Marathon du Montcalm” pels francesos.Aquesta prova consisteix en una marató d’alta muntanya de 42,5 km i un desnivell positiu de 2.580m. La sortida és del poble francès d’Auzat (cota 737m) i amb ascensió a 2 cims, el Montcalm (3.077m) i la Pica d’Estats (3.143m).
Aquest any coincidia amb la 20a edició. Per celebrar-ho els organitzadors van crear una prova paral•lela a la marató, la “TROIS 3000” de 46 km i un desnivell positiu de 2.900m. El recorregut és igual al de la marató però se li suma un cim més, el Sotllo [fr. Sulho] (3.072m).
El Xavi i jo vam pensar, per 3 euros més tens més festival, i ens vam apuntar a la llarga. Sort que ho vam fer, perquè després vam descobrir que aquesta prova només es celebra cada 10 anys, i nosaltres ja la tenim a la saca, el Xavi amb una fantàstica 15a posició i un temps de 6h16m i jo, a la posició 51 i un temps de 7h22m, cansadíssims però molt satisfets de realitzar una prova tan especial i amb un cim tan mític pels catalans. Des d’aquí l’aconsellem a tothom i felicitar a l'organització, sobretot per l'esforç de muntar tants avituallaments a cotes tan altes. [by Joan]
+info
Classificacions
Perfil
Per internet he trobat les fotos del recorregut que va fer un participant. Les adjunto perquè us feu una idea del que ens vam trobar.
Fotos recorregut
DIUMENGE 23 “DIA DE RECUPERARCIÓ ANDORRANU”
El dia de recuperació consisteix en dormir al coll d’Envalira, a carrega globus i a passar una nit frescota a 10ºC.
Excursió matinal per la vall de Ransol, amb l’itinerari Refugi dels coms de Jan - Pic de l’Estany Mort (2.746m) - Pic del Mil Menut (2.779m) - Collada de Jan. Al arribar a la furgo bany de cames al riu, que segons el rellotge estava a 14ºC.
Amb les cames vermelles, anem a dinar a l'Hostal d'Os de Civis que ens han dit que no et pots acabar el menjar. Efectivament el cuiner va poder amb nosaltres, però tornarem amb dejú i 2 setmanes de règim. Aquesta batalla la vam perdre.
Safata d'entrecots
10 comentaris:
molt bé mestres lee, sou uns campeons!!!!
Molt bé, el Pere per la seva milla, jo hem vaig emocionar i tot quan a la primera volta anava el primer si el primer!
El Xavi a la segona part de la cursa es va ajuntar amb la Stephanie Jiménez del Salomon Santiveri Outdoor Team i van crear un tàndem comecocos. Els hi van faltar més quilòmetres per menjar-ne més.
Quines màquines.
Amb els globuls creats i la proteina de l'entrecot, ja cal que m'espavili !!!
Per no saturar la portada del blog faig la crònica aquí. Crònica llarga com la cursa:
Després de la derrota al U.T. Andorra, no tenia molt clar si fer una prova com aquesta, però com que encara no havia fet mai la Pica, em va fer decidir d’apuntar-m’hi. La sortida súper aviat, a les 6:30 encara bastant de nit i amb molta son. Comencem per una carretera durant 3 km i quan entrem al bosc, ja comença el dia, aquests francesos ho tenen tot estudiat. Decideixo portar un ritme conservador, no tinc ganes de fotre un pet, objectiu arribar al refugi de Pinet abans de 3 hores i reservar forces per la llarga baixada. Quan comença el senderó em marco un ritme còmode, avançant a la gent que em frenava i deixant passar la gent que em bufava el clatell. Ja em va dir el Xavi que estava ple de controls, al•lucino una mica de la gran quantitat, al final bec aigua cada 2 per no ofegar-me. Arribo al refugi amb 2:30, bé vaig bé, un gel i cap amunt. Arribo al coll de Riufred. En aquest punt coincidim amb els que ja baixen del Montcalm. Faig cim, tomb a la fita i cap avall. A la pujada a la pica, les forces em comencen a fallar, suposo que el fet d’estar a 3.000m també suma, és com si portes una motxilla de 20kg. Arribo al cim, ens fan recular a 10 metres de la creu, pregunto si la puc tocar i em diuen que no, (ja tinc el cim, però em falta tocar la creu, hauré de repetrir l’excursioneta). Com que el senyor del mall el tinc bastant a prop, em foto un altre gel i començo el descens fins la base de cim del Sotllo. En aquest punt coincidim amb els que ja han fet el cim del Sotllo, entre ells em trobo el Xavi i em diu que em prepari, que ve una de forta. Acotxo el cap, i programo un pas després de l’altre i mirar al darrera, arribo en una zona on s’ha de grimpar, els organitzadors animen molt, però les forces no poden, de quan en quan, paro per agafar aire, finament arribo al cim, miro al darrera i veig el grup perseguidor molt lluny, tothom s’ho està passant molt malament en aquest punt. Descens a la base del cim i remuntada duríssima per agafar el camí de tornada, aquest cop si, tot de baixada. Començo una baixada ràpida però sense pujar les pulsacions, ja que al final hi ha 8 km d’asfalt i vull arribar una mica sencer. Arribo al refugi del Pinet, porto 6 hores, per celebrar-ho un xupito de gel. Segueixo baixant, cada cop el camí és més còmode, substituint les pedrotes per la gespa. Arribo a la carretera, és aproximadament la 1 i fa molta calor, sort de la sortida matinera. Veig que pillaré, començo a mentalitzar-me, intento agafar a 2 que veig al davant però no puc. Per sort, ens desvien de la carretera i agafem un camí paral•lel al riu, en aquest punt agafo als dos del davant. Queden 5 quilòmetres i la llum de la reserva ja fa estona que està oberta, aquest camí se’m fa un muro, pitjo que la pujada al Sotllo, decideixo pendrem un altre gel. Arribo a l’últim quilòmetre abans de la meta, agafem asfalt i en aquest punt m’avancen els 2 anterior + 1, perdo 3 posicions, però les cames no estan per fer farleks i encara sort que poden córrer una mica. Arribo a la plaça del poble molt content d’assolir un repte com aquest i de la resposta de la màquina, sense les temudes rampes i mals de panxes de les últimes curses. Penso que pel volum d’entrenament que tinc està força bé.
Nota: els gels eren de 20g. Els petits.
Moltes felicitats als 2!!!
Quines maquines de menjar muntanyes!
El Xavi que ja es codeja amb l'Elit,de moment femenina, però donem-li uns quants entrenos que no té limit i farà por!!!
I el Joan, s'ha tret l'espina de la derrota, i ha tornat a saborejar la mel del triomf. Ara ja sense por, però amb respecte, a les muntanyes no li queda un altra que estar sota els seus peus, mentres ell salta de pic en pic.
Anims i Salut!!!
Farem crònica:
El divendres puguem cap aamunt i el joan m'ha preparat un CD per intimidar-me amb molta canço gai, que si BSO de brokerbackmountain,.... Tot perque per la nit no pugui dormir bé...Després d'un sopar pasta-party anem a dormir, les 5 del matí i de peu, a pels dorsals, esmorçar i cap a la sortida. Sortim pel mig, però ràpidament començo a avançar, sempre amb ritmet comode, no em paso ni una mica (sé que queda i no es cap broma), per la carretera agafo posicions pel davant, la gent va lenta, més que jo, perquè serà....Agafo la Stepahanie Jimenez, penso a zegama em va fotre 25 minuts i quasi sempre igual, aixi que decideixo afluixar i seguir l'estela en un grupet de uns 10, al davant nomes el grup de 15/20 capdavanter... Ara agafem senderó que puja fort, i del grup de 10 nomes quedem 3, fins arribar a un lloc plà idesprés a pujar toca, estem davant d'una pujada de 2100 metres continuats i la Stephanie es fot a correr pel bosc en pendent durilla, total que vull seguirla i vaig aconseguint-ho, amb cautrela l'agafo, però això pic, i comença a pujar molt i molt, i anar fent, a mitja pujada, el refu, aigua i a seguir, després hi ha un moment on m'agafa algú pel darrera i es fot a tirar, les cames em tremolen una mica i perdo algo de pistonada, al cim de montaclm arribo bé, gel cap dins i ara toca baixxar i fer la pica, on poc a poc la Stephanie em va agafant avantatge, a montcal 3 minuts i a la pica 5, baixem de la Pica a fons i ara ve la sorpresa, la paret del Sotllo, quina pujada, mare meva, cordes i grimpades, i pedra suelta, aqui si que em tremolen les cames d'esgotament, però amunt, veig que tot i anr fatal de forces per davant no em treuen distància i pel darrera no em pillan, tots anem igual, animacio de l'organització cim i avall va....queda un descenc de 2200 i 9 km de pista-carretera-senderó molt corredor, aixi que fins al refu vaig baixant però sense apretar la maquina, gel cap dins que vaig una mica sec, i m'adelanten dos, a partir del refu serien victimes, quan estic al refu, incremento ritme de baixada, vaig volant, molt bé, agafo els dos i a un parell més, a uns altres i segueixo avançant a alguns, fins agafar la Stephanie, que pensava que no, quan l'agafo ja estem quasi al final, ara toca pista, on em foto a tirar i ella a rebufo, agafem un grup de tres, i em poso a rebufo, em sento fort i tiro del grup, agafem dos més, i ja en som 7, ara continuo incrementatn el grup, anem en fila de 1, i finalment ve un repetxon durillo, apreto més la maquina i es queden tots, en veig un altre davant i a per ell, el tio em veu i canvia ritme, fent--me impossible agafar-lo. Finalment 6h16minuts i amb molt bones sensacions, i saber que he fet una de les millors carreras de muntanya que hi ha al calendari !!!! Quin rotllo us he clavat!!! Per cert, el Joan va arribar molt bé, es nota que va agafant volum, no tenir rampes aqui vol dir algo!
LA TÈCNICA DEL GUARDIOLA:
Us adjunto el vídeo que li vaig passar al Xavi la nit abans.
VÍDEO MOTIVADOR 100%
Va dormir amb un candao a la cremallera el sac, però va fer efecte, a la sortida li vaig fer l'ullet i va marxar disparat amb una mà al cul....jajajaja
Adjunto enllaç d'abans que no xuta
http://www.youtube.com/watch?v=kJHCGTYyMXc&feature=related
A veure si tinc sort a la 3era
http://www.youtube.com/watch?v=kJHCGTYyMXc&feature=related
Publica un comentari a l'entrada