ZEGAMA-AZKORRI 2009 [42,2kM; D+/-5.472m]

El Xavi ens relata;

Un any més, Zegama.
Aquest cop anàvem tot un equipàs, l'Obrint Traça a la millor cursa de muntanya que es fa al menys a la Península.
La Txell, el Joan i un servidor vam arribar el divendres nit i vam fer una mca de turisme el dissabte, visitant diferents poblets i monuments.
El diumenge ens despertàvem amb un cel emboirat, típic a Zegama, i en un no res ja estem a la sortida.
Mirem l'aurresku i campanades del rellotge del poble i sortida, dono sort al Joan i a la Txell, i com sempre la sortida es de bojos, la gent surt a tope.
Jo per primer cop calmo les ànsies, i surto a ritmet suau inclòs les primeres rampes a caminar, volia arribar bé al final.
Baixem a Otzaurte on creuem la carretera i molt públic ens està animant, entre ell moltes cares conegudes.
Be ara ja comença un puja baixa infinit on les cames es van notant per unes fagedes i prats d'herba fantàstics.
Finalment corono el primer cim, Aratz, aquí a la baixada em llanço, i arribo a Santu Spiritu, però aquí noto principi de rampa a un isquio, ai ai ai.
Canvio la forma de la passada i el tipus d'esforç per intentar que es recuperi l'isquio i bec i menjo, i a fer l'Aizkorri, ara vaig pujant a ritmet bé, cim amb 3h02min i a crestejar.
Amb les crestes camino ràpit i avanço algú, i ve la baixada d'ostiongorri, aquí per primer cop no me la foto cap cop i baixo molt bé. I a partir d’aquí decideixo posar un punt més al meu ritme.

La cosa funciona, començo a avançar grupets i a arreplegar víctimes, però en sec un bessó se'm garratiba, afluixo, torno a tirar i ara l'altre bessó, així que afluixo durant 1 km.

Ara a la pujada vaig caminant i a estones trotant, fins a coronar, per primer cop se m'ha fet curta aquesta pujada i baixant amb els bessons carregats em costa i començo a un ritme molt tranquil, per que no em vingui una rampa de veritat, així la musculatura s'acostuma i hi ha menys risc de rampa. Als 5 minuts de baixar ja em sento bé i començo a augmentar la baixada, i a avançant als que al principi m'han passat.
Ara sí, em noto bé i fort, així que tiro a fons fins a Zegama, on arribo amb 5h19 fent el meu millor temps en aquesta cursa.
Satisfet i cansat, ara surto i veig a la Txell, em sap greu perquè la veig una mica disgustada, a Santu Spiritu l'han tallat per un minut al control.
L'animo i tampoc passa res, fa mig any que córrer i fer mitja Zegama no està gens, gens malament. A més, com ella és una campiona, això li servirà de motivació, així que ara si que ens em de preparar...
Em canvio i torno a la meta per veure l'entrada triunfal del Joan (6h13), arriba també arrampat però content, i és que aquesta cursa no deixa indiferent a ningú,i estar allí, sentint els crits d’ànim de la gent, i veient el recorregut, això és massa i sinó que li diguin a la Txell perquè venieu.... [by Xavi]

Àlbums de fotos:

Enllaç a la crònica i a les 761 fotos del MONRASIN
Fotos amb obridors

Altres cròniques, notícies i classificacions:
Classificacions
L'opinió de Lluís Aloy
Crònica del MIKEL ERENTXUN