Nova cursa que substitueix a l’anterior i prestigiosa Marató de Muntanya de Berga. Tot i no ser la marató, l’organització ens va posar un circuit molt dur. Al final, per un variant que van fer a última hora, segons GPS gairebé 32 km !!!.
Ens presentem els 3 guanyadors del sorteig de Zegama Xavi, la Txell i jo (Joan) amb la intenció de fer un bon entrenu per la cursa de la setmana que ve.
Dissabte a la tarda preparem la nau nodriza i cap a Berga hi falta gent. Desprès de comprovar que petita és la plaça de la patum, anem a buscar un amarre per la nau i a fer el sopar previ a les grans fites, pasta party in the furgo. Gràcies a la Txell ja domino l’anglès. Va està tota la nit plovent i al mati un cel enfosquidot, grissot, tapadot ens va deixar uns ruixats mentre recollíem dorsals. Així que prenen guants i paravents, ja que ens van dir que al cim hi havia molta neu.
La Txell surt a les 8:45 en una petita representació femenina, però totes molt valentes d’enfrontar-se a un repte com aquest. El Xavi i jo sortim a les 9:00. Segons el control horari, el primer control es tanca a les 9:30 i està situat al santuari de Queralt. Així que com a locos comencem a pujar les escales del santuari, 9:20 “ostia que no arribo”, 9:25 “on està lo santuari?”, 9:28 arribo al santuari amb lo cor al puny. Descanso una mica i observo que no hi ha tall horari (primer rumor fals). En aquest punt passo del crono i em dedico a agafar un ritme còmoda. A poc a poc anem passant per boscos impressionants, baixades de fang i arrels humides, on posa a prova 
a tots els corredors de seca, com nosaltres del Baix Camp.
En aquest punt em trobo la Txell, la veig molt tocada i la intento animar, sé que la seva gran arma és el cap i ho podrà aconseguir. L’animo, li recordo que mengi al control i segueixo al meu ritme. En aquest punt observo que tota l’estona estic fent la goma amb un corredor del club veí Trail Running Mas Virgili de Valls, és el Tavi. Ens presentem i comencem una col·laboració gairebé fins els últims 5 kms.
Arribem a la supermegapujada de la jornada 600mts de desnivell en 1,5km. Això va ser com el cavall pels toros, va posar tothom a lloc. Molts es paraven a recuperar l’alè, d’altres feien renecs i per postres el Quico Solé baixava xiulant animant les ànimes. Arribo als Rasos de Dalt i no veig la neu per enlloc, petites traces però res de neu fins els webs com s’havien dit (segon rumor fals). Al control, el club de fans de la Txell, em diuen que porto el Xavi a 3 minuts, i penso “o estic molt fort i no ho sabia o el Xavi li passa alguna cosa”, segur que és lo segon, agafo forces i cap a pillar al Xavi. Com que tot lo que puja baixa, comencen baixades de grimpades, herba, arrels i tot tipus d’obstacles. La duríssima baixada del últims 4 km em va deixar els quàdriceps a punt de sortir de les malles i ja no vaig poder seguir més al Tavi de Valls.
A part, en aquest punt una rampa a la cuixa em va recordar que soc mortal. Arribo molt cansant, però amb molt bones sensacions i sobretot, amb el genoll sencer. Al final no vaig poder agafar el Xavi per 10 minuts. Cal dir que el Xavi durant la cursa es va notar molt cansat i no podia agafar un bon ritme, però això no cal que ho sapigueu... jejeje.
I la Txell?
Doncs va acabar la cursa com no podia ser d’una altra manera. Al trobar-se el club de fans es va animar i va començar a disfrutar de la cursa, oblidant els mals moments del principi. A l’arribada ens volia matar per portar-la a una cursa així però després de la dutxa i del dinar que ens va oferir l’organització, ja va tocar de peus a terra i va ser conscient del que havia aconseguit, SER UNA SKYRUNNER.
Ens presentem els 3 guanyadors del sorteig de Zegama Xavi, la Txell i jo (Joan) amb la intenció de fer un bon entrenu per la cursa de la setmana que ve.
Dissabte a la tarda preparem la nau nodriza i cap a Berga hi falta gent. Desprès de comprovar que petita és la plaça de la patum, anem a buscar un amarre per la nau i a fer el sopar previ a les grans fites, pasta party in the furgo. Gràcies a la Txell ja domino l’anglès. Va està tota la nit plovent i al mati un cel enfosquidot, grissot, tapadot ens va deixar uns ruixats mentre recollíem dorsals. Així que prenen guants i paravents, ja que ens van dir que al cim hi havia molta neu.
La Txell surt a les 8:45 en una petita representació femenina, però totes molt valentes d’enfrontar-se a un repte com aquest. El Xavi i jo sortim a les 9:00. Segons el control horari, el primer control es tanca a les 9:30 i està situat al santuari de Queralt. Així que com a locos comencem a pujar les escales del santuari, 9:20 “ostia que no arribo”, 9:25 “on està lo santuari?”, 9:28 arribo al santuari amb lo cor al puny. Descanso una mica i observo que no hi ha tall horari (primer rumor fals). En aquest punt passo del crono i em dedico a agafar un ritme còmoda. A poc a poc anem passant per boscos impressionants, baixades de fang i arrels humides, on posa a prova 
a tots els corredors de seca, com nosaltres del Baix Camp.En aquest punt em trobo la Txell, la veig molt tocada i la intento animar, sé que la seva gran arma és el cap i ho podrà aconseguir. L’animo, li recordo que mengi al control i segueixo al meu ritme. En aquest punt observo que tota l’estona estic fent la goma amb un corredor del club veí Trail Running Mas Virgili de Valls, és el Tavi. Ens presentem i comencem una col·laboració gairebé fins els últims 5 kms.
Arribem a la supermegapujada de la jornada 600mts de desnivell en 1,5km. Això va ser com el cavall pels toros, va posar tothom a lloc. Molts es paraven a recuperar l’alè, d’altres feien renecs i per postres el Quico Solé baixava xiulant animant les ànimes. Arribo als Rasos de Dalt i no veig la neu per enlloc, petites traces però res de neu fins els webs com s’havien dit (segon rumor fals). Al control, el club de fans de la Txell, em diuen que porto el Xavi a 3 minuts, i penso “o estic molt fort i no ho sabia o el Xavi li passa alguna cosa”, segur que és lo segon, agafo forces i cap a pillar al Xavi. Com que tot lo que puja baixa, comencen baixades de grimpades, herba, arrels i tot tipus d’obstacles. La duríssima baixada del últims 4 km em va deixar els quàdriceps a punt de sortir de les malles i ja no vaig poder seguir més al Tavi de Valls.
A part, en aquest punt una rampa a la cuixa em va recordar que soc mortal. Arribo molt cansant, però amb molt bones sensacions i sobretot, amb el genoll sencer. Al final no vaig poder agafar el Xavi per 10 minuts. Cal dir que el Xavi durant la cursa es va notar molt cansat i no podia agafar un bon ritme, però això no cal que ho sapigueu... jejeje.I la Txell?
Doncs va acabar la cursa com no podia ser d’una altra manera. Al trobar-se el club de fans es va animar i va començar a disfrutar de la cursa, oblidant els mals moments del principi. A l’arribada ens volia matar per portar-la a una cursa així però després de la dutxa i del dinar que ens va oferir l’organització, ja va tocar de peus a terra i va ser conscient del que havia aconseguit, SER UNA SKYRUNNER.
Felicitats als obridors pels resultats, i a l’organització per la prova tant bonica, divertida i durilla que ens han ofert.
Classificacions:
General homes
1.- Xavier Espiña (3:11:54)
.
63.- Xavi Solé (4:08:31)
79.- Joan Boqué (4:18:56)
General dones:
1.- Neus Parcerisas (3:59:55)
.
11.- Txell Martí (5:33:20)
General homes
1.- Xavier Espiña (3:11:54)
.
63.- Xavi Solé (4:08:31)
79.- Joan Boqué (4:18:56)
General dones:
1.- Neus Parcerisas (3:59:55)
.
11.- Txell Martí (5:33:20)
2 comentaris:
FELICITATS A TOTS TRES....
JOAN I XAVI SEMBLEN GERMANETS, AMB LES MATEIXES BAMBES I TOT...JOAN, AMB AQUESTS QUADRICEPS JA COMENCES A FER POR...AVIAT T'HAURÈM DE FER UNES LICRES A MIDA !!!
SALUT.
Bona cursa, de segur bon entreno per Zegama.
Molta Sort als 3 !
Publica un comentari a l'entrada