ANDORRA ULTRA TRAIL I CURSA DE SIURANA

Aquest cap de setmana un grapat de malalts participem en la primera edició de l’Andorra Ultra Trail. Que és això? Doncs, una excursioneta que fa el tomb a Andorra, i no amb el bus turístic, sinó pels cims més alts del país i de quan en quan baixant a la vall a tastar el famós sucre. Ara fa quatre dies al Trail Blanc, els organitzadors d’aquesta cursa ens van animar a participar-hi i ens vam apuntar sense mirar-nos massa les instruccions. Ara que ho hem vist, les seves dades acollonen una mica i ens fa agafar la prova amb molt de respecte.

105 KM
7.700 m desnivell positiu
8.300m desnivell negatiu
Temps màxim 38 hores.
Web de la cursa

Molta sorts a tots els participants.

i la setmana que ve, si encara som vius, cap a la ....

II CURSA DE SIURANA
Aquest any han canviat el format, realitzant una autèntica cursa de muntanya amb 20,8 km i 1200 m de desnivell positiu, amb sortida del poble de Cornudella i 2 pujades a Siurana. Una cursa autèntica de muntanya i puntuable pel circuit de curses de muntanya de les Terres de l’Ebre.
El dissenyador del circuit ha estat el nostre amic Toni Arbonés. Nosaltres encara no hem fet el circuit, però coneixent el Toni us aconsellem que porteu polaines i arnès d’escalada per si de cas. Pels qui no el coneixeu, us adjuntem una pel·licula que va fer titulada "Reflexions des de la vertical" on explica una mica la seva vida. Apa doncs, agafeu lo sofà i les crispetes i a dsifrutar.

1a COMBINADA ERMITA ST JOAN (MONTBLANC)

La parella d'obridors que el dia de sant Joan van participar en la pujada corrent, diumenge van repetir però amb BTT. Aquestes en son les respectives cròniques.

El Pere ens relata:
Desprès d'una setmana on vaig portar la bici al Decathlon per revisió canvi i sols un entreno bttero pujant Castell Escornalbou (k dur!). Em llevo a les 07:20, tard per ser dia de cursa, però aquest de BTT no matinen gaire! Vaig a la fleca, i com encara no estan els croissants grans, me'n menjo 6 de petits i un cafè amb gel, avui provarem els efectes.
Recullo a Toni i cap amunt, arribem d'hora, recollim dorsals, ens donen la bossa de regals una mica pobre, a millorar per l'any que ve. Entre els gairebé 60 participants, em trobo a l'amic de Montblanc que estarà força més fort que jo. I l'organització em diu que sols som 9 per la combinada. A les 10:15 es dona la sortida "neutralitzada", però que jo no puc seguir i em quedo de la meitat enrera, però quan el terreny comença a mirar amunt, vaig progressant poc a poc. Abans trobem 2 "avariats", un pq ha caigut i es posa mal a l'espatlla i l'altre pq ha punxat i esta canviant el pneumàtic.
Així que arribem a la Pasquala, que serà la pujada del dia, i osti si serà dura, vaig adelantant a algun ciclista poc a poc, i comparteixo el plaer amb uns altres 2 que van pel meu voltant. Però en una de les rampes, al creuar buscant el camí bó, he de posar peu a terra, i pujo caminant uns metres, cosa que aprofitaran els 2 rivals per recuperar el terreny perdut i adelantar-me, pujo com puc, 1er intent d'arrencada, res, 2on intent i ja torna a funcionar el binomi home-màquina, amb patiments i suors, aconseguire atrapar i avançar un dels ciclistes, però no l'altre. Temps final 46', posició 17, i 2on a la classificació combinada amb la cursa a peu, darrera de l'amic de Montblanc, que si li havia tret 1,5 minuts a peu, avui me n'ha fotut 4 en bici.
Espero el Toni, arriba amara't de suor i patiment, això si havent complert amb la pujada criminal. Refrigeri i cap avall, esmorzar d'entrepà i geladet, i recollida del trofeu.
Salut i ara a tornar a la cursa a peu, que és lo meu! [by Pere]

El Toni ens relata:
Aquí va la crònica de la prova que tanca les dues combinades d'aquest juny a Miramar i Montblanc.
Quan anem a recollir els dorsals una persona de l'organització ja ens avisa que aquesta pujada és una "miqueta" més dura que la de Miramar i ja us dic que tenia raó.
El circuit i l'entorn són molt macos, però els 12kms de recorregut es converteixen en una trencacames que fa que t'exprimeixis al màxim en tot moment, i que no dir de les rampes de la Pascuala, jo les vaig veure de ben a prop doncs vaig tastar dues vegades les pedres del camí i no pas baixant sinó pujant, portava massa dures les fixacions dels pedals automàtics (ara ja les he afluixat) i a la que em trobava una d'aquestes rampes guapes, amb tot de pedres i la terra desfeta, jo estava tan maduret que quan intentava treure el peu del pedal ja era a terra i apa un altre cop cap amunt que no ha sigut res.
Al final l'esforç va ser recompensat amb el cim a l'ermita de Sant Joan on el primer a creua l'arribada va ser el petit dels Carnicer, el Jordi, i on el Pere va aixecar una copa com a 2on classificat de la combinada, jo ja em vaig sentir prou satisfet arribant encara que sigui darrera de tota aquesta colla de màquines.
Fins la propera!!! [by Toni]

+ INFO

17a PUJADA A L’ERMITA DE ST JOAN [9,3KM D+330m]

El dia de Sant Joan pel matí, els pocs obridors que no tenien ressaca de la revetlla, van participar en aquesta prova de Montblanc. Els únics obridors a la línia de sortida van ser el Pere i el Toni, amb o sense ressaca.

El Pere que està a l’última, ha fet arribar la crònica a l’editorial per SMS, o sigui que serà breu.
“Avui toca sols 1 croissant. Surto amb grup nombrós capdavanter, però al km1 veig que no és el meu ritme, em deixo i faig la meva cursa pujant 2 posicions”.[by Pere]

El Toni, ha utilitzat la via més habitual, el e-mail, o sigui, que serà més explicatiu.
“A les 9 comença la cursa a la plaça major de Montblanc i surto l'últim amb el meu amic Lluís, anem al nostre ritme sense apretar perquè sabem que la pujada final posarà a tothom al seu lloc. Anem avançant gent que han sortit més forts del que podien i amb els quilòmetres i la calor es comencen a fondre. Després d'una primera part de la cursa corrent pel bosc (molt maco) sortim a la carretera que s'enfila cap amunt i aquest és un tram que es fa dur, després tornem a agafar pista i pràcticament ja no deixarem de pujar fins a l'arribada a l'ermita de Sant Joan.
Un cop acabada la cursa estem una estona per dalt gaudint de les vistes i després baixem a esmorzar pa amb tomàquet, embotit, vi i cafè. Ens donen una samarreta tècnica de record i ara a preparar per diumenge la 1a pujada amb BTT que organitzen ells mateixos. A veure si el Pere aquesta vegada no fa de MacGyver amb la bici la nit abans i pot fer un bon paper.
A cuidar-se!!!”. [by Toni]

Classificacions, fotos, informació i inscripcions a la cursa de BTT d'aquest diumenge:
I COMBINADA CURSA I BTT A L'ERMITA DE SANT JOAN

MONTSERRAT-REUS [100KM]

El passat dissabte dia 20 és va celebra l’edició 20 d’aquesta emblemàtica prova de llarga distància.
Els obridors que es van afrontar al repte van ser el Roberto i la Txell. La prova els va portar a coincidir en la meitat del recorregut, moment en el qual, van començar una tasca d’equip i van aconseguir acabar la prova amb una gran marca 13h47m, essent dels primers 15 participants arribats, i la Txell la primera noia. Tota una gesta.

La Txell ens relata:
Ring, Ring, kikiriki !!!!!!

Sona el despertador a les 6:15 del mati, uff!!!

Quin pal! On vaig amb aquestes hores? s’ha de tenir ganes aixecar-se per anar a caminar 100 km!

Preparo les bosses i me’n vaig pitant, volia ser puntual. Els de la organització em feien el favor de portar-me amb cotxe perquè vaig quedar-me sense tiquet de bus. Quin despiste estic feta!!! No em tornarà a passar més!

Abans de començar la XX marxa de resistència de Montserrat- Reus, que per mi era la cinquena, el meu objectiu era fer menys temps que l’any passat, em conformava amb una hora menys!! Jijiji que friki!

Abans de començar em van donar ànims des del Puigmal -que faria jo sense la meva floreta!!- i la nit anterior, des del pàrquing del cremallera de Núria.

Per fi son les 12 del migdia, només començar ja estic corrent, això no pot ser Txell!!! Que tens 100 km per davant........ però ja afluixaré! Arribo al C1, a Piera, nomes porto 12 km, però estic be!! I decideixo tornar a trotar, fa molt de sol, però es suportable, m’hidrato be per no agafar cap “pajarito” i al C2, em diuen que soc la primera noia, com mola!! Em bec una coca-cola (ordenes de los cracs), agafo fruita, faig de comecocos i a seguir......

M’animo més encara fins al C4!! Allí em retrobo amb el Roberto, no pot ser... Què li passa? Té molèsties al bessó, diu que li fa coses rares, ai ai ai..... Li dic que vingui amb nosaltres, així es recuperarà i s’animarà. Efectivament, es va recuperar.

Pujant al C5 a Montagut, vaig parlar amb el meu pare, i como no!! Vaig començar a riure i li vaig dir on era... va al·lucinar!!

Son les 8:30 h de la tarda, arribo a Santes Creus al C6 i es de dia!!!!! que fort!!! No m’ho crec ni Jo!!!

Em retrobo amb els meus pares i els “compis”, que els havia perdut a la baixada. L’únic que m’espera es el Roberto, que servicial!!!

Em canvio les bambes, m’alimento una mica, bec coca-cola, i a tirar millas...............

Arribem Alió al C7, segueix sent de dia!!!! però em poso el frontal (no trigarà a fer-se fosc). Em noto una mica tocada, però segueixo igual: “no hay dolor y si hay, te jodes”.

Sortim del poble caminant, però el Roberto no para de dir-me: “ya queda poco Txell!!!” i comencem a trotar.

Al C8, Vallmoll, arribo animada, amb ganes d’acabar. Segueixo els passos dels meus ídols, una mica de coca-cola, alguna cosa per la panxa i cap a Vilallonga!

Allí hi ha la Jorgina (una amiga de sempre), que em fitxa, alimentem la màquina, però no badem massa.

Els últims 12 km, se’m van fer bastant pesats, gràcies al Roberto i als dos angelets que tenia al cap des del principi de la marxa, que em deien: tu pots, tu pots!!!

Vaig realitzar els 100 km en 13:47 minuts, conjuntament amb el Roberto.

PD: “Si jo patia, els demés patien encara més” [by Txell]

Crònica del Roberto