CURSA D'ALFORJA [15KM D+800m APROX]

Com que és una cursa ràpida i curta, els nostres guerres han tingut temps de fer ultra cròniques. Em sembla que han estat més temps davant de l'ordenador que a la cursa...jejeje, Gràcies companys per explicar-nos tants detalls i vivències de dins de la cursa, és com una camera on board. Enhorabona per la cursa.

Crònica del MARC;

9h PISTOLETASSU de sortida, travessem el poble amb alguna rampeta formigonada amb ritme frenètic.

Envoltat de gent coneguda, ple de llops i lobas del Tarraco, que en son unes quantes...Junt amb Arturo Neriz amb ganes d’apretar fort.

Per altra banda en Tavi del Borges Trail, on mai poden faltar com a ingredient picant, i com no, l’Albert Giné, benvingut directe des de terres Ebrenques per estirar el personal des de davant de tot !!!

Pel que fa gent d’OBRINT TRAÇA, una bona colla de gent PM: Xavi Aguió, Riudecanyenc que progressa adequadament, el Junior Alexis que va millorant ràpid, i l’amic Pere, un presi PATA NEGRA.

Bé, anem a la faena, lo dit, se surt A TOPE, com sempre vaja, faig tot el poble amb Albert Giné, havere si se m’apega algo agafant roda, tot i que sé que no és la meva, xalo un rato avançant gent a carretades, rera aquesta llebre de luxe... Fins arribar a les posicions d’en Pere i Arturo del Tarraco, on deixo marxar el formula-1 i agafo el metro, hem quedo rodant fort amb el Pere, començant a ascendir les primeres rampes de formigó que ens portaran a la Creu del formatge, a un ritme fort, despenjant alguna unitat que altre...Em noto bé, baixo un pinyonet més al deixar les rampes més dures, despenjant en Pere i l’Arturo...

A la Creu, mig gotet d’aigua hi ha seguir ritme fort amunt, sortint a roda d’un VELOCIRAPTOR asfaltero que m’han dit a la sortida que es diu 35’ en 10Km, uou!!! Pillo roda i cap amunt per la pista...Portem un convidat d’honor al taxi, si, si, avui en Toni Calderón no córrer, que al finde va al Mont-Blanc, però li ha donat el relleu al seu germà, igual d’animal i amb la mateixa gana de guanyador que ell !!! Amb molta veterania a les cames se m’apega i deixem que la locomotora voladora ens vagi portant cap a posicions davanteres. La grupeta de tres anem en posicions 6,7 i 8 obrint forat als del darrera i veient a 2 unitats a 100m davant, el veterà Harrison i un que va de collons, ja que li aguanta el ritme.

Fi de pista, al Km6 aprox. a la dreta surt un trencant a 90º que empitona fort amunt, deixem al VELOCIRRAPTOR que se li vagi atragantant i nosaltres apegats com a lapes, uou, quin ritme fort, lo Calderón em va bufant al clatell...

Sortim a pista, anem baixant, mantenint posicions, retallant a Harrisson, parlo amb en Calderón li dic que si coneix el recorregut, hem diu que no i ni faig 5 cèntims de la cresta, AEROBICAMENT DESTRUCTIVA, baixem una marxa intentant transportar algo d’oxigen als músculs, que fa estona que estan a dos veles.

Fi de pista de baixada, gir de 180º, passo al VELOCIRRAPTOR i empitono sendera fort amunt, endinsant-nos a la cresta dura, amb sifonades que et fan tocar fons. En Calderón fa una mica la goma, jo apreto el que puc ja que aquests ritmes me treuen de punt, recupero en Harrison amb el seu colega, el colega passa factura i el passo a la zona més tècnica de pedres que pica fort amunt, m’ho conec i aquesta zona fa pupa de veritat !!!

També passo en Harrison, ostieeeee vaig 4º !!! Corono, Km9, darrere venen com a tigres, uou, estic xalant, si estàs finet i ràpid aquestes curses molen molt, xales segon a segon, és molt intensa la vivència, som uns afortunats d’estar en forma i poder aguantar aquests ritmes, anem passant caminants quasi que per sobre, quina passada !!!

Al loro, baixant pista passem l’avituallament de l’Ermita de Putxerver i uns 300m més avall tornem a trencar sendera amunt, a la pista em pillen de nou Calderón i Harrisson, Km11, els deixo passar, van un puntet més que jo, m’interessa guardar posició i no m’encego...

Sortim de nou a Puigcerver els 3 junts i fent la baixada per sendera llarga els deixo marxar, vaig fent a la meva, per darrera de moment no be ningú.

Baixo sol pista a ritme fort, una mica de pista de pujada, de nou a la Creu, trago d’aigua i avall, no m’entra ni un gel, un ritme molt bestia, formigonat avall mirant de portar un ritme ràpid, els que porto darrere, Pere, Arturo, VELOCIRRAPTOR, per aquí i si em veuen hem fan un desgraciat !!! Arribo baix, agafo riera, m’imposo un bon ritme i no el deixo, aquí difícilment m’atraparan ja, per pla rodo bastant fi...Rampes d’entrada a poble i meta, 6º general i 1º de categoria descartant els 3 primers de podi...Em trobo l’Albert Buira, que està entrenant fort per la Cavalls del Vent i anem plegats a fer un altre tomb pel circuit, el fem al rebés, gaudint de la muntanya i fent l’entreno de Kilometratge que tocava per avui.

Després estiraments i un bany a la piscina d’Alforja, per cert una piscina molt guapa. [by MARC]

Crònica de l'ALEXIS;

No ha estat una de les meves millors curses tot i saber-me ben bé al peu de la lletra tot el recorregut exactament, però no per això deixaré de fer una crònica detallada per donar la cara. Feia un día prou bo aquest diumenge al matí, fresquet, com a mi m'agrada, sense "solaco" ni asfixies abans de començar la cursa.

Ja a la sortida observo varis nois joves que també pertanyien a la meva categoria. Tenia una bona competència, i sabia que ho havia de fer tot a la perfecció per intentar guanyar.

La sortida ha estat com totes, anant al meu ritme i deixant enrere l'Ernest Feliu, que ha fet una cursa tranquil·la (anant correctament al seu ritme) i sense matxacar amb escreix.

Seguia de molt a prop el Riudecanyenc, que no anava a un ritme massa elevat al meu (tot i que mai he pogut atrapar-lo), però anava fent, i ja a la pujada de ciment del camí, passava a en Xavi A., que també tirava al seu ritme evitant quedar esgotat abans d'hora. Ja més lluny quedava el típic grupet de capdavanters, amb en Marc Balaña intentant no perdre el ritme ni un segon, en Pere fent de les seves i donant guerra als llops, i d'altra gent que també podria destacar.

Normalment sempre acostumo a sortir amb una cançó al cap per no perdre el ritme i seguir endavant, però aquest cop, i vista la gran competitivitat dels meus rivals, havia de fer una excepció i començar a apretar tot el que pogués per no quedar-me enrere.

El meu rival directe havia sortit fortíssim, com sempre, i no el podia ni veure al llarg de la columna de gent. D'altra banda, he mirat de seguir en Jordà, del Patxangerus, que ha acabat resultant guanyador de la cursa. Intentava seguir el seu ritme a la pujada fins la Creu de Formatge, però ha estat impossible i m'he donat per vençut (cosa que potser no hauria d'haver fet tan d'hora). He passat un dels meus rivals (que només tenia 14 anys i és campió d'Espanya de Taekwondo, flipa-ho...) i he intentat anar-me obrint traça entre la gent que anava caminant o més desgastada. He seguit força estona de ben a prop la primera noia de la cursa, la Nuri Fortuny, del Borges Trail, i podriem dir que m'he anat enganxant a ella fins arribar a la pujada de la guarida, prèvia per arribar a Puigcerver. Allí se n'ha anat perquè anava més forta (ella ha deixat enrere una de les seves perseguidores, una noia jove del FC Barcelona), i jo he decidit fer la pujada poc a poc amb dos nois molt simpàtics, amb els quals hem entaulat una bona conversa mentre patiem el desnivell de la pujada.

A l'arribar a l'ermita de Puigcerver, carrego com puc l'ampolla d'aigua, i segueixo camí avall, encara amb l'esperança d'intentar enxampar els escapats de la meva categoria, però al final se n'han anat per força temps.

Conscient de que ja no podria guanyar, m'he limitat a reservar-me per la llarga baixada final, per tal de no ofegar-me i de convertir-me en una gazela. I així ha estat!

He pogut agafar la Nuri, que també baixava molt ràpid, i em seguien varis corredors com si fós un guia... haha

A la desviació del barranc, em topo amb mun pare, que estava senyalitzant pels més perduts, i em diu que ja he perdut tota esperança d'enxampar els meus perseguidors, cosa que no m'ha sorprès...

Enmig del poble, he fotut a seguir els corredors que tenia davant i no m'he fixat amb les cintes que et feien anar cap a un altre carrer. La gent del poble que estava a la bifurcació, ni cas, com si fóssim desconeguts que anem de passeig (que costava dir-nos que ens estàvem equivocant home!).

Finalment, he pogut arribar amb un temps de poc més d'una hora i mitja. Era un molt bon temps, rebaixant el que tenia fet amb la grupeta d'OT el dia de l'entrenament (1h. i 44min.), però insuficient per sumar punts al capdavant de la taula classificatòria.

Sabia que després d'això, el meu rival se m'acostava encara més, i perdia l'avantatge que li vaig treure a la VandeKames fa un mes.

Ara m'he de limitar a entrenar més i millor si no vull que ara que arribo a la recta final em prengui el liderat, sinó, tot el que hauré fet durant tota la temporada, no haurà servit per aconseguir el meu objectiu, que tots ja sabeu.

D'il·lusió i ganes en tinc per donar i per vendre, però avui en dia, si no ets millor que els altres, ja pots anar confiant que no obtindràs els resultats adients.

(és una autocrítica)

La propera cursa, a Castellvell, ja és la penúltima del circuit de curses del baix camp 2012, i no penso en res més que guanyar, guanyar i guanyar, m'hi deixaré la pell! [by ALEXIS]

Classificacions i fotos