NAUT ARAN DUATHLON (Per Cervatillo-AlbertG)

Ja fa dies d’aquesta cursa però val molt la pena escriure una mica sobre aquesta cursa. He estat al Pirineu Aragonés i fins ara no he pogut posar-me. És la primera cursa que faig a la Vall D’Aran, sens dubte, aquesta, es disputa en un lloc idíl·lic prop del naixement de la Noguera Pallaresa, al Santuari de Montgarri.

8:00 del matí, vaig fins el Refugi del Santuari a recollir els dorsals. Són les 9:10 i em situo a la sortida jo i la meva bici. 9:30! Donen sortida i avall, sóc al darrera i em toca remuntar i em poso amb els 10 primers abans de la pujada, passem ja camins estrets, estic còmode amb el ritme i vaig anant fent. Als 5km n’avanço un parell. No vull apretar massa, desconec el circuit i el tram a peu pinta dur. A la transició entro 8è. Plà de Beret 1850m.

Em poso les salomon i arrenco a corre, les cames em responen bé i tiro amunt pel Prat, tot i que tinc una pista de terra prefereixo anar per la herba, la pista esta pedregosa i degut a la pendent es un xic relliscadissa. Tinc 3 oponents davant, a prop, penso que els puc agafar i així es, almenys 2 els passo I poc després un d’ells remonta i m’atrapa, frec a frec fins al cim, ja empenyent genolls, pendent de un 40% (aquesta pala a l’hivern es pista roja d’esqui alpí a Beret). Arribo al cim del Dossau 2521m, en 5à posició. Conservo la posició fins la 2a transició, baixant els gairebé 600m de desnivell en 3km, a estones pista alternant pels prats. Recorro en solitàri per la pista fins que m’avancen a tot drap (la baixada no es el meu fort en bici). Passo per Montgarri, ara es tot senderó, amb fang, tècnic. Em foto de cap i surto pel davant del manillar, no era una pedra de color verd, no la vaig veure entre mig de tanta herba. Passo la Noguera, amb aigua fins l’entrecuix! I prenc la pista de tornada fins al Santuari, la Meta. Em passen 2 pujant, estic fos i amb la caiguda em fa mal el genoll (tinc un parell d’esgarrapades). Passo la meta en vuitena posició i temps 2:01:11.