Benvinguts al bloc d’OBRINT TRAÇA. Som un grup de persones que ens uneixen les mateixes aficions, l’esport i la muntanya. L’objectiu d’aquest bloc és ser l’eina per organitzar i exposar les nostres activitats. Aquest equip és obert a tothom amb ganes de passar-s’ho bé i que vulgui córrer una estona amb companyia.




divendres, 10 d’agost de 2012

VANDEKAMES 2012 "CRONIQUES"

L'Alexis ens relata la seva aventura. A mitja cursa es va trobar un llop amb ganes de mossegar i això va provocar que es convertís en ros i arribés al 3er nivell de força. Ànim superguerrer.

Impressionant la VandeKames 2012!! Molt bona organització, magnífic recorregut i una immensa post-cursa amb sopar i concert inclosos, i tot gràcies als incansables de Virginia Bay, que amb el seu sacrifici ens han brindat una "tarda-vespre-nit" inoblidable.
La cursa, per part meva, va ésser replena d'alts i baixos. Vaig començar a bon ritme, encarant una infernal pujada fins les antenes. La nota negativa i que em va perjudicar i molt va ser la decisió de prendre'm un got ben ple d'isotònica, cosa que em va sentar fatal i vaig estar tocat durant ben bé 15-20 minuts. Em feia mal la panxa i tenia ganes de vomitar per trure-ho tot, però vaig decidir prendre'm un dels dos sobres de Nutrisport que duia i em vaig poder refer. A poc a poc vaig anar remuntant posicions fins a atrapar el meu amic finlandès, en Sami Kauppinen. Varem anar a un ritme similar tots dos fins al tercer avituallament, on uns metres abans em va ocórrer un acte antiesportiu per part d'un atleta del T-T. Aquest llop, em va passar al camí ample que fa cruïlla amb el camí que puja a "l'església solitària" (que li dic jo), i just en aquell moment vaig prendre'm el segon sobre de Nutrisport per agafar forces de cara a la pujada més cruel de la cursa. Doncs el tiu em passa i em diu burlescament: "No re no re, aquests sobres no valen per res. Tota la força la perds per la boca...".
Jo, que vaig posar els ulls com unes taronges sense creure'm el que m'estava dient, vaig respondre-li que aquests sobres et donen un plus d'energia per aconseguir una major força en moments d'intensitat física, però ell, amb to provocatiu i amb ganes d'increpar-me, em deia mentres marxava: "Sí home sí, ja veig com vas, més mort que qualsevol de per aquí...". Jo no havia viscut mai una discussió tan inútil com aquella, però com que els avantpassats de ma mare eren manyos, li responia contínuament als seus atacs, fins que quan ja va ser lluny, tot empipat després de què despreciés no només els sobres sinó tot el que portava (que secundàriament és un atac als consells del meu pare que treballa en una DIETÈTICA!!!!), jo vaig voler tallar la conversa amb una paraula que invitava al xoc cos a cos: "Demostra-ho!".
No, no m'estava referint a una baralla a vida o mort (XD), sinó a una mena de "pique" per què vegéssim qui dels dos aguantava més fins la meta.
Cal destacar que en aquell control, vaig llençar el sobre a un dels contenedors i vaig marxar pitant sense beure ni aigua, conscient de què entrava en una prova directa sobre la meva persona, on hi havia involucrats mun pare i els mateixos organitzadors de la cursa, que preventivament ja em varen aconsellar que portés alguna cosa al damunt durant la cursa, aigua i alguna mena de producte reactivador instantani, com ara barretes energètiques o sobres de gel.
Gràcies Joan i Virginia Bay!
Gràcies a tots perquè els resultats hi són, i si aneu a mirar la classificació del circuit negre, veureu que li vaig treure ni més ni menys que 25 minutacos, que es diuen aviat!
Resumint, si aquest tiu volia competir amb mi, primer li demanaria que ell aprengués del que em va dir a l'acte: "Tota la força la perds per la boca...". I segon, li demanaria si us plau que per l'any vinent s'apuntés al circuit vermell, que potser podria fer un temps més "digne", no sé si m'enteneu...
El cas, i ja per acabar, és que vaig aprendre dues lliçons molt importants. Primera, en no caure en les provocacions, cosa que malauradament no vaig poder evitar; i segona, que quan tinc les idees clares i sé del que sóc capaç, puc guanyar a qualsevol, encara que sigui més gran que jo i més ben preparat físicament. I així ho vaig demostrar a l'arribar a la meta.

"No haze falta dezir nada más."

Conclusió, definiré el caràcter xulesc d'aquest "galindó" amb un vell refrany que pocs us sabeu ben bé al peu de la lletra, i és ben interessant, us ho asseguro... ;)
Cal dir a prohoms prepotents,
i a polítics esverats,
que, "qui sovint sembra vents,
sol recollir tempestats"
VISCA OBRINT TRAÇA, VIRGINIA BAY Y LA MARE QUE US VA PARIR A TOTS, SOU COLL*****!!!! [by Alexis]


L'Albert.B ens relata la seva aventura. Va cometre un error greu, entrenar les últimes setmanes pel Pirineus i no entrenar la calor del Baix Camp. El gran enemic que tenim en aquesta zona i molt pitjor que el desnivell del Pirineus.

Cursa que s’ha consolidat com la més important de les curses del circuit del Baix Camp, per lo menys de moment i de 23km de distancia amb 1500m+. A la sortida un nivell molt alt, amb personatges com el Toni Calderon, Alfredo Gil, Javi Heras, Albert Giné, Germà Guash, Adolf Aguiló, Marc Balaña, Pere Rodriguez, Arturo Neriz, Juan Fran, Jordi Pàmies, i us en podria dir un bon grapat més. Acabar dels 20 primers ja és tot un éxit. No tenia pensat apuntar-me ja que la setmana abans havia fet 70km al Trail Aneto, pero veient aquest ambientazo vaig decidir inscriure’m.
Comença la cursa i ja es defineix un grup de tres corredors al davant. Javi, Alfredo i Toni. Una mica més enradere un altre grupet més nombrós en el que hi som el Marc, el Pere i jo com representants OT. També veig al Albert Giné que s’ho mira i comença a apretar la màquina no sigui que algún se li escapi. Perdem de vista el grup capdevanter i ens quedem un grupet bastant junt d’uns 4 o 5 corredors, entre ells el Marc i jo. Com conegut també tenim al Arturo, del Trail Tarraco, que encara que esta una mica separat no es desenganxa i aguanta a uns 150m més enrere. Així anem fent, i com una goma ens anem rellevant fent tirar del grup. Finalment arribem al mulló puntaire i ens queda una llarga baixada molt tècncia abans d’arribar als peus de la Portella. És en aquell moment on em trobo còmode ja que les baixades son el meu punt fort i decideixo atacar. Agafo distancia respecte el grup i els deixo enrere, ja veig un parell més de corredors una mica més abaix i m’animo a veure si els atrapo. Pero en aquell moment em foto una llesca!!Buff! he tingut sort perque he caigut de morros i no m’he fet res greu. El genoll es resenteix ja que he picat amb un pedra. He de parar cridant ui, ai, ui per el cop i a mesura que el mal va desapareixent mentres camino, el grup que habia deixat enrere m’enganxa de nou. Els deixo passar i intento afegir-me en l’ultim d’ells a veure com va la cosa. Sembla que el dolor va baixant i practicament a part d’una petita molèstia puc continuar corrent quasi amb tota normalitat. Agafem de nou pista de baixada i juntament amb el Marc i dos o tres corredors que no conec ens fiquem a pujar la portella. Amb el Marc al davant anem a bon ritme i conseguim deixar el grupet enradere. Finalment a dalt de la portella i cap a baix. Començem la trialera de baixada que ens dura casi fins a Castelló, allí començo a notar que els abduptors em fan alguna punxada i baixo tranquilet. Arribem a la pista camí de Castelló amb el Marc a uns 50metres davant meu sembla que els abdubtors aguantan. Petita baixada per la pista que aprofito per apretar de nou i comença un senderó de pujada que ens portarà al poble de Castelló ja practicament a només 2km de finalitzar la cursa. És en aquell moment, quan els abdubtors em foten una sotregada que veig les estrelles! He de parar i sentarme al terra de cop junt amb un crit (una dona que estaba per allí de la caminada li vaig fotre un susto de muerte!!jejeje) Estiro ràpid per continuar i em torno a ficar a trotar i sant tornem-hi. Veig que es més serio del que m’habia passat altres vegades i estiro una mica més. Començo a caminar i veig que em noto que en qualsevol moment tornarà a tivar de nou. La cual cosa continuo caminant lentament. A mesura que vaig pujant em van passant corredors que portaba radere i coneguts com el Juan Fran, Arturo, Germà, també algún més que habiem deixat pujant a la portella. Sincerament em fa bastanta ràbia perque a 2km d’arribar doncs sap molt greu pero és el que té aquest esport i algun dia és a tú a qui toca.
Arribo a Castelló i aprofito per estirar de nou i veure bastant isotònic. Comença una trialera de baixada que aprofito per tornar a correr però res de res, em passa la primera noia, que va molt bé. Vaig baixant caminant, apartant-me mentre caminadors i corredors d’altres modalitats em passen pel costat fins quan casi a baix de tot m’agafen el Pere i el Rafael. M’animen i intento enganxar-me amb ells. Aguantant com puc i amb els ànims del Pere que m’espera alguna estona. Finalment arribem a Vandellós amb una gran quantitat de públic.
Com a conclusió personal molt content fins al km 20, portant un bon ritme. I els últims 2km doncs una mica enfadat pero suposo que els 70km del Trail de l’Aneto el cap de setmana abans; l’entreno del Vandekames dimecres; i l’exigent que era la cursa m’ha passat factura. Beure isotonic als controls en comptes d’aigua segurament també hauria ajudat. Bueno, més experiència que ens enportem a la butxaca. L’Organització un excelent, i els obsequis i ambient de la cursa, pre-cursa i post-cursa també. El marcatge i recorregut una passada!! Segurament per això és la cursa amb més nivell del Baix Camp. [by Albert.B]


El Markus ens relata la seva aventura. No sé si es per efecte dels gels de cafeïna, però ara ens escriu en castellano...;-)

Ayer tarde de 9,9999 en la VANDEKAMES, organizada por la SUPER TIENDA VIRGINIAVAY de la calle Barcelona de SALOU,
con una semana cargada de curro y sin poder descansar y entrenar lo que uno quisiera, a veces el descanso es el mejor entreno y me ha salido una carrera redonda, saliendo bastante rápido, corriendo entre gente que normalmente van por delante mio, metido justo detras de la grupeta escapada de KRACKS (Heras y amigo de Bejar, Calderon, Gine, Pamies....) seguidamente, alii estaba, pegando bandazos en una grupeta de 4 corredores, tirando yo en la cresta, tecnica y que no es mi medio, dejando marchar en el descenso hacia hospitalet guardando motor y metiendo un gel cafeinado en la caldera preparando el pepinno de la portella de 500d+ del tiron a Km14 de carrera.... En avituallamiento, antes del remonte se entretienen un poquito y arrancamos juntos parriba,,,que poco a poco se van descolgando....Arriba llego con Albert Buira, vamos juntos de la mano, andamos a ritmo fuerte los dos, vamos de caceria y con ambre, estamos en forma y disfrutamos de la dura carrera y de la debilidad que pone en algunos corredores.... Albert se queda, tiene rampas, lastima ya que está mas fuerte que yo. Antes de la subida a Castelló me enchufo un gel, este sin cafeina, solo para mantener el grado de azucar en sangre correcto y pegar el último palo de diversión,,,,sendera corredora que pica parriba hasta Castelló,,,entrenando con Calderón le pusimos el nombre "LA CRIBA" y asi fué, pasé a 3 unidades, corriendo fuerte parriba, manteniendo el gas pisado en la bajada sin descanso y anulando posibles cazadores traseros, ultimo repecho sacando el resto y llegada a meta por dentro del pueblo de Vandellòs muy entero y SUPERSATISFECHO ! GRACIAS TEAM-VIRGINIAVAY ! Espero que al 2013 la estireis un poquito mas, hehe, siempre se le puede añadir la rampita de les carboneres al final ;-) [by Marc]






Fotos Javier Royo

Fotos Ildefonso Serrano

Classificació
Publica un comentari a l'entrada