El Cervatillo ens relata:
Si algú tingués que
convèncer a la gent per que l'any que ve s'apuntés a aquesta cursa i tingués
que explicar-li les raons per fer-ho, ompliria 800 línies a aquest blog. Però
no m’estendré massa, no per omplir tantes línies, però si ho fes seria massa
llarg, però us puc dir: que es la millor manera de passar un dissabte fora de
casa fent un KMV, que ets ben acollit, et conviden a dinar i sopar a tu i
l'acompanyant, que l'organització es un 10, el paisatge únic, l'ambient
assegurat, que el patiment de pujar 7km i 1363m i en arribar al cim
trobar-se una rebuda de gent fantàstica i veure al teu voltant unes vistes, que
quan i penso...pell de gallina, tot plegat val molt la pena! si no pregunteu-li
a Riudecanyenc!
Són les 16h, els
autobusos ens deixen a enmig de unes parades d'oliveres, enfilem un camí,
tothom, alguns corrent, altres caminant i fent petar la xerrada, que ens
duu durant 2km aproximadament fins a la sortida. A les 16:30, surten dones,
júniors i sub23.
Les 16:45, sortim en
estampida uns 160 individus, Jordi i jo som al mig, i ens deixem endur per la
riuada tot avançant i sortejant braços i cames descontrolats. 200m de pista i
comença el corriol, comencen els embussos. Vaig saltant per on puc i avanço
sense entorpir. Sé que arriben després de unes pujades dures un tram bastant
corredor i que no val a badar. Arribo al primer coll, on m'aturo
a l'avituallament, després de un petit descens rocós, ja no trobo tanta
gent. Planejo i trobo un grup que puja força bé. Al segon coll, ja veig darrera
en Jordi a uns metres, li foto un crit per animar-lo, ja que va un bon ritme. Arribo a la carretera, i
vaig saltant els marges de les 4 o 5 vegades que el camí directe
al cim travessa la carretera. Encara tinc forces per apretar una mica, sento la
cridòria de la gent dalt del cim. Perfí arribo al cim, aconseguint el meu
objectiu d'abaixar el temps respecte l'any passat 6min i en Jordi, que es la
primera vegada que puja Caro, fa 1:17:08! tot un crack!. 41è i 46è
respectivament. Gràcies a la gent del TRAIL ROQUETES, sou collonuts! [by Cervatillo]
No tinc gens d'experiència en aquest tipus de cursa ja que l'únic KMV que havia fet fins ahir era la cuita al sol un parell de vegades i ja fa més de 3 anys de l'última vegada. Tot i així sempre he pensat i observat que pujo millor del que baixo, per tant una cursa cara amunt m'ha d'anar millor que la que vaig fer la setmana passada a Alforja, una cursa rodadora per la muntanya.
Avui m'acompanya l'Anna que vol veure com és això dels Ports i del Caro ja que ella tampoc hi ha anat mai. A diferencia de mi ella pujarà amb cotxe i fara una volta pel cim esperant als corredors i llavors podre baixar amb cotxe amb ella. Ha Roquetes hi ha una festassa!! Arribem dissabte matí a les 12:45h i ja tenen decorat tot el pavelló, han fet diferents xerrades sobre nutrició / hidratació i experienciens esportives i tot està apunt per dinar. Saludem a coneguts, recollim el dorsal i a les 13:30h un plat de pasta amb una beguda i una mica de pa serveix per agafar una mica de forces. No sabem si l'àpat serà suficient per afrontar la cursa, però el dinar entra be. Mentre faig cua per agafar café trobem el Cervatillo i la Meri (Companys Obrint Traça) i ens entaulem fins a l'hora de sortida.
Puntuals a les 15:30h 5 autobusos porten els corredors cap a la zona de la Caramella.... (seguir llegint)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada