L'Ester ens relata:
El dia 7/05/2012 es va
disputar a Cornudella de Montsant una cursa de 26 Km i una altra de 15km
organitzat pels Bombers Voluntaris.
Era un dia bastant calorós i Cornudella,
així com Siurana estaven disposades a mostrar-nos un dels paradors més bonics
de la primavera.
A les 9:00 del matí van sortir la
cursa de 26Km amb ells l'Albert Buira, que faria una super 3ªposició en
categoria sènior.
A les 10:15, amb el sol apretant de
valent vam sortir els que faríem 15 Km. La veritat és que feia temps que no
corria cap cursa i tornar a posar un cronòmetre en marxa, mirar de
portar les bambes ben apretades, els mitjons finets per no passar calor
als peus, les malles salomon que m'agraden com m'agafen les cames, una
samarreta ultralleugera perquè no em pugui molestar cap costura. Tot a punt, la
veritat no som gaires noies, no per això serà menys emocionant, ja hem passat
el control de pas. Abans, ja he anat a trotar una mica, a fer quatre
estiraments, em sento lleugera, m'agrada com em sento, intueixo que passaré set,
així que m'emporto el bidó a l'esquena. Em ve un noi, i em pregunta si vol que
em faci de llebre... i penso (si és una cursa per fer diumenge i em sincero a
mi mateixa i em dic: m'ho he vingut a passar bé i a partir "lo just")
així que li agraixo i li respons que millor cadascú faci la seva cursa.
El tret de sortida arrenca la cursa,
m'agrada el ritme no és massa fort, de totes maneres una noia que sembla
veterana ha marxat amb el grup dels del davant. Em conec, i sé que si surto
molt forta i amb aquest ritme alt després em passarà factura, així que busco un
ritme còmode que em va bé. De seguida sortim del poble i anem vorejant el
pantà... mmm... recordo una cursa que vaig fer per aquestes terres, la veritat
és que m'encanten les vistes, el terreny, la vegetació... em venen records
d'aquella cursa, i intento pensar què podria millorar, ho tinc bastant clar: les
pujades! Amb el Miguel hem entrenat les pujades, sé què he de fer: mirar al
terra i amunt i agafar un ritme suau i constant...sense deixar que la meva ment
em transmeti les pors... així avanço més... que si paro i camino, de seguida em
trobo un noi em pot ajudar a marcar un ritme constant ja que a les baixades em
flipo i a les pujades pillo, així que trobo el punt mig. Quan de sobte, trobem
la super pujada (era la pujada que m'havia dit "el llebre" que hauríem
de caminar... que casualment allí me'l vaig trobar, l'avanço) m'agafo els
quàdridriceps i pujo, i pujo, i em vaig anant dient 1,2,1,2,1,2... són passos
ferms, aplomats, segurs... em trobo gent que m'anima, gent que em diu que
somrigui una mica, ho faig, i aconsegueixo, malgrat tot, disfrutar de la
pujada. Arribo al poble de Siurana, miro el paisatge, quina passada, buff...
quin regal! Em diuen que queden 8Km, i ara sí, és la meva... BAIXADA I GAS!!
vaig baixant com mai, amb els braços controlats perquè les cames vagin trobant
les millors pedres, m'han dit que em dosifiqui perquè després em trobaré la
pujada que inicialment haviem baixat, no em fa patir:he dosificat, he disfrutat
i ja estic entrant al poble de Cornudella, em trobo la gent fent el vermut i
els nens jugant a pilota a la plaça, agafo la recta final on paro el crono amb
1h39min. M'he emportat a casa un super kit de CAP DE RUC i una placa molt xula
de record per haver aconseguit la primera plaça sènior. Repte aconseguit m'ho he passat molt bé! [by Ester]
Veure i comprar fotos (aqui)
Web cursa (aqui)
1 comentari:
ENHORABONA MAQUINA!!!!!
Publica un comentari a l'entrada