Benvinguts al bloc d’OBRINT TRAÇA. Som un grup de persones que ens uneixen les mateixes aficions, l’esport i la muntanya. L’objectiu d’aquest bloc és ser l’eina per organitzar i exposar les nostres activitats. Aquest equip és obert a tothom amb ganes de passar-s’ho bé i que vulgui córrer una estona amb companyia.




dilluns, 28 de maig de 2012

ULTRA TRAIL CAMI DE CAVALLS, "CRÒNICA MARC"


ULTRA TRAIL CAMI DE CAVALLS, MENORCA.
185Km, 2800d+, 25h30’, 2º Classificat.

Pròleg.
Aquest cop he volgut fer una crònica sense massa rotllo, anant al grà, amb els temes més tècnics que els que comencen en aquest mon del ultrafons, poden anar bé, i a la resta, què us he de dir, cada maestrillo tiene su librillo, tot i que no sempre el librillo podem dir que sigui el correcte. Així com també les anècdotes que han passat durant la cursa, que finalment son el que val més la pena deixar reflexat sobre paper, inborrables per sempre més.

Històric.
La grandesa d’un ULTRA no es pas tan sols la carrera, si no des de tan bon punt de començar a preparar-la, en alguns casos per ser finisher, en d’altres per ser finisher en primer lloc i com a segon lloc i trepitjant els talons al primer, si fos possible (difícil) arribar el primer.
En el meu cas, el meu inici de la CdC, ha estat un cop finalitzada la ultra anterior dels 3 dies de XERTA al 9-3-2012, es a dir uns dos mesos abans, que acabant amb un bon sabor de boca com a 3º sènior i una setmaneta de descans actiu començo a preparar l’objectiu, fent una nova fonamentació amb força volum de bici de carretera, algo de natació i gimnàs. Anant traient poc a poc volum de bici i gimnàs, fent cada cop mes volum de córrer, incorporant un dia a la setmana de velocitat amb series o farleck i un sol dia de descans o descans actiu (piscina), arribant a volums màxims 3 i 2 setmanes abans de la cursa de 150Km setmanals de córrer, el cop que he fet volums mes alts, compactant en tan sols 2 dies 125Km, no tan bona recuperació que hem dona molta confiança per afrontar el repte.

3 setmanes abans vaig estar a l’illa entrenant per la costa sur, fent 70Km dissabte i 35Km diumenge, amb una calor insuportable, cosa que hem va fer plantejar una cursa de supervivència, on el ritme tranquil, la hidratació amb sals i una bona alimentació seria la única possibilitat de sobreviure. (portava una motxilla de 4,5Kg amb la roba per dutxa i recanvi, ja que vaig aterrar dissabte 10h i anava con lo puesto i un xandall).
2 setmanes abans vaig fer la Ultra de BCN 70Km i diumenge 53Km de Riudoms-la Mola, a ritme suau i amb molt bones sensacions de recuperació de fatiga.

Nota: suposo que molts pensareu, quina animalada tan kilometratge, si es clar, no és anar a fer un tomet, però es que el repte també es una animalada i la única forma humana de poder xupar-te 185Km a ritme i pràcticament sense parades, és que el cos sigui capaç d’assimilar de forma escalonada i creixent sessions d’entrenament cada cop de mes volum, recuperant be de les petites molèsties....Es la única forma de poder afrontar un repte així amb mínimes garanties d’acabar i poder fer una bona marca, ja ho diu la dita “PER LLUIR S’HA DE PATIR”.

La Cursa.
Amb una setmana prèvia de molta feina, la penúltima nit abans de la cursa només vaig poder dormir 2hores, ja que tenia un tema que havia de deixar llest.
Hem recull l’Enric Terricabres a les 4AM, i anem plegats fins aeroport on pillem el vol, junt amb el Narcís, que també participa. A l’arribar a l’illa, dormo 2 hores al matí i 2 a la tarda, mes les 7h de la nit, havia de recuperar la son, tot i que diuen que no sigui possible.
5:00AM Divendres, el día “X”, sona el despertador.
Tot el material preparat del dia anterior i el mino de faena al bany apunt d’enfundar.
Dutxa, tires de kinesio colocades al rotulià del genoll (evita sobrecàrrega amb km...), untada d’alibut pomada (pomada hpoalergènica específica formulada amb una barreja de talco i baselina) en zones de fricció (peus, aixelles, ingles, culete, etc...)

6:00AM.
Esmorzo coc energètic, un plàtan i un cafè amb llet i el bus ens porta a la sortida.
8:00AM Sortida.
Material:
-          Camel amb 1,5litres d’aigua amb sals Recuperation+Malto.
-          2 barretes, 2 gels de compota, 1 bocata bimbo de pernil salat, 2 trossos de coc energetic, cacauets i dàtils (no calia tanta cosa els avituallaments molt complerts).
Sals i malto per fer 3litres d’aigua isotònica més.
Sortim 80 corredors, tot i que no hi ha equips bons com Salomon, North-Face, etc...Hi ha uns 4-5 corredors d’alt nivell.
Tenim sort amb la meteo ja que agafem un dia ennuvolat que ens tapa el sol durant tot el matí, bufa brisa marina i gaudeixo d’una costa nord de Menorca encantadora, notant que vaig carregat d’energia, amb moltes ganes de fer-ho be, però corrent tranquil, tot i que a bon ritme, deixant passar els km, canalitzant i optimitzant l’energia que porto dins guardada de tot el treball ben realitzat, confiat, content, amb ganes i preparat per a fer-ho molt be, dissipant l’energia amb la màxima efectivitat possible, aconseguint així una despesa mínima. Gaudint d’aquest entorn i vistes impressionants que ens envolten, flotant sobre la profunditat marina que ens envolta.
Poc a poc he anat passant a gent, però al km60 un globo guapo m’ha sorprès, on després de varies hores de veure isotònic, tenia ansietat d’aigua sola i he agafat un botellí que no he abandonat en tota la cursa, anant convinant a partir d’aquí i durant la resta de la cursa aigua sola o isotònic...Igual que feia amb la música sectors amb i sectors sense...Passant aquesta costa nord, on hi ha gran part del desnivell de la cursa amb puja –baixa de 150m del Km30 al Km70 que cal passar-los amb el limitador connectat, guardant intacte el segon dipòsit de combustible per a la costa sud, molt mes ràpida.
Durant aquest sector, se’m trenca la goma d’una butxaca frontal del camel pel pes del botellí d’aigua, poso botella a l’altre i en la trencada faig un apanyo amb la goma i hi poso els fruits secs que boten menys, solucionat.
9:00PM Km100 Avituallament amb Bossa de Maó.
Portava roba per a canviar-me tot, però els peus els portava força bé, sense cap butllofa i simplement trec les pedretes de les sabatilles, hem poso tèrmica fina de màniga llarga per afrontar la nit i els compressius de quàdriceps, en els bessons no ja que tampoc els tinc carregats i així vaig mes fresc.
Menjo 2 ous durs, un plat de pasta sola amb oli i un batut hipercalòric de proteïna de xocolata, carrego el camel amb aigua i dos gels de cafeïna per afrontar la nit ben despert, aquí comença la cursa, la temperatura ja es molt mes baixa i es pot córrer molt mes ràpid.
Arrenco 5º, pixat i cagat, amb el dipòsit ple, ganes a tope i poc cansat...La nit promet, els 85Km que resten els conec, tot o veig a favor, penso que puc quedar primer, hem multiplico, sensació brutal, 85Km en els que els disfruto a tope de bones sensacions.
En 5Km ja atrapo en Joel Jou i el seu company, que anaven junts i a l’avituallament ja m’havien dit que anaven tocats, han sortit molt forts (ells km20 1h45’, jo km20 2h15’).
Ja Vaig 3º, en aquest instant tinc ganes per a poder fer fins a 2 toms a l’illa, hehe, es veritat, és el que sento en aquell moment i aquesta sensació, per sort o per desgracia només es té quan hi ha un bon treball al darrera, el cos humà té memòria (100% comprovat) i la flauta no sona quasi mai.
Es a punt de ser fosca nit, paro a posar-me el frontal, sensació brutal, connecto i no s’encén....
Putadón, les piles son noves,,,peligro,,,l’electrònica del LED-LENSER-H7 de vegades falla....
Toco el cable d’entrada, res de res....Buffff....Toco les piles i s’encén, resultava ser la molleta de turno del pol negatiu que no tocava be....Salvat, em dona mes energia encara.....El que no et mata et fa mes fort i es ben be així, el que passa es que s’ha de voler passar gana,,,,per després amb la supercompensació, xalar com un enano!!
Bé, al lio, Km130 resulta que el que portava davant a plegat la paradeta, ja soc 2º !!!
Aquests 30km els he fet a bon ritme, amb molts trams d’urbanització que es podia córrer molt, l’objectiu, tal i com estava el pati era de intentar posar-me primer, ja que a la sortida parlant amb en MIA (1ºclassificat) no havia fet mai cap cursa de més de 120Km, i volum màxim setmanal de 110Km, amb tirades de 25Km,,,,o veia un pel just per 185Km, pensava que petaria,,,però la sorpresa bé quan demano referències de temps i tot i anant a ritme viu hem fot 10’ més,,,està clar, va com una moto, ja hem porta 1h de diferència i queden 50Km a meta (el dia següent parlo amb en MIA i hem diu que es va  cascar 15 plàtans i una pastilla de glucosa cada hora, acollonant, es com gent del davant que fot un ultra només amb gels, admirable!)
Decideixo baixar marxes, i optimitzar ritme segons gasolina i km restants. S’ha acabat la caça i captura, 3º i 4º els tinc molt enredera, toca conservar motor hi assegurar el 2º lloc.
Km150, sóc humà, la part del darrera del genoll esquerra hem fa un doloret hi ha les zones més pedregoses m’impedeix aixecar bé el peu per córrer. No m’agrada, però ara és el moment de tirar d’hiboprufeno, 600mg en comprimit i als 15’ dolor emmascarat...Vaig fent, sense massa més problemes, d’estomac perfecte vaig menjant i bevent de forma abundant.
Uns últims 10Km amb molta pedra, 5 dels quals faig caminant i els últims 5, ja entrant a Ciutadella al trote viu, ja oloro la meta, fins que la traspasso, un moment més únic.
Resultant 185Km a una mitja total de 7,3Km/h, que si restem 4 vegades que m’he perdut, sent uns 10’ cada vegada + 20’parat al Km100 i uns 50’ de la resta d’avituallaments, obtindríem un ritme en moviment durant 23h40’ de: 7,8Km/h.                        
                

“ELS REPTES QUE MÉS COSTEN, SON ELS QUE MÉS SATISFACCIÓ DONEN”
Publica un comentari a l'entrada