Em
desperto a les 3:30 i ja no dormiré més tinc els peus de la nena al cap i
el petit està estossegant, ja portem 2 mesos així i és un bon entreno per
aguantar la son a les ultres,jejeje.
El meu entreno és 1 mes de córrer i 3 mesos de btt i amb això vaig amb la intenció d'acabar la duatló.
L'AlbertM i jo ens posem a la part final de la sortida, el Cervatillo està una mica més endavant i és dona el tret de sortida i a la plaça de Queralbs que no hi cabia una bici més es comença a buidar i uns quants lokus avancen per qualsevol lloc jugant-se el seu físic i el dels altres, jo al meu ritme de molinillo m'ajunto amb la Yolanda i parriba 11 kms. La pista és ampla i anem buscant tota l'estona la traça amb menys pedres.
Arribem a la transició i m'estic 23 minutajos -ara m'he oblidat canviar-me els mitjons, aix!!! ara la samarreta mullada, coix!!!ui!!! Quina manera de fer el pardillo, però bé era la 1a duatló i ja n’aprendré.
Passo pel sensor del xip i un paio em diu:
És possible que no arribis al cim a temps i et facin torna per aquest mateix camí -m'agafa l'acongoje- i tiro capamunt a lo loco seguint una noia que semblava una atleta de l'est i que tirava com una cabra, no puc seguir-la, els bessons em cremen, cada vegada la veig més lluny, pel meu cap passa el temps perdut menjant galetes de xocolata, coix!!! Són les 11:30 i encara estic pujant l'última rampa dura, arribo a les 11:35 i PUC CONTINUAR!!! Han deixat 10 minuts més perqué vam sortir a les 08:10 en comptes de les 08:00.
M'agafa el subidon i ara tinc 2:30h per tornar a Queralbs i començo a baixar per una tartera light i un corriol com una fera direcció Núria, jo tiro cap avall, perdo les marques del camí, només tiro avall. EEEIIIIII que és per aquí em criden, doncs cap allà. I tornem-m’hi, adelanto a la de l'Est, i a tot el que es deixa, acaba la baixada forta i en un plis estem al Santurari de Núria, només puc veure el cremallera i el llac, i ara terreny de puja-baixa ara un collet ara un altre collet, i després d'ajuntar-me amb ara un i ara un altre veig de nou la collada de Fontalba on havíem deixat les btt's després de 15kms a peu.
Arribo a la transició i ARA SI pim pam pum i dalt de la bici que treu fum ;-) i baixem per la pista ampla que abans havíem pujat, em poso com a referència un noi amb un paravent taronja i a seguir-lo, la bici tremola com una rentadora centrifugant i a pedres per donar i vendre i si freno massa perdo al naranjito, deixo anar els dits dels frens i que sigui lo que Deu vulgui, em foto un susto ficant la roda del davant en un clot, però estic viu ENCARA, doncs cap avall i atrapo al naranjito GUAU!!! I arribem junts i m'han sobrat OJU 15 MINUTS, SIIIII!!!!
A l'arribada no hi ha res per menjar i he arribat dintre de temps, mecatxis en la mar!!! Com puc i fent cara de pena rapinyo uns trossos de coca que TENIEN AMAGATS, seran....
I més content que un gínjol faig les maletes i tornem cap a casa!!!
PD1: Pujant a peu cap al cim del Puigmal algú és va deixar la porta oberta i fotia una corrent que es van trencar tots els vidres del Santuari de Núria.
PD2: No tinc fotos, osti quin desastre que tinc per cap, però la samarreta d'OT va lluir fins l’últim racó de la vall de Núria.
El meu entreno és 1 mes de córrer i 3 mesos de btt i amb això vaig amb la intenció d'acabar la duatló.
L'AlbertM i jo ens posem a la part final de la sortida, el Cervatillo està una mica més endavant i és dona el tret de sortida i a la plaça de Queralbs que no hi cabia una bici més es comença a buidar i uns quants lokus avancen per qualsevol lloc jugant-se el seu físic i el dels altres, jo al meu ritme de molinillo m'ajunto amb la Yolanda i parriba 11 kms. La pista és ampla i anem buscant tota l'estona la traça amb menys pedres.
Arribem a la transició i m'estic 23 minutajos -ara m'he oblidat canviar-me els mitjons, aix!!! ara la samarreta mullada, coix!!!ui!!! Quina manera de fer el pardillo, però bé era la 1a duatló i ja n’aprendré.
Passo pel sensor del xip i un paio em diu:
És possible que no arribis al cim a temps i et facin torna per aquest mateix camí -m'agafa l'acongoje- i tiro capamunt a lo loco seguint una noia que semblava una atleta de l'est i que tirava com una cabra, no puc seguir-la, els bessons em cremen, cada vegada la veig més lluny, pel meu cap passa el temps perdut menjant galetes de xocolata, coix!!! Són les 11:30 i encara estic pujant l'última rampa dura, arribo a les 11:35 i PUC CONTINUAR!!! Han deixat 10 minuts més perqué vam sortir a les 08:10 en comptes de les 08:00.
M'agafa el subidon i ara tinc 2:30h per tornar a Queralbs i començo a baixar per una tartera light i un corriol com una fera direcció Núria, jo tiro cap avall, perdo les marques del camí, només tiro avall. EEEIIIIII que és per aquí em criden, doncs cap allà. I tornem-m’hi, adelanto a la de l'Est, i a tot el que es deixa, acaba la baixada forta i en un plis estem al Santurari de Núria, només puc veure el cremallera i el llac, i ara terreny de puja-baixa ara un collet ara un altre collet, i després d'ajuntar-me amb ara un i ara un altre veig de nou la collada de Fontalba on havíem deixat les btt's després de 15kms a peu.
Arribo a la transició i ARA SI pim pam pum i dalt de la bici que treu fum ;-) i baixem per la pista ampla que abans havíem pujat, em poso com a referència un noi amb un paravent taronja i a seguir-lo, la bici tremola com una rentadora centrifugant i a pedres per donar i vendre i si freno massa perdo al naranjito, deixo anar els dits dels frens i que sigui lo que Deu vulgui, em foto un susto ficant la roda del davant en un clot, però estic viu ENCARA, doncs cap avall i atrapo al naranjito GUAU!!! I arribem junts i m'han sobrat OJU 15 MINUTS, SIIIII!!!!
A l'arribada no hi ha res per menjar i he arribat dintre de temps, mecatxis en la mar!!! Com puc i fent cara de pena rapinyo uns trossos de coca que TENIEN AMAGATS, seran....
I més content que un gínjol faig les maletes i tornem cap a casa!!!
PD1: Pujant a peu cap al cim del Puigmal algú és va deixar la porta oberta i fotia una corrent que es van trencar tots els vidres del Santuari de Núria.
PD2: No tinc fotos, osti quin desastre que tinc per cap, però la samarreta d'OT va lluir fins l’últim racó de la vall de Núria.
6 comentaris:
Em vaig retirar abans d'arribar al Puigmal. la gastroenteritis del dijous em va passar factura i tot l'entrenament que tenia preparat per aquesta cursa es va esvair. Molt bé Toni per la crònica, espero que l'any segueixi amb més representants d'OT
Enhorbona Toni!!!!!!!! Molt xula la crónica!! També enhorbona al AlbertM i recuperat aviat cervallito!! Volem fotos!!
Ostras Toni,llegint la teva cronica es veu que les curses no les fan nomes els guanyadors,la fan tots els que participen i lluiten fins al final per aconseguir el seu objectiu!Felicitats Toni!
Felicitats per l'Albertb,q si be li va sobrar mes temps que al Toni,se q tb va tenir un moment dur!
I anims pel Cervatillo,contra aquestes coses no hi podem fer res, pero ara a aixecarse de nou i a aprofitar l'entrenament que ja tens a les cames.
Molt guapa i molt emocionant la cronica!
23 minuts de transició!!!! que vas fer migdiada o què??? ai si ho veu el mestre ironman MARC et fotrà als gossos....jajaja
Enhorabona per la cursa, els entrenus amb el carretó carregat de criatures t'ha donat els seus fruits. Haurem de provar-ho.
Doncs m'haguessin anat de primera unes classes de reforç del Marc.
Encara que tan sols m'hagués dit:
Tu llença la bici i comença a correr,jejeje.
Publica un comentari a l'entrada