Benvinguts al bloc d’OBRINT TRAÇA. Som un grup de persones que ens uneixen les mateixes aficions, l’esport i la muntanya. L’objectiu d’aquest bloc és ser l’eina per organitzar i exposar les nostres activitats. Aquest equip és obert a tothom amb ganes de passar-s’ho bé i que vulgui córrer una estona amb companyia.




dimarts, 4 d’octubre de 2011

CAVALLS DEL VENT. CRÒNICA ALBERT.B


Tot comença el divendres a la tarda quan la Rosa i jo agafem els “vàrtols” i cap a Bagà falta gent!! Arribem allí, i gaudim del l’ambientàs del poble que s’ha quedat petit per l’ocasió, agafar el dorsal i demés, a sopar un bon plat de macarrons i cap a dormir, que demà “pillaré” catxo!! jujuju!!
Desperto a la Rosa súper aviat, els nervis fan que no hagi dormit gaire bé, però bé és normal, suposo que tothom té aquell neguit de “me metio en un follón que no se como voy a salir” jajaja (Un parell d’hores abans de la sortida ja veus a la gent vestida per córrer rondinant per l’hotel).
Just abans de la sortida apareixen els meus pares que també em venen a veure junt amb la Rosa, o sigui que per logística no serà! Un agraïment molt gran a tots tres!! També em trobo al Javi, germà petit dels Heras, que per problemes logístics a la feina ve sense dormir i fa una cara... (Més tard va tenir que plegar com és normal). La gent del Trote també hi eren presents amb la rauxa que els caracteritza!!
Tret de sortida, i cap amunt falta gent!! Ens esperen uns 1800+ del tiró passant pel Rebost i acabant la pujada al Niu de l’Àliga. Com sempre surto bastant enrere i això fa que aviat la cosa es taponi, però bé, això es llarguíssim o sigui que com diu lo presi moltes vegades “al final la cursa posa tothom al seu lloc”. Pujant em trobo a l’equip logístic que em dóna molts ànims i passo pel primer control (Rebost) parant només uns segons a veure si així recupero alguna posició, encara que com jo, ningú para. Continuem pujant fins que finalment arribem al niu de l’Àliga, el punt més alt de la cursa. Aquí sí que la gent s’atura uns segons per recuperar, després del pujadot que hem fet, o sigui, que com abans no he pogut recuperar, decideixo continuar i no menjo res de res, avall falta gent!! Al principi tot molt bé, he recuperat, estic passant molta gent a la baixada i vaig bé de forces, però arriba la zona de les “peñes altes” que recordava més suau de quan havíem pujat a reconèixer el circuit (segurament perquè sempre paràvem a recuperar i esmorzar al refugi de l’Aliga). Amic! Aquí va aparèixer per única vegada en tota la cursa i ben aviat l’home del Mall!! Buff!! Ja feia quasi 4 hores de cursa i casi 6 sense menjar res de res! Com un cadàver vivent em va anar passant la gent i vaig intentar arribar com vaig poder al pròxim refugi del “Serrat de les Esposes” Allí tenia el súper equip d’avituallament (family) (la meva mare va patir molt al veure’m arribar blanc!juju quasi no em deixa marxar!jajaja), vaig menjar tranquil·lament, vaig canviar de roba i després de més de 30 minuts parat vaig continuar. Em vaig adonar d’una cosa molt important: Encara que molta gent pràcticament no pari als avituallaments, jo no estic prepara’t per això, o sigui que s’ha acabat això d’experimentar.

Continuem el camí fins al pròxim refugi “Cortals d’Ingla” que està molt a prop. Ja a meitat camí, les forces em tornen a aparèixer de manera sorprenent i començo a donar “gas”. Començo a passar gent molt ràpidament, arribem al refugi, menjo alguna cosa, (no vull tornar a patir com abans) i comencem la segona pujada llarga del circuit que ens portarà fins a Prats d’Aguiló on ens espera “pasta i un bossa amb roba”. Va ser en aquest moment de cursa quan em vaig sentir millor!! Pujava com una “bala” avançant a grups de 4 o 5, trotant ràpidament al mínim pla que trobava... molt bones sensacions! (allí em vaig trobar al Enric del Trotte que anava molt bé). Per fer-vos una idea, de les “esposes” vaig sortir el 180 aprox. i a “Aguiló vaig arribar sobre el 120 aprox.” Tot això segons anaven dient per els controls. Llàstima que aquest estat d’eufòria no durés tota la cursa! jejejeje
Ja tenia més de mitja cursa feta quan arribo a Aguiló, em canvio de roba, menjo un bon plat de macarrons i em trobo al Xavi de Tivissa company que farem l’últim tram junts i acabarem agafats de la “maneta”.
Comencem una pujada d’uns 400m molt forta, xino-xano amb l’estomac ple, que les coses es veuen d’un altra manera. Un cop allí, planegem 2 o 3 quilometres i cap avall a tot gas per una pista que ens portarà cap al refugi “Esteasen” al peu del Pedraforca! En aquest tram passo bastanta gent, però collons!! Si ja els havia passat a aquests! Veig que perdo molt temps als controls, com aquell qui diu em foto com el “kiko”!! jeeje i la gent va per feina. Decideixo passar de tot i anar a la meva, no vull que em torni a visitar l’home del Mall.
Arribo a l’Esteasen i està l’equip logístic esperant, em canvio la samarreta, menjo una miqueta, em tapo perquè ja s’està fent fosc, preparo el frontal i cap a baix al següent refugi “Gressolet”. Vaig bé, intento apretar una mica abans que no es faci fosc i ja no pugui avançar a les baixades, i de sobte “wala” a la cella em pica alguna cosa que em fot un mal que “flipes”. Quan arribem al refugi hem miren i hem diuen que ho tinc una mica “inflat” però que ja amb l’estona que fa anirà a menys, o sigui que a funcionar!!. (Es veu que estaven atenent a molta gent de picada d’abelles!! en aquest tram). Mengem l’últim plat de pasta abans d’acabar la cursa i a sant tornem-hi. Ara ens esperen uns 9 km fins al pròxim refugi amb uns 400+ inicials i després baixada. Com ja és fosc, no puc anar el ràpid que podria, a més les cames ja no estan per tirar coets. Arribem al penúltim control que és l’ermita de Sant Martí i quan estic repostant veig que també hi és el Xavi de Tivissa. Decidim afrontar la última pujada junts de un 800+ fins al refugi de Sant Jordi, l’últim control de cursa. Que us he de dir... llum de frontal, mirar cap avall al terra i puja amunt que falta gent!! Dura i llarga pujada que ens porta al Sant Jordi, allí sí que parem poc; més que res pel fred i perquè ja queden només 10 km amb només una pujadeta d’uns 200+ i tot cara avall fins a Bagà!! Això ja ho tenim al sac i ja ens veiem casi finishers!! Xino-xano anem tirant i finalment arribem junts amb el Xavi a Bagà amb un temps de 14:59h!! Per sota de les 15hores. Allí la Rosa i el Salva (metge de l’organització i de Cambrils) m’estan esperant (els meus pares ja han agafat camí cap a casa), una abraçada, petonets i a descansar que ens ho hem guanyat!! No abans sense foter-me una “birrota” com un pobal! jajajaja...


Conclusió: Cursa on he aprés molt, sobretot del meu cos i les sensacions, amb una horeta més del que m’hagués agradat però com no ens guanyem la vida no passa res! L’any que ve ja hi tornarem a la revantxa!! Al final velocitat de 5,65km/h de mitja que no està gens malament per un mortal com jo. Ara ha desconnectar, que sent el primer any que corro “una mica en serio” ja he fet molt!! Gimnàs, bici i algo d’asfalt és el que toca ara.

A millorar:
  • Llançadores per els acompanyants, per anar a veure trams de cursa com l’Andorra ultra trail.
  • Obsequi de “finisher” encara que sigui un “xorradeta”.
  • Cervesa a l’arribada, i no tenir que anar al bar. (És possible que els que van arribar abans ja se la haguessin fotut tota)
  • Perquè en tots els refugis arribes en pujada? (Fas mala cara per fotos i pel públic! jaja)

Positiu:
  • Molt ben senyalitzada.
  • Els avituallaments del tot correctes, amb menjar i beure abundant.
  • Equip mèdic a cada control i ben preparat.
  • Molt bona logística i ambient a Bagà organitzat per Salomon.
  • Corredors de l’elit mundial.
Web cursa


Publica un comentari a l'entrada