Benvinguts al bloc d’OBRINT TRAÇA. Som un grup de persones que ens uneixen les mateixes aficions, l’esport i la muntanya. L’objectiu d’aquest bloc és ser l’eina per organitzar i exposar les nostres activitats. Aquest equip és obert a tothom amb ganes de passar-s’ho bé i que vulgui córrer una estona amb companyia.




dilluns, 10 d’octubre de 2011

DUATLÓ DE NÚRIA "CRÒNICA TONI"


Em desperto a les 3:30 i ja no dormiré més tinc els  peus de la nena al cap i el petit està estossegant, ja portem 2 mesos així i és un bon entreno per aguantar la son a les ultres,jejeje.

El meu entreno és 1 mes de córrer i 3 mesos de btt i amb això vaig amb la intenció d'acabar la duatló.


L'AlbertM i jo ens posem a la part final de la sortida, el Cervatillo està una mica més endavant i és dona el tret de sortida i a la plaça de Queralbs que no hi cabia una bici més es comença a buidar i uns quants lokus avancen per qualsevol lloc jugant-se el seu físic i el dels altres, jo al meu ritme de molinillo m'ajunto amb la Yolanda i parriba 11 kms. La pista és ampla i anem buscant tota l'estona la traça amb menys pedres.

Arribem a la transició i m'estic 23 minutajos -ara m'he oblidat canviar-me els mitjons, aix!!! ara la sa
marreta mullada, coix!!!ui!!! Quina manera de fer el pardillo, però bé era la 1a duatló i ja n’aprendré.

Passo pel sensor del xip i un paio em diu:

És possible que no arribis al cim a temps i et facin torna per aquest mateix camí -m'agafa l'acongoje- i tiro capamunt a lo loco seguint una noia que semblava una atleta de l'est i que tirava com una cabra, no puc seguir-la, els bessons em cremen, cada vegada la veig més lluny, pel meu cap passa el temps perdut menjant galetes de xocolata, coix!!! Són les 11:30 i encara estic pujant l'última rampa dura, arribo a les 11:35 i PUC CONTINUAR!!! Han deixat 10 minuts més perqué vam sortir a les 08:10 en comptes de les 08:00.

M'agafa el subidon i ara tinc 2:30h per tornar a Queralbs i començo a baixar per una tartera light i un corriol com una fera direcció Núria, jo tiro cap avall, perdo les
marques del camí, només tiro avall. EEEIIIIII que és per aquí em criden, doncs cap allà. I tornem-m’hi, adelanto a la de l'Est, i a tot el que es deixa, acaba la baixada forta i en un plis estem al Santurari de Núria, només puc veure el cremallera i el llac, i ara terreny de puja-baixa ara un collet ara un altre collet, i després d'ajuntar-me amb ara un i ara un altre veig de nou la collada de Fontalba on havíem deixat les btt's després de 15kms a peu.

Arribo a la transició i ARA SI pim pam pum i dalt de la bici que treu fum ;-) i baixem per la pista ampla que abans havíem pujat, em poso com a referència un noi amb un paravent taronja i a seguir-lo, la bici tremola com una rentadora centrifugant i a pedres per donar i vendre i si freno massa perdo al naranjito, deixo anar els dits dels frens i que sigui lo que Deu vulgui, em foto un susto ficant la roda del davant en un clot, però estic viu ENCARA, doncs cap avall i atrapo al naranjito GUAU!!! I arribem junts i m'han sobrat OJU 15 MINUTS, SIIIII!!!!

A l'arribada no hi ha res per menjar i he arribat dintre de temps, mecatxis en la
mar!!! Com puc i fent cara de pena rapinyo uns trossos de coca que TENIEN AMAGATS, seran....

I més content que un gínjol faig les maletes i tornem cap a casa!!!

PD1: Pujant a peu cap al cim del Puigmal algú és va deixar la porta oberta i fotia una corrent que es van trencar tots els vidres del Santuari de Núria.

PD2: No tinc fotos, osti quin desastre que tinc per cap, però la sa
marreta d'OT va lluir fins l’últim racó de la vall de Núria.
Publica un comentari a l'entrada