Benvinguts al bloc d’OBRINT TRAÇA. Som un grup de persones que ens uneixen les mateixes aficions, l’esport i la muntanya. L’objectiu d’aquest bloc és ser l’eina per organitzar i exposar les nostres activitats. Aquest equip és obert a tothom amb ganes de passar-s’ho bé i que vulgui córrer una estona amb companyia.




divendres, 29 de juliol de 2011

RONDA DELS CIMS, ANDORRA 12.500D+ 170Km (la volta a tot un país)

Ultra crónica del MARC:
Aquí el tenim, el segon objectiu de l’any, després de “L’EXTREM MAN SALOU”
amb bones sensacions aconseguint un finisher amb 11h30’.
Però aquest, es tractava d’un objectiu difícil d’interpretar, ja que l’any anterior nomes havien acabat un 25% dels participants en l’edició de 112Km i 10.000D+.

LA PREVIA...
La sortida era divendres 15-7-2011 a les 8h d’Ordino....La Mar, que feia la “INICIATIC” 100Km i 6000D+ sortia a les 23h junt amb els de “MITIC” 112Km i 10.000D+.

Nosaltres ja vam pujar amb la furgo dimecres al vespre, aparcant a dormir a dalt del Coll de Puymoren a 2.000m. Dijous ja vam baixar cap al pàrking d’Ordino on ja es respirava tot el caliu de cursa ultra....I el ritual de sempre, recollida de dorsal deixar dues bosses pels punts grans d’avituallament (Margineda Km70) i (Pas de la Casa Km140)...

1a bossa: calculo arribar de 22h a 2h, per tant deixo algo de roba d’abric (malles llargues, compresius, manguitos, guans fins, buf...) tot i que a segurament a no fer molt fred no faria falta....També mitjons i roba curta de recanvi + vaselina (alibut pomada)...Barretes i gels per fer uns quans km més, 2 sanwitch de bimbo amb pavo i formatge i 2 bidons nous on ja hi tenia les sals isotòniques apunt...També potet de sals recuperation per anar afegint a l’aigua durant el camí i batut hipercalòric de xoco (500Kcal) que hem pendria allí mateix, també preparat ja en el seu bidó.

2ª bossa: seria com la primera, tot i que aquí només un sol bocata bimbo, res de roba llarga ja ke estava calculat arribar al migdia i menys barretes i gels ja que a partir d’aquest nomes quedarien 40Km per meta.

Dijous 18h Brifing i tot llest, cap a la furgo acabar d’embotir una mica d’arròs, una passejadeta per pair i ha dormir.
Tenia clar on anava i per enfrentar-se amb un repte així amb unes mínimes garanties d’èxit,només hi ha un camí, entrenar molt i que el cos assimili els entrenos, faré un inicis dels meus, ja que penso que son la única clau de l’èxit, junt amb l’alimentació, bons estiraments i descans, que al final tot suma i dona un únic resultat.
Després d’una setmana de descans actiu després de l’extrem man, no hi ha temps per perdre i així son els meus entrenos:
5-Juny: Extrem Man (amb la prèvia de volums que això demana) setmanes de 25-30hores.
Set 6-12 Juny: 1,6swim-200bike-20run. 12h.
Set 13-19 Juny: 4,0swim-155bike-144run. 26h. (dissabte tirada run de 70).
Set 20-26 Juny:  4,5swim-150bike-140run. 23h15’ (dissabte cursa Sobarbe 65km3500d+ 3ºclas.)
Set 27-3 Jul: 1,5swim-80bike-185run. 31h (dissabte Nuria-Queralt 92Km 6000d+ 7ºclas)
Set 4-10 Jul: 5,5swim-210bike-47run. 17h30’ (dissabte cursa llop 32km 1000d+ suau)
La setmana de la cursa, nomes 2 sortides de trote una de 60’ i una de 30’... Estiraments cada dia.

Es a dir, la duresa no esta en la prova, sinó en tenir les ganes suficients d’entrenar i la capacitat del cos a recuperar-se d’un dia per l’altre i com no, disposar del temps per a poder-ho fer i que a casa estiguin d’acord...UN REPTE DE COLLONS !!!

LA CURSA...
6AM, mos llevem a la furgo, unes torradetes amb mermelada, un plàtan, un cafetó i llestos.
Mentre hem vaig vestint, en el pàrking es respira un caliu diferent a altres curses, també llargues que he participat, aquesta sembla, be sembla, és d’un nivell encara superior on la paraula ULTRA se li que da petita...Ho dic perquè a les 7h (una hora abans de la sortida) pel pàrking al costat de la sortida ja rondava quantitat de gent que anava cap allí...1h abans!!! Hi ha corredors que viuen per aquest tipus de vida...La majoria de mitjana 40-45 anys d’edat, amb milers de km a les seves cames s’intuïa que no anaven a fer un 10.000 ni una excursió de jornada, possiblement anaven a fer la cursa més dura de la seva vida...Si més no, és diu que ha estat la cursa més dura d’Europa en distàncies 150-200Km i no en tinc cap dubte...

En fi, estic preparat, tot i amb això se que tocarà patir i també estic preparat per a fer-ho...

Arranquem, com sempre, uns més ràpids i altres mes lents, no problem, aquí cadascú acabarà ocupant el seu lloc final.... Jo com sempre m’agrada sortir darrera de tot, així tot i anant lent ja vas passant gent només començar i això ajuda psicològicament...

En el km8 aprox...Atrapo un grupet on hi ha en Joel Jou, corredor i amic de casa nostra, els passo i vaig fent camí, ben segur que amb algun d’ells ens tornarem a retrobar....
Del recorregut, pos que us he de dir, increïblement tan dur com impressionant on com si un filtre en la ment humana et fes regular l’energia i retenir el dolor avançant desnivells i metres a tort hi ha dret...Destacaré algun dels punts de crisi i anècdotes de la carrera per retallar una mica el text, ja que ni hauria per fer un llibre de lletra petita ben complert...

L’assumpte es va estirant, imagineu 140 atletes escampats per 170km es podria trobar un sol corredor en cada punt kilomètric i encara en sobrarien....
Km43 Refugi Joan Canut, on arranca la pujada a Comapedrosa, arribo en 15ª posició i arranco el 13ª dos necessiten més temps per avituallar, vaig junt amb en Francisco Saez Marques que finalment acabarà 6º...Anem els dos regulant molt, pujant a ritme però baixant moooolt tranquils, aquí la gent mora per les baixades no pas pujant....
A mitja pujada ens trobem amb Adolf Aguiló, no portava pals i això li passava factura, el passem i seguim...
Km61 Bony de la Pica, la baixada més dura de la carrera, barranc amb herbes que patinen i cordes i tot, tenim la sort d’agafar-la encara amb llum de dia....
Km70 La Marginada. Primer avituallament gran, aquí ja anem 6º i 7e i mantindrem aquestes posicions fins al final de cursa....Ens comenten que els dos germans Andorrans ens treuen 1h30’ ocupant posicions 4ª i 5e que també mantindran fins al final....
Tenim una climatología bona, son les 22:30 i la nit no es presenta freda, hem noto be i mitjons curts que porto del “Mdei-Last” no m’han fet cap tipus de llaga i decideixo no canviar, simplement unto de nou els peus de “alibud pomada” menjo arròs i el batut hipercalòric que portava preparat hi en 15’ ja estem en marxa de nou....
Pugem al Coll de la Gallina +1000d per tornar a baixar a Sant Julià -1000d, pensem que a Sant Julià Km86 tindríem algo d’avituallament, però no es així, només ens restava mig bidonet d’aigua hi ens diuen que fins a Naturlandia a +700d, gestionem algo recursos i sort que passem per una casa que tenia una manguera, faig parar al company i avituallem aigua...Salvats.

Km90 Naturlandia. Avituallament fort, prenc un caldo amb arròs i un plàtan, em canvien la bateria del GPS que m’ha posat organització i surto abans que el company que s’entreté una mica més per omplir el camel...Vaig tirant cara avall, sembla que el company no vingui, i vaig fent camí...Començo a remuntar de nou reprenent traçat de ULTRA MITIC anant cap al Refugi de Prat Primer i fins a Coll Bou Mort +1000d des de Naturlandia,,, aquesta pujada l’he feta sol tot i que a uns 300m anava veient frontal del company que m’anava recuperant....Aquí no tenia gana de menjar res, eren les 3 de la nit i per no agafar globo vaig anar jugant amb una barra de power-bar, anant fent pilotetes a la boca com si fossin carmels i quan aconseguia acabar-ne un, feia una altre piloteta i així durant tota la pujada...A dalt ja no tenia barreta....I el company hem recupera anant els dos junts altre cop...

Km110 Ref.Perafita.
Aquí tinc l’únic pajarón de la carrera, son per allà les 9h del mati, hi es una pajara diferent a les que es tenen normalment (de baixon) es una pajara de fatiga general, em fan mal els ossos i sembla que hauré de plegar...Decideixo parar 20’ i menjar assegut un sanwich que portava de formatge i pavo, una mica de cola, un altre plàtan i sembla que molt millor, a partir d’aquí tot el que resta de prova ja el faig caminant, exepte algun tramp de bona baixada, però pocs...El company que anava amb mi marxa i ja no ens tornem a trobar més...Durant la parada un corredor de la Ronda hem passa, però acabarà abandonant a PAS DE LA CASA junt amb 2 més, fatigats per tan desnivell de baixada....

Km132 Pas de la Casa. Parada de només 15’ on amb els 3 abandonaments que em trobo aquí em col·loco en la 7ª posició que em durà fins a meta...
Km i Km, el cos es comporta perfectament, mentre corredors del ULTRA MITIC et van passant amb respecte....

Km151 Ref.Coms de Jan. Em trobo a la Mar fent un caldo calent, ella venia de la ULTRA INICIATIC i portava 80km a les cames, també estava cansada però feia molt millor cara que jo amb 151....Eren les 8 de la tarda i començava a bufar aire gelat, sobretot dalt dels dos colls que quedaven per coronar, a mi ja no m’entrava res de res,vaig agafar un paquet de galetes TUC salades i pel camí les anava triturant engolint-les a la força amb el bidó de cola-aigua que et mantenia una mica despert...La Mar surt una mica darrera i fins i tot em recupera, era el segon baixón guapo de la carrera,que vaig poder gestionar, gracies a la seva companyia....

Llavis tallats i llagues a la boca, denoten la fatiga de l’organisme.

Poc a poc hem refaig i la vaig deixant endarrera, ja son les 22h del dissabte i pugem cap a l’últim coll, Collada de Meners, amb un aire i fred de collons que et prohibeix parar si vols sobreviure...Penso en la Mar, espero que no pateixi gaire, jo he de seguir fent la meva carrera, no puc parar, ja soc dalt del Coll a 18km de meta,,,una baixada eterna que la gestiono mitjançant gels de cafeïna, mig somnàmbul.... Pensant en com cony es gestionen els 330km i 24000d+ del pròxim repte al que estic apuntat i que em passa pel cap desapuntar-me EL TOR DELS GEANTS,,,, el consol és que gent que l’ha feta diu que el terreny és molt millor, algo es algo....

Km 170 12500d+. Finalment, finisher en 42h i 7ª posició en una cursa on per ara només hi ha 45 finishers en tot el Planeta Terra, on saber gestionar les forces i ser pacient guardant en tot moment es la clau de l’èxit....
Gran cursa també de la MAR que al final en els últims 20Km només li vaig treure 15’ !!! i demostra la gran resistència que te la meva SUPER DONA !!! Fent aquests 100Km i 6000d+ de L’ULTRA INICIATIC.
 

 PD. Aquesta la cursa més dura de la meva vida, amb diferència.
 
LA POST CURSA...
La post cursa, igual que la PRE-CURSA i la CURSA, no es treball senzill...El baixon que te el cos es molt heavy, no tan sols a nivell físic que et poses a córrer 10 dies després de la carrera i veus que no vas ni en rodes, estàs buit, com si a dins les cames i hagués serrin....Costa molt tornar a la càrrega.... L’objectiu esta assolit el cos es relaxa i entra en un estat “SEMI-DEPRESIU” on tota la preparació ja ha passat i el gran dia de la cursa també... De vegades resulta difícil disfrutar de tal proesa aconseguida....I més encara començar a entrenar per afrontar NOUS REPTES, que sense aquests per a mi la vida no tindria gaire sentit....

Fins la Pròxima !!! By Marc...

+ FOTOS

Publica un comentari a l'entrada