Benvinguts al bloc d’OBRINT TRAÇA. Som un grup de persones que ens uneixen les mateixes aficions, l’esport i la muntanya. L’objectiu d’aquest bloc és ser l’eina per organitzar i exposar les nostres activitats. Aquest equip és obert a tothom amb ganes de passar-s’ho bé i que vulgui córrer una estona amb companyia.




dimecres, 20 de juliol de 2011

ANDORRA ULTRA TRAIL "CRÒNIQUES"

RONDA DELS CIMS [170Km D+12.000m]
L'Enric ens relata (aquí)
"L'Enric i el JaumeG en plena lluita"
Accés a tota la Ronda del Cims amb fotografies, realitzat pel finisher Joao Hora (52h18m). Paisatges espectaculars.

"La Montse orientant-se amb el so de la gaita al Comapedrosa"


"Lo Marc, rodejat de l'elit amb la seva super 7a posició de la general en la duríssima Ronda dels Cims"


"La Mar al pòdium com a 3a en finalitzar l'Ultra Iniciàtic"


ULTRA INICIÀTIC [103Km D+6.800m] 
l'AlbertB ens relata:
Després d’un curt viatge fins Andorra, arribem a Ordino, el meu pare, el Toni, Ramón i un servidor. Jo notablement més neguitós que ells degut a que només em quedaven unes poques hores per l’inici de la cursa. Marxo de seguida a buscar el dorsal, comprar uns bocates per la cursa i al “briefing” que realitza l’organització. L’ambient ja era extraordinari en aquelles hores i el rellotge de la ronda del cims ja feia hores que corria.
Només sortir del briefing em trobo al Carles del Borges Trail, que últimament el trobo a totes les curses (fins i tot d’asfalt com la marató de relleus de S.C.). També em trobo l’Óscar un company de feina que esta fet un crack i que prové de les extraordinàries terres dels germans Heras. Fem petar la xerrada i molt aviat ens trobem a la Mar. Després d’uns minuts d’intercanviar experiències i preguntar pel Marc, Enric, i inquietuds varies decidim anar a descansar per trobar-nos sobre les 22:30hores a la sortida de la cursa.
Són les 22:30h i ja estan tots tres preparats per la sortida, fem els últims preparatius i quan no ens adonem ja estàvem corrent després d’uns fantàstics focs artificials. Els primers 8 km’s planejaven bastant amb una falsa pujada, l’Oscar va sortir escopetejat cap al davant de cursa i ja no vam saber res més d’ell (més tard sabem que va tenir que plegar al km 70 quan anava primer de cursa), els mortals Mar, Carles i jo vam sortir tranquils al nostre ritme sabent que això seria molt llarg.
Quan portàvem una estona escalant per la primera gran pujada e intentat seguir el Carles que va marcar un bon ritme, em giro i veig que la Mar no hi és, la veritat es que anem tots molt apilotats i hi ha una mica de caos. Decideixo no perdre el Carles, ja que fer la cursa sol seria una mort segura! Tampoc no vam saber res de la Mar fins al final, quan ens vam assabentar que va quedar la 3ª noia!! Tot un èxit!! Enhorabona!!
La primera pujada la vam finalitzar molt bé, i llavors tocava baixar molta estona i amb molta pendent. Ràpid ens vam adonar amb el Carles que farem una simbiosis collonuda, ell escalador fantàstic es situa davant a les pujades, fent que jo tiri una mica més i retenint-lo a ell a la vegada. A les baixades la cosa canvia i intercanviem papers. Portem un ritme suau fins arribar a la segona pujada forta que ens portarà fins al refugi de Comapedrosa, moment que aprofitem per descansar uns 10 minuts, menjar alguna cosa i agafar una mica de fred, que es va acabar només començar l’última part de la pujada fins la Portella Sanfons. Allí vam parar un minutet per disfrutar de les vistes, per una banda la llengua de frontals blancs que venien radere, la llengua vermella d’aquells que ja havien passat fa una estona i per altra banda el Comapedrosa que estava sent coronat per els nostres companys de la modalitat mític que formaven una bufanda de llums al coll del gran pic, i tot això il•luminats per una lluna plena enorme que feia que el cel fos més clar que les muntanyes que ens envoltaven. Una imatge de postal per recordar i adonar-nos de la immensitat del món que vivim i lo petits e insignificants que podem arribar a ser davant aquelles majestuoses muntanyes.
Al despertar, iniciem la llarga, però que molt llarga baixada fins a Caldea quan ens comença a clarejar el dia i tenim que apagar el frontal. Finalment son sobre les 7:30 quan arribem a l’avituallament i amb el Carles en fotem les botes!!jajaja Bocata, sopa, fuet, café, ens canviem la roba i després de 40minuts a l’avituallament decidim afrontar la més llarga pujada fins al refugi de l’illa. Amb les piles totalment carregades portem un ritme molt bo i comencem a avançar corredors que gairebé no van parar a l’avituallament. Després d’una pujada molt bonica per un paratge patrimoni de la UNESCO arribem al refugi de l’illa on hi ha una organització esplèndida! Reposem gasolina i afrontem la última part de la pujada també molt dura. Anem per la carena i descendim per un corriol molt tècnic i empinat fins arribar a una baixada suau però molt tècnica i lenta pels llacs del Pessons. Acabem de baixar i arribem al km 67 (Bordes d’Envalira) on ens espera la segona bossa de roba per canviar-nos i un dinar que vam aprofitar amb el Carles fins al màxim!jejeje Després de la segona llarga parada, tenim forces per afrontar l’última part de la cursa, fins a la vall d’Incles i finalment iniciar el penúltim gran pic amb una pujada final quasi vertical!! Va ser molt però que molt dura.
Ja queda poc i encara que les cames ja comencen a notar el cansament, el cap cada cop el tinc més seré, començo a creure’m que puc acabar, que si no passa res aconseguiré l’objectiu que en un principi pensava que no podria assolir.
Des de el pic arribem fins al refugi Coms de Jan després d’un altre dura baixada. Al refugi mengem una miqueta e iniciem finalment l’última pujada. Amb el Carles decidim treure l’artilleria pesada i ens prenem un “gel”. La primera part de la pujada una mica més suau però molt dura, i una segona part amb bastant més pendent va ser el que ens vam trobar, encara que ja veiem el final a la palma de la mà, perquè desprès només quedaven uns 15 km’s de baixada. Va ser en aquell moment quan afrontàvem la part més dura de la pujada final quan una veu de radere em diu: “Amb el teu permís vaig a cremar l’últim cartutxo” Efectivament, és el Carles que encara tenia forces per tirar una miqueta més, jo li dono ànims i li dic que tiri al màxim, que ja falta poc per arribar. Em va posar el dilema de si intentar seguir-lo o continuar amb aquell ritme que anava còmode. Finalment decideixo la segona opció i continuo xino-xano pensant que pel poc que quedava per la baixada doncs, si podia intentaria fer el mateix.
Arribo a dalt de tot i la felicitat m’absorbeix, ja que ara si veig clar que acabaré, aprofito per descansar un parell de minutets fent petar la xerrada amb els organitzadors i menjant un plàtan.
Començo la baixada de aprox. 12kms i decideixo com el Carles, cremar l’últim cartutxo. Uns minuts després d’iniciar la baixada l’agafo i li dic que l’esperaré al pròxim control, que vull llançar-me durant una estona de baixada. Sorprenentment començo a veure gent pel davant i els avanço, primer un, desprès un grupet de 2, dos més, etc.... Tot sorprès arribo a l’últim control i em diuen que vaig 18, o sigui del 26 he passat al 18!! Uooo 8 posicions!! La destral ha fet efecte!!jajajaja
Espero al Carles, però tal com veig que arriben un parell de corredors que havia avançat i sortien del refugi mentre jo esperava, el meu cap no va poder aguantar i em vaig llançar com un jabalí, em sabia greu, però no vaig poder resistir la temptació.
Ràpidament els vaig avançar de nou i van començar els últims 10km’s de la cursa amb uns 6 o 7 últims molt pesats on una pista plana. Vaig poder mantenir un ritme bo de 5,30min/km més o menys i quasi quan arribava a meta ja veia la pròxima parella a tiro per avançar, llàstima que no em va donar temps, però va anar de poc, ja que amb 12kms els vaig retallar més de 20minuts.
Finalment després de 21h i 29minuts arribo a meta, amb aplaudiments i l’ambientaso que hi havia a les 20:30 a Ordino. Una experiència inoblidable!! Encara que quan paro i l’eufòria de l’ultima baixada s’esfuma del meu cap torno a la realitat i noto el cansament de cop! Bufff! Mare meva!!
Els moments després ja va ser la dutxa, el sopar i el “supertanc” de birrota que ens vam fotre amb el Carles a una de les terrasses d’Ordino mentre recordàvem moments de cursa i veiem arribar als valents que encara estaven batallant per aquelles muntanyes, ja ben entrada la nit.
Felicitats a l’organització per una cursa molt ben marcada, uns avituallaments del tot correctes i una gent als controls esplèndida!! Encara que es una cursa duríssima és una cursa per repetir!
Finalment agrair, la companyia del cap de setmana al meu pare, el Ramón, el Toni, Marc, Mar, Oscar i sobretot al Carles que vam afrontar tota la cursa junts patint i ajudant-nos mútuament en els moments difícils, per poder finalitzar amb èxit. [by AlbertB]

PD: Pendent de rebre més fotos.

WEB CURSA

Publica un comentari a l'entrada