RIUDOMS-LA MOLA-RIUDOMS [53KM D+1.250m]

Aquest cap de setmana s’ha disputat la marxa (Riudoms - La Mola - Riudoms). A causa d’estar al costat de casa, passar per zones d’entrenament i està organitzada pels amics de Riudoms, fan que tingui una gran representació d’obridors.

L’any passat la pluja i els llamps van fer retallar el recorregut. Aquest any, a part de sumar un any més a les cames, la forta calor i humitat han pujat molt la duresa de l’excursió.

Tot i no ser una prova competitiva, ens agrada barallar-nos amb el cronòmetre i intentar estar a casa a l’hora de dinar. Per això la majoria dels obridors estem entre els primers arribats. La Inma amb problemes al genoll, acompanyada dels novells Joan Viñas i Jordi, s’ho van agafar més a poc a poc, amb l’objectiu d’acabar-la tot gaudint del paisatge, i així ho van fer. Segur que per a ells no serà l’última.

Felicitats a tots els finishers, novells i a l’organització.

Classificació (437 arribats):
1.- Pau Lanceta.....5:08
.....
3.- Isma.....5:22
8.- Marc.....5:48
10.- Joan.....5:50
20.- Roberto.....6:07
26.- Xavier.....6:17
30.- Antonio.....6:25
68.- Txell.....7:23 (2ª noia)
351.- Joan Viñas.....11:36
352.- Jordi.....11:36
355.- Inma.....11:37

El Joan ens relata:

Tenia moltes ganes de fer aquesta marxa, ja que l’any passat no la vaig poder fer per una lesió a la marxa de la Selva. Per mi la Mola és la nostra muntanya màgica i sempre és una satisfacció coronar-la. Em presento amb lo traje de gladietor i les super noves Speed Cross model Obrint Traça, tinc les ganes i el material per donar guerra, però sé que últimament no compleixo amb els entrenaments i estiraments i no sé que passarà. El Marc hem diu que vindrà amb mi, que vol sumar km sense massa desgast. Sortim a les 6:30 en punt i ja perdo el Marc, penso que amb l'olor de lycra no ha pogut frenar les cames i ja deu estar fent sèries pel pantà. M’ajunto amb el Roberto i posem un ritme alegre, tota l’estona avançant gent i xerrant amb amics. A partir de Montbrió apreto una mica més, el Roberto em segueix però ja no parla, diu que va bé i jo mantinc lo rumbo i la velocitat de creuer. Arribem als tobogans de Duesaigües i el Marc ens atrapa, estava al darrera, obra el paracaigudes i es queda al costat, li dic que tiri, i diu que no, que avui vindrà amb mi que vol anar trankil, (i jo penso, de trankil no res, avui et faré suar). Comencem la pujada al castell, pista encimentada, sense para de córrer, a poc a poc el Roberto es va despenjant. Jo veig que estic cremant molta metxa, però vull veure bufar al Marc, i no hi ha manera. Arribem al Castell i ens trobem l’Antonio fent estiraments, ha sortit molt fort i les cames ja li han dit prou. Coneixent-lo segur que es recuperarà. Al Castell got aquarius i amb un entrepà a les mans em llenço a la baixada voladora, i entre salt i salt mossegada al bocata, el Marc darrera. Arribem a l’Argentera, comença la pujada als molins i el Marc es treu lo seu bocata, aquí hi ha la diferència, a les pujades ell menja i jo esbufego. Abans dels molins apreto una mica i el Marc pateix una mica, però només són 50 metres, desprès ja demanava pas. A la pista dels Ventiladors, es comencen a encendre les llums del tablero. Fa molta calor, per la visera de la gorra tinc una gotera que m’indica que tinc una fuita d’aigua. Comencen els microrampes als bessons, que corrent com els pingüins aconsegueixo fer desaparèixer, però ja m’indica el que m’espera. Tota l’estona vaig bevent recuperations però ja sóc immune. Arribo al inici de la Mola i mega rampa als abductors, he de parar a estirar. Recupero caminant i aconseguim arribar al cim avançant al grup que portavem al davant. Se’ns ajunta el Miquel de Salou i comencem lo descens a bon ritme. Durant la baixa tinc les cames a punt de rampa però vaig aguantant fins que al aixecar la cama per esquivar una roca, em ve rampa, la cama es queda rígida i ensopego amb la roca, caiguda als peus del Marc, per sort sense conseqüències. A partir d’aquí començo un calvari de continues rampes als abductors,. He de córrer amb delicadesa per no provocar cap estrebada, poc a poc vaig fent km. El Marc juntament amb el Miquel i el Xavi de Riudoms van fent la goma i no els perdo. Arribem a l’ermita de la Roca, el tram de caminar previ m’ha recuperat força. Aprofito l’avituallament per amortitzar l’inscripció, em bec tot lo que trobo, acompanyat de fruits secs i un gel. Després d’uns breus estiraments comencem la baixada a Mont-Roig, jo sense forçar ja que encara hi ha molt de camí. Un cop deixem Mont-roig comencem la pista planera fins a Riudoms, observo que les molèsties van desapareixen i cada cop puc fer la passa més llarga. Poso xip de la marató de Barcelona km33 i agafant un ritme còmode vaig recuperant posicions. Aquí el Marc, fa sèries de control a control. Al final arribada a Riudoms, amb l’emoció d’haver guanyat una batalla que en alguns moments estava tocat de mort però no enfonsat. Aquestes recuperacions et fan créixer més, i tot i que dilluns vaig tenir les agulletes més fortes que recordo, ja estic pensant amb la pròxima. [by Joan]