El Xavi ens relata:El diumenge a Xerta vam disputar la cursa de les Fonts, vam anar Akane, Ester i jo coma corredors i com a suport portavem la Montse, en Rasban i en Pau, tot un equip d'animació de luxe.
Per mi no seria el dia ja que em notava molt carregat de pit i de pulmons, m'estava començant a sortir un costipat que no n'era del tot conscient (no fa falta saber que no tinc massa seny).
Surten les noies a les 9 i nosaltres a les 9:15, començo molt suau però ja quan veig la moleta i es caminar a munt incremento ritme, agafo a l'Akane que està pensant on s'ha ficat (crec que encara pot pensar), i es que la pujada és molt dura, ràpidament em diu que farà la marxa (si això vol dir que encara raona, no com jo!!!), tot i que he de dir que anava molt bé de posició i tenia a noies moltissim més enrere, però li falta experiència en aquest tipus de cursa. A no massa agafo a l'Ester que també està patint el pujadot en el que estem, estic una miqueta amb ella i vaig tirant, arribo a dalt la moleta i a la baixada em llanço una mica agafant ja a gent amb els que vaig fent conversa, vaig content i alegre fins al avituallament on em noto el cansanci i veig que estic al km 11, ai ai ai ai el cap se'm satura, pensava que en portava forces més, afluixo ritme com a senyal d'alarma, i continuo caminant corrent, fins que a una pujada per una canal m'agafen mareigos i tot, i em costa molt inspirar aire, m'aturo a estones i sembla que vagui una mica com un abuelito, sort que ara quasi tot es baixada, que faig molt tranquil i recuperant, ja que estic tota l'estona estornudant i amb un mal als pulmons que no em deixa respirar bé. La baixada se'm fa eterna i pesada, sobre tot els ultims kilometres però al final amb la satisfacció de poder acabar la cursa, tot i que la meva cara indicava el que habia patit.
L'Akane me la veig contenta i dutxada i em diu que faig mala cara, i és que estava amb mal de cap i amb un esgotament enorme, i l'Ester arriba més tard també amb un estat una mica com el meu indicant la duressa de la cursa.
Ara espero començar a agafar una mica de forma per acabar amb un somriure que és el que m'agrada!!! [by Xavi]
Classificacions
L'ester ens relata:
Després de Sant Jordi, llibres i roses l'equip OBRINT TRAÇA s'ha disgregat, uns quants enciams a fer RIUDOMS-LA MOLA-RIUDOMS (com la IMMA, la ULTRA TXELL, en JORDI, ROBERTO, JOAN, MARC, ANTONIO, XAVI AGUILO i un super fitxatge el JOAN VIÑAS (alerta senyors que diu que "AIXÒ ENGANXA!!!!" APUNTEU UNA SEMARRETA MÉS!), el MIKI a fer la cursa del parc temàtic PORT AVENTURA, i l'AKANE, en XAVI, la MONTSE, el CLUB DE FANS AMB XUPETE i jo (l'ESTER) cap a les terres de l'Ebre, aquesta vegada el poble honorífic era XERTA. La resta, quiets segur que no estaven!
XERTA ens brindava aquest diumenge amb 25,5 KM de cursa, 1700 desnivell positiu i molts avituallament que es van agrair moltíssim.
Doncs sí nois, no sé si dir XERTA o R.I.P. directament, mare meva, amb la senyora pujada, perquè se'n feu una idea amb un full una línia en diagonal i amunt i no paris de tirar amunt, i quan toquis la punteta de la COSCOLLOSA sàpigues que està a 879 metres, perquè en aquell moment molta lucidesa mental no és que tinguis la veritat. Després intenta disfrutar de la baixada, si les cames et deixen!
L'AKANE va agafar la drecera dels marxaires quan l'esperava la seva família a l'arribada.
El XAVI, entre moc i mocador de paper, va acabar com un campió.
La meva arribada una mica incolora.
Tot plegat els "enciams" ens hauran d'amanir una mica més!
Ah, per cert, la Montse es va quedar amb el nostre club de fan que els podeu veure a la foto, és el que té ser una super mama! Moltes gràcies MONTSE! [by Ester]
Per mi no seria el dia ja que em notava molt carregat de pit i de pulmons, m'estava començant a sortir un costipat que no n'era del tot conscient (no fa falta saber que no tinc massa seny).
Surten les noies a les 9 i nosaltres a les 9:15, començo molt suau però ja quan veig la moleta i es caminar a munt incremento ritme, agafo a l'Akane que està pensant on s'ha ficat (crec que encara pot pensar), i es que la pujada és molt dura, ràpidament em diu que farà la marxa (si això vol dir que encara raona, no com jo!!!), tot i que he de dir que anava molt bé de posició i tenia a noies moltissim més enrere, però li falta experiència en aquest tipus de cursa. A no massa agafo a l'Ester que també està patint el pujadot en el que estem, estic una miqueta amb ella i vaig tirant, arribo a dalt la moleta i a la baixada em llanço una mica agafant ja a gent amb els que vaig fent conversa, vaig content i alegre fins al avituallament on em noto el cansanci i veig que estic al km 11, ai ai ai ai el cap se'm satura, pensava que en portava forces més, afluixo ritme com a senyal d'alarma, i continuo caminant corrent, fins que a una pujada per una canal m'agafen mareigos i tot, i em costa molt inspirar aire, m'aturo a estones i sembla que vagui una mica com un abuelito, sort que ara quasi tot es baixada, que faig molt tranquil i recuperant, ja que estic tota l'estona estornudant i amb un mal als pulmons que no em deixa respirar bé. La baixada se'm fa eterna i pesada, sobre tot els ultims kilometres però al final amb la satisfacció de poder acabar la cursa, tot i que la meva cara indicava el que habia patit.
L'Akane me la veig contenta i dutxada i em diu que faig mala cara, i és que estava amb mal de cap i amb un esgotament enorme, i l'Ester arriba més tard també amb un estat una mica com el meu indicant la duressa de la cursa.
Ara espero començar a agafar una mica de forma per acabar amb un somriure que és el que m'agrada!!! [by Xavi]
Classificacions
L'ester ens relata:
Després de Sant Jordi, llibres i roses l'equip OBRINT TRAÇA s'ha disgregat, uns quants enciams a fer RIUDOMS-LA MOLA-RIUDOMS (com la IMMA, la ULTRA TXELL, en JORDI, ROBERTO, JOAN, MARC, ANTONIO, XAVI AGUILO i un super fitxatge el JOAN VIÑAS (alerta senyors que diu que "AIXÒ ENGANXA!!!!" APUNTEU UNA SEMARRETA MÉS!), el MIKI a fer la cursa del parc temàtic PORT AVENTURA, i l'AKANE, en XAVI, la MONTSE, el CLUB DE FANS AMB XUPETE i jo (l'ESTER) cap a les terres de l'Ebre, aquesta vegada el poble honorífic era XERTA. La resta, quiets segur que no estaven!
XERTA ens brindava aquest diumenge amb 25,5 KM de cursa, 1700 desnivell positiu i molts avituallament que es van agrair moltíssim.
Doncs sí nois, no sé si dir XERTA o R.I.P. directament, mare meva, amb la senyora pujada, perquè se'n feu una idea amb un full una línia en diagonal i amunt i no paris de tirar amunt, i quan toquis la punteta de la COSCOLLOSA sàpigues que està a 879 metres, perquè en aquell moment molta lucidesa mental no és que tinguis la veritat. Després intenta disfrutar de la baixada, si les cames et deixen!
L'AKANE va agafar la drecera dels marxaires quan l'esperava la seva família a l'arribada.
El XAVI, entre moc i mocador de paper, va acabar com un campió.
La meva arribada una mica incolora.
Tot plegat els "enciams" ens hauran d'amanir una mica més!
Ah, per cert, la Montse es va quedar amb el nostre club de fan que els podeu veure a la foto, és el que té ser una super mama! Moltes gràcies MONTSE! [by Ester]
6 comentaris:
Xavi a recuperar-se del refredat que aviat arribaran els banys dels dimecres al riu Toskes. Akane, ànim que de curses n’hi han moltes, i segur que podràs disfrutar-les. Felicitats Ester, si segueixes progressant t’hauràs de fer la camiseta oficial OT exclusiva per pujar als pòdiums.
Aiiii, quin patiment de cursa!! Jo no sabia que es podia pretendre còrrer per llocs tan empinats!!! Pensava que allò que vam fer aquell dia per arribar al Dragon Khan des de la Selva era conya!
Deu meu!!!! Quant em queda!!!! :D
Felicitats a tots 3 per la cursa perquè segons m'han explicat no tenia desperdici i si a més no tens un bon dia fa molta pupeta.
Jo un any vaig anar a la crono del Puig d'en Cama i em va passar com tu Xavi que em va sorti el refredat pujant a l'ermita i vaig acabar baldat perquè no recuperava els esforços, però lo teu si que té mèrit perquè Xerta són 5 Dragon Khans.
Akane si és el que tenen aquestes curses de l'Ebre que estan pensades per les kabres.
I Ester molt bon temps i a continuar amb ganes que a tu te'n sobren.
FELICITATS OTEROS, SEGUIM AVANÇANT !!!
Moltes Felicitats a tots!
Ara a recuperar-vos de costipats, pajarons i patiments variats.
Queden moltes batalles aquest 2010, i hem de tenyir de verd el panorama corredor de les nostres contrades!!!
Una pregunta... Els de l'Ebre no saben fer una cursa mitjanament suau?
Salut!!!
Amb lo maco i agraït que seria córrer a la vora del Ebre...
Publica un comentari a l'entrada