MARATÓ DE BERLÍN 2009

El Pere ens relata des d’un ciber de Berlín la gran cursa que va realitzar el passat diumenge, FELICITATS VOLADOR!!!!!

Hola,
M’he posat a llegir en un ciber d´aki a Berlin, i m´he emocionat amb el seguiment.

Faig una crònica breu, però abans...

MOLTES FELICITATS A TOTS ELS QUE HEU ESTAT FENT LA MARATO!!! Als que l’heu acabada per 1er cop, als que heu fet marca i a tots els que l’heu acabada, doncs encara que algú hagi patit i no ha aconseguint l’objectiu, el 1er objectiu es acabar-la.

Crònica (perdoneu però aquest teclat no té C trencades):

Dissabte tarda, la fleca del costat del hotel tanca els dissabtes a la tarda, i em comporta estar una hora, comprant croissants per fornejar i demés pastes no habituals. Finalment, trobo una pastisseria-cafeteria on tenen 3 croissants que són la meva salvació.

Diumenge: Em llevo 6AM, i a les 6:30 ja m’he dutxat i menjat els 3 croissants, que son la meva dieta prèvia marató.
M’emporto una bossa amb 2 botelles buides amb un powergel de tap, i una bossa transparent amb 1 powergel , que deixo a l’organització pels km 20, 30 i 36 respectivament.
Arribo puntual, a la foto del Reishtag, i d’alli a una cua llarga a un dels múltiples serveis, realment cal anar 1h abans de la cursa mínim.
Em situo al calaix B, de 2h20 a 2h50 i em trobo amb el Agustin i Carmelo, ens desitgem sort i comença la cursa.
Surto al ritme programat, i passo el km10 5” per sota la previsió, perfecte! Al km 12 1era crisis, no sé pq em començo anotar forçat de ritme, no m’agrada, però al seguir a un dels corredors, noto que torno a anar suau i molt còmode, així fins al km 18, on ja penso en que en el 20,5 m’espera la Marta (i el powergel :-P).
Al passar pel avituallament del km 20, casi em passo el meu avituallament personal, tiro enrera un metro i l’agafo i em prenc el powergel, aigua, i al cap de menys de 1km, em trobo la Marta, que em fa la foto, em dona el powergel, li envio un petó i li dono un altre a la panxeta per Roger que esperem pel desembre.
Amb les noves forces, passo la mitja en 1h22´i pocs segons, justet per fer sub 2h45´sols que afluixi una mica, se’n va l’objectiu ambiciós d’avui.
Al km 26, 2ona crisis, penso que les cames no estan per aguantar aquell ritme fins l’arribada, però tb que he entrenat molt, i així vaig patint i forçat fins al 28, on passo ràpidament al 30, han estat 2km ràpids i això m’anima, i vaig bé, cada cop costa més seguir el ritme, passo el 32 i veig k si aconsegueixo anar a 4’/km arribaré amb sols 18” per fer els darrers 195m, vaig ni el Bolt!
Així que intento k els km siguin sub 4’ . Ja sols em queda una crisis, arribo al 36, on ja no agafo gels, poder em faria malbé l’estómac, i així que patint, patint, arribo al 40,5 on atrapo un corredor amb la camiseta de Catalunya, al que animo i em diu que segueixi que em veu molt bé, veig que passo corredors, però el objectiu està al límit, veig la porta de Branderburg, i accelero, però amb por de no poder aguantar, no veig just on acaba la cursa, no sembla acabar mai, la gent anima sense parar, faig els darrers 250 metres a ritme de 3´23´´ i arribo amb el rellotge marcant 2h45´03´´, però amb temps real sub 2h45´ I UEEEEEEEEEEEEE que FELIÇ Q ESTIC!!!

Moltes gràcies a tothom que m’ha animat durant la cursa, i en especial a la Marta, que ha estat un sol i una patidora de maratonia ;-)

Salut,
Pere

PD: El públic molt be animant, i si es calmaven, els animava jo a ells , jejeje
PD2: Ànims especials pel Miquel SBD, que no ha sortit el resultat que mereixia pels entrenaments, però el que es té a les cames ha de sortir, i a la propera sortirà, n’estic segur.
PD3: Ànims tb al TRI-GAT, i la resta que no heu aconseguit el objectiu. I com sempre dic, qui fa el que pot no esta obligat a més!

Fotos

Vídeo arribada