
Resultats dels primers i dels Obridors:
General Dones
1.- Pilar Fiestas 55:48
.
4.- Mar 1:05:12
15.- Txell 1:18:27
19.- Mercè 1:37:23
General Homes
1.- Pedro Ortega 45:41
.
5.- Pere 47:06
15.- Albert 50:52
24.- Joan 51:33
40.- Joan Baptista 54:13
59.- Jordi C. 57:14
107.- Oscar 1:07:19
Vivències personals (les podeu fer arribar a l’editor obrinttraca@gmail.com)
El Joan ens relata la seva cursa:
“Aquestes curses curtes i amb molts trams de pista no són el meu plat fort, però tenia ganes de posar-me un dorsal i participar en una cursa un dissabte a la tarda, així m’estalviava d’anar de compres per Reus...jejeje. 10 segons abans de la sortida, el novell i nerviós de l’Albert li agafa pixera, així que se’n va sota d’un pi. Donen la sortida i no el veig enlloc. Als pocs metres m’atrapa i rodem una estona junts. Com que sabia la pujada que hi havia, vaig anar al meu ritme, deixant passar alguns galgos entre ells l’Albert, i jo pensava loteria, fuego de paja, etc... i efectivament a mitja pujada bastants caminant i jo com un tractor, recuperant posicions, a 20 metres del cim observo l’Abert, distància que vaig mantenir en tota la cursa però no vaig poder atrapar-lo. A les pujades recuperava posicions, però a les baixades per pistes m’avançaven, sobretot en l’ultima, on vaig perdre 6 posicions. Suposo que l’excursioneta de 18km i D+800m del dia anterior em van passar factura. Conclusions: el dia abans d’una cursa s’ha de fer repòs i haig de fer moltes sèries per canviar el tractor per un Ferrari”.
El Pere ens relata la seva cursa:
“Avui toca cursa de tarda no toca croissants i de fet no tocaria ni correr, que m'hauria de portar bé i estar de repos. Però una cursa a Castellvell...s'ha de fer. La idea es anar fent i quan el cos ensengui alguna llum d'alarma afluixar.
Comença la cursa, em situo per davant i vaig avançant posicions i quan veig l'Antonio amb camara estic ni que sigui per uns segons davant. Desprès em passen gent que són mñes maquines i alguns més, entre ells l'amic Joan Carles, l'animo i vaig al meu ritme a la pujada, i començo a recuperar posicions, arribo a l'alçada del J.C. i decideixo fer la cursa amb ell, per davant un atleta del CA.Tarragona qeu veiem tocat, ens apropem, i a la seguent pujada l'avancem, en pista baixant ens recupera, però ja despres del Salt, queda ben lluny i no el veiem. Però ves tu, que al fer el tram pel bosc, ell segueix per la pista i ens apareix 30 metres pel davant. El tornem a avançar i li agafem uns 20 metres, però al començar la llarga pista de baixada, ens atrapa. ens queda un lloc ben maco per atacar...l'Ermita, alli afluixarà segur, li dic al JC, i dit i fet, comença la pujada i es queda, i quan ja li estem treient uns metres veig que el JC tampoc pot treure més distància, i me'n vaqig jo, almenys que no em guanyi a mi.Acabem jo 5è, el de Tgn 6è i el JC 7è. Li dic el que ha fet i em diu que no se n'ha donat compte, que s'ha vist davant nostre i li ha extranyat. Ens ho 'haurem' de creure.Ara, avui veig les classificacions i ell queda 1er de la categoria, cosa que trobo molt injusta, doncs aquell loc li pertany al Joan Carles.Un altre cop, es diu a l'orgranització i que decideixin ells”.