Benvinguts al bloc d’OBRINT TRAÇA. Som un grup de persones que ens uneixen les mateixes aficions, l’esport i la muntanya. L’objectiu d’aquest bloc és ser l’eina per organitzar i exposar les nostres activitats. Aquest equip és obert a tothom amb ganes de passar-s’ho bé i que vulgui córrer una estona amb companyia.




dimecres, 7 d’octubre del 2009

ULTRA-CRÒNICA CAVALLS DEL VENT (80Km D+5.800m)

Dissabte-3 d’octubre a Baga.
20:00pm (divendres) Lo Briefing.
Ens disposem a escoltar el briefing de la carrera, en el que sempre
s’acaba dient el que tots ja sabem, però que tant ens agrada que ens expliquin lo que pillarem i així estar mes negitosos la nit abans.
En aquest, es veu molt de “PRO” que llueixen els últims models de Sabatilles Salomon, samarretes finisher i xalecos varis....

7:45am Sona despertador.
8:00am Baixem amb l’Antonio a atracar el bufet de l’hotel de Baga. Pugem de nou al dormitori a despedir-nos del sr.Roca, dutxeta i baselina als engranatges, no fos cas que gripéssim.

10:30am Amb el dorsal penjat, ja som dins el control de pas “lo matadero”. Previes últimes instruccions a ma germana Anna i mon cunyat Felipe, com assistència de gran ajuda en aquest tipus de cursa. El poc material obligatori que ha imposat l’organització, així com els premis en metàl•lic als 8 primers, sent de 1.500€ al primer, fa que es vegin equipaments de lo mes lleugers, molts d’ells amb el just bidonet de 0,5l. Jo amb pals i 1,5l d’isotònic amb malto al camel, que hem Plantejo tenir-ne prou fins a mitja cursa.

11:00am Inici de la festa i maricon l’últim. Sortim fort, encarant els primers 1.800m positius de calentament fins al refu del Niu. Observo que porto unes 50 unitats al davant i no vaig precisament de passeig. D’aquests només uns 15 amb bastons, algo que hem sorprèn, ja que tot i que la Cavalls te fama de corredora els 5.800m de positiu i 80Km s’han de fer i hem sembla que en aquesta, també han posat la meta al final, cosa que molts sembla ser que no recordin....

- Pujo a ritme constant i coincideixo amb la Corinne Favre 1ª femina
(1ª tres cops a l’Ultra de la Diagonal a l’illa Reunión), tot i que ella sobrada sense bastons i anem jugant al ara passes tu, després t’adelanto jo fins al refu Rebost, que simplement agafo un tros de plàtan i li trec 25m. Seguim pujant i trobant ja algun “foc de palla prematur” que no sap on s’ha ficat o be si però s’arrepenteix d’haver deixat els bastons al cotxe. Jo hem noto els bessons carregats, però suposo, que es el que toca.

1:10pm Arribo al refu Niu de cota 2.500m i punt més alt de la cursa, posició 30, mantenint la distancia amb la Corinne a 200m darrera meu, sé que és una bona referència de ritme constant. Traguet d’isotònic directament de la garrafa per no perdre temps i optimitzar el líquid del camel i mitja barreta Power Bar de coco amb cafeïna, per no perdre ritme, hem noto be, havent fet una pujada regulant. Aquí el que ha arribat 9º (meva posició final) ja hem treu 12min, curiós oi....

2:41pm Arribo al refu Serrat, després de passar el puja i baixa de les Penyes Altes, sense deixar el ritme i avançant unes 6 unitats + 4 que hi ha al control avituallant. Aquí i tinc l’assistència de ma germana i el cunyat Felipe, es l’hora de dinar “ja que la energia no és crea, ni desapareix, sinó que es transforma”. Doncs si, com sempre dic, una de les claus de l’èxit en curses de llarga distància es tenir energia per transformar i per això cal menjar...Jo opto aquí per dos talls de coc de la casa Overstim-s de xocolata, boníssim, hipercalòric i de fàcil digestió. Els agafo junt amb
un bidó de Recuperation (sals) hi ho prenc fins al següent control que es a 30’, així segueixo optimitzant aigua del camel. Fa calor i cal hidratar bé per no baixar el rendiment.

3:17pm Arribo al refu Cortals, entrego el bidó buit a l’assistència i agafo mig plàtan de postre i gas....Ah, pel trajecte he passat a dues unitats mes, es a dir 30-10-2 = vaig el 18 i amb ganes de km. El sortir de menys a més té una gran avantatge, les sensacions físiques son més bones i mentalment és impressionant la força que et dona anar passant atletes.

5:01pm Arribo al refu Prat, Km40 de carrera on els desnivells més importants ja els hem superat. En aquest tram he tingut una mica de fluixera que superat fàcilment baixant un punt el ritme i introduint un gel de mitja tarda, natural i sense cafeïna (es important controlar aquest tema, la cafeïna va molt be però ens accelera el cor, això vol dir mes fatiga a llarg plaç, es com els sucres, van molt bé controlats perquè no baixi el nivell de glucemia de la sang i per tant, el rendiment. La cola sense gas presa un trago als controls assegura una dosi adequada d’aquests dos components tan importants).
L’assistència no m’ha arribat a temps i hem toca improvitzar......
(Aquí el planing era canvi de camel complert carregat i amb tot el material obligarori per duplicat, junt amb el frontal mes pesat per la nit). Per un moment hem quedo parat, tothom hem mira, en aquell moment estava sol amb tot d’espectadors per a mi, hem diuen que si tinc bossa amb material, dic que no tinc res....Doncs simplement trec la bossa del camel i l’omplo d’isotònic, hem bec dos sucs de fruita, mig plàtan més i surto cap al pas de Gasolans de 500positius.
Remuntant, als 10’ sento que arriba la Corinne al control previ, que poc a poc li vaig fent forat. Jo vaig sol, però darrera ja fa 10Km que porto un corredor modo paparra que no dona ni un sol relleu, esperant que acabi petan de madur, per poc sociable.

6:00pm Un cop coronat el pas dels Gasolans, plego bastons, planejo 2km + baixada de non-stop d’uns 7Km fins al refu Estasen sense afluixar ritme, a la paparra te fluixera i es queda endarrera.
Aquí cau mitja barreta Power bar per berenar. Al control ni paro, començo a fer anar la calculadora i amb els temps que tinc d’entreno al circuit, si no falla res hem veig sub-12h i això motiva que te cagas...
Monto pals de nou i surto com una moto cap al refu. Grasolet, 500m de desnivell de baixada per sendera super dreta. Només sortir del control hem trobo a tres atletes, un d’ells del Diedre i els altres dos que només portaven bidó, anaven els 3 junts, jo anava encès, temps de dir bona tarda al atrapar-los i adeu al haver-los passat, anaven a un altre ritme, suposo que començant a pagar els estragos matinals. Hem vaig haver de controlar, ja que el cap hem demanava més i més...Ara anava el 12 i amb ganes de top-ten !!

6:33pm Ja som al Grasolet, sol, plegat d’espectadors i amb el sol que encara Brillava, quina canya hem trobava FULL, l’entreno d’hores aquí és on es nota i sabia que encara quedava tute per poder atrapar algú mes.... Faig un caldo Aneto.
Ma germana l’Anna, tornava a ser a disposar, i aquí tocava un sopar hipercalòric que junt amb lo bé que anava muscularment seria una energia 100% transformable en força....Es tractava de 300g de mega-gel de puré de patata casolà (classe kenebec, cuita al micro per no perdre ni gota de midó, completada amb sal marina i hidratada amb aigua per convertir-la en puré) que el prenc per anar fer-li la feina tot començant la pujada del coll de la Bauma... En aquest control si que faig canvi de camel carregat amb isotònic neutre i malto de la casa Overstim-s.

7:01pm Control Coll de la Bena, saludo i segueixo baixant amb un ritme alt. Fins a una ensopegada i amorrada a terra inclosa sense incidens per voler apurar al màxim la llum diürna que hem marca la parada per posar frontal i aprofito per fer unes postres de gel cafeinat de power bar per afrontar aquesta nit de lluna plena i pujada al refu Sant Jordi pels mítics empedrats. Aquesta pujada de 500m positius la faig en 50min, super bé, amb relliscada i enculada creuant el riuet dels empedrats.

9:08pm Ja sóc al refu Sant Jordi hem sorprenc, trobant-me a 3 atletes, entre ells la matxine correcamins d’en Jaume Folguerola (recordman Matagalls-Montserrat aconseguit en aquesta edició fent els 83,4km amb +2750 en 8h20’) que es l’únic de reaccionar a temps i seguir-me l’estela ja que jo aprofitant la vinantesa d’avançar 3 posicions a la classificació, vaig arrancar avall com una moto, això si prèvia l’ingesta energètica de mitja barreta. Tot i que teòricament calia regular per agafar forces pels últims 300m de desnivell positiu que quedaven, hem notava fort i amb l’autoestima pels núvols vaig tirar com si faltés 1Km per meta. Mentre, anava veient l’estela del frontal del Jaume que costava perdre de vista. S’acaba la baixada i ha remuntar els 300m
hem noto bé i tiro donant-ho tot, penso que fins i tot si n’atrapés un altre entraría 8º amb els 150€ de premi. Però el més important és no perdre aquesta 9º posició. Corono l’última pujada, el frontal del Jaume no el veig, vaig fort, últim gel a la vena, trago d’aigua i gas a fondo en uns 7Km fins a meta, on els últims 4Km son de carretera vaig apagant el frontal perquè els perseguidors, si es que n’hi ha cap, no tingui referències.

10:10pm FINISHER amb 11h10’ i amb el millor últim parcial en 1h2’20’’.

Donar gràcies a les persones que ho han fet possible, principalment a la Mar, la meva dona, que ara també córrer i tanta paciència ha hagut de tenir en les hores del meu entrenament. També a l’Anna i el Felipe. Així com felicitar a tots els finishers d’aquesta impressionant cursa perfectament organitzada, amb la salvetat de que no fessin categoria sènior.

L’any vinent a pel top 5, ja tinc excusa per entrenar !!!

JA HO SABEU, UN REPTE MÉS, PER QUI VULGUI, QUI PUGUI.

***** By Marc *****

6 comentaris:

LO PRESI ha dit...

Marc, quan tinguis un moment hauries de passar-te per les oficines del club que hem de parlar d’ampliar la teva clàusula de rescissió. Degut a les noves incorporacions, la fitxa et quedaria igual. Salut i per molts anys d’ultra-cròniques. Felicitar també a la resta d’obridors.

Pere ha dit...

IMPRESSIONANT LA CRONICA!!!
Parla amb el presi doncs no se si hi ha pressupost al equip per portar-te al camPionat del mon de curses de muntanya 2010, però t'ho mereixes.

Moltes felicitats per la cursa, ets un crack!

Salut!!!

Agus ha dit...

Felicitats Marc, estàs fet un crack i cada dia m'impressiones més.
M'ha fet gràcia el que comentes de córrer de menys a més (la teua especialitat). Així com ho expliques sembla fàcil, però quan s'intenta posar en pràctica és quan vénen els problemes. Fa falta molta força i coco per poder fer les teues progressions. Segur que motiva molt, però que ningú pensi que hi ha tàctiques màgiques, sense un entrenament molt fort és impossible fer-ho.
Salut i segueix així (ja m'imagino que al teu diccionari la paraula afluixar no apareix;))!

GJR ha dit...

Impressionant...vam coincidir a l'IronCat, on ens vam creuar varies vegades.

Felicitats per ser Finisher i la magnífica posició!!! Estàs en un altre nivell...

Biel ha dit...

Marc, no tinc paraules, em trec el barret.

Malfieten ha dit...

Moltes felicitats, l'any que ve el top 5 i el top 3, quina progressió!

Salut!