Benvinguts al bloc d’OBRINT TRAÇA. Som un grup de persones que ens uneixen les mateixes aficions, l’esport i la muntanya. L’objectiu d’aquest bloc és ser l’eina per organitzar i exposar les nostres activitats. Aquest equip és obert a tothom amb ganes de passar-s’ho bé i que vulgui córrer una estona amb companyia.




dilluns, 21 de gener del 2013

MARATÓ COSTA DAURADA TARRAGONA 2017 "Pels OTs" -Actualitzada a 5a Crònica (Marc Alcover)


Marc Miró (Alcover)
 
No, no m'enorgulleixo d'haver corregut una Marató una setmana després de caure amb la bici de muntanya i destrossarme el genoll, i veure'm
fins un dia abans baixant escales de costat per no poder doblegar prou el genoll. No.
No, no m'enorgulleixo d'haver corregut una Marató arrossegant encara una contractura als lumbars,una contractura que dues setmanes abans
de la Marató no em deixava acotxar-me, no em permetia ni tocarme els genolls amb les mans, no em permetia portar sabates de cordons per no

podermel's fer. No.
No, no m'enorgulleixo d'haver corregut una Marató sense gairebé haver entrenat durant l'últim mes, No.
No, no m'enorgulleixo d'haver corregut una Marató dues setmanes abans d'haver afirmat amb rotunditat que no hi podria anar, que era una
bojeria, que només em serviria per patir i empitjorar les lesions, No.
No m'enorgulleixo d'haver començat a córrer la Marató amb el convenciment de que no podria acabar una gesta en les condicions en les que
arribava, havent dit a la meva familia que no vingués a veure'm per que no l'acabaria, No.
M'enorgulleixo, però només lleugerament, d'haver acabat la Marató que vaig començar, contra tot pronóstic, per un xic de convicció que al
final havia d'acabar el que havia començat, per un xic de compassió pensant en gent que voldria i realment no podria, ... si per que no?
tambè per un xic d'esperit competitiu i ambició!, i sobretot per un xic de bona sort amb les múltiples molesties que al final em van
respectar tota la cursa
Però sobretot m'enorgulleixo enormement de tenir uns companys que van creure que si que ho podria fer quan jo no donava ni un duro per mi.
M'enorgulleixo de tots els companys que anant davant meu, em donaven paraules d'anims cada cop que ens creuavem.
I m'enorgulleixo d'infinita manera de tenir un company que sense estar apuntat a la Marató va decidir acompanyar-me del km 7 al 27, i
encara més que al final m'acompanyés fins al kilometre 38, posant en perill el seu planning d'entreno per l'Ironcat.
M'enorgulleixo d'ell i del gran ajut que va suposar la seva simple companyia i el seus petits gestos que van fer possible que aquest
diumenge acabés la Marató Costa Daurada quan potser només jo m'havia cregut que no seria possible.
Gràcies Markus! Gràcies per no deixar-me sol! Vielen Dank!
 
Ah! I la marca? Bè, de fet, la marca, tant m'és!


Crònica Jordi (Riudecanyenc)


Avui farem la crònica de la MCD al revès

Moltes gràcies a tots els que m'heu seguit i animat durant la prova!! Ho agraeixo molt!!


Trepitjo la línia d'arribada despres de 3h24'30'' d'haver sortit. Estic molt i molt cansat, una mica pàlid i tot diria, però content d'haver pogut acabar la MCD amb millor temps que l'última vegada que vaig córrer una marató d'asfalt. Els dos últims km s'han fet molt i molt durs, no quedava res a les cames. El ritme no ha pogut baixar dels 5'30'' i si la cosa dura uns parell de km més m'adelanta el globo de 3h30'. Vent vent vent i mes vent i el coco que em deia que ja n'hi ha prou. No tinc gana per menjar ni per beure, he patit de valent sobretot a partir del km 35 kuan les cames han deixat de respondre. A més el vent que bufava en aquesta zona i el fet d'anar completament sol m'han deixat KO. M'he pres un gel del marca GU però l'he escopit xk estava molt dolent. Sort que en tenia mig de meu a la butxaca i això m'ha ajudat a acabar. Pujant cap a Camp Clar, sobre el km 30 veig que les coses no van com haurien d'anar, llavors penso amb les tirades llargues planeres que no he fet per preparar be la cursa. Benvingut al muro!!! Comença una nova carrera!! Tot i així puc mantenir els 4'45'' / 4'55''. La distància amb el globo de 3h15 es situa al voltant del km, per tant estic al voltant de les 3h20. Els meus companys d'aventura estan a uns 500m davant meu. Per aquesta zona trobo molta gent que m'anima cridant-me Yordi. Sobre el km 25 començo a perdre el contacte visual amb els companys de grup. L'Arnau i el Vicenç estiren de valent, el Pepe plega quan troba la seva amiga. El meu ritme es bó, estic a uns escasos 500m del globo 3h15 i no vull estirar més del conte ja que començo a anar justet. 4'40'' i anar passant. El pas per la mitja el faig en 1h37'30'' mig minut per sota dels meus càlculs. Cada vegada em costa més seguir el ritme de l'Arnau i el Vicenç, veig com si em volguessin esperar però no puc seguirlos. Em poso al cap que he de poder continuar corrent a 4'40''. Ho he fet moltes vegades amb entrenus curts i seguits, per tant avui tmb ho puc fer. Prenc un gel i una mica d'istònic per no perdre fuelle. Em trobo l'Ernest que m'anima i adelanto l'Antonio que em diu que va molt malament. Sobre el km 15 estem a escasos 300m el globo de 3h15. Portem una mitja de 4'38'' i ser que aquest és el ritme bo per baixar de les 3h15. Vaig amb el Vicenç i el Pepe de Tgn i l'Arnau del poble. Som un grup consolidat. Ara xerrra un ara xerra l'altre. Anem amb uns de Tarrega que porten la tercera noia amb ells. Sentim les olors de les flors i les violes. Al km 10 les coses van de mil maravelles, els km passen molt rapid i veiem com la mitja de cursa ens esta caient força ràpid. Ens apropem als 4'40'' i la clau es poder mantenir aquest ritme durant tota la cursa. Parlem del sofà que m'he comprat, del pis de l'arnau i de les coses de la vida. Fa molt vent però anem tots molt juntets i fa que no es noti gaire. Sense temps per escalfar es dona la sortida. No tinc clar que fer ni com anar. Em pregunto si millor seguir el globo de 3h30 o intento el de 3h15. Moments abans de sortir diem amb el Vicenç i l'Arnau que anirem junts a veure com es desenvolupa la cursa. Objectiu baixar de les 3h30. La clau és no quedarse sol com un mussol ja que sino el vent ens farà una mala passada.   


Crònica Enric:


I ja en van quatre, i sens dubte sóc diesel. Des de la meva primera marató d’asfalt a Barcelona el 2008 i en les tres edicions de la Costa Daurada en les que he participat sempre he rondat entre les 3 hores 30’ i 35’. Tot i així molt satisfet del resultat ja que en aquesta edició encara que sigui per un segon he superat la barrera de 3h 30’ (jejeje) i he fet marca personal, al tantu!!  Temps real 3:29:59.
Realment molt content ja que per un talús de quasi 85 kg com jo, em dono per satisfet però amb ganes de tornar-hi l’any que ve i “repiscolar” algun minut o algun segon més i esperant que l’any que ve algú tanqui la porta i evitar així el corrent d’aire.





Crònica Roberto:

Bueno, aquí esta lo que ha sido para mi la maratón de costa dorada.

La mañana la verdad es que no traía muy buenas expectativas y antes de la salida habría firmado un 3:28:00 nueva marca personal puesto que mi marca era 3:29:58,todo eran dudas, habré entrenado bien , el circuito, que no termine pagando las subidas, no se no lo tenia nada claro, pero bueno he invertido demasiadas horas en esto para lamentarme ahora ,me presento en la salida con las ideas muy claras, liebre de 3:15:00 y escondido dentro del grupo, hoy no toca dar la cara, así que si todo va bien no tengo que tener problemas ,los Km. pasan y las cosas marchan de maravilla ,tranquila mente pasamos el Km. 24 el final de la rambla, que me dice que casi toda la subida esta hecha , las piernas están como nuevas y sin sacar la cabeza del pelotón continuo hasta el Km. 37 donde me dan ganas de salir del grupo e intentar hacer una mejor marca, pero la prudencia no me deja salir y continuo escondido, no quiero cagarla tan cerca de la meta, pasamos el Km. 40.5 y solo queda la vuelta del espigon ,las piernas tienen fuerza para cambiar el ritmo y salir del grupo, ahora si que me atrevo, cambio y me voy como una flecha hacia la meta haciendo el ultimo Km. en 4:03 entrando en la meta con lo que será mi nueva marca personal de 3:12:55.



Crònica d'en Pere.B:
Abans de començar la crònica faré una mica d’història de com he acabat fen una marató quan jo fins ara nomes he fet muntanya
Feia temps que em rodava pel cap fer una marató, per proximitat estava pensant fer la Barcelona, però, les dades no son gaire bones, normalment coincideix amb el mateix cap de setmana o el cap de setmana següent de la marxa que fem al club Arítjol, fins que fa uns mesos al Wasap d’Obrint Traça comenten que s’obrien les inscripcions per una marató a Tarragona i el primer dia la inscripció sortia per 20€ i sense pensar-ho m’apunto, això era el 17 de novembre i tenia 3 mesos per endavant per preparar-me la marató. Tinc 12 setmanes per preparar-la, però abans m’he de comprar un calçat adequat, i entre això i un refredat inoportú no començo a entrenar fins principis de Desembre. els primers 15 dies son forces durs, no estic acostumat a córrer tanta estona i els isquios em passen factura i he de baixar una mica el ritme, però, poc a poc i gràcies als consells del Wasap d’Obrint Traça cada cop em sento més a gust i vaig més ràpid.
Tot va força be, fins 10 dies abans de la marató, que em torno a refredar una mica, ala feina hi ha una passa de grip i de panxa, i el sistema de ventilació de la feina va repartim els virus per les oficines i passo uns dies força dolents, la última setmana nomes puc entrenar sortir a córrer un dia, i em passa pel cap no fer-la però, finalment decideixo anar i córrer fins que el cos digui prou.
El cap de setmana de la MCD passa pel damunt de Catalunya una borrasca impressionant, dissabte tot el dia plovent i el dia de la MCD donen rafegues de vent de 40-60km/h. El dia abans de la MCD vaig a buscar la bossa del corredor amb el dorsal,el xip i una samarreta de color rosa que ens donen…Allí em trobo força companys d’OT i em donen consells molts bons per la marató.
2013-01-19 20.25.55

Camiseta de la MCD

Desprès de tot aquest rotllo arriba el dia de la MCD, m’aixeco a les 6:30 i per esmorzar prenc un plat de pasta, unes torradetes amb Nutella i un suc de préssec i cap a Tarragona, on arribo pels voltants de les 7:45, aparco al port i faig una última visita al senyor Roca i a esperar que siguin els 9, amb el fred que fa em fa mandra escalfar abans, el dia de la Sant Silvestre vaig escalfar i per culpa de una accident vam sortir 15 min. tard i l’escalfament no va servir per res, sortiré més lent i els primers km. ja aniré escalfant.

Quan falten 10 min. per l’inici de la proba vaig cap a l’arc, em quedat amb tots els OT per fer-nos la foto de grup i tots coincidint que amb el dia que fa avui l’únic objectiu es acabar-la amb dignitat.

DSC_9340

A la sortida amb companys d’OT

A les 9 en punt donem la sortida, estic quasi al davant de tot i els primers metres hi ha molts corredors, has d’anar amb cura de no ensopegar amb ningú i evitar menjar-te els conos que han ficat al circuit per fer 2 carrils. Quan arribem a l’espigo les ones bateguen en força contra el moll de costa i sentir el so del mar, inclús algunes gotes amb l’ajuda del vent ens acaricien la cara…De sobte em trobo de cara el Leyva, va pel km. 5 i només porta 15 min, i els perseguidors ja els te a més de un min.
DSC_9491

Als primers 6km

Els primers 20 km anem resseguin tota la façana marítima de Tarragona, passem per la platja del Miracle i agafem la N340 fins la platja Llarga on girem cua i tornem a el Serrallo. El tros de la N340 es una mica trencacames, hi ha continues pujades i baixades molt suaus. Un cop al Serrallo fem el tros més dur de la MCD, pugem fins el Parc Central i desprès direcció la Rambla Nova. Ja he fet la meitat de la cursa, porto 1h 58 min, vaig molt bé de temps, estic entre l’autobús de les 3h 45 i el de els 4H. A la rambla hi ha més ambient, fins ara la cursa ha sigut molt gèlida, i no precisament pel fred i pel vent, sinó pel poc públic que em trobat, i això es un acte per promocionar els jocs del mediterrani del 2017????. Aquí em trobo una animadora molt efusiva, pe un moment pateixo per la meva integritat, gairebé se’m tira a sobre, fins i tot m’arriba a tocar…ara ser el que sento els ciclistes quan pugen un port de muntanya i la gent lis tira aigua per sobre i els esperona….
DSC_9584

Primer pas per meta

Sortim de Tarragona i enfilem direcció Camp Clar, ja portem 28 km. i la gent comença a patir les conseqüències de la Marató, veig força gent amb rampes, estirant e inclús gent que comença a caminar, aquí poc a poc vaig avançant corredors, jo de moment en noto bé i vaig a bon ritme. Quan arribem a CampClar hi ha molta gent animant, es el punt en diferencia on hi ha més gent de tot el recorregut veient la proba, noto que els ànims de la gent t’esperonen, però, t’has de controlar, encara queden forces km. i si ara forço el ritme al final em passara factura…
Un cop sortim de CampClar anem direcció a Tarragona, però, abans ens desviem pel polígon Francolí, uff aquí torna a bufar fort el vent i avanço molts corredors, trobo l’últim avituallament i em prenc un gel de cafeïna que em dona les forces suficients per encara els últims 5 km. Mentre prenc el gel i bec una mica d’aigua com quasi em paro, els corredors guia de els 4h m’avancen, quan els atrapo els segueixo una estona, però, molt poc temps, ells van a 6 i jo vaig més ràpid.
Finalment estic ja al Serrallo, em queden menys de 3 km, abans d’acabar la MCD fem un pas per meta, aquí si que hi ha gent que no para d’animar, però, cony quan passes per l’arc et fan anar un altre cop cap l’espigo amb el vent de cara, i les últims metres es fan eterns!!!!!! Encara em queden forces i entro a l’arribada esprintant, finalment 3h 57min i 48s. Molt content per aquest temps, era l’objectiu que m’havia fixat, amb la meva primera marató intentar baixar de les 4h, però, amb el dia tant dolent que ha fet avui no esperava aconseguir aquesta fita. La clau a sigut sortir dosificant, en tot el recorregut he estat molt costant, la primera part de la marxa l’he fet en 1h i 58 min, i la segona part en 2h 1 min.
DSC_9636

Per fi l’arribada

A l’arribada em donen una medalla commemorativa i trobo plàtans, xocolata i dònuts, begudes isotòniques per recuperar les forces. Un cop he menjat una mica vaig cap el cotxe i quan intento sortir no puc…com he aparcat al parking que hi ha al port no em deixen sortir fins que acabi la cursa!!! això ja m’ho podrien haver dit el dia abans quan vaig preguntar, sinó hauria aparcat a al parking de la Tabacalera!!!, l’urbano em diu, es una mala passada que us han fet, esteu atrapats en una ratonera…finalment desprès d’esperar mitja hora puc marxar cap a casa a per la meva merescuda dutxa!!!!
2013-01-20 14.20.24

A casa amb la medalla

diploma

El diploma!!!


dimarts, 15 de gener del 2013

Cursa dels Cingles (Vilaplana 2013)

Ja tenim nom i data!!!

Aquest 2013, Obrint Traça, amb la col·laboració del CE Aritjol, muntarem la primera edició de la cursa dels Cingles.

Aquesta cursa, amb sortida i arribada a Vilaplana,que tancarà el calendari Tretzesports de curses de muntanya i el calendari de molts corredors de la provincia i fora d'ella, es disputarà el 1 de desembre del 2013.



Constarà d'un recorregut molt exigent, amb una distància aproximada de 30 quilometres i més de 2000 metres de desnivell possitiu, recorrent tots els cingles de la Mussara, i altres llocs ben enblematics de la zona, i trepitjant el minim possible, els camins que ja molts coneixem.
La majoria del circuit, serà seguint senderons, alguns recuperats i ben be es pot dir que seguirà la traça extrema que algun dia va obrir un senglar, i ara serà netejat per tots vosaltres.

Paral·lelament, el mateix dia, s'organitzaran una cursa curta i caminada, d'uns 14kms i uns +850 de desnivell, que tot i mantenir el mateix format que la cursa que es venia fent a Vilaplana els darrers anys, el recorregut passarà per zones totalment desconegudes, on podreu gaudir de racons que la majoria no haureu vist mai fins que hi passeu.

Ja la podeu apuntar al calendari

Mes informació ben aviat!!!

diumenge, 6 de gener del 2013

Crònica Sant Silvestre Marc

El OT Marc, que ara corre defensant els colors del Borges Trail, ens ha passat la crònica de la Sant Silvestre:



CRÒNICA

Aquest passat 31-12-2012 s’ha celebrat la
9ªCursa de Sant Silvestre de Tarragona,
com a última cursa per a despedir-nos del 2012
amb bon gust de boca i fent el que mes ens agrada, fent esport.


17:30h al arc de sortida 1500 corredors entre els quals, Marc Balañá Prats,  també en pren part.
Tots restem preparats per a que donguin al sortida, aquest any amb circuit modificat de tan sols 7km, amb un sector inicial de pujada cap dins a Tarragona, eliminant la part de la zona portuaria de cada any.



Arranquem amb retràs de 15', ja que un conductor begut havia impactat amb una rotonda del circuit i l'havien de desallotjar.
Jo estava a tercera fila, força envant i una mica a veureles venir, ja que avui, en principi, hem tocava descans ja que venia de dos dies d’esquí de muntanya per Andorra, però hem notava sencer i amb ganes de fer una bona apretada de motor...D’aquells dies de com si el con t’ho demanés de forma natural i així ho he fet.

Toc de pito i apretar el cul, ja que amb 7km poqueta cosa mes es pot fer. Surto mirant de col·locar-me a roda d'algun grupet, desenvolupant-se la carrera de la següent forma.....En la primera meitat, es forma una grupeta capdavantera d'uns 6-8 corredors, una segona que va cuatllant d'uns 5-6 corredors i seguidament a uns 15m la meva grupeta d'unes 10 unitats, que al km2 es trenca quedant tan sols un que tira i jo que aprofito roda, rodem a 3’20” !!!....
Anant direcció al faro km4 la llebre respira acceleradament, bufa de marinada, lateral de cara, i el “pute” s'arrima al muret de la dreta per a que no agafi rebufo, però tot i anar ofegat no afluixa, tot i anant-me mirant....teníem el grup a tan sols 10m però jo no me la volia jugar i segueixo xupant roda....Rodem a 3’40” amb vent en contra.

Girem direcció platja miracle, dono relleu i animo, vinga!!! que cacem el grup, ens tornem a posar a 3'30"/km amb vent a favor, me noto apretat però confortable, els bessons ja començant a cremar de tirar de puntes, passem a 2 corredors desfondats però el segon grup davanter ens mante els 15m de distancia....No son gens coixos...Mantenim els 3'30"/km al miracle ens pilla un corredor de darrera, ens mira amb cara de sobradet i ens diu: amem a per ells? Vinga, a poc a poc...I es posa a tirar...mantenim ritme sense decaure, hem noto be, el motor funciona. Cacem a un altre que ha caigut del taxi i seguim el que ens ha atrapat i jo, enganxat...la llebre inicial se li ha acabat el motor i ja es historia...estic xalant molt !!!...Afrontem últims 500m on atrapem en Carmona TRI dels ploms, que al final encara li faig un canvi i el despenjo...Finalment 25' per 7km ritme 3'34"km i entrant a meta dins dels 15 primers. Molt content i amb confiança de que el treball funciona be.....Donar gracies un cop mes, al meu nou entrenador per aquest nou 2013, Quim Royes, la cosa funciona!

dimecres, 2 de gener del 2013

Mar i Muntanya - Asfalt i Muntanya 2a part i darrera

La 2a pat de l'any l'afrontava amb uns objectius fixats que eren, completar les 7 curses minimes pel circuit Baix Camp (Me'n faltaven 3 i quedaven 5 proves), cursa de l'Espluga, i Marató Donosti.

Abans de parlar de cada cursa, dir que una part important aquesta segona meitat de l'any van ser els entrenaments, on al anar a descobrir camins i senderons a les zones compreses entre Vilaplana i Alforja, molts cops capitanejats per Jabalee-Xavi o Rastrejador-Joan, ens ho vam passar d'alló més bé.
El Rafel, AlbertM i Eduard, també serien dels que més descobririen aquelles zones.
I alguns cops varem ser molts OTs els que vam poder gaudir d'una zona esplendida i poc descuberta i salvatge, que ara ja es amigable. Aixó, ha estat, salvant les diferències, com un estiu de pelicula d'enamorats, però enlloc d'amor parejil, amor per la natura i la muntanya corrent i caminant, i molts cops amb esgarrinxades i records d'olor a romaní. I amenitzats amb sopars al Toru, on la música lerele alguns cops, i sempre amb un bon menjar i bona beguda i un bon servei i amabilitat, van fer d'alló una experiència per repetir

Amb tot, anem a les curses:
El 7 de juliol tingue lloc la 3a edició de la Marató per Relleus de Santes Creus, on un equip de 6 persones format pel Xavi Martí, Carlos Carull- OT,  Pere Rodríguez - OT, Francesc Navarro, Marc Balaña - OT, Rafel Francesc Porres - OT, vam aconseguir una meritoria 5a posició d'entre 27 equips, millorant el record personal de l'Olla Barrejada (nom que li vam donar a l'equip ja en la 1a edició, al ser els components de l'equip gent de diferents indrets i equips).
Si tot va bé i podem, al 2013 s'hi ha de tornar, és una experiència molt divertida, on ens ho passem bé tant els corredors, com els acompanyants que sota l'ombra del bar sport, prenem un refrigeri mentres animem als corredors quan passen 2 cops per volta.
Més info: 
Info Cursa
Classificacions: Per equips    Individuals


Aquí vaig agafar una mica de xispa de cara a la Cursa de l'Espluga de 15kms d'asfalt, que arribava a la 35a edició, una veterana de Catalunya, i en la qual porto l'honor de correr ininterrumpudament en 21 edicions, des d'aquell any 1991, quan encara amb el dinar i alcohol de festa major, anava amb l'estomac a la gola corrent direcció Prades i era un jovenet de 16 anys, a punt de fer els 17.
Aquest cop, amb el bon resultat de Santes Creus, anava animat i el bon temps em va permetre fer una bona cursa amb un temps de 57'15'' i acabant en 36è lloc de 778 finishers.
Molt content, fent una de les meves millors marques allí.
A destacar el 6è lloc del Joan Rosich, un bon amic i crack corredor












Desprès vindria, el 4 d'agost la cursa de Vandekames, que ja m'havien dit que era molt dura, i en la qual vam anar uns quants OTs, entre ells l'AlbertB i el Rafel. La cursa la vaig portar bé, anant una estona amb el Xavi del equip de Riudecols-Teixido, però al inici de la darrera pujada llarga, la falta d'entrenaments llargs de muntanya es va notar, i vaig pillar una pajara, essent passat per una noia vasca que anava molt forta, i un cop a dalt que és el mateix passa de torres que a la Cursa de la Portella, em va agafar el Rafel, que anava de menys a més, el vaig poder seguir una estona, fins que van arribar de nou pujades fortes arribant a Castellò, on ja no podia ni amb l'anima i vaig trobar al AlbertB amb principis de rampes, fent estiraments, acabariem ell i jo junts,casi que arrepenjant-nos un amb l'altre, jejeje. Acabant 24è i 25è i precedits per Marc Balaña en 8è lloc i Rafel en 22è lloc.
I seguits per resta de OTs com Jordi-Riudecanyenc, Xavi Aguiló, Antonio Buqueras, Alexis i Salvador










 El 19 d'agost, intentaria defensar la victoria de l'any passat a la MUA (Milla Urbana d'Alcover - 1,609m ) que organitza la nostra companya Nuria, junt amb altra gent d'Alcover i on ajudem alguns OTs. Però aquest any, tot i mantenir-me aprop de podi durant tota la cursa, acabaria 4rt amb un temps de 5'15'',a  un i 2 segons dels dos esgraons inferiors del podi.
Aquí debutaria la meva fillola Etna de les mans del papa Toni, i el Roger diria que aquest any encara no toca, que primer ha d'entrenar com el seu papa :-P

Així arribariem al 26 d'agost, on tocava el nou circuit de la cursa Alforja-Ermita Puigcerver, amb nou circuit,i on fins al pic de la Cogulla arribaria trepitjant els peus al Arturo del Trail Tarraco, però en la zona tecnicar de cresteig se'm va escapar, i tot i l'ajuda de l'AlbertB que m'aniria animant, fent de llebre i fotent crits tota l'estona , i fent-me correr sense descans, ja arribaria darrera seu, en 9è lloc, i per darrera del guanyador Albert Giné (Puça), David Harrison (5è)  i del Marc Balaña (6è). 
La resta d'OTs serien Jordi-Riudecanyenc, Xavi Aguiló, Alexis i Ernest que debutava al calendari.

30 setembre cursa Castellvell. Aquesta cursa, sempre se m'ha donat bastant bé, ja sigui per la proximitat, ja sigui perquè m'agafa desprès de l'estiu que es quan arribo millor de forma. Aquest any, desprès d'una lluita inicial pels primers llocs, aconseguiria arribar 3er. Molt content i satisfet.
També destacar el paper de la resta de OTs, Xavi Capdevila (Ramunet) que cada dia esta més fi i ja és un crack de la muntanya i ara volador d'asfalt. Jordi Merino, Albert Mulà, Xavi Solé, Xavi Aguilo, Alexis i la Cristina Castello.


7 octubre 34a Mitja del Vendrell. Desprès d'una aturada temporal, tornava aquesta cursa al circuit de mitjes de Catalunya. Jo l'havia fet quan anava cara nord i tornava de nou en baixada. Era ràpida, sobretot si passaves amb bon temps la 1era meitat.
Ara ha canviat totalment el recorregut, primer baixes a Sant Salvador, a vora del mar, i allí planejes una estona, fins tornar a partir del km 16 a pujar, per fer els darrers 2 kms en pla, acabant a la pista.
Aquest any, hi havia força OTs, el Xavi Solé, la Rosa que faria podi femeni, el Ivan acompanyat per la familia i segur que em deixo gent, però la memòria es debil.
Jo sols volia provar el meu estat actual de forma, doncs portava molta muntanay i poc asfalt i res de series.
Vaig anar tota la cursa davant de la llebre i el grupet de 1h24', que en la pujada de tornada al poble els notava al clatell, on la llebre, el Gimmy (Bartolome Serrano), un veterà, ex-internacional i de 1'01'43'' en mitja marató, fotia crits esperonant al grupet que resistia, i anaven tragant cadavers. 
Jo no volia ser cadaver, i vaig apretar, sobretot abans de l'entrada a la pista, per així no ser atrapat per cap corredor del grupet, fent 28è amb 1h22'28'', però on el circuit messurava uns 500 metres de menys.


Amb els kms d'escalfament, i els kms postcursa, acabaria fent uns 25 kms que em servirien com a primera tirada llarga pre-marató.
A destacar al victoria de la Rosa en categoria femenina i un temps de sub 1h30'.



Cal destacar, que el 12 octubre, vam fer un entrenament al mas amb OTs, del qual ara no disposso la foto, però puc dir que l'any que ve , en farem alguns més. Doncs ens ho passem molt bé junt i és la forma d'anar coneixent els nous integrants del club.

El 14 octubre, arribava poder l'objectiu més dur de muntanya de la temporada, la Cursa de Tivissa, i la qual no me la prenia amb cap obligació de circuit. 
Me n'havien parlat molt i no l'havia entrenat, que si era molt tecnica, molt dura, etc.
Així doncs, volia fer-la tranquilament,anant fent, vaig sortir a fer la conya, o el xoriço o digueu-li com vulgueu, però davant de tothom, corrent el 1er km a 3 i poc, darrera el quad que obria cursa, i sentint el Albert Buira com cridava "On va el Pere, mira el Pere!!!",jajaja, desprès d'aquesta especie d'esprint, em vaig apartar, i vaig anarme deixant passar per corredors millors,i jo agafant el meu ritme, fins un cop superalt pel Marc, i Xavi Solé,situar-me darrera l'Albert, i així, anant fent, tornaria a anar pujant, sentint d'aprop al jabalee i l'Albert, però jo anant atrapant gent tota l'estona, menjant i bebent quant tocava i reservant un gel pel moment precís.
Hi va haver un moment que un corredor va retallar per una cantera, qual els altres seguiem les cintes que feien ziga zaga, això no em va agradar, i ja seria un cop em va atrapar l'Albert, que li vaig comentar i li vaig dir que seguis endavant i anes a pel corredor infractor, però mira per on que em vaig reenganxar al tren de l'Albertb i vam atrapar-lo i ... deixar-lo.
Així vam seguir progresant durant la cursa, fins de lluny veure a un corredor de vermell, vam començar a babejar, però tot i que encara estava molt lluny,  també quedava molta cursa, i allò es va convertir en la caça del vermellet, era el Marc, corredor OT, però que recentment s'ha passat al Borges Trail per agafar una vessant més competitiva. Així doncs teniem objectiu al radar i ganes de gresca, i quan l'Albert i jo ens ajuntem en una batalla i les cames acompanyen, sóm armes de destrucció massiva!!!
El vam agafar als 2/3 de cursa, dient nyam nyam, ja el tenim, etc,...fent més gresca que altra cosa, i un cop el vam agafar, era l'hora del gel, ens el vam prendre, i desprès d'una estona fent un trio corredor, el vam deixar i vam seguir progressant, fins arribar en una molt bona posició 30a entre els 220 valents que van acabar la cursa. 
Agraeixo que a la recta d'arribada, l'Albert m'esperes per arribar junts i apretantme perquè no ens agafes el corredor que venia darrera.
També destacar la presència del Jordi Bonavila del club Roquetes i company d'entrenaments a la Mussara.














 28 Octubre: 8a Cronopujada Puig d'En Cama, Aritjol . Guanyada per un ciclista amateur Albert Cartenys, que demostra que es dona molt bé als ciclistes, desprès exhibicions germans Carnicer. Jo acabaria 3er, 27'21'' , 14'' i 30'' davant del 4rt Salvador Borges Trail, i 5è  quedaria Marc germà del guanyador.
A destacar la 2a posició del Marcel Kirchner, corredor local, amb calçat barefoot i seguidor de la nova modalitat de correr descalç, que alguns estan iniciant al club i poder altres haurem de seguir per evitar lessions.
Cal destacar la sempre presència intimidatoria del Marcel OT-Aritjol, i dels OTs-Aritjols:  Ernest i Pere Borrell. I també destacar que aquest any es va fer la primera cronobaixada del PDC, que jo la faria xerrant amb el crack ciclista.











Amb tot això, i una unica tirada llarga de 31 kms on acabaria coix i baldat em presentava, amb unes setmanes de poc entrenament amb un dels grans objectius de l'any:

El 25 novembre, dia de les eleccions, tornava a la MARATÓ DE DONOSTI, on ja havia participat el 2004, 2006, 2008 i 2010. Sempre per sota de les 3h, però on el darrer cop vaig poder baixar just un minut.
Les sensacions les setmanes previes, on si corria més de 10kms anava coix, no eren un bon presagi, però tot era intentar-ho.
Desprès del ja tradicional esmorzar de croissants, em vaig armar de gels, l'idea era prendren fins a 4, i cap a la sortida. Vaig poder aparcar aprop al haver matinat. Feia un bon dia per correr, 10-11 graus, encara que plovia una mica. Això em feia patir més per la familia que per mi.
Jo em vaig tapar lo just, despres d'esperar al cotxe calent, vaig sortir sols amb gorra, guants, samarreta tirants, pantalons curts i una manta termica per esperar a la sortida.
Desprès de sonar la musica, ja tinc bones sensacions i endavant. M'he situat el FR 910 amb company virtual de 4'12''/km i que sigui el que hagi de ser, de la llebre de 3h ni idea. 
Vaig avançant corredors tota l'estona, i al km 6 em passen 2 corredors nerviosos que diuen referint-se a la llebre que poder estava 200 metres més endavant, "miralo al HDP, el Kbrn!!!", i anaven a entrar al grup però d'una forma massa nerviosa i forzada. Jo hi arribaria al caps d'uns kms, i vaih comprovar com al km 10 potser portavem 1' per sota ritme de 3h. Vaig anar avançant posicions dintre del grup, fins a situarme al costat de la llebre, i al km 16, vaig decidir a tirar endavant sol, les sensacions eren bones i ja havia pres el 1er gel al km 10.
Al km 20 aprox, vaig trobar la Marta i el Roger que em van animar i donar un gel, i jo més content que un xinxol !!!
Vaig passar la mitja en 1h27'39'' (a ritme 2h55' aprox).
La 2a meitat seria una festa particular d'avançar gent, no m'importava si xispejava pluja com si no, el cos responia, i els gels (km 20, km 30 i km 37) ajudaven ni que fos psicologicament, dels kms 35 al 40 vaig poder correr a 4'/km i allò era volar per mi i com havia arribat a aquesta marató, el peu no es va resentir...fins al dia següent,jejeje. Els darrers 2 kms ja es feien llargs, però allò estava fet, i per primer cop en 18 maratons que porto, la 2a meitat la faria més ràpid que la primera, acabant amb 2h53'26'' (2a meitat en 1h25'47'') i en la posició 204 de 2622 finishers (Val a dir que tanquen el control a les 5h, per tant és una marató exigent en quan a marca minima per ser finisher)
Puc dir, que entre totes les maratons que he fet, aquesta es de les que em sento més satisfet, no serà la millor marca, però si una de les que he gaudit més i on he sabut treure el millor del que portava el meu cos el dia M.



Un cop feta la marató, i amb els dolors al tendó aquiles i tormell, el darrer mes ha estat de relax, on cal destacar les activitats de neteja senderons cursa i la sortida nadalenca del club.

Finalment, el 31 desembre, vam acabar l'any fent la San Silvestre de Reus, amb el Roger al carret i amb els anims de la Marta pels 2. I trobant a Ots com Alexis, Angel, i Ricard que estava a l'entrega de regals.

Segur que m'he deixat moltes vivències,  o moltes referències a companys, però tinc mala memòria, i sols se que recordaré aquest any, com un any on he competit més que entrenenaments de qualitat he fet, i que m'ho he passat molt be a la muntanya amb la gent del club.

FELIÇ 2013 a tothom!!!