MARATÓ COSTA DAURADA TARRAGONA 2017 "Pels OTs" -Actualitzada a 5a Crònica (Marc Alcover)

Classificació

Fotos de l'Eduard

Marc Miró (Alcover)

 

No, no m'enorgulleixo d'haver corregut una Marató una setmana després de caure amb la bici de muntanya i destrossarme el genoll, i veure'm

fins un dia abans baixant escales de costat per no poder doblegar prou el genoll. No.
No, no m'enorgulleixo d'haver corregut una Marató arrossegant encara una contractura als lumbars,una contractura que dues setmanes abans

de la Marató no em deixava acotxar-me, no em permetia ni tocarme els genolls amb les mans, no em permetia portar sabates de cordons per no

podermel's fer. No.
No, no m'enorgulleixo d'haver corregut una Marató sense gairebé haver entrenat durant l'últim mes, No.
No, no m'enorgulleixo d'haver corregut una Marató dues setmanes abans d'haver afirmat amb rotunditat que no hi podria anar, que era una

bojeria, que només em serviria per patir i empitjorar les lesions, No.
No m'enorgulleixo d'haver començat a córrer la Marató amb el convenciment de que no podria acabar una gesta en les condicions en les que

arribava, havent dit a la meva familia que no vingués a veure'm per que no l'acabaria, No.

M'enorgulleixo, però només lleugerament, d'haver acabat la Marató que vaig començar, contra tot pronóstic, per un xic de convicció que al

final havia d'acabar el que havia començat, per un xic de compassió pensant en gent que voldria i realment no podria, ... si per que no?

tambè per un xic d'esperit competitiu i ambició!, i sobretot per un xic de bona sort amb les múltiples molesties que al final em van

respectar tota la cursa

Però sobretot m'enorgulleixo enormement de tenir uns companys que van creure que si que ho podria fer quan jo no donava ni un duro per mi.

M'enorgulleixo de tots els companys que anant davant meu, em donaven paraules d'anims cada cop que ens creuavem.
I m'enorgulleixo d'infinita manera de tenir un company que sense estar apuntat a la Marató va decidir acompanyar-me del km 7 al 27, i

encara més que al final m'acompanyés fins al kilometre 38, posant en perill el seu planning d'entreno per l'Ironcat.
M'enorgulleixo d'ell i del gran ajut que va suposar la seva simple companyia i el seus petits gestos que van fer possible que aquest

diumenge acabés la Marató Costa Daurada quan potser només jo m'havia cregut que no seria possible.
Gràcies Markus! Gràcies per no deixar-me sol! Vielen Dank!

 

Ah! I la marca? Bè, de fet, la marca, tant m'és!

Crònica Jordi (Riudecanyenc)

Avui farem la crònica de la MCD al revès

Moltes gràcies a tots els que m'heu seguit i animat durant la prova!! Ho agraeixo molt!!

Trepitjo la línia d'arribada despres de 3h24'30'' d'haver sortit. Estic molt i molt cansat, una mica pàlid i tot diria, però content d'haver pogut acabar la MCD amb millor temps que l'última vegada que vaig córrer una marató d'asfalt. Els dos últims km s'han fet molt i molt durs, no quedava res a les cames. El ritme no ha pogut baixar dels 5'30'' i si la cosa dura uns parell de km més m'adelanta el globo de 3h30'. Vent vent vent i mes vent i el coco que em deia que ja n'hi ha prou. No tinc gana per menjar ni per beure, he patit de valent sobretot a partir del km 35 kuan les cames han deixat de respondre. A més el vent que bufava en aquesta zona i el fet d'anar completament sol m'han deixat KO. M'he pres un gel del marca GU però l'he escopit xk estava molt dolent. Sort que en tenia mig de meu a la butxaca i això m'ha ajudat a acabar. Pujant cap a Camp Clar, sobre el km 30 veig que les coses no van com haurien d'anar, llavors penso amb les tirades llargues planeres que no he fet per preparar be la cursa. Benvingut al muro!!! Comença una nova carrera!! Tot i així puc mantenir els 4'45'' / 4'55''. La distància amb el globo de 3h15 es situa al voltant del km, per tant estic al voltant de les 3h20. Els meus companys d'aventura estan a uns 500m davant meu. Per aquesta zona trobo molta gent que m'anima cridant-me Yordi. Sobre el km 25 començo a perdre el contacte visual amb els companys de grup. L'Arnau i el Vicenç estiren de valent, el Pepe plega quan troba la seva amiga. El meu ritme es bó, estic a uns escasos 500m del globo 3h15 i no vull estirar més del conte ja que començo a anar justet. 4'40'' i anar passant. El pas per la mitja el faig en 1h37'30'' mig minut per sota dels meus càlculs. Cada vegada em costa més seguir el ritme de l'Arnau i el Vicenç, veig com si em volguessin esperar però no puc seguirlos. Em poso al cap que he de poder continuar corrent a 4'40''. Ho he fet moltes vegades amb entrenus curts i seguits, per tant avui tmb ho puc fer. Prenc un gel i una mica d'istònic per no perdre fuelle. Em trobo l'Ernest que m'anima i adelanto l'Antonio que em diu que va molt malament. Sobre el km 15 estem a escasos 300m el globo de 3h15. Portem una mitja de 4'38'' i ser que aquest és el ritme bo per baixar de les 3h15. Vaig amb el Vicenç i el Pepe de Tgn i l'Arnau del poble. Som un grup consolidat. Ara xerrra un ara xerra l'altre. Anem amb uns de Tarrega que porten la tercera noia amb ells. Sentim les olors de les flors i les violes. Al km 10 les coses van de mil maravelles, els km passen molt rapid i veiem com la mitja de cursa ens esta caient força ràpid. Ens apropem als 4'40'' i la clau es poder mantenir aquest ritme durant tota la cursa. Parlem del sofà que m'he comprat, del pis de l'arnau i de les coses de la vida. Fa molt vent però anem tots molt juntets i fa que no es noti gaire. Sense temps per escalfar es dona la sortida. No tinc clar que fer ni com anar. Em pregunto si millor seguir el globo de 3h30 o intento el de 3h15. Moments abans de sortir diem amb el Vicenç i l'Arnau que anirem junts a veure com es desenvolupa la cursa. Objectiu baixar de les 3h30. La clau és no quedarse sol com un mussol ja que sino el vent ens farà una mala passada.   

Crònica Enric:

I ja en van quatre, i sens dubte sóc diesel. Des de la meva primera marató d’asfalt a Barcelona el 2008 i en les tres edicions de la Costa Daurada en les que he participat sempre he rondat entre les 3 hores 30’ i 35’. Tot i així molt satisfet del resultat ja que en aquesta edició encara que sigui per un segon he superat la barrera de 3h 30’ (jejeje) i he fet marca personal, al tantu!!  Temps real 3:29:59.

Realment molt content ja que per un talús de quasi 85 kg com jo, em dono per satisfet però amb ganes de tornar-hi l’any que ve i “repiscolar” algun minut o algun segon més i esperant que l’any que ve algú tanqui la porta i evitar així el corrent d’aire.

Crònica Roberto:

Bueno, aquí esta lo que ha sido para mi la maratón de costa dorada.

La mañana la verdad es que no traía muy buenas expectativas y antes de la salida habría firmado un 3:28:00 nueva marca personal puesto que mi marca era 3:29:58,todo eran dudas, habré entrenado bien , el circuito, que no termine pagando las subidas, no se no lo tenia nada claro, pero bueno he invertido demasiadas horas en esto para lamentarme ahora ,me presento en la salida con las ideas muy claras, liebre de 3:15:00 y escondido dentro del grupo, hoy no toca dar la cara, así que si todo va bien no tengo que tener problemas ,los Km. pasan y las cosas marchan de maravilla ,tranquila mente pasamos el Km. 24 el final de la rambla, que me dice que casi toda la subida esta hecha , las piernas están como nuevas y sin sacar la cabeza del pelotón continuo hasta el Km. 37 donde me dan ganas de salir del grupo e intentar hacer una mejor marca, pero la prudencia no me deja salir y continuo escondido, no quiero cagarla tan cerca de la meta, pasamos el Km. 40.5 y solo queda la vuelta del espigon ,las piernas tienen fuerza para cambiar el ritmo y salir del grupo, ahora si que me atrevo, cambio y me voy como una flecha hacia la meta haciendo el ultimo Km. en 4:03 entrando en la meta con lo que será mi nueva marca personal de 3:12:55.

Crònica d'en Pere.B:

Abans de començar la crònica faré una mica d’història de com he acabat fen una marató quan jo fins ara nomes he fet muntanya

Feia temps que em rodava pel cap fer una marató, per proximitat estava pensant fer la Barcelona, però, les dades no son gaire bones, normalment coincideix amb el mateix cap de setmana o el cap de setmana següent de la marxa que fem al club Arítjol, fins que fa uns mesos al Wasap d’Obrint Traça comenten que s’obrien les inscripcions per una marató a Tarragona i el primer dia la inscripció sortia per 20€ i sense pensar-ho m’apunto, això era el 17 de novembre i tenia 3 mesos per endavant per preparar-me la marató. Tinc 12 setmanes per preparar-la, però abans m’he de comprar un calçat adequat, i entre això i un refredat inoportú no començo a entrenar fins principis de Desembre. els primers 15 dies son forces durs, no estic acostumat a córrer tanta estona i els isquios em passen factura i he de baixar una mica el ritme, però, poc a poc i gràcies als consells del Wasap d’Obrint Traça cada cop em sento més a gust i vaig més ràpid.

Tot va força be, fins 10 dies abans de la marató, que em torno a refredar una mica, ala feina hi ha una passa de grip i de panxa, i el sistema de ventilació de la feina va repartim els virus per les oficines i passo uns dies força dolents, la última setmana nomes puc entrenar sortir a córrer un dia, i em passa pel cap no fer-la però, finalment decideixo anar i córrer fins que el cos digui prou.

El cap de setmana de la MCD passa pel damunt de Catalunya una borrasca impressionant, dissabte tot el dia plovent i el dia de la MCD donen rafegues de vent de 40-60km/h. El dia abans de la MCD vaig a buscar la bossa del corredor amb el dorsal,el xip i una samarreta de color rosa que ens donen…Allí em trobo força companys d’OT i em donen consells molts bons per la marató.

Camiseta de la MCD

Desprès de tot aquest rotllo arriba el dia de la MCD, m’aixeco a les 6:30 i per esmorzar prenc un plat de pasta, unes torradetes amb Nutella i un suc de préssec i cap a Tarragona, on arribo pels voltants de les 7:45, aparco al port i faig una última visita al senyor Roca i a esperar que siguin els 9, amb el fred que fa em fa mandra escalfar abans, el dia de la Sant Silvestre vaig escalfar i per culpa de una accident vam sortir 15 min. tard i l’escalfament no va servir per res, sortiré més lent i els primers km. ja aniré escalfant.

Quan falten 10 min. per l’inici de la proba vaig cap a l’arc, em quedat amb tots els OT per fer-nos la foto de grup i tots coincidint que amb el dia que fa avui l’únic objectiu es acabar-la amb dignitat.

A la sortida amb companys d’OT

A les 9 en punt donem la sortida, estic quasi al davant de tot i els primers metres hi ha molts corredors, has d’anar amb cura de no ensopegar amb ningú i evitar menjar-te els conos que han ficat al circuit per fer 2 carrils. Quan arribem a l’espigo les ones bateguen en força contra el moll de costa i sentir el so del mar, inclús algunes gotes amb l’ajuda del vent ens acaricien la cara…De sobte em trobo de cara el Leyva, va pel km. 5 i només porta 15 min, i els perseguidors ja els te a més de un min.

Als primers 6km

Els primers 20 km anem resseguin tota la façana marítima de Tarragona, passem per la platja del Miracle i agafem la N340 fins la platja Llarga on girem cua i tornem a el Serrallo. El tros de la N340 es una mica trencacames, hi ha continues pujades i baixades molt suaus. Un cop al Serrallo fem el tros més dur de la MCD, pugem fins el Parc Central i desprès direcció la Rambla Nova. Ja he fet la meitat de la cursa, porto 1h 58 min, vaig molt bé de temps, estic entre l’autobús de les 3h 45 i el de els 4H. A la rambla hi ha més ambient, fins ara la cursa ha sigut molt gèlida, i no precisament pel fred i pel vent, sinó pel poc públic que em trobat, i això es un acte per promocionar els jocs del mediterrani del 2017????. Aquí em trobo una animadora molt efusiva, pe un moment pateixo per la meva integritat, gairebé se’m tira a sobre, fins i tot m’arriba a tocar…ara ser el que sento els ciclistes quan pugen un port de muntanya i la gent lis tira aigua per sobre i els esperona….

Primer pas per meta

Sortim de Tarragona i enfilem direcció Camp Clar, ja portem 28 km. i la gent comença a patir les conseqüències de la Marató, veig força gent amb rampes, estirant e inclús gent que comença a caminar, aquí poc a poc vaig avançant corredors, jo de moment en noto bé i vaig a bon ritme. Quan arribem a CampClar hi ha molta gent animant, es el punt en diferencia on hi ha més gent de tot el recorregut veient la proba, noto que els ànims de la gent t’esperonen, però, t’has de controlar, encara queden forces km. i si ara forço el ritme al final em passara factura…

Un cop sortim de CampClar anem direcció a Tarragona, però, abans ens desviem pel polígon Francolí, uff aquí torna a bufar fort el vent i avanço molts corredors, trobo l’últim avituallament i em prenc un gel de cafeïna que em dona les forces suficients per encara els últims 5 km. Mentre prenc el gel i bec una mica d’aigua com quasi em paro, els corredors guia de els 4h m’avancen, quan els atrapo els segueixo una estona, però, molt poc temps, ells van a 6 i jo vaig més ràpid.

Finalment estic ja al Serrallo, em queden menys de 3 km, abans d’acabar la MCD fem un pas per meta, aquí si que hi ha gent que no para d’animar, però, cony quan passes per l’arc et fan anar un altre cop cap l’espigo amb el vent de cara, i les últims metres es fan eterns!!!!!! Encara em queden forces i entro a l’arribada esprintant, finalment 3h 57min i 48s. Molt content per aquest temps, era l’objectiu que m’havia fixat, amb la meva primera marató intentar baixar de les 4h, però, amb el dia tant dolent que ha fet avui no esperava aconseguir aquesta fita. La clau a sigut sortir dosificant, en tot el recorregut he estat molt costant, la primera part de la marxa l’he fet en 1h i 58 min, i la segona part en 2h 1 min.

Per fi l’arribada

A l’arribada em donen una medalla commemorativa i trobo plàtans, xocolata i dònuts, begudes isotòniques per recuperar les forces. Un cop he menjat una mica vaig cap el cotxe i quan intento sortir no puc…com he aparcat al parking que hi ha al port no em deixen sortir fins que acabi la cursa!!! això ja m’ho podrien haver dit el dia abans quan vaig preguntar, sinó hauria aparcat a al parking de la Tabacalera!!!, l’urbano em diu, es una mala passada que us han fet, esteu atrapats en una ratonera…finalment desprès d’esperar mitja hora puc marxar cap a casa a per la meva merescuda dutxa!!!!

A casa amb la medalla

El diploma!!!

MITJA MARATO DE TARRAGONA [FOTOS]

Com que som un grup una mica anàrquic, ens costa molt fer-nos la foto de grup. Adjunto els intents que vam fer diumenge passat. 

Hem d'entrenar més aquestes fotos o ho tenim molt magre per aconseguir guanyar els pernils de les Terres de l'Ebre.

FOTOS DEL CAP DE SETMANA (Noves Fotos a R-P-R)

REUS - PRADES - REUS (Novetat. Afegides fotos fetes per l'Ester):

MITJA MARATÓ PUJADA AL CARO [D+1.100m]:

Pere, 4art de la general 1h51m

Fotos dels nostres amics Trail Roquetes (aquí)

Web cursa (aquí)

MARATÓ DE BARCELONA "CRÒNICA XAVI.A"

Amb una mica de retràs però ja la tenim aquí;

Aquesta seria la meva 3ª. Marató. Igual que l’Antonio, els de Zurich em van regalar el dorsal per ser client i vaig decidir aprofitar-ho. Tenia por que no em passes com l’any passat per que l’he preparat per a fer 3:30 però d’una forma “anàrquica” doncs les tirades llargues les he substituït per muntanya i només he fet una mitja de test. Entre això i una lesió que m’ha tingut 15 dies fent descans, afrontava la MBCN amb molta prudència.

A la sortida em trobo amb el company Miquel Àngel “Bili”, ens saludem i tot xerrant ens posem al calaix, no sense dificultats. Quan ja estic al mig de la gent m’adono que m’he posat amb ell al calaix de 3:30 a 4:00 i bastant cap al final, al principi em sap una mica de greu però després penso que m’anirà bé per sortir conservador, cosa que al final va ser certa.

Fins al kilòmetre 10 no passo la llebre de 3:30 i sento el crit del Roberto que anava al seu costat, el saludo intentant esquivar les ampolles d’aigua que volaven, és el que passa quan avances per la vorera al tap que es forma amb la llebre. Vaig molt bé al meu ritme, sempre per sensacions, però intentant retenir-me, em conec i si forço després ho acabo pagant. Al passar la mitja veig en sentit contrari a l’Imma, la crido però no em veu, normal amb tanta gent. El tram de l’Av. Diagonal fins a la Torre Agbar se’m fa etern, tinc la primera crisis que millora a la part que fa baixada, al final hi ha l’avituallament on prenc un gel que devia portar ½ hora a la ma de la noia perquè estava calent, calent, però em va molt bé i enfilo cap a la zona Fòrum tornant a tenir bones sensacions. Cap a l’Arc de Triomf, km 35-36 em torna a venir un defalliment i penso, “ara m’aniria molt bé trobar entre el públic algú conegut” i al girar el carrer veig la meva dona i la meva filla, màgia! És curiós el que fa el cap, em venen unes energies que no sé d’on surten i ara si veig que arribo, em prenc l’últim gel i no em guardo res, serrant les dents fins a l’arribada.

Moltes felicitats a tots els companys OTs, gràcies especialment al Pere amb qui he compartit algun dia de series, felicitats també al “Bili” i al Xavi Espelta del Serres de Mestral amb qui vam coincidir a l’Hotel i al restaurant.

Recomano a tothom fer, almenys un cop a la vida, una Marató, és un repte dels que te’ns sents guanyador acabis com acabis, només la preparació ja val la pena. [by Xavi A.]

Resta de cròniques dels obridors

MARATÓ DE BARCELONA 2012

Els nostres maratonians i maratonianes:

• Pere          02:51:01
• Miquel       02:58:31
• Albert.B     02:59:57
• Narcís        03:03:05
• Antonio      03:20:05
• Xavier.A     03:25:40
• Inma          03:45:57
• Roberto     03:49:17
• Txell          04:33:25

Quines marques!!!!! Enhorabona a tots.

CRÒNICA ALBERT.B:

Tot va començar ja fa uns mesos, quan el Pere em va enredar per apuntar-me a la marató. Això sí, amb el compromís que ell aquest any faria Cavalls del Vent. De moment, jo ja he complert, a veure ell...:-P

Ens aixequem havent dormit poc, ja que al final sempre vas a dormir més tard del que voldries i el canvi d’hora no va ajudar gaire. Són les 5:45 hora nova, quan el meu pare em passa a buscar per casa i anem a buscar el Ramon Miralles i el Raúl Moreno. Tots junts marxem cap a Barcelona, parlant de les estratègies que seguirem (bé, el meu pare i el Ramon venen a fer de llebre a un company). Quasi sense adonar-nos, ja som a Barcelona i passem a buscar al Jonathan. Ens dóna el dorsal, i dins el mateix cotxe, comencem a fer els preparatius.

Sense adonar-nos, ja estàvem amb un munt de gent preparada per sortir a córrer, res més que 42 km! Em perdo una mica, la veritat és que mai havia estat abans en un esdeveniment tant multitudinari (penso en el meu interior: - hòstia Albert ets de poble!- )

Després d’aconseguir arribar al meu calaix i una estona per allí, algú em toca i veig que és el Narcís que m’ha pescat. Em dóna una alegria perquè volia anar amb ell durant la marató, ja que volia fer també sobre les 3hores. Allí al costat està “l’enredus” tot nerviòs! Porta un rellotge una mica antiquat però diu que li va bé. Sembla que sí, perquè ha fet un temps boníssim! De seguida sona la música i som-hi que falta gent.

No sé com afrontar la marató, ja que no tinc gaire experiència i a més encara que porto bastant entreno de muntanya, bici, gimnàs, no gens de l’específic per asfalt, i menys per marató (excepte algun dia que el Pere m’ha exprimit fent series); si a això, li sumem que vaig estar la setmana abans de viatge 9 dies sense córrer pràcticament res, la veritat és que no sabia com aniria la cosa. La estratègia era agafar el globus de les 3hores i aguantar fins on no pogués, ja sigui al km 20, al 30, o fins al final. Si anava amb companyia del Narcís, millor que millor.

Només sortir, comencem a petar la xerrada amb el Narcís; el Pere va una mica més endavant, però està pendent de tot el que xerrem (és una mica xafarderot), poc li dura perquè de seguida apreta de valent i ens deixa enrere. Al igual que el globus de les 3hores que ha sortit davant de tot i el tenim potser a 300m per davant. Amb el Narcís decidim intentar agafar al globus, encara que sabem que hem sortit uns segons més tard.  Finalment, a un ritme bastant alt, aconseguim cap al km 10 atrapar al globus. Com anem relativament bé continuem al mateix ritme i avancem al globus deixant-lo enrere. Així continua fins que al km 21 aproximadament que ens creuem al Pere i més endavant veiem a la Rosa, la Marta i el Roger que estan animant de valent! Fem fins hi tot alguna foto!! Més endavant, sobre el km 30, ens creuem al Pere un altra vegada, va fresc i a bon ritme. El Narcís en aquell moment es fica a xerrar amb un company i em diu que tiri que vol reservar una miqueta. Com em sento bé jo continuo al mateix ritme.

Així van passant els km’s pels llocs més emblemàtics de Barcelona, fent el que es diu turisme esportiu. Cada cop les cames van més carregades i és com si m’advertissin que m’estic passant de llarg. Les rampes comencen a aparèixer i el cansament es fa més pronunciat. Quan ja només quedaven 2km, això si; de pujada, s’encén el pilot vermell i tinc que baixar el ritme. En un principi estic tranquil perquè ja veig l’arc d’arribada, i encara em queden un parell de minuts per fer uns 300metres i fer menys de 3hores. Em va passant gent pel costat, inclòs el globus que sempre ha estat al darrere meu, però tinc temps i no em preocupo. Això va durar poc, a mesura que m’apropo veig que no és aquell l’arc d’arribada i al girar la cantonada veig que encara queden potser 200 o 300 metres més. Miro el rellotge i m’adono que vaig ben just per arribar abans de les 3hores, així que pujo el ritme fins on em deixa el cos per arribar a la meta. Finalment ho aconsegueixo i em sobren 3segons!!Bufff més just que just!!

El resultat és boníssim per mi, no m’ho esperava i estic molt content!! Allí veig al Pere i el Miquel que han fet un temps fantàstic! Esperem al Narcís però no el veiem fins més tard, ja que ha passat pel costat i no ens hem adonat. També ha fet un gran temps! (Gràcies per la companyia durant tota la marató, va ser de gran ajuda). Desprès de fer petar la xerrada i intercanviar impressions ens acomiadem i cadascú cap a casa seva. Em trobo amb el meu pare, el Ramón, el Jonathan i el Raül que també han fet una gran actuació. També el Xavi Miralles a fet un por paper, em diuen. Enhorabona a tots! També la resta de OT’s que van fer una gran cursa.

Ara comença una nova etapa, ja s’ha acabat asfalt, gimnàs, spining, ski, etc... començarem a entrenar de debò muntanya amb una mica de bici, a veure quines curses ens podem apuntar ara que arriba el bon temps! Noves experiències, amistats, patiments i alegries ens esperen! [by ALBERT.B]

CRÒNICA ANTONIO:

Sempre havia pensat que calia fer una marató d’asfalt al menys un cop a la vida, i la volia fer l’any vinent que compliré els 50 anys. Però com que tinc l’assegurança de la casa amb Zurich i em regalaven la inscripció, i estem en crisis, no vaig dubtar ni un moment en aprofitar-ho.

He seguit més o menys el Planning d’entreno per fer 3:30 de la web de la marató.  Sempre havia somiat en baixar de 4:00 hores, però quan entrenava vaig arribar a somiar que podia fer 3:45 o pot ser fins hi tot 3:30 hores. Però una prova test 10 dies abans de la cursa em donava un resultat de entre 3:48 i 3:59 hores, així que vaig rebaixar molt les expectatives.

Dia de la cursa, arribo just de temps i tinc de fer 20 minuts de cua per anar al WC (l’únic fallo que vaig trobar, pocs lavabos per 20.000 corredors/res).  Corro a deixar la bossa al guarda-roba, i cap al calaix, no tinc mes remei que sortir del final del calaix, coses de “novato”.  Sona el tret de sortida i trigo més de dos minuts a passar per l’arc.  Avituallament 5Km, ei!!! que passa aquí que em volen atropellar uns 300 corredors per agafar l’ampolla d’aigua.  Veig el globus de les llebres i penso que seran els de 3:45, però sorpresa!!! son els de 3:15, i com que m’hi trobo be decideixo seguir-los fins que pugui. I sí, entre “fanfàrries” i crits de “ànims Antoniu” aguanto seguint-los fins el km 30.  El Km 35 ja els veig lluny el globus de 3:15. El Km 37 que passa? que es aquest mal de fetge??? es un dolor mai conegut.  Em prenc una gominola amb cafeïna i em permet acabat traient, literalment, el fetge per la boca, però gaudint el moment per que veia que arribava per sota de 3:30 hores. Creu-ho meta, i sí 3:20 hores.

NO M’HO CREC NI JO!!! estic al·lucinat, eufòric, i emocionat.  Una gran experiència (i que bonic fer turisme per els llocs més emblemàtics de Barcelona).  Felicitats a tots!!! [by Antonio]

 CRÒNICA NARCÍS (link)

 

CRÒNICA PERE:

Arribava la meva 18a marató, i en lloc d'estar megatranquil, el dissabte sols pensava en el patiment que m'esperava i que cada cop se'm fa mes costa amunt.

Pel camí cap a Barcelona, vaig parar a Ordal a comprar...4 croissants. Primer havia parat amb una fleca que m’havien cobrat 3 eurs per un croissant al pes.

Sopem en una pizzeria aprop del pis del germà de la Marta on ens allotjàvem,  i plat de pasta, i 2 birrotes!!! Anem a casa que són les 23h, que si canviaves l’hora ja eren les 12. Em desperto 5:50, 5 minuts abans que soni el despertador, menjo 3 croissants i torno al llit a donar tombs durant 30 minuts. Al final, després de vestir-me de guerra, amb una plàstic per evitar el vent. Marxo aprop de les 7, desprès d’anar al servei un nombre incomptable de cops,i de mirar-me i veure’m que vaig amb tota l’equipació,xip, etc. Vaig cap al metro, i just sortir al carrer,em trobo un paio vestit de guerrer, segueix-lo que no hi ha pèrdua ,jajaja

Pujo al metro i a la 1era parada m’adono que m’he deixat, el paquet de cleanex, els imperdibles i ... el gel!!!

Que faig? baixo, i torno cap a casa, trucant al timbre, i que no m’equivoqui de pis o segueixo tal com vaig? Cagüen... i això que portava una llista amb el pre-cursa, post-cursa,etc...

Res, no vull arribat tard per un cop a la meva vida, arribo a plaça Espanya a les 7:30, 15’ abans de l’hora de quedada, vaig cap a mirar on cau el calaix de sortida i torno a la plaça, davant dels mossos, on als pocs minuts apareixen la Rosa i el Narcís. Aprofito per trucar a la Marta i dir-lo lo del gel. Esperem un temps prudencial i allí no apareix ningú.

Cap al calaix, i just abans d’entrar, a la fila de costat de pixaners no pessebrers,jajajaja

Entrem al calaix, desprès de trobar l’Antonio Romero, que no se’n perd una, apareix el que més crida, fotent escandol,eeeeeiiii ja sóc aquí, eiii, he trucat la teva dona i ja m’ha dit qiue havies marxat,eiiii que us fotaré canya (això darrer no ho va dir l’Albert).jajaja

Bé total que en pocs minuts, patapum sortida, una mica embussats, però ja va bé , pels primers km, així fins al km2, que vaig sentint tota l’estona darrera meu el Narcís i l’Albert que no callen, que no hi ha bars per anar a xerrar que ho han de fer a la marató? :-/ jejeje

Un cop allò escampa una mica, accelero una mica i tiro endavant, comencen a sortir kms a 4’ i alguns baixant del camp del Barça inclús a 3’51’’, animo a la gent i aquests em retornen amb escreix els anims, jajaja, com m’agrada armarla. L’únic es que aquests ritmes d’emoció accelerada, els puc pagar.

Passo el km 10 una mica per sota dels 40’, he recuperat els casí 30’’ perduts als 2 primers kms amb escreix. Marco kms a ritme de 4,  passant els km 14 on no veig a la Marta i penso que estarà al 20 i 22 on passem 2 cops. Dit i fet, m’animen un primer cop Rosa, Marta i Roger.Agafo el gel que em dona la Marta i el del km 20. Em prenc el propi que el conec (powergel) i arribo per passar la mitja a 1h24’23’’ aprox, la cosa va bé, però no vaig sobrat. Al cap de poc em creu amb Narcís i Albert, que segueix fotent un jaleo del 1000, quin paio, no se si esta de birres o corrent una marató!!! Com les ultres les faci igual, el fotran fora per destorbar la tranquil·litat de la fauna.JUAS!!!!!!!!!!!

Al cap de poc torno a passar per davant del Roger que ara el té la Marta  als braços i li toco la maneta.

Amb els ànims renovats, endavant, el tema es que de cop el rellotge marca km 23 amb 3’30’’ i calculo que falten 18kms, el ritme és fals, al Garmins se li ha anat un segon la xaveta i ha fet 120m de més en un km. Passo el km 23 reals, apreto lap i torno a pensar que queden 18kms. Arribo al km 24 i m’adono que.... ARA falten 18KMS, això és un infern, estic atrapat a la distància!!!!!!!! L

Segueixo, ja pensant en el patiment que se’m ve a sobre, als kms 28 sento com una revifalla, però quan passo el 30 amb 2h clavades, ja veig que serà el meu darrer parcial a 4’/km de mitja sobre el acumulat. Em prenc el gel GU calentot d’estar a la ma, i puc dir que el de llimona recalentat no és un “manjar”, n’agafo un de nou per portar la resta de cursa

Ara quan la gent t’anima, com mola això de portar el nom al dorsal, sols puc aixecar el dit, però no em queden forces, mes que per donar un “gràcies” cada cop que em donen avituallament. Les botelles d’aigua me les prenc abans i després de veure isotònic i mitja botella me la tiro al damunt quedant ben xop, això em va refent ni que sigui per 200m.

Les cames comencen a anar ben bloquejades, l’arc del triomf, sembla l’arc de la derrota, quines cares i quin córrer estrany, el meu i el dels que hi ha al meu costat. Alguna víctima ja camina, fa caloreta, però per sort els edificis alts fan mig carrer de sombra. El pitjor serà pels que van a 4 hores amb el sol ben amunt. Ells si que són collonuts!!!!

Passo el 35 i no hi ha mur, ja fa estona que vaig saltant de mur en mur i em passen alguns corredors i en passo d’altres, els ritmes van cap a 4’15, però lluito i lluito, comencen els càlculs  plantejant la pitjor situació sostinguda, 5’/km i arribaria sub 2h55’. No miro el que puc fer, no vull patir més del que ja pateixo intentant mantenir el ritme. Passo el 40 i se que toca Paral·lel amunt, es veu la plaça Espanya de lluny, i segueix estant lluny, i collons que costa de passar un km. Arribo al km 41, penso ara poder si que puc apretar,  que més que res es no afluixar, amb això n’hi ha prou per passar gent. Passo el 42, i em planto a la recta d’arribada, amb 195 metres per la glòria, animo la gent, m’animo a mi mateix, aixeco els braços, i els balancejo, assaborint un cop més la victòria sobre la distància mítica. Arribo finalitzant la meva 18a marató en 2h51’, la meva millor marca de les darreres 4 maratons, i un temps agrupat en 4 maratons que tinc entre 2h49 i 2h51, 2 per sota d’aquests temps i moltes ja cap a les 3 hores i passades també.

Cada cop em costa més, tant entrenar, com pensar en el patiment que m’espera,  mai he fet la 2ona meitat més ràpid que la primera, sols el mateix temps a Berlín. I es que costa molt doblar, però perdre 2’15’’ quan portes les cames com un xurret des del km 30 crec que ja té molt de merit.

Al cap de poc, arriba l'Albert i el Miquel, sub 3h quin exit!!! I l'Albert que es fot a ballar, que algú li posi la camisa!!!

Mirem i esperem al Narcís, però passen 10' i no apareix, marxem i quedem a la plaça.

Alli em trobo a la Marta, la Rosa i el Roger, i el Narcís que no apareix, desprès d'una lleugera preocupació que intneto no transmetre, apareix , havia passat a les 3h03' però no l'hem vist. Molt bé, un altra marca i amb matge de millora.

La resta d'OTs ja no els veiem pq allò és una gentada. En sabrem les noticies positives posteriorment al blog.

Dillums tenia els genolls i els muscles fets un nyap, avui dimarts, els muscles encara pitjor, però les articulacions ja milloren. Quin rotllo he fotut!!!!!!!! JAJAJAJAJAJAJA

Et canses menys en les maratons per relleus,jejeje [by Pere]

WEB CURSA

CLASSIFICACIONS I FOTOS

MITJA MARATÓ DE CAMBRILS 2012... I LA FLAUTA VA SONAR

El Xavi.A, el Pere i el Narcis abans de la cursa...

Els 3 desprès de la cursa... estan igual, com aquell que va a llença la brossa.

 També teníem la Mònica, amb 45.000W de so a les orelles per no notar el cansament dels 23 km de la nocturna del divendres a Xerta.

A la cursa dels 10km hi teníem l'Esio i el Mioses. 

A veure si a la redacció arriben les respectives fotos i cròniques.

  

Classificacions 

El Nar6 ens relata com li va sonar la flauta:

Aquest diumenge 11 de febrer va tenir lloc la 3 edició de la Mitja Marató i 10 km de Cambrils. El dia es presentava amb una previsió de meteo bona, tot i que caldria veure com es comportaria el vent, fet determinant en moltes ocasions en proves costaneres.

Durant 15 dies m’havia pensat una i una altra vegada quina estratègia adoptar de cara a aquesta cursa. El fet de tenir la Marató de Barcelona dues setmanes després condicionava la decisió final. Després d’evaluar pros i contres, em vaig decidir per deixar-me anar i a veure si sonava la flauta o no…

Esmorzar habitual, pa torrat amb formatge, aigua, plàtan i mini entrepà de Nutella. A les 9:35 era a prop de la sortida amb els nervis habituals de cada vegda. És igual els anys que passin, les vegades que hagi fet una cursa…sempre hi ha nervis, sempre.

Em trobo amb el Pere, la meva llebre particular en aquesta ocasió per fer de nou sub 1h25′. Els dos estem preparant també la Marató, tot i que ell amb uns objectius que jo mai podré assolir. Aprofitant el planning, va baixar a fer la tirada llarga a Cambrils, amb 2000 persones més…

Sortim com tothom, a ritme de 3’48”/km… semblem una coca-cola remenada…sense control. En menys d’un km ens trobem el globus d’1h24′ que portava el Jimmy Serrano, un incombustible de les curses, i tot un personatge per qui tingui un moment i vulgui saber més d’ell. Per deixar anar una pinzellada… té la mitja marató amb 1h01′… una destral. Ens posem a rodar amb el grup que formàvem unes 20/25 persones. El ritme era de 4’00/km aprox. En alguns moments inferior també. Els primers 10 km (39’39”) vam portar un vent de costat que no molestava massa per còrrer. A partir del primer pas per meta però el vent va canviar de direcció. Quan anàvem a buscar el km 15 el portàvem lleugerament d’esquena, afavorint el ritme. De tornada però va haver-hi una petita crisi entre els km 17,18 i 19. El grup es va desfer, quedant només al final unes 5/6 persones que podíem seguir al peacer. Em vaig notar molt còmode en tot moment i prova d’això va ser que a falta d’uns 800/900 metres vaig apretar les dents per mirar de fer sub 1:24. Donant-ho tot. Va sortir bé i la faluta va sonar. Temps final 1h23’46”. Molt satisfet. Posició 48 de la general i 37 Senior Masculí.

Enhorabona a tots els companys obridors per les seves marques, Xavi, la Mònica, Esio, als companys de Riudoms com el Felipe, Xavi, Gemma, Jordi, etc.. i als del Cambrils Club Triatló amb qui vàrem compartir també part de la cursa. I al Juanan i tot l’equip de Runnersworld, felicitar-los també per la bona feina feta en l’organització.

Donar les gràcies al Pere que em va fer companyia i animar durant tota la cursa i a la Rosa per aguantar-me en aquests matins de nervis…

Després de la cursa, una merescuda calçotada en companyia d’uns bons amics va acabar de fer del diumenge dia 11 de març un dia rodó. (bloc del Narcís)

 

10KM DE LA PINEDA. DEBUT D'EN SERGI

Que et crida la tensió de la foto? La camiseta del Sergi?..... NO, el super registre!!!!

Classificacions i fotos

MITJA DE GRANOLLERS [Crònica NARCIS]

Els 3 voladors OT; Narcis 1:24:57 - Miquel 1:20:38 - Pere 1:21:40

El Narcís ens relata:

6:30 matí, sona el despertador. La bossa mig feta de la nit anterior. Esmorzar ràpid i sortir cap a Granollers. De camí el termòmetre ha arribat a -4 graus. Un fred que pelava. Poques ganes de còrrer. Tothom tapat i amb ganes de veure el sol. Em poso al primer calaix sub 1h30′. Poca gent i tots fent tombs al recinte per començar al menys una mica calents. L’aire tallava. A les 10:50 sortida. El Suunto no respon. Vaja s’ha mort! Una altra cursa per sensacions. Patint i patint. Finalment temps real 1h24’57″. Moooolt content. La darrera mitja va ser la de Tarragona. Des de llavors només els 10 km de Vilafranca. Ara ja només pensant en la Mitja de Cambrils i arribar-hi, ara sí, en bones condicions. Felicitats a tots els valents que avui han desafiat el temps, i especialment als companys obridors que avui han triomfat. Un record especial per a tots els acompanyants que un dia com avui ens han fet costat i a tot el públic de Granollers, les Franqueses i la Garriga. Espectacular !

Eva arribant a meta


Classificacions

4 FOTOS DEL CAP DE SETMANA

III CURSA DEL PASTISSET (BENIFALLET)

II CURSA 10KM DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS

El Narcis ens relata el seu debut com a Obridor:

Seré breu.
Arribada a les 8:30 del matí per recollir el dorsal. Un fred de nassos. Per l'autopista de camí, fins i tot a -1 havia arribat el termòmetre.
Tot i sortir el SOL, la cosa no es calentava. Però sigui com sigui s'havia de lluir la nova equipació OT, coolmax...! (quan la tenia a les mans pensava, i pq no haver-la triat Windstopper o gore-tex !?!? ).
Sortida dels quasi 1100 participants. EMpentes i més empentes durant el primer km. M'havia deixat el podòmetre a casa de manera intencionada. Després d'uns dies de repòs no volia pas emocionar-me massa. Però una cosa és el que un vol i l'altre el que li demana el cor o el cos. EL primer km el faig a 3'40''. Ja veia que la cosa anava forta i jo no estava pas preparat. Baixo una mica el ritme, tot i així passo pel km 5 fregant els 19'. El cap em deia, només resta la meitat de la prova... i el cos deia, faràs un pet de campionat. Em notava una mica ofegat i és que les aturades, tot i que siguin per obligació mèdica,  es paguen. Vaig tirant a un ritme constant i regulant els petits desnivells del casc antic de Vilafranca. Miro el rellotge just passar el km 9 i em veig per sota els 40'. Un darrer esforç i patapam...
Posició 79 de 1025 "finishers". Tempos oficial 38'48'', temps real 38'39'' a una mitja de 3'52''/km. (i molt de patiment...)



Força satisfet i amb bones sensacions tenint en compte que venia de l'aturada i que just ahir estrenava les Adidas Boston Adizero. No havia fet ni 100 metres amb elles. Són fantàstiques. [by Mar6]

Fotos del Narcís


DISSABTE, OMPLINT DIPÒSITS AL MAS D'EN PERE