Mar i Muntanya - Asfalt i Muntanya (Pere). 1a part

Aquest any he fet poques cròniques, com la majoria dels del club, i es que entenc que tots anem molt atabalats, però hem d'intentar fer-ne que així mantenim viu el blog i el seguiment del mateix.

Així doncs, a mode de resum i com ha estat un any on he fet asfalt i muntanya, possarem una mica de tot.

Abans però, com a President del Club, i també de part de tota la junta directiva (Xavi-Jabalee, AlbertB, Mar i jo mateix) DESITJAR-VOS BONES FESTES I BON ANY NOU A TOTS!!!
Tant als OTs com als que segueixen aquest blog, si ho segueix algú .:-P
 
Cada any, el començo fixant-me com objectius una o dos maratons. I el 2012, començava amb la inscripció a la marató de Barcelona, amb objectiu d'entrenar el que pugues per acostarme a les 2h50' o ritmes propers als 4'/km.

Amb aquestes, amb plena preparació m'agafava la mitja de Granollers, un classic a Catalunya, on li diuen LA MITJA, però on l'increment de preus, i l'aglomeració de gent li treu una mica l'atractiu inicial.
Doncs res, hi vam anar amb Narcís, els 2 amb inscripció gratiuita gracies a compra de Sabatilles Adidas.
Aquell dia, enmig d'un onada de fred, fotia una rasca de collons!!!! Amb negatiu vam sortir. Amb això, la vaig fer amb reserves, però anant a més i acabant amb un força bon temps de 1h21'40''. No estamos tant mal!
Narcís i Miquel També farien una bona cursa tot i el fred!



La setmana següent faria la Cursa de Montbrió 10kms amb el Roger al carret, i amb Rafel fent relleus, i fent de llebre al Ricard, que per aquella epoca encara corria. D'aquí anims a recuperar-se de la lessió que l'ha mantingut apartat de les curses aquest 2012. Encara que se que poder se'l veura en alguna Sant Silvestre.




I aquí faria la meva primera ROGAINING de l'Espluga Calva, una cursa molt ben organitzada, amb una fred de mil dimonis quan se'n va el sol, i si nosaltres que vam fer 6 hores al final notaves la fredo. Els que van fer 24h es devien... ups no poso el que he pensat.
M'ho vaig passar molt bé tot i que jo anava de becari amb el gran Sebas i un colega seu del Club Orientació Montsant. Poder vam fer 35 kms en 6h. Poso una foto del crack!



Amb això, que a la Cursa de la Portella, 4 de març,  amb molts OTs, Narcís i jo no la vam poder correr, doncs tocava tirada llarga, vam fer acte de presència a la Foto de grup, i vam aprofitat que molts hi anaveu per fer una tirada llarga Hospitalet-Vinyols, allargant i tot per passar de 30kms. Un plaer fer tirades llargues quan prepares una marató i més si ho pots compartir.

El 11 de Març faria la Mitja de Cambrils, d'estranquis, fent de llebre a Narcís, junt amb el grup pilot de 1h24', no seria una cursa fàcil, doncs tocaria el vent de cara, sobretot la 2a volta Vilafortuny-Cambrils, i el grup arribaria a trossos, però Narcís amb objectiu complert,deixantme al sprint final i tots més contents que un xinxol.

15 de Març, entrenament Test de Gavela, un dels entrenament que serveixen per fixar l'objectiu de marca en una marató, on amb el resultat del test, el temps de la darrera mitja competitiva, i amb unes bones tirades llargues, pots veure si vas bé o no per una marca determinada: Annexo link per qui el vulgui fer algún dia:
Test Gavela
I que a mi en donaria un temps objectiu 2h50'30'' i temps previst 2h53'30"

Dia D, o millor dit, dia M de MARATÓ, tornava a la marató de Barcelona, 11 anys desprès del 2on cop que l'havia fet, i afrontava la que seria la meva 18a marató, que es diu ràpid, però porta molts patiments i moltes alegria al darrera.
Recordo la 1era marató de Barcelona, que sortim de Mataró i acabaven al mateix lloc que ara. O la del 2001, on ja sorties de Barcelona, però passaves per uns poligons i que els cotxes et pitaven, anaves per les rambles qual boig escapat del manicomi. Desprès va venir l'any de la desaparició o ausència, i va tornar amb més força. 
Bé, total que vaig sortir "tranquil", amb AlbertB i Narcís xafantme els talons i fotentme bronca perquè anes més ràpid, al final, sols per no sentir-los més vaig marxar endavant :-P
En sentia bé, però faltava molt, aprop de la mitja, pas amb la Marta, Roger i la Rosa del Narcís donant anims i gels!!! Uooooo endavant, la 1ra mitja va ser un temps proper a 1h24', i la cosa va anar prou bé, fins el pas del km 31, allí la calor i les avingudes llargues van començar a fer mal, no sols a mi, si no als corredors de la vora també, doncs tot i afluixar una mica, vaig seguir avançant corredors, poder tirant d'experiència, poder de gel o poder de jo que se, la questió que aquesta marató, que actualment passa per llocs important de la ciutat, Camp Nou, Sagrada Familia, Passeig Sant Joan,...
Ara, de Colom a plaça d'Espanya, l'avinguda paral·lel que porta del km 40 al 42, es converteix en un vertader via crucis per molts, i alli amb suau pujada, tot i no apretar més, mantenir el ritme es sinonim d'avançar gent, molta gent que ho pateix, però que a l'hora veu com s'acosta l'hora de la glòria final, creuar l'arribada a les fonts de Montjuic és un excel·lent col·lofo a la marató.
Jo acabaria amb un temps de 2h51'01'' veient com se m'escapaven les 2h50', però molt content de la marca i d'haver-la lluitat.

 

Desprès arribarien AlbertB i Miquel sub 3h també i Narcís que se li escaparia per segons, però que ho té a les cames. I abans arribaria el Mario (Guissona de Corredors.cat) un gran corredor i millor persona que faria un marcon que es mereixia fa temps amb 2h46 i pico.


Un cop cobert el 1er gran objectiu asfalter de la temporada, tocava una mica de muntanya, i va ser a la cursa Almostreck (15 abril), on vaig poder fer una bona 7a posició, fotent-me un pinyo a falta de 2kms, i recuperant als 2 corredors que m'acompanyaven , i fent un sprint de 800 metres a ritme 3'01"/km que els va deixar enrera.

El cap de setmana següent a Vilabou (Cursa i Fira de l'Esport), les coses no m'anirien tant bé, doncs patiria força, al ser més dura, i no anar bé ja abans de la meitat de cursa, però acabant 11è. a 12 minuts d'un Javi Heras pletòric, i a 7' de l'AlbertB, que va mereixer fer podi a la general, però una perdua a falta de la darrera pujada el va portar a una també meritoria 5a posició.
Felicitar al Jordi-Riudecanyenc pel bon circuit que es van currar, així com per la fira que va fer viure l'esport a la zona durant un parell de dies.

Arribariem al 15 de maig amb la cursa de Vilaplana, una cursa que tradicionalment no se'm dona massa bé, però aquest any, entre que uns es van perdre i que em vaig sentir bé,acabaria 5è aconseguint molts bons punts pel circuit Baix Camp.

 Molts OTs a Vilaplana!









 
 
















Aquest primer semestre, també va venir marcat, per una lleu transformació del club, on es va parlar de crear una entitat oficial, club federat,etc, però que al veure que era complicat i requeria molt temps que molts no teniem, la cosa va acabar amb una Acord de Col·laboració a amb Aritjol.
Que a més va coincidir amb el relleu del Joan, que ha fet molt bona feina i la continua fent, al capdavant del Club, i on la colla de insensats que em van votar, em van fer nou presi, amb els maldecaps que comporta, és de ser malas personas,jajaja

3 de juny. Mitja de Pujada al Caro, una cursa que em feia molt de respecte, i en la qual tenia una espina clavada de l'any passat, on no la vaig poder fer, al estar refredat.
Vam anar amb Rafel i Jabalee, el Rafel m'acompanyaria amb bici, i el Xavi la faria per lliure. O almenys això es el que van intentar, doncs van tenir algun problema "legal", jejeje, però al final ens vam trobar tots a dalt.
Desprès d'una sortida neutralitzada, vaig sortir tranquilet, anant avançant corredors per la ctra que ens portava a les faldes del Caro, allí em trobo al Rafel, que ve del davant i jo ja estic entre els 5 primers, avançaria al 4rt que desprès em seguiria al costa i 

passariem al 3er, i allí començava la pujada criminal que dura del km 10 al 18,5. Alló amb calor ha de ser el infern a les alçades, però aquell dia el temps acompanyava. Al km 16 em deixaria endarrera el Javier Lozano, fins a les hores un desconegut per mi, però despres vaig veure que era un internacional amb la selecció espanyola de ultrafons, un crack vage, i això explica els 5 minuts que em va fotre en 5 kms.
Desprès d'apretar les dents al km 17, al veurem gairebé atrapat pel 5è, vaig acabar 4rt, treient la meva anima asfaltera els darrers kms k planejen una mica. Amb un molt bon temps de 1h51'00'.

 


















El 17 de juny, tingue lloc la n-essima combinada (aquest cop des de l'ermita del Remei- Alcover), una sortida que ja fem fa uns anys, que hem anat variant i repetint de zones, i on uns en bici i altres a peu, fem uns trajectes on compartim avituallaments i dinar final. Aquest cop, els avituallaments, van poder ser muntats amb l'ajuda de la Marta, el Roger i la Isabel (germana de la Marta). A Albiol i a Montral.
Vam ser molts i posar tots els noms aquí seria molt llarg.
Ens ho passem molt bé i esperem poder repetir-ho el 2013.

Acabaré aquesta primera meitat de l'any, amb la 1a cursa nocturna de Prades, el 30 de juny, amb plena lluita com a verdet, amb tots els vermellets del Borges Trail, i amb un fotimer de blauets del Trail Tarraco.

En aquesta cursa, vaig compartir estones amb l'Arturo Neriz, un rival molt dur, on sempre ens trobem en un moment o altre, aquest cop em va fer la pell, però la revenja, sempre amb fair play i companyerisme,esta servida, jajaja. Ell va fer 5è i jo 6è.
Aquí compartiria cursa amb Miquel, Alexis i Imma, i amb el seguiment amb camara del Jordi i de la Nuria.
I aprofito per anomenar molts amics coneguts de curses de muntanya com els Toni Calderon, Xavi Sanchez, David Harrison, Victor Gonzalez, Abderrahim Jalal, Octavi Fossas, Victor Valero, Juan Blanco, Florenci Mata, Claudio, Jordi del Siluet's, germans Canela, Pep Matamoros i molts més que ara em deixo, però que amb tots fem que les curses siguin un lloc de rivalitat i amistat al mateix temps.

A la 2a entrega i darrera, + asfalt (Espluga, MUA, Mitja Vendrell i Marató Donosti) i més muntanya (Vandekames, Puigcerver-Alforja, Castellvell, Tivissa i Cronopujada al Puig d'En Cama) Així com també podré afegir la Sant Silvestre.

SORTIDA NADALENCA 2012

AL 25 DE DESEMBRE, FUM, FUM , FUM...

Comencem a preparar la 4a pujada a la Mussara de Pares Noels. Recordeu, dia 25 a les 9 del matí al casal de Vilaplana. Us deixem les Fotos 2011 per anar fent boca.

Es recomana anar vestit amb algun element nadalenc.



Programa:
9:00 AM Reunió davant Casal Vilaplanenc i fotos
9:15 Sortida
Fotos al poble abandonat de la Mussara i/o al Refugi (en cas de molt fred o vent)
11:00-11:15 Arribada a Vilaplana
Vermouth i pica pica que farem amb les coses que portin alguns voluntaris de forma voluntaria.
12:00 Cap a casa a preparar dinar o simplement a estar amb la familia.

Esteu tots convidats!!!!!

1er ROGAINING D'ALTAFULLA

El JOAN ens relata:

El passat diumenge dia 2, un grupet d’amics vam participar en el primer Rogaining d’Altafulla. Pels que no sapigueu que és, de forma ràpida podríem dir que és una cursa d’orientació per equips de 2 a 5 components, i consisteix en fer el màxim de punts en una zona limitada per un mapa, en aquest cas de  100 km2  i un temps màxim de 6 hores.

Ja feia molts mesos que al calendari de curses del Club Orientació Montsant hi vaig veure programada pel desembre una cursa de rogaining a Capafonts. “Ostres” vaig dir, aquesta l’he de fer si o si. Primer, perquè en un rogaining que vaig fer anys endarrere m’ho vaig passar molt bé i segona, a Capafonts tinc el factor camp. S’aproxima el desembre i no hi havia informació de la cursa. A les poques setmanes m’assabento que s’ha canviat a Altafulla i s'organitza juntament amb Aire Lliure. Penso, no tinc el factor camp, però passar-m’ho bé segur que si. Així que decideixo participar-hi i fer un equip. Aprofito que coincideixo en un curs amb un amic que ha fet alguns Raids, el Josep Maria. Em diu que no ha fet mai un rogaining i que té ganes de provar-ho. Com que tots dos coneixem al Riudecanyenc, al descans del curs ja l’estem enredant...jejejeje. Com que aquests dos són els traçadors del recorregut de la cursa de muntanya de Vilanova d’Escornalbou, decideixo batejar l’equip com “ELS VILABOUS”. Quans més siguem més riurem. Decideixo invitar al Ramunet que en el seu primer any de running diu que si a tot. Ràpidament em diu que si. M’assabento que el David de Salou està buscant equip i li obrim les portes. Ja som 5. Equip complet. Només jo i el David tenim experiència en el rogaining, així que anem informant als companys mitjançant els whantsapp.

Els VILABOUS

Arriba el dia de la cursa. De camí a Altafulla el David ens comunica que no pot venir, ha hagut de portar el crio a urgències que no es trobava bé. Quina llàstima, perdem un gran traçador, però lo primer és lo primer.

De la cursa us deixo la crònica del Riudecanyenc perquè ho explica molt bé. (Aqui)

Si vull afegir-hi la meva experiència. No tenia l’entrenamet suficient per tirades tant llargues i sabia que patiria, però les ganes de rogaining podien més que el seny. Efectivament, a les 4 hores les cames van dir prou, amb fortes rampes als abductors. Això va fer que baixéssim el fort ritme que portàvem. Gràcies companys per ajudar-me. Quan les cames m’ho permetien, intentava anar al 100% per recuperar el temps que havia perdut amb estiraments. Tot i aquest entrebanc, tal com em pensava m’ho vaig passar molt bé. 

En aquest rogaining, a diferencia del que jo havia fet, el de l’Espluga Calba, aquest tenia una mapa molt extens, amb les balises molt distanciades que feia que haguessis de dedicar molta estona a córrer i dedicar poc temps a buscar la balisa. A més l’escala del mapa dificultava molt la seva lectura. A més la zona no ajudava està plena de camins particulars, senderons, infraestructures. També hi vaig trobar a falta, la indicació de punts d’aigua. Aquestes crítiques constructives les he fet arribar a l’organització i m’han dit que no sóc l’únic participant que ho ha comentat. Que per l’any que ve ho tindran en compte, per tant, l’any que tornarem a repetir i millor!!!!. Us aconsello que si teniu oportunitat ho proveu, aquesta modalitat és molt divertida.

WEB CURSA

DINAR NADAL 2012

Aquest dissabte vam celebrar el nostre dinar de Nadal. Per sort, com cada any, la família creix i aquest any amb invitats de luxe. Gran dia rodejats d'amics.

Previ al dinar, a les 8 del matí vam fer un entrenu col·lectiu per fer gana per la zona de la Selva del Camp. Tot i el fort fred que feia vam tenir una gran participació. Un plaer compartir una jornada així amb tants amics i sobretot amb la mare del nostre Mesi. 

Gràcies a tots i que per molts anys ho puguem celebrar així.

LES FOTOS de la jornada:

DINAR I ENTRENU NADAL 2012

LA RUTA (Circuit fantàstic que ens han ofert els companys de l'ARITJOL):

MITJA MARATO DE TARRAGONA [FOTOS]

Com que som un grup una mica anàrquic, ens costa molt fer-nos la foto de grup. Adjunto els intents que vam fer diumenge passat. 

Hem d'entrenar més aquestes fotos o ho tenim molt magre per aconseguir guanyar els pernils de les Terres de l'Ebre.

1a CURSA DELS 2 CIMS DE QUEROL

 

 

 El Joan ens relata:

Després de gairebé un any sense competir ja tenia ganes de penjar-me un dorsal. Últimament havia enllaçat una quants caps de setmana amb entrenus matinals de qualitat, com aquest de Capafonts. Vaig observar que havia recuperar una mica la forma i justament em trobo el Ramunet i em parla d’una cursa a Querol. El fet de ser una zona que no conec, un preu d’inscripció molt just i les ganes de competir, van fer que no m’ho rumies massa i m’inscrivís.

La cursa, un 10. Molt ben organitzada, unes muntanyes molt guapes, circuit molt ben marcat, controladors abundants, butifarra, una bossa del corredor completa, en definitiva una primera edició difícil de millorar. Segur que amb la feina així, els hi queden molts anys de cursa.

Un punt en contra per mi, és l’ascensió al primer cim, que son 9 km per pista. No em conec la zona i no sé si hi ha alternativa. Però la baixada compensava, i molt. Ens vam obsequiar amb un senderó acabat de sortir del perruquer pel mig del bosc i força tècnic. A més al final havíem de creuar dos vegades el riu Gaia amb l’aigua pels genolls. Natura en estat pur. Vaig xalar moltíssim.

Cursa 100% aconsellable.

WEB CURSA

Arribada del Ramu, en la posició 14. Enhorabona company.

Al fons la meva arribada. Al primer cim vaig atrapar a la primera noia. Al portar un ritme semblant al meu, vaig decidir acompanyar-la la resta de cursa. Felicitats Ivet.

De tornada, vam parar a saludar a un GRAN amic nostre que viu per la zona

Vídeo de la cursa. Al minut 2:08 veureu com el Ramunet ens ensenya com menjar un bon entrepà... :-)

 

3a Ruta de les Ermites del Baix Llobregat

Fa temps que no ens arriba material nou a l'editorial. Buscant entre els calaixos hem trobat aquesta crònica dels aventures Pere.B i Arnau a la marxa de les Ermites del Baix Llobregat del pasat 22 de setembre. 

El Pere.B ens realta:

Pipipiiií, pii, piiiii…, son 3/4 de 4 de la matinada, ufff llevar-me tan d’hora per les marxes es lo que porto pitjor!!!! però, fins a Begues tenim uns 80 min. en cotxe i toca llevar-se aviat…
L’Aranu em passa a buscar a les 4:30, aquest cop li toca conduir a ell i arribem a Begues pels voltants de 3/4 de 6 de la matinada, amb el temps just d’acreditar-nos i ficar-nos a la sortida, que per sort sortim amb 10 min. de retard, encara que en aquesta marxa et donen de 6-7 per fer la sortida i et comptabilitzen el temps des de que has sortit.

L’Arnau i jo a la sortida

Quan sortim es negre nit i sortim amb els llums frontals, fa una mica de fresqueta, però, com anem al trote ràpidament entrem amb calor. Tot i ser de nit fa molta xafogor, es nota que estem aprop del mar i hi ha molta humitat. els primers km. fins a Torrelles de Llobregat transcorren per terra i roques d’un característic intens color vermell, que em recorden les muntanyes de Prades. Només em trepitjat asfalt a la sortida i de moment el circuit m’està sorprenent gratament, hi ha senders força tècnics i estem gaudint de vistes espectaculars de Barcelona i el Baix Llobregat amb el Mediterrani com a convidat especial.

Can Amat

A Torrelles de Llobregat trobem l’avituallament sòlid complert, fins ara les avituallaments eren lleugers, però, molt encerts, en tots em trobat coca cola, aquarius i aigua, així com fruits secs, plàtans, melo, síndria, codony, galletes. A Torrelles a part del que em trobat a la resta de controls trobem entrepans i truita de patates. Fins ara una 10 als avituallaments, ben situats i amb menjar i veure suficient.

De Torrelles de Llobregat fins a Begues, el camí te més desnivell i passem per nombroses ermites. Mirant el perfil de la marxa veiem que es un veritable trencacames i tota l’estona estas pujant i baixant. En aquesta segona part del recorregut he acusat una mica l’esforç de la marxa d’Oliana de fa 15 dies, la setmana següent vaig estar de vacances i no vaig descansar lo suficient i ara m’està passant factura.

De pujada a Sant Antoni trobem la pujada més forta i tècnica de la marxa en algun punt em de grimpar i desprès la baixada es espectacular.

Pujant a Sant Antoni

Els avituallament de Mare de deu del Remei i el de Sta. Maria de Cervelló estan d’alt de un turó i des de el segon viem el primer i tot el desnivell que em tingut de salvar!!!

Arribem a Begues pels voltants de 3/4 de 4, arribem pletòrics de forces i esprintant!!!Els últims metres es fan una mica llargs, però, els ànims de l’speaker ens esperona, l’Arnau em comenta, crec que em fet el km. més ràpid de tots i al pujar el track a l’endomondo així es!!! “Nuevo récord personal 1 km en 4m:43s – 0m:18s mejor que el anterior. ”

A l’arribada mengem un plat de pasta i una cervesa per recuperar forces i deixem els nostres dorsalsper participar al sorteig de lots de regals dels patrocinadors, entre els quals es trobaven des de xecs regal de 50 € per gastar en material esportiu, fins a ulleres, llums frontals valorades en 200 € o lots de mapes i material de muntanya.

Mentres esperem l’hora del sorteig anem al pavelló a dutxar-nos i a fer cua pel massatge. A veure si més marxes prenen nota del massatge, que desprès de l’esforç es d’agrair!!!

L’Arnau i jo a l’arribada

El sorteig comença pels voltants de les 18:15 i dura gairebé una hora, durant el sorteig hi ha un degoteig de participants que arriben fora de temps, 12h per una marxa de 5.000m de desnivell es massa poc, marxes de km. similars i menys desnivell donen 14h, com la Reus-Prades-Reus o la castells de Segarra. Crec que es un aspecte que l’organització ha de tenir en compte per properes edicions.

Tornem a casa amb els mans buides, no tenim sort i no ens toca res al sorteig. Un cop completada aquesta marxa només ens queda una sola marxa per proclamar-nos campions de la CCCR. Això succeirà el pròxim 20 d’octubre a la Marxassa, amb l’Arnau ja em dit que tindrem preparada al cotxe la botella de cava per celebrar-ho!!!

Aquesta marxa m’ha sorprès gratament, per la bellesa del recorregut, no esperava trobar al costat de BCN uns paisatges tan feréstecs, i perquè quasi no em trepitjat asfalt, altres marxes en territoris menys poblats trepitges molt més asfalt, com la D’Esterri d’Aneu. Es pot dir que només em trepitjat asfalt a la sortida i a Torrelles. Segurament el pròxim any repetiré aquesta marxa es una de les que més m’ha agradat d’aquesta CCCR 2012.

Videos, temperatura de la ruta i track

CRÒNICA FINAL - OBJECTIU COMPLERT!!!! - (Per Alexis)

Bé, el cas és que abans de començar m'agradaria destacar un apunt importantíssim. Després de tantes i tantes cròniques no és que ja m'hagi cansat, no, sinó que aquesta serà l'última de l'any (o no, tinc l'objectiu de fer la Sant Silvestre de Reus, com cada any).

Doncs sí, agafant el fil, m'he adonat que ha passat molt de temps des de la primera cursa, ara fa

uns set mesos a l'Hospitalet de l'Infant, en motiu de la cursa de la Portella 2012, i que entremig s'hi han succeït unes quantes curses en les que en totes hi tinc sempre un bon record, i un que no és tant bo (coses dels corredors). Si analitzem la meva trajectòria, impecable pel fet de què he aconseguit participar en totes les proves puntuables pel Circuit de Curses de Muntanya del Baix Camp 2012, començo recordant la de la Portella, on el record més memorable va ésser la meva primera victòria en la meva categoria amb una cursa de muntanya (duríssima per cert); el pitjor record, només arribar i trepitjar l'estora detecta-xips, m'agafa una rampa històrica que va provocar l'espetuïtat de tots els presents... hahaha

Si seguim, anem a parar a la cursa Almostrek 2012, a Almoster. Els canvis en l'hàbit d'entrenament (llavors no tant complerts i soferts) i l'adaptació a aquests tipus de curses van fer que la cursa em causés bones sensacions en general; possiblement la nota negativa va ser que no la vaig guanyar, però vaig començar a revisar possibles candidats al títol.

La tercera cursa em va dur fins a Vilanova d'Escornalbou, en motiu de la nova cursa "Vilabou" (amb la col•laboració d'Obrint Traça). Lo millor, les vistes i la victòria en la meva categoria; lo pitjor, la llargària i l'exigència del circuit (uns 19 km molt físics i que em van posar a prova fent-me caure un parell de cops, provocant-me diverses feridures al braç i al genoll).

La quarta cursa va ser un canvi de xip brutal, amb motiu de la cursa de Vilaplana, ja que va ser on vaig començar a remuntar llocs a les classificacions (tant de la cursa com de la general) i em vaig habituar a córrer a un altre ritme, més solt i a la vegada prudent, degut a la meva poca experiència. Allí no vaig aconseguir guanyar, però me'n vaig anar cap a casa amb un somriure d'orella a orella, perquè vaig retallar molta distància amb els meus rivals directes (que sí que van assistir aquell cop).

Arribava a l'equador del campionat amb la novedosa cursa nocturna de Prades, organitzada a cuita-corrents per la suspensió de la cursa nocturna de les Borges del Camp. Potser és la cursa d'on no en vaig treure res de res, perquè la fita que em proposava era la de tornar a ser el primer de tots els meus rivals, però el fet de què la cursa fós de nit (a la part final) em va jugar una mala passada. El frontal es va averiar just en el moment en què es feia fosc, i vaig haver de retrocedir molts llocs fins a la fi de trobar en Marc Cabré i uns nois de la Pobla de Mafumet que molt amablement em van deixar anar amb ells en varies etapes per arribar amb claredat al poble. Per altra banda, no queda ètic explicar aquí el "vertader perquè" no vaig aconseguir enganxar-me als meus rivals, ja que estava en un molt bon nivell, però bé, ara tant se val, ja no vé d'aquí. Just passar el segon avituallament, em van entrar unes ganes terribles de plantar un pi (per dir-ho d'alguna manera), i amb la tonteria vaig perdre el rastre d'ells donant-els-hi 10 minuts de regal per a què arribéssin tranquils a la meta. És clar, quan jo li vaig explicar això a mun pare, es va posar a riure, però mai s'ha cregut que em passés allò, és que... hahaha

La cursa més ben planificada va ser la de Barrulles, a la vila de Capafons. Sabia que després de la mala sort que havia tingut a Prades calia reaccionar si no volia perdre el campionat. Així que vaig sortir a cremar totes les naus, i vaig exigir-me al màxim, anant a un ritme estratosfèric i a vegades impropi de mi, però és que va valdre la pena, ja que tres quartes parts del circuit les vaig córrer amb en Xavier Armengol a pocs metres de mi, vaja, que ell em sentia l'alè al seu clatell. Vaig aguantar tot el que vaig poder, i a la pujada més exigent el vaig deixar enrere sense gairebé ni adonar-me que anava a un ritme creixent, ja que no tan sols passava a encapçalar la cursa, sinó que per sorpresa li vaig aconseguir prendre una diferència prou còmode per arribar primer a la meta. Va ser una cursa molt psicològica, perquè era molt important saber atacar i pujar el ritme en el moment adient, i vaig saber fer-ho a la perfecció, com tot un autèntic veterà. Això em va fer adonar d'una cosa molt important aquell meravellós dia, que si podia guanyar per fi davant d'un màquina com ell, podia amb qualsevol cosa, i que a partir de llavors havia de canviar l'actitud tranquil•la que sempre he tingut per aquestes coses en actitud competitiva, però sempre des de la base del respecte.

La setena cursa es preveia molt dura per tres factors: ubicació, desnivell i clima. Sí, la VandeKames 2012 ha estat la cursa reina del Circuit de Curses de Muntanya del Baix Camp 2012, per la seva llargada (23 km); pel seu traçat (desnivells d'infart i trams molt tècnics); per la situació de terreny (muntanyes esquerpades, amb molta pedra solta), i per últim, per les condicions atmosfèriques (es preveia molta calor entrant agost, però vam tenir sort en aquest aspecte gràcies a la boira que va suavitzar lleugerament la xafogor). Va ser també una de les curses que sempre recordaré, no vaig guanyar tot i fer-ho millor que el meu màxim perseguidor, acabant davant seu, però l'exigència del circuit em va fer valorar moltíssim el resultat obtingut a Vandellòs, fins a tal punt de considerar-lo com una victòria virutal. La llàstima va ser que en el primer avituallament vaig beure'm un got molt ple d'isotònica per recuperar sals minerals pel cos, però em va sentar fatal i vaig estar ben bé un quart d'hora tocat i caminant molt lentament durant uns quilòmetres, cosa que em va fer emprenyar de valent perquè sabia que no guanyaria per moltes posicions que remuntés, però tot i aquest entrebanc, vaig refer-me seguint el ritme d'en Sami Kauppinen i vaig aconseguir salvar la cursa amb una molt bona puntuació (una altra cosa de les moltes que he après: això és un exemple de superació, d'esforç i de confiança en un mateix; si vols, pots!). Fora de l'àmbit esportiu, faré un petit esment a l'acte anti-esportiu que vaig rebre per part d'un llop (Trail Tarraco) que em va intentar despreciar davant meu i d'altres corredors dient-me coses que no repetiré perquè la veritat és que no cal, i que al final vaig ser jo qui el va deixar per terra, no verbalment, sinó sanament, corrent més que ell i traient-li un quart d'hora a l'arribada ("Toma del frasco Carrasco!" haha).

Després de la VandeKames 2012, sentia que podia amb qualsevol cosa,inclús amb corredors molt més grans i forts que jo, i que no m'havia de deixar trepitjar per ningú (i menys si et provoquen i et desafien en públic), També però que no havia de caure amb les provocacions, però això amics meus, és molt difícil, qui no s'esparvera quan li diuen algo "preocupant"... (deixem-ho aquí, ok?) :)

La cursa d'Alforja va ser un pèl rareta. Primer perquè tots els entrenaments fets a Puigcerver no em van servir més que per mantenir el meu ritme competitiu, però no per augmentar-lo, que era del què es tractava. Així doncs, tampoc vaig aconseguir guanyar en aquesta ocasió, tot i haver fet una cursa força competitiva i a molt bon nivell, però insuficient per augmentar distàncies amb els meus perseguidors principals. Vaig marxar amb una sensació estranya, com si m'hagués faltat quelcom en aquella cursa, però meditant després de la dutxa només s'em va ocórrer una resposta a tot plegat, més treball de fons!

I exactament nois, vaig entrenar tot el què vaig poder aquells primerencs dies de setembre, ampliant la distància dels recorreguts i exigint-me més per augmentar de nivell fondista.

Arribava a la cursa de Castellvell amb molta confiança i serenor, tranquil de saber què fer aquell dia per tornar a ser el millor.

Vaig canviar el mètode de sortida en les curses que havia fet, optant per sortir amb més empenta i buidant-me més que abans, encara que després em passés factura, però era la cursa decisiva entre en Xavier i jo, sabiem tots dos que a Castellvell es decidiria el feixuc però apassionant campionat de la nostra categoria.

Ell va prémer l'accelerador d'una manera inhumana i em va deixar força enrere, no anava bé la cosa però no estava tot dit, i vaig seguir intentant donar-ho tot fins la baixada prolongada del Salt.

Allí sorprenentment s'esdevindria el que podria anomenar com la carrera de la meva vida. Ens trobem els dos a l'últim avituallament, ell no reposa ni beu, jo bec només un got d'aigua. El segueixo no massa lluny, a distància, arribo a la part planera de l'última pujada de la cursa, el passo netament amb forma d'"sprint", i segueixo molt metres així per distanciar-me'n en escreix. Diviso mun pare una mica abans del creuament cursa-caminada, ell decideix esperar-me per estirar-me els últims metres (obrant un gest que l'honora), em tira, em tira, i arribo a la meta amb +3 minuts de marge sobre en Xavier, no m'ho creia, la veritat és que aquell dia estava tocat per Déu, la remuntada que vaig aconseguir va ser de les que es recorden i em recordaré per molts anys, estava super feliç, recuperava l'hegemonia, guanyava altre cop el premi al primer de la meva categoria i donava un cop gairebé definitiu a la classificació general i ampliava amb gairebé +8 punts la diferència amb en Xavier, quedant així a gairebé 23 punts d'ell al capdavant.

I bé, la cursa de Riudecanyes ha tancat el Circuit de Curses de Muntanya del Baix Camp 2012, una nova cursa amb un nou traçat publicat a pocs dies per l'inici de la prova, però tot i no haver tingut massa temps els organitzadors d'aquesta, els hi ha acabat quedant una cursa molt guapa, amb traçats i senders que jo no havia fet en ma vida, i això que alguns cops havia anat a entrenar per la Baronia d'Escornalbou.

El meu objectiu abans de córrer ha estat acabar la cursa fós com fós i tancar un campionat per emmarcar. Sincerament, la primera posició m'ha resultat de fàcil abast al no haver-hi el meu màxim perseguidor, però això no significa que hagi corregut de rosetes, no. M'ha acabat sortint segurament la cursa més exigent personalment que recordo, perquè començar la cursa i sortir dels 5 primers en els primers compassos d'una cursa, mai ho havia fet abans, tot i que volia provar de ser un d'aquests fenòmens per un dia.

A l'arribada al Castell d'Escornalbou, no era encara ni a la vintena posició, era molt més amunt del què em podia preveure (al voltant de la 15èna posició).

Posteriorment, i sobretot en els últims trams, cediria molts metres a altres corredors acabant la cursa una mica més avall del què havia arribat a anar (posició 34), però al cap i a la fi, l'objectiu era disfrutar i acabar la cursa, m'era igual en quin lloc exactament.

I de rebot, m'ha sortit la millor cursa pel què fa a la posició final, perquè mai havia arribat a superar el llindar dels 50 millors corredors d'una cursa, i saber que havia acabat on he acabat m'ha fet sentir orgullós de mi mateix i valorar el treball físic i tècnic treballat des del passat hivern, quan aleshores em preparava per afrontar el repte més complicat de la vida.

Cal dir que també aquest cop, mun pare ha fet de bon mànager i m'ha estirat molts metres per no perdre el ritme, tot i que psicològicament sabia que el campionat el tenia a la mà.

Finalment, cloc el Circuit de Curses de Muntanya del Baix Camp 2012 marcant-me un 10 per haver assolit la fita que jo i mun pare varem establir a principis d'aquest any, aconseguir ser el millor de tots els meus contrincants i endur-me el Circuit de Curses al sarró. Ara que ja ho he aconseguit, només em queda donar les gràcies a tots els que encara que hagi estat de forma efímera o significativa, m'han recolzat en la meva empresa de guanyar aquest títol, sigui en forma d'ànims (família, amics o simplement altres corredors simpàtics), en forma de compromís dipositat en la meva persona (això és dirigit al meu club, que és Obrint Traça, i a tots els seus components, espero no haver-los decepcionat gens!), però per damunt de tot, en forma de treball i sacrifici, amb l'objectiu d'haver assolit dues coses en una: la primera ja la sabeu, la segona és que m'he convertit amb un corredor més, i que estimo aquest esport per damunt de la resta, això és el més important per un esportista, saber que el què estàs fent t'agrada i no ho fas per obligació, sinó perquè t'agrada i vols donar el màxim a cada cursa. Tot plegat engolba una persona molt espercial per mi, i que ja avanço que li dedico l'altre meitat del títol a ell perquè se l'ha guanyat a pols. Aquesta persona és el meu pare, Joan Gomez Salvado, amic i company fidel a cada entrenament que em fet plegats i a cada cursa que hem corregut junts cadascú per la seva banda. No hi ha cap persona en aquest món que sigui tant generosa i persistent com ell, que des del primer dia que em va proposar de córrer curses de muntanya (que ell ja n'ha fet una pila) ja me va dir que si m'hi posava, ell m'ajudaria amb el què calgués, i que m'exigiria com m'ho hauria fet un hipotètic entrenador personal.

És molt remarcable el seu esforç que ha fet per mi i per aconseguir que em converteixi en un corredor de fons excepcional, competitiu i humà per damunt de tot.

No se m'acudeixen més calificatius en aquest moment, però tots els possibles se'ls dedico a la seva figura, és un tros de pare com una casa de pagès, i tot, absolutament tot, li dec a ell. Perquè sense ell jo no hauria fet res del que tots i totes heu pogut vanar veient durant tot l'any. Gràcies papito, ets molt gran i ho seràs sempre!!!! ♥

Doncs bé, s'acaba la meva fantàstica aventura muntanyenca, però no és un punt i final, és un punt i a part. L'any vinent més i millor, i estrenant igualment nova categoria, veurem si estaré a l'alçada.

Moltes gràcies a tots els lectors i totes les lectores, als que m'heu seguit sempre i als que de vegades us heu deixat entestar els meus sermons. S'agraeix!


Fins aviat, que a mi no em perdreu mai! :D

— a Circuit de Curses de Muntanya del Baix Camp 2012.